Mare de llet i mel

Dissabte, 6 d'abril de 2018

 

Maredelletimel 2

 

Torna Najat El Hachmi amb una novel·la que posa el contrapès a l'anterior llibre La filla estrangera. Si a l'anterior novel·la coneixem una nena que és arrencada del país on ha nascut per aterrar a una ciutat freda i boirosa a la Catalunya Central, en aquesta coneixem la mare que pren la decisió de deixar-ho tot per perseguir un marit que l'abandona i intentar començar de nou en aquella mateixa ciutat freda i boirosa amb la família completa.

La història alterna capítols que se succeeixen entre el Marroc i Catalunya, com si d'una història a la vora del foc es tractés. Fatima, la mare i veu narradora, explica el periple vital a les seves germanes al seu retorn a casa després d'anys d'absència. La narració va fluint lentament i es remunta a la infantesa de Fatima que ens permet conèixer amb detall la vida a les cases del Rif. Cases amb cambres separades per homes i dones, amb la cambra matrimonial i on la cuina i el pati interior són el punt de trobada de tota la família. Els fills creixen al voltant de la mare, les tietes i les àvies com és el cas de Fatima, una nena adorada per la mare que en plena adolescència veu com li presenten la dot. Les dones un cop esposades conviuen amb la família del marit tal com li passa a Fatima. Aquell noiet joiós i pèl roig de qui se sent tan enamorada ben aviat mostra una altra cara. La sogra i les filles no li posen gens fàcil, ell decideix marxar a treballar fora i ella se sent segrestada en una llar que no se sent seva. Fatima queda embarassada de Sara Sqali en una de les visites del marit, l'embaràs no l'eximeix del càstig a la que la sotmeten. Cansada de viure en un infern i de sentir-se repudiada, Fatima pren Sara Sqali i comença a caminar fins a no aturar-se fugint de l'enveja malsana. Plena de valor i coratge decideix emprendre un viatge per tornar el pare a la seva filla. Sense saber llegir arriba a Vic amb una nena ben menuda amb una adreça escrita en un paper. A partir d'aquí, Fatima esdevé una mare coratge que ho fa tot per Sara Sqali.

"El que us he de dir, germanes, és que els records d'aquells temps se m'emboiren al cap, no aconsegueixo saber com ens ho vam fer per sobreviure, Sara Sqali i jo, com des d'aquella planta baixa amb una aixeta seca i una finestra de presó vam posar-nos dretes damunt dels nostres propis peus. Em veig a mi mateixa, això sí, com en una pel·lícula, però no me reconec. Com si m'ensenyéssiu una fotografia de quan encara no tenia consciència."

Mare i filla sobreviuen en una ciutat que les acull tan bé com sap, però és a l'escola on Sara Sqali descobrirà un nou món, una nova llengua i trobarà en la lectura una manera de sobreviure. És en aquest punt que comencen les tensions mare i filla. Precisament Fatima té molt clar que la seva filla ha d'anar a l'escola i educar-se però no sap que això és el que les distanciarà. A mesura que Sara Sqali va creixent s'allunya de Fatima. Una Fatima que perd la nena i veu créixer una dona. Si a La germana estrangera Najat El Hachmi ens mostrava el punt de vista de la filla, a Mare de llet i mel ens explica el dolor d'una mare que veu com allò que més estima i per qui tant ha fet se li escola de les mans. Fatima amb tot el seu amor prendrà la decisió més difícil de la seva vida i arranjarà un matrimoni per Sara Sqali. Heus aquí el conflicte. Un conflicte que El Hachmi descriu molt bé. Najat és crítica crítica amb la societat marroquina i alhora ens mostra allò que no volem veure de la nostra. Contraposa totes dues societats i fa un homenatge a les mares que sense saber llegir ensenyen a escriure. Una generació de dones que ens creuem pel carrer i que ens mirem de reüll i amb desconfiança per com vesteixen, per com es mouen però que amaguen una història duríssima que les ha dut a sobreposar-se a tot. La veu de Najat El Hachmi ens és molt necessària. Tenim molt camí per recórrer com a país d'acollida però m'agrada molt que una veu literària com la de la Najat ja formi part de la literatura catalana. 

"Naixem per ser emparats, morim per ser emparats, però tota la vida que no podem sobreviure sense agafar-nos a una mà o altra."

Editat per edicions 62/Destino en castellà