Lectures de l'Espolsada: Amb una mà al davant i l'altra al darrere

Lectures de l'Espolsada: Amb una mà al davant i l'altra al darrere

dissabte, 8 de setembre de 2012

Amb una mà al davant i l'altra al darrere

amb-una-ma-al-davant-i-laltra-al-darrere

Sant tornem-hi, un estiu molt productiu pel que fa a lectures, he estat molt ben acompanyada de llibres pendents de feia temps i de novetats que coneixerem aquesta tardor, ja n'anirem parlant. Per escalfar motors he volgut començar amb aquesta novel·la breu del mestre Alan Bennett que ja ens va captivar amb la seva ironia fina a Una lectora poc corrent i la seva mirada crítica amb La dama de la furgoneta.

Els Ransome són un matrimoni tòpic i convencional, no massa feliç i submergit de ple en la rutina. Un vespre tornen de l'òpera i es troben el pis desvalisat ni tan sols els queda l'escombreta del vàter.

"Havien desvalisat els Ransome. "Robat", va dir la Sra. Ransome. "Desvalisat" va corregir-la el Sr. Ransome. Les residències es desvalisaven, a les persones se les robava. El senyor Ransome era advocat de professió i creia que les paraules eren importants. Encara que "desvalisar" no era tampoc la paraula escaient. Els desvalisadors seleccionen, trien; s'enduen un article i en passen per alt d'altres. Hi ha un límit en el que es poden endur els desvalisadors: rara vegada s'enduen butaques, per exemple, i encara menys sofàs. Aquests desvalisadors, sí. S'ho havien endut tot."

A partir d'aquí comença la recerca accidentada d'aquells que els han buidat el pis. Una sèrie de fets i coincidències els porten a trobar el seu pis, muntat exactament com era, en un magatzem.
Què ha passat? Com és que els seus moble estan col·locats talment com si fossin a casa seva?
No desvetllarem el final, però sí que us direm que la genialitat de Bennett dóna resposta a aquesta novel·la breu que permetria una adaptació al teatre. Petita, concentrada, hilarant, genial... un final sorprenent. Irònica però sempre amb aquella visió de Bennett àcida.
Humor per començar el curs i encarar la tardor que alguns volen que sigui molt grisa i trista, per sort, sempre tenim els llibres que ens permeten evadir-nos de tot plegat.

Publicada per Empúries/Anagrama
Traduït per Elisabet Ràfols