Anatomia de les distàncies curtes

Dissabte, 10 de setembre de 2016

 

Anatomia

Viure de la vora la creació d’un llibre és apassionant. Compartir els neguits, la por, l'alegria de l’autora i acompanyar-la des de l’ombra, amb els dits creuats i amb el desig que tot vagi bé, amb silenci mesurat... és el que passa quan una amiga publica un llibre.
Recordo quan la Marta tenia uns quants contes escrits i en parlàvem cara a cara amb una tassa a les mans o en la distància, per correu i per missatges. Somric quan penso en el dia que em va escriure emocionada explicant-me que l’Aniol, de Periscopi, li havia dit que li interessaven els contes i que en volia llegir més... somric perquè ho sabia, ningú m’ho havia dit, però sabia que aquells contes trobarien una casa per acollir-los, donar-los forma i que culminarien en el llibre que tenim a les mans.
La Marta fa temps que s’escriu a sobre, des que la conec, només fa una mica més de sis anys. La Marta i jo ens havíem vist de passada en reunions informatives abans de fer el viatge de les nostres vides, alguna cosa ens havia cridat l’atenció l’una de l’altra. Jo vaig estar molt contenta de saber que faríem el viatge junts, el que encara no sabia és que de totes aquelles hores assegudes entre el jardí i la terrassa d’un hotel a Addis Abeba en naixeria una cosa molt bonica, però és clar, és el que passa quan dues persones comencen a parlar de llibres, els ulls brillen i les hores es fan curtes. Amb aquests sis anys ha passat de tot, i aquest tot mai ha estat tan complet. I tanmateix, del sotrac més gran en neix un llibre. M’agrada pensar que la nostra amistat té molts pilars però un passa pels llibres, per les converses que ens han regalat i perquè la nostra amistat s’ha bastit en base a tantes vides compartides, apreses i en aquestes vides hem trobat el consol del dies foscos.

Anatomia de les distàncies curtes és un llibre de relats però com em deia l’Anna Arranz de Casa Usher, és un títol que abraça tots els contes, no podria estar-hi més d’acord. És un llibre sobre la fragilitat de les relacions humanes, de parella, de família, mare i filla, entre germans... és un recull sincer, delicat i contundent. Orriols fa una radiografia d’allò més íntim que succeeix quan tanquem la porta de casa. Aquella quotidianitat, que enamora la Jenn Díaz en el pròleg del llibre, que a vegades és invisible als ulls dels altres però que amaga petites alegries, llàgrimes contingudes, plors desconsolats, expectatives truncades i molta vida. 

"L'amor, el sexe, la gana, la son. Lluny, allà fora, la lluna infinita embelleix la ciutat com un fotograma incapaç d'atènyer tanta realitat."

Els contes d'Anatomia de les distàncies curtes no es despleguen de cop sinó que ho van fent de mica en mica, suaument, preparant el terreny perquè quan menys t'ho esperes arriba el sotrac, la dosi de realitat que et pessiga i et recorda que malgrat estàs llegint ficció aquesta neix d'hores d'observació atenta de la gent, d'escoltar i en el silenci de la nit. El debut d'Orriols és per la porta gran i mirant el cel com molt bé escriu la Tina Vallès a l'epíleg Els cels d'Orriols. El cel hi és molt present, però també el calendari i el temps, els canvis de temps imprevistos que marquen aquest caminar per la vida que sovint es capgira com un mitjó. M'agrada molt la presència de les estacions meteorològiques com a símbol del pas del temps però també dels fenomens que li són propis (com a mínim fins ara!) i el crit dels animals. El que m'agrada d'aquests contes és com Orriols et posa en situació i com només amb una paraula, un gest, un fet... el lector construeix la resta.

Com en tot recull de contes alguns et sedueixen des la primera lectura, d'altres cal rellegir-los i deixar-se portar. A mi m'han agradat en especial Tots els colors, per la delicadesa. M'encanta La piscina per la contundència del protagonista; No amb majúscules per la Rosa; Estratègies de comunicació per la Laura i els camaleons; Kiwis per en Pere i els seus desitjos que lluiten per alliberar-se; Sísif a la novena planta, visca les àvies i els néts i Danys col·laterals per la dosi de mala llet que m'agrada dels relats breus. 

El millor que podeu fer és córrer a llegir-los i després rellegir-los, paraula de llibretera, m'ho agraireu. 

Publicat per Edicions del Periscopi