Lectures de l'Espolsada: Al cor de les paraules

Lectures de l'Espolsada: Al cor de les paraules

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Al cor de les paraules

al-cor-de-les-paraules

 
El temps acumula
nombrosos dies de
vagarosa llum, d'esglais,
de necessària calma
apresa. I tota jo
em sostinc, com per miracle,
en una corda vertical,
quasi impossible;
entre ombres inútils
i erts geranis,
de flors sempre vermelles.


Extret d'Al cor de les paraules, l'Ordit del temps, Jo.
Editat per Proa

Lectures de l'Espolsada: Algún día este dolor te será útil

Lectures de l'Espolsada: Algún día este dolor te será útil

dissabte, 9 de juny de 2012

Algún día este dolor te será útil

algun-dia-este-dolor-te-sera-util


Així que comences a llegir Algún día este dolor te será útil et ve al cap en Holden Cauldfiel i el seu creador Salinger i un somriure es dibuixa gràcies al record d'aquell noi sorrut i introspectiu que em va acompanyar ja fa molts anys un estiu a Boston. Aquí el protagonista també és un noi de 18 anys, James Sveck, no tan antisocial com en Holden però sí amb una personalitat molt marcada que abomina del que fan els adolescents de la seva edat. En James és intel·ligent i sensible i té una ment privilegiada.

Acabada l'escola i a l'espera de l'ingrés a la universitat en James passa l'estiu treballant a la galeria d'art que la seva mare té a Manhattan. Viu amb la mare, que coneixem després d'un matrimoni fallit de 3 dies, la seva germana Gillian enamorada d'un professor casat que es diu Rainer Maria, i en Miró, el gos. En James fa equilibris entre una mare hilarant i una germana histèrica, passeja pels carrers xafogosos de Manhattan sense parlar massa, amb pensaments brillants i qüestionant fins i tot la psiquiatra a qui envien a veure per fer teràpia. Té un humor molt subtil que a mi m'ha fet riure molt, amb frases interessants i una manera d'entendre el món que m'agrada. En James només sembla avenir-se amb el treballador de la galeria d'art i amb la seva àvia Nanette -una relació particular i que m'enamora-. Qui no voldria poder asseure's als 18 anys amb l'àvia per demanar-li consell tot fent un whisky?
Massa jove per haver viscut el dolor de l'11-S de prop, massa jove per tenir un pare que creu que menjar un plat de pasta té a veure amb la sexualitat. James Sveck un jove que mira de trobar el camí per entrar al món dels adults, que certament no li posen fàcil.
Llegit en un tancar i obrir d'ulls, estic segura que en James i la seva àvia seran d'aquells personatges que passat els anys perduren en el record.

"Un día  la sesión comenzó de esa manera silenciosa, pero no debido a mi contumacia sino a que no se me ocurría nada que decir. La doctora Adler me había pedido que dijera siempre lo que pensaba, por eso me resultaba difícil, pues el acto de pensar y el acto de expresar los pensamientos no eran sincrónicos para mí, ni siquiera necesariamente consecutivos..."

Publicat per Libros del Asteroide
Traduït per Jordi Fibla

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Anotat. Com s'ho fan els d'Asteroide per encertar-la d'aquesta manera?

9 de juny de 2012, 15:31 algun-dia-este-dolor-te-sera-util
viu i llegeix ha dit...

aquest llibre em crida per totes bandes, no em podré fer la sorda

15 de juny de 2012, 14:38 algun-dia-este-dolor-te-sera-util
Marta ha dit...

Un munt de puntes de pàgina doblegades com a senyal de que en aquella pàgina hi diu alguna cosa que amb el temps m'agradarà tornar a llegir. Una ànima molt bessona a la meva que m'ha saccejat de tant propera. Magistral la manera de descriure sentiments i pensaments petits i alhora tant grans que possiblement tenim tots però que de tant abstractes ens costa donar forma a través de les paraules. Un 10, una matrícula d'honor i un moltes gràcies per la recomanació!

18 de juny de 2012, 17:01 algun-dia-este-dolor-te-sera-util

Lectures de l'Espolsada: Amb una mà al davant i l'altra al darrere

Lectures de l'Espolsada: Amb una mà al davant i l'altra al darrere

dissabte, 8 de setembre de 2012

Amb una mà al davant i l'altra al darrere

amb-una-ma-al-davant-i-laltra-al-darrere

Sant tornem-hi, un estiu molt productiu pel que fa a lectures, he estat molt ben acompanyada de llibres pendents de feia temps i de novetats que coneixerem aquesta tardor, ja n'anirem parlant. Per escalfar motors he volgut començar amb aquesta novel·la breu del mestre Alan Bennett que ja ens va captivar amb la seva ironia fina a Una lectora poc corrent i la seva mirada crítica amb La dama de la furgoneta.

Els Ransome són un matrimoni tòpic i convencional, no massa feliç i submergit de ple en la rutina. Un vespre tornen de l'òpera i es troben el pis desvalisat ni tan sols els queda l'escombreta del vàter.

"Havien desvalisat els Ransome. "Robat", va dir la Sra. Ransome. "Desvalisat" va corregir-la el Sr. Ransome. Les residències es desvalisaven, a les persones se les robava. El senyor Ransome era advocat de professió i creia que les paraules eren importants. Encara que "desvalisar" no era tampoc la paraula escaient. Els desvalisadors seleccionen, trien; s'enduen un article i en passen per alt d'altres. Hi ha un límit en el que es poden endur els desvalisadors: rara vegada s'enduen butaques, per exemple, i encara menys sofàs. Aquests desvalisadors, sí. S'ho havien endut tot."

A partir d'aquí comença la recerca accidentada d'aquells que els han buidat el pis. Una sèrie de fets i coincidències els porten a trobar el seu pis, muntat exactament com era, en un magatzem.
Què ha passat? Com és que els seus moble estan col·locats talment com si fossin a casa seva?
No desvetllarem el final, però sí que us direm que la genialitat de Bennett dóna resposta a aquesta novel·la breu que permetria una adaptació al teatre. Petita, concentrada, hilarant, genial... un final sorprenent. Irònica però sempre amb aquella visió de Bennett àcida.
Humor per començar el curs i encarar la tardor que alguns volen que sigui molt grisa i trista, per sort, sempre tenim els llibres que ens permeten evadir-nos de tot plegat.

Publicada per Empúries/Anagrama
Traduït per Elisabet Ràfols

Lectures de l'Espolsada: A próposito de Abbott

Lectures de l'Espolsada: A próposito de Abbott

dissabte, 20 d’octubre de 2012

A próposito de Abbott


 "Pese a que habitualmente no es un hombre feliz (o quizá porque habitualmente no es un hombre feliz), Abbott reconoce la felicidad cuando la siente."


a-proposito-de-abbott


I arriba a les llibreries aquesta divertida novel·la plena de reflexions àcides i iròniques d'un pare d'una nena de 2 anys, amb una dona embarassada a punt de parir que pateix insomni i un gos poruc.
En forma de dietari i amb pinzellades de filosofia, Abbott, el protagonista, professor universitari de vacances,  reflexiona sobre la paternitat durant els mesos d'estiu abans de tornar a ser pare.
Abduït per les tasques de cada dia, no sempre li surten les coses com tenia previst, i això que hi posa tota la intenció. Tenir una nena de 2 anys i una dona embarassada que no pot dormir no hi ajuden massa.

 "La paternidad es un país lejano y peculiar con unas costumbres y un idioma propios. Aquellos que no viven en Paternidad, al oír a los ciudadanos de Paternidad pueden pensar que estos han sufrido una lesión en una parte pequeña pero importante del cerebro."


L'he trobat un llibre valent i de mirada agoserada, sense pèls a la llengua, sobre la paternitat i els canvis que implica a la vida d'algú. Amb molt humor -intel·ligent- i certa mordacitat, Abbot fa que aquells que tenim canalla petita ens hi sentim molt identificats. És un mirall de la quotidianitat del món de la família, la parella. La vida amb fills és una muntanya russa de sentiments i el nostre protagonista ho sap molt bé!

"Como tantos otros antes que él, Abbott descubre, después de casado, que el matrimonio es una lucha (clínicamente, una negociación) por ver cómo se reparte el Mal Humor. Un matrimonio, sobre todo un matrimonio con hijos, no puede funcionar bien si ambas partes andan de mal genio-, por lo tanto, el Mal Humor es un privilegio del que no pueden gozar los dos cónyugues a la vez. "

*Sensacional el capítol 27 sobre Charles Darwin i la paternitat. 

