Las tres bodas de Manolita

divendres, 31 d’octubre de 2014

Las tres bodas de Manolita

 
Fins fa tres dies gairebé ningú havia sentit a parlar de memòria històrica ni de restauració del nom de les víctimes, vivim en una democràcia tan agafada per pinces que hi ha coses que ens fa una por terrible i més si vivim en un estat on sembla que una única veritat impera, la dels guanyadors de la Guerra Civil; els vençuts no només van ser afusellats, humilitats i vexats sinó que encara ara s'han de sentir dir algunes coses que em fan una vergonya immensa.

Las grandes mujeres

dissabte, 19 de juliol de 2014

Las grandes mujeres

 

Las grandes mujeres

En las grandes mujeres reposó el universo.
Las consumió el amor, como el fuego al estaño,
a unas; reinas, otras, sangraron su rebaño.
Beatriz y Lady Macbeth tienen genio diverso.

La primavera

dissabte, 15 de març de 2014

La primavera

 
I avui hem fet una selecció de llibres que fan ganes de primavera, passeu, oloreu i tasteu-los:

La piscina

dissabte, 7 de juny de 2014

La piscina

La piscina és un àlbum il·lustrat sense paraules que suggereix que a la vida podem passar-hi de puntetes o podem viure-la intensament. La piscina és l'espai que serveix com a metàfora. O ens quedem a dalt o ens hi submergim...

La petita Amèlia es fa gran

Lectures de l'Espolsada: La petdissabte, 18 d’octubre de 2014

La petita Amèlia es fa gran

Hi ha llibres amb els que tens un enamorament a primera vista, no sabria descriure-ho, però treuen el cap de la caixa, els agafes, acaricies les cobertes, els obres a poc a poc i et deixes seduir per la màgia que contenen, els tornes a tancar i a obrir i et continuen fascinant.

L'altra

dissabte, 11 de gener de 2014

L'altra

I arriba un dia de desembre que la meva comercial que representa La Magrana em porta un paquet de color vermell llampant i em diu: "té per a tu". Oh, oh, oh! L'altra, la nova novel·la de la Marta Rojals, i el privilegi de llegir-la abans... Confesso que vaig fer-ne un tastet el mateix dia però vaig esperar una mica a començar-la, em feia un no sé què... L'anterior llibre m'havia xalat i si aquest no m'agradava? Quina responsabilitat!

Ladydi

dissabte, 31 de maig de 2014

Ladydi

 
"Me llamo Ladydi García Martínez y tengo la piel morena, los ojos cafés y el pelo chino y castaño; mi apariencia es igual a la de toda la gente que conozco. De chica, mi madre me vestía de niño y me decía Niño."

La botiga vintage Astor Place

dissabte, 29 de març de 2014

La botiga vintage Astor Place

Després d'una sèrie de llibres llegits de certa duresa i convulsió necessitava una lectura més amable, que m'acompanyés, que no fos nyonya i no em caigués de les mans... i de sobte em va arribar aquesta novel·la, embolicada de manera molt bonica, només la fotografia de la coberta ja em transmetia calidesa. M'hi vaig ficar de cap sense saber massa què m'hi trobaria i al final resulta que m'hi hauria quedat una temporada més, amb les dues protagonistes.

Imprescindibles

dissabte, 29 de novembre de 2014

Imprescindibles

 
Diuen que viatjar obra la ment i és del tot cert, a mi el viatge d'aquest estiu em va servir per posar distància amb el meu dia a dia i aprendre de les moltes llibreries que vaig visitar. Vaig ser ben amunt, en un país on trobes llibreries infantils fantàstiques i d'adults que enamoren. Un país en què la conciliació laboral i familiar no és una utopia sinó una realitat... d'aquí el meu cop de cap definitiu a l'hora d'encarregar el dibuix al Xavier Salomó amb la campanya dels horaris de l'Espolsada.

Enamorats

dissabte, 13 de desembre de 2014

Enamorats

He llegit aquest bombó d'una revolada després d'uns quants llibres deixats i una por interior que em perseguia i em corsecava... I si ja no m'agrada llegir? Em deia... Són dies de feina, llargues jornades, voler ser a tot arreu, a casa, fer de mare, la llibreria, les comandes... i al vespre caic rodona... però ai las! Aquest petit llibre sense argument ni accions trepidants de sobte se m'ha escolat dins l'ànima.

Els nois

dissabte, 1 de març de 2014

Els nois

Fa dies que dono voltes a com ressenyar la novel·la d'en Toni Sala. No us passa que a vegades una cosa us agrada molt i no trobeu les paraules per descriure-la? Jo estic en aquest punt, no em pregunteu per què però mentre busco la manera no em deixa de rondar pel cap una frase de la novel·la Olive Kitteridge: "L'Olive sap del cert que la solitud pot arribar a matar la gent; la solitud et pot fer decandir i morir de mil maneres. Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets".