Res no és perfecte a Hawaii

dissabte, 2 d’abril de 2016

 

"Que la ficció et podia salvar de la nostra estranya realitat. Qualsevol ficció. L'amor és una ficció meravellosa, fill meu. La família, una altra, tot i que més complicada."

Cada cop que sento la paraula Hawaii em ve al cap aquella cançó de ritme enganxós dels Mecano que deia: "Hawai-Bombay son dos paraísos..." i automàticament sents una calor sufocant i et trasllades a les platges volcàniques i paradisíaques de les illes hawaianes.

No és gratuït que en Màrius Serra hagi ambientat la seva novel·la en aquestes illes, recordo com explicava el viatge que va fer-hi, la primera vegada, amb tota la família al complet, més tard hi tornaria una segona vegada per buscar dades i amb la novel·la ja en ment. També recordo la primera presentació que vam fer a l'Espolsada amb en Màrius amb una camisa de palmeres. La relació amb Hawaii deu venir de lluny i sent un home observador i de llengua juganera, me l'imagino amb les seves llibretes parant l'orella i prenent nota de mil detalls. I d'aquestes notes i la seva ment prodigiosa surt un tros de novel·la molt important. Un canvi substancial en la seva escriptura, tinc la sensació que en Màrius s'ha deixat anar i s'ha bolcat en un llibre que conté acció, intriga, denúncia, humor, història en la seva justa mesura que fa que no puguis deixar de llegir.

El protagonista en Tom Rodley és un periodista hawaià que viu obsedit per l'escriptura d'una novel·la sobre el capità Hook, de mentre es guanya les garrofes treballant per un diari digital i dóna un cop de mà a la seva mare al capdavant del Bed&Breakfast familiar que regenten, Chez Lima. A prop es prepara la inauguració d'un complex hoteler de luxe amb totes les autoritats i una tria de turistes entre els quals destaca la família Puig (ben aviat descobrirem els negocis tèrbols que el patriarca de la família té arreu del món) formada pel matrimoni, dues tietes solteres (descrites amb quatre pinzellades però tan reals), i els dos fills. L'Anna, la filla, contestatària de mena no treu l'ull del seu pare de qui no es refia gens ni mica. Cobrint la informació del complex hotel hi tenim la Jane Auden, una intrèpida reportera amb fama d'incisiva que ben aviat sospita dels interessos del nou hotel.

Com molt bé diu el títol, Res no és perfecte a Hawaii, i és que darrere les platges polinèsies s'hi amaga l'especulació més salvatge, la perversió del paradís. La colonització d'una gent i els seus costums. Però sobretot, per a mi, és un gran viatge interior de Tom Rodley, el periodista. El dia de la inauguració del complex hoteler es produeix un atemptat que coincideix amb el dia que el pare d'en Tom va marxar quan ell tenia set anys: "Un crim que sempre li ha semblat familiar, potser perquè va succeir el mateix dia que son pare va desaparèixer, sa mare es va tancar com una ostra i ell va començar a enyorar-los tots dos." El llibre té moments delirants i de disbauxa que et porten a pensar vols dir? Clar que la vida al límit dels traficants, empresaris i polítics corruptes s'hi deu assemblar molt, però també la d'aquella gent que busca respostes a un passat mal dibuixat que no encaixa en el present.

Edita Proa