Publicat per Libros del Asteroide
Traduït per Ismael Attrache

1 comentari:

Jordi ha dit...

Com s'ho fan, els d'Asteroide, per triar tant bé?

20 d’octubre de 2012, 12:28 a-proposito-de-abbott

Lectures de l'Espolsada: Bones intencions

Lectures de l'Espolsada: Bones intencions

dissabte, 14 de gener de 2012

Bones intencions


Feia temps que no llegia res de la Maria Mercè Roca, entre d'altres coses, perquè ha trigat a publicar després d'uns anys com a diputada. Volia començar l'any amb un autor de casa i el títol -que no la coberta, que no m'agrada gens- Bones intencions i el record agradable de llibres de l'autora llegits fa molt temps m'han convidat a agafar-lo. Les festes de nadal són esgotadores per una servidora que quan arriba a casa necessita esbargir-se i no endinsar-se en llibres massa complicats, tots aquests ingredients feien de la novel·la una bona opció.

La Valèria és una farmacèutica, feliçment casada -això es pensa- (també s'ho pensa la protagonista de la darrera novel·la de la Siri Husdvedt que a mi m'ha fet riure molt tot i les crítiques no massa favorables dels entesos), amb dos fills, un pare una mica senil i una amiga de l'ànima, la Farners. La Valèria es dedica a preparar una festa sorpresa d'aniversari per al seu home quan descobreix que el seu marit té una amant molt més jove que ella. La vida estable i coneguda de la Valèria s'ensorra com un castell de cartes, però una nova vida reneix al lloc més inesperat de la mà de la Farners i de tres antics companys d'escola que tampoc passen per un bon moment. Un sopar d'antic alumnes de COU fa que es retrobin i així un empresari arruïnat, un exalcohòlic, una dona maltractada i la Valèria emprenen una nova vida a la casa pairal familiar i de rebot l'avi Valeri recupera l'ànima.

Maria Mercè Roca ens regala un llibre optimista, ben escrit, àgil i amb humor, no diré que és la millor història que li he llegit, però si voleu fer fora les cabòries, passar una bona estona i somriure, aquest és el vostre llibre. Un llibre vital i esperançador que amb els temps que corren fa de molt bon llegir.
Un apunt, l'avi Valeri m'agrada molt i penso que de la relació avi i nét en podria sortir una gran història.

Publicat per Columna

4 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola, l’últim llibre que vaig llegir de la Maria Mercè Roca va se fa temps i, una relectura, “Els arbres vençuts” en vaig gaudir més que la primera vegada que el vaig llegir.
És una molt bona escriptora i llegint els seus llibres sempre et deixen una empremta, com en “L’últim tren”.
L’apuntaré a la llibreta, gràcies.

14 de gener de 2012, 12:19 bones-intencions
Jordi ha dit...

per apuntar-ho. gràcies

14 de gener de 2012, 16:08 bones-intencions
EL BLOC DE SAM ENFOT ha dit...

Queda apuntat a la llarguíssima llista de lectures pendents.
(Hauré d'agafar-me un any sabàtic per posar-me al dia) ;-D

18 de gener de 2012, 19:39 bones-intencions
Mireia ha dit...

Totalment d'acord amb tu . El millor del llibre: l'avi

6 d’abril de 2012, 17:25 bones-intencions

Lectures de l'Espolsada: Cau de llunes, Estrelles altes, veles baixes.

Lectures de l'Espolsada: Cau de llunes, Estrelles altes, veles baixes.

dissabte, 23 de juny de 2012

Cau de llunes, Estrelles altes, veles baixes.


Matinet de Sant Joan,
les herbes tenen virtut;
ai, amic, l’amor fa sang
i la lluna ja s’esmuny,
matinet de Sant Joan.


cau-de-llunes-estrelles-altes-veles

Matinet de Sant Joan,
les herbes duen metgia;
ai, amic, l’amor fa sang,
cremen berbena florida,
matinet de Sant Joan.

