La retornada

Dissabte, 8 de setembre de 2018

 

 laretornada

 

Una de les lectures que em va acompanyar els primers dies de vacances i que acaba d'arribar a la llibreria és La retornada, una novel·la narrada en primera persona per una noieta de 13 anys que explica com d'un dia per l'altre el seu pare la porta a casa uns desconeguts i la deixa allà amb les maletes. En un barri humil, en un pis sufocant amb les finestres obertes per poder respirar, se senten els crits del carrer, l'olor de menjar dels veïns i les bufetades de càstig a fills i esposes, en aquest ambient i sense entendre ni saber què ha passat, el pare la deixa amb una família, la seva família biològica. Ella que ha crescut amb vestits bonics, educació, classes de dansa i una caseta a la vora del mar, descobreix que té un passat que li ha estat amagat i es troba amb uns pares i cinc germans amb qui no té res en comú. 
 
Com si d'una pel·lícula italiana en blanc i negre es tractés, veiem com la Retornada mira de fer-se un lloc en una família que no l'entén, es consola pensant que l'estada és temporal mentre la seva mare, a qui endevina malalta, es recupera. Van passant els dies i ningú li truca ni li diu res, dorm amb tots els germans a la mateixa habitació i comparteix matalàs amb la seva germana Adriana que es fa pipí cada nit, mentre el germà gran que no es creu que sigui germana seva se la mira amb un desig inconfessable. 
 
La Retornada es va adaptant a l'escola, al barri però sobretot intenta estimar a una família que passa tanta gana que ha hagut d'abandonar l'educació sentimental per una altra vida quan puguin menjar calent, anar vestits i recuperar les dents que els cauen. De la mà d'Adriana s'anirà fent seus el barri i la vida al carrer, l'escola és un petit oasi que li permetrà continuar estudiant i aprenent davant l'estupefacció familiar, però ella segueix i insisteix llegint de nit i fent els deures mentre somia en la seva vida d'abans. 
 
Donatella Di Pietrantonio ha escrit una novel·la que beu de les grans tragèdies i dels contes clàssics amb temes com la filiació, l'abandonament, el patiment i el no saber estimar. Escrita amb un llenguatge viu, dialectal (de fet el títol original és la L'arminuta en dialecte dels Abruços), ens trobem davant d'una novel·la sobre la pèrdua, el sentiment de pertinença i el dolor de qui han enganyat durant uns anys per retornar-la a una realitat, la seva, que desconeixia i que fa mal. La protagonista es debat entre els sentiments d'aquells qui li van donar tot, sobretot l'educació, i aquells que tornen a acollir-la amb recel però a qui anirà desglaçant l'ànima en mica en mica. Un mapa de la psicologia humana, de la capacitat d'alguns adults per ferir els infants de la manera més cruel davant de la incapacitat de gestionar la pròpia vida. Malgrat tot, el retorn de la filla produeix un efecte en la família, sobretot en la mare que veu la possibilitat de salvar l'Adriana. En aquest llibre hi he reconegut les veus de L'acabadora, de Mal de pedres i de la Ferrante, aquesta mirada sobre la realitat gens edulcorada i tan necessària. 
 
Traduïda per Miguel García
Edita Duomo ediciones