Inquiets

Dissabte, 22 de gener de 2022

 

Inquiets

 

El record o la memòria són dos conceptes molt subjectius, què és en realitat el record? Una percepció de la veritat o un anhel íntim? I la memòria? És tal qual la pensem o ens arriba filtrada per l’enyor, el desig o l’esperança del que hauria pogut ser? Llegint Inquiets de la Linn Ullmann no he deixat de reflexionar-hi, contra més llegia més dubtes en venien el cap i més preguntes em feia mentre mirava de fer un exercici com el seu.

“Veure, recordar, comprendre. Tot depèn de la teva posició i de la teva perspectiva en cada moment.”

Inquiets és un llibre de memòries, de records, de percepcions d’una de les filles d’Ingmar Bergman, el reconegut cineasta suec que coneixem a través del seu cinema i la seva manera de mirar, però Linn Ullmann ens narra el pare, la persona reconeguda arreu del món però a qui ella només veia a l’estiu a l’illa de Fårö, al mar Bàltic. Els pares de Linn ni tan sols es van casar, la mare era una actriu i musa de Bergman, Liv va decidir tirar endavant l’embaràs i tornar a la Noruega natal, mantenien una relació cordial per la filla i de respecte pel geni del cine. Linn sabia que el seu pare es dedicava al cine per la sala de projeccions que hi havia a la casa que els acollia a l’estiu i per les pel·lícules que s’hi veien i s’hi comentaven com un ritual entre germans. Linn sabia que al pare no se’l podia molestar mentre treballava, no es podien obrir ni portes ni finestres però en canvi li regalava la llibertat d’explorar l’exterior, els boscos, el mar, les escultures naturals de pedra de l’illa que gairebé toquen el cel i viure al ritme de la llum que banya el Bàltic.

Inquiets m’ha semblat un llibre meravellós que m’ha permès endinsar-me en la vida d’una família coneguda on es veuen els clarobscurs. Una mare jove, bonica i actriu amb una filla que no li permet ser a tot arreu com voldria, a qui estima però amb mesures, les pròpies d’una dona que vol ser mare i no renunciar a la vida laboral, que es veu obligada a traslladar-se ella i la protagonista als Estats Units per motius laborals i a desarrelar una filla que l’única cosa que té segura és Noruega, Oslo i la veïna i amiga. Aquest exercici literari fet des de la maduresa, un cop Linn ha viscut, s’ha casat i ha sigut mare, li permet confeccionar un puzle familiar com si fos una sala de muntatge d’una pel·lícula, a partir dels records, dels textos i de les entrevistes gravades en cintes a una pare senil. Un llibre que van planificar junts però que la mort de Bergman va posposar, unes cintes enregistrades de manera precària que van quedar en unes golfes fins que al cap d’uns anys surten per reprendre el llibre que tenim a les mans. Inquiets és una radiografia de la família, del dolor, el dol i l’amor i totes les seves cares. Una de les coses més boniques del llibre és veure com Linn pren consciència que el seu pare va estimar moltes dones, però que només amb una va saber què era l’amor genuí, la pèrdua d’Ingrid el deixa devastat i fora del món. És un exercici madur i pur, no des del retret pel pare absent i la mare musa si no que és un exercici literari des de l’empatia d’haver viscut i sobreviscut als obstacles de la vida real. Linn no jutja la família, la mostra, l’exposa i ens hi vincula com si el lector en fos un membre més. Una de les coses que més m’ha emocionat del llibre és l’admiració pels llocs, les cases, les finestres i els paisatges, m’ha fet volar de nou a Fårö, al seu paisatge i no només veure’l sinó sentir-lo!

“Aquell signe d’admiració que el pare havia fet al marge parla de totes aquestes circumstàncies. Una ratlla curta i un punt. Una espelma encesa. Un branquilló trencat. Terra ferma i una illa.”

Un llibre important que no té por de la veritat familiar, ni de les pèrdues ni dels trencaments. Un llibre ple de respecte per l’art en tots els sentits.

Traducció esplèndida de Meritxell Salvany

Edita Les Hores i Gatopardo en castellà