Maria-Mercè Marçal

Lectures de l'Espolsada: Crim de sang

Lectures de l'Espolsada: Crim de sang

dissabte, 3 de març de 2012

Crim de sang


"Els homes no suporten la idea de ser assassinats; en canvi, a tots els entusiasma la possibilitat de convertir-se en assassins. A tots, sense excepció: la raça humana no és més que una nissaga, ja antiga i extraordinàriament populosa, d'assassins. Aquest és el problema de la llibertat humana: a penes un individu es pensa que l'ha assolida, el primer que fa és concentrar-se a eliminar els seus congèneres. L'ordre es restableix quan algú altre li sega la vida, perquè l'ordre consisteix a reprimir l'apetit del crim, gairebé sempre cometent un altre crim. Per això una guerra, més que cap altra cosa, és la realització simultània del desig de matar acumulat per tots els individus d'una generació. Un instant d'alliberament col·lectiu, un sospir enorme i devastador, exhalat des del fons de l'ànima tant per les víctimes com pels botxins."

Així de contundents són les paraules de Crim de sang ja des de bon principi, una novel·la gòtica i de misteri ambientada als inicis de la guerra civil i en un episodi de persecució i traïció dels religiosos per part dels anarcosindicalistes. M'ha agradat tant la ressenya que en fa en Jordi Llavina que jo no us en diré massa cosa, en Sebastià Alzamora domina el llenguatge i l'estructura de la novel·la de manera sorprenent i el contingut et deixa amb la boca oberta durant uns dies!





Sí que us vull dir que haver-lo tingut a la llibreria per celebrar-ne el 5è aniversari, acompanyat d'en Joan Manuel Tresserras ha estat un privilegi a l'abast d'aquells que van voler acompanyar-me ara fa una setmana. Només puc donar les gràcies a tothom que un divendres al vespre va voler passar més d'una hora parlant de literatura, de comunicació i de llibres i llibreries. Als que no hi éreu, compreu el llibre de l'Alzamora i deixeu-vos vampiritzar pels protagonistes i sentiu que encara hi ha un mínim d'esperança en la figura del comissari i de la nena.





I a tu Sebastià, gràcies per omplir-nos d'històries tan punyents.

Publicat per Proa

3 comentaris:

Racóperllegir ha dit...

Ostres tu, quin inici! Malgrat la proliferació de vampirs que hi ha últimament a la literatura, aquesta novel.la sembla fugir dels tòpics i oferir una història original. Definitivament, me l'apunto a la llista de pendents!

5 de març de 2012, 11:53 crim-de-sang
L'Espolsada llibres ha dit...

Val molt la pena, res a veure amb les novel·letes de vampir i d'amor... llegeix-lo i en parlem!

5 de març de 2012, 19:17 crim-de-sang
Anònim ha dit...

Excel.lent celebració!!

En Tresserres és un excel.lent home de paraula.
Ja tens la maneta, com els gols del Barça.

Per molts anys!!

Imma

16 de març de 2012, 12:04 crim-de-sang

Lectures de l'Espolsada: Cuando no estás aquí

Lectures de l'Espolsada: Cuando no estás aquí

dissabte, 5 de maig de 2012

Cuando no estás aquí

Deixeu-me que us parli d'un dels llibres que més m'ha emocionat en aquests darrers temps, l'he trobat tan bonic, sensible, sincer i ben il·lustrat que el vull compartir amb tots vosaltres. Pel que sé és una primera obra de la Maria Hergueta i esperem que no sigui l'última.

És un àlbum que pot funcionar com a conte, a partir dels 6 o 7 anys, però també per fer un regal especial a algun adult.


La història és molt senzilla, protagonitzada per un nen i una nena que potser són germans o amics, tant se val. Quan ella no hi és ell pot gaudir de la seva independència i d'estar sol fins que arriba un moment que s'adona que quan ella no hi és les coses no són iguals i que la necessita per poder sentir-se millor. La soledat és bonica a estones, dies, però millor si tenim algú que ens acompanya per jugar, passejar i compartir un tros de pastís. En aquest enllaç trobareu una crítica com déu mana de la tècniques d'il·lustració i moltes altres coses, jo només us recomano que el busqueu, l'obriu i us endinseu en aquest llibre tan evocatiu i suggerent.


"Cuando no estás aquí el mundo está lleno de posibilidades, y aun así, por extraño que parezca, todas ellas desaparecen ante una pregunta sencilla: ¿con quién juego cuando no estás aquí?"





cuando-no-estas-aqui

cuando-no-estas-aqui

cuando-no-estas-aqui
cuando-no-estas-aqui

 http://issuu.com/eljineteazul/docs/cuandonoestas/11#share

Publicat per El jinete azul