Lectures de l'Espolsada: Ver a una mujer seguida de Todos los caminos están abiertos

Lectures de l'Espolsada: Ver a una mujer seguida de Todos los caminos están abiertos

dissabte, 5 de juny de 2010

Ver a una mujer seguida de Todos los caminos están abiertos


Tenir una llibreria implica patir atacs compulsius i caure en la temptació constantment, hi ha editors que no paren de seduir-te ja que editen els llibres amb tanta cura i tan ben seleccionats que l'atracció és malaltissa. Minúscula que acaba de fer 1o anys, n'és una d'aquestes i la seva editora Valeria Bergalli un exemple d'exquisidesa literària. Fa dies que Ver a una mujer em cridava, no havia llegit res de la seva autora Annemarie Schwarzenbach i patam cap al sac. Ver a una mujer és un petit relat d'unes mini vacances en un estació d'esquí de luxe de Suïssa en què la protagonista només amb una mirada s'enamora d'una altra dona. Ens explica amb intensitat l'enamorament d'una dona per una altra amb una sensibilitat a flor de pell. Mirades, nerviosisme, rau-rau, incertesa, acostament...

"¿Qué son las posibilidades? ¿No significan acaso promesa, siempre y cuando sean valientes? ¿No significan acaso poder de voluntad? y saberlo es suficiente para ser capaz de esperar."

L'autora va escriure'l a principi del segle vint, és un text amb pinzellades autobiogràfiques. Filla d'uns empresaris rics suïssos, amb una relació difícil amb la mare, significada políticament en moviments antinazis i amb un esperit aventurer i periodístic atípics per l'època, addicta a la morfina... Un perfil engrescador que em va portar a remenar i vaig topar amb Todos los caminos están abiertos.

"Por fin comprendemos que el transcurso de una vida no contiene sino un número limitado de "episodios", que depende de mil y una casualidades el lugar donde finalmente nos esté dado construir nuestra casa; en cambio, la paz de nuestra pobre alma es un preciado bien de la libertad que no se alcanza corriendo y cuyo precio no se debe regatear ni negociar con dictadores que, de la noche a la mañana, pueden incendiar nuestras casas, pisotear nuestros campos y sembrar el cólera."



Un recull dels articles publicats en premsa del viatge en cotxe de l'autora amb una amiga, Ella Maillart, per terres balcàniques, turques, iranianes i afganeses.
A mi que m'agrada viatjar i que pagaria el que fos per fer un viatge com el que va fer Annemarie, als anys 30!, m'han seduït les imatges, l'estil... i la clarividència.

"Una vida así era difícil de imaginar para nosotras. ¿Pero acaso esas mujeres eran especialmente desgraciadas? Solo se puede desear lo que se conoce. ¿Era correcto, necesario, darles educación, sacarlas de su ignorancia y clavarles el aguijón de la insatisfacción? Pronto aprendimos, sin embargo, que esta pregunta ni siquiera se plantea. Afganistán evoluciona hoy según esas fatales leyes a las que se les da el nombre del progreso, cuyo transcurso no se puede detener. Cuando enviamos desde Kabul los patrones prometidos a Kaisar, estábamos contribuyendo con nuestro minúsculo grano de arena a fomentar las consecuencias de dichas leyes. Combatíamos el chador."

He descobert que Minúscula li va publicar fa temps Muerte en Persia, no trigaré.
Publicat per Minúscula

4 comentaris:

SU ha dit...

Fe, el teu apunt, com sempre, fa venir ganes de llegir els dos llibres, de seguida!!!

El primer ja l'he tingut a les mans en alguna ocasió, però no m'he decidit. No sé si cap d'aquests serà algun dels nous títols que sortiran en la col·lecció en català...

En tot cas, gràcies per la recomanació!

Una abraçada!

SU

6 de juny de 2010, 19:19 ver-una-mujer-seguida-de-todos-los
kweilan ha dit...

Gràcies, Fe! Aquesta col.lecció Minúscula té unes històries plenes de sensibilitat.

6 de juny de 2010, 20:52 ver-una-mujer-seguida-de-todos-los
L'Espolsada llibres ha dit...

Noies sabia que us agradarien.
Su, de moment no se'n sap res més de Minúscula en català, però no crec que siguin aquests.

11 de juny de 2010, 16:20 ver-una-mujer-seguida-de-todos-los
viu i llegeix ha dit...

tenir una llibreria deu ser una temptació, però seguir el teu blog és una mena de perill constant a enganxar-se encara més a la lectura. Més titols, autors i editorials al sac !!

12 de juny de 2010, 20:16 ver-una-mujer-seguida-de-todos-los