Anna ha dit...

tot i que hi ha punts en els que estic d'acord amb tu, et diré en el que discrepo, que és més divertit.

Jo trobo que els llibres són cars, a no ser que tiris cap a les edicions butxaca que en català són poques. Evidentment, si et compres dos llibres l'any, a posem 22€ el llibre (i sense comptar que en català acostumen a ser uns 3€ més cars), són 44€ l'any i no és la mort de ningú. Però jo llegeixo, tirant baix, un llibre a la setmana (sovint 1.5 o 2, i fins i tot en ocasions 3). Comptant que només fos 1, serien uns 50€ al mes. I tot i que sempre puc saquejar als amics (el tema biblioteca ni mencionar-lo, perquè és lamentable), em segueix semblant un abús, i més considerant la qualitat del 80% dels llibres que s'editen que són poc més que pel·lícules novel·lades per passar l'estona i no valen ni en pintura el preu que es cobra per ells.

24 d’octubre de 2007, 14:48 L'Espolsada llibres ha dit...

Anna,

T'adones que tu que els trobes cars llegeixes? No diré que ho siguin o no, amb el comentari vull dir que hi ha gent que compra altres coses per les quals n'hi demanen preus abusius que no reals, sabates, roba, perfums, cotxes i paguen sense protestar. I en canvi un llibre els sembla molt car, quan el cost és potser més ajustat. De totes maneres parlem de llegir, i et garanteixo que es publiquen tresors que t'acompanyen la resta de la vida, que pots tornar a llegir, tocar, remirar...
I en català han sortir dues col·leccions de butxaca que valen la pena, una de 62 i l'altra de la Magrana.

24 d’octubre de 2007, 16:58 assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Tot i que l'Emili Teixidor no és massa sant de la meva devoció, vaig comprar el llibre pel tema pedagògic.
Amb tot, el llibre recorda obvietats pels qui ens agrada llegir i sempre és bo apuntalar conceptes en els fills adolescents.
La meva filla llegeix molt (Laura Gallego, Maite Carranza, etc) vist el panorama que ens envolta i és un veritable pressupost en llibres entre ella i jo.
Estic d'acord amb l'Anna que els llibres són cars i quan et deixes anar en una llibreria, t'entra un sentiment de culpabilitat.
Però aquí estic totalment d'acord amb l'Espolsada Llibres.
És questió de prioritats en les despeses d'una casa.
Però el plaer d'un llibre, una colecció de llibres, una petita biblioteca que et faci costat quan arribies a casa...això no te preu.
Assumpta

24 d’octubre de 2007, 20:41 Anna ha dit...

jeje, assumpta, dins la frase "Però el plaer d'un llibre, una colecció de llibres, una petita biblioteca que et faci costat quan arribies a casa" la clau està en la paraula "petita"... que aviat hauré de sortir de casa perquè m'hi càpiguen els llibres, i això que encara no porto tres anys al pis!

25 d’octubre de 2007, 13:21 digue'm ariadna ha dit...

Ja em permetreu aquesta intromissió...
El llibre ressenyat no l'he llegit, però m'ha fet recordar al de:
Daniel Cassany. RERE LES LÍNIES. SOBRE LA LECTURA CONTEMPORÀNIA. Ed.Empúries, i la seva presentació que comença amb uns mots de l'Emilia Ferreiro,
"Llegir i escriure són construccions socials. Cada època i cada circumstància històrica donen sentits nous a aquests verbs."
Interessant el vostre bloc.
Moltes gràcies i disculpeu
Salutacions

25 d’octubre de 2007, 14:14 L'Espolsada llibres ha dit...

Ariadna,
Benvinguda al bloc i res de demanar disculpes.
Amb el llibre volia obrir un debat de si llegim o no, no tant del preu dels llibres. El preu és només un handicap per algunes persones, però no n'és la causa principal.
Per cert, en Daniel Cassany ha tret un nou llibre que es diu Esmolar l'eina, guia de redacció.

Salut i llibres

25 d’octubre de 2007, 16:38 digue'm ariadna ha dit...

Gràcies...
Vaig donar un cop d'ull a l'últim del Cassany, i el vaig veure de l'estil de La cuina de l'escriptura. Podent estar d'acord o no amb ell, com a lingüista no deixar de ser un referent.
Sobre el debat... crec que caldria saber: quants dels llibres editats, queden retornats a les editorials i quants són venuts; quants dels llibres comprats van directament a la prestatgeria sense ser llegits; quants dels llibres llegits són acabats, i quants deixats a mitges perquè resulta impossible continuar amb la seva lectura; quants dels llibres venuts són triats pel llibre o per la publicitat; quants dels lectors ho són per obligació, quants per necessitat i quants per vocació; quants dels llibres publicats seran considerats clàssics o de fons d'aquí un temps... potser les respostes ens obririen panoràmiques sobre el tema. Però, suposo que això faria que el debat anès per camins i corriols, si més no, controvertits. Falta molt encara, i el món del llibre és complex. A la pregunta si es llegeix o no, jo només puc parlar amb certesa de mi, la resta seria basar-se en estadístiques, que, personalment, les trobo conflictives.

25 d’octubre de 2007, 18:04 assumpta Montellà i Carlos ha dit...

l'espai és un luxe, i l'espai pels llibres una necessitat.
El meu somni és sempre un gran espai amb moltes lleixes i llibres omplint aquest espai.
Però no és possible, ni per l'espai disponible ni per els diners que val.
Per això és un somni...

27 d’octubre de 2007, 17:39 Puigmalet ha dit...

Si no es disposa de prou espai, sempre es pot fer com el personatge Carlos Brauer de La casa de papel de Carlos María Domínguez. I no dic més.

31 d’octubre de 2007, 19:19 L'Espolsada llibres ha dit...

Mmmm... l'haurem de llegir...
benvingut al bloc!

31 d’octubre de 2007, 19:29 Mireia ha dit...

Hmmmm, el preu dels llibres, el preu del metre quadrat per les prestatgeries.... la veritat és que ambdós són un handicap pels lectors. Jo no devoro tants llibres com l'Anna , però un parell al mes cauen i la veritat és que sí, que són cars. Jo sóc lectora de llibres (no sempre bons! també m'agraden els betsellers per passar l'estona i les noveletes de lladres i serenos) i sovint et sents culpable de la gran despesa que fas quan entres a una llibreria ( Assumpta quanta raó de tens!). Tot i així , estic d'acord en que és questio de prioritats. Perquè quans diners val un joc de play o unes entrades per veure fútbol? I el plaer de veure les prestatgeries, treure un llibe, recordar la història ,i quan i com els vas comprar... el bitllet de tren que ha quedat a dins, o la llista de la compra del que menjaves fa 7 anys...

1 de novembre de 2007, 13:48 Jesús M. Tibau ha dit...

El vaig sentir paralar a L'hora del lector i vaig estar molt d'acord en un cosa que va dir (perdó si no sóc gaire exacte). Va dir més o menys que la millor forma de fomentar la lectura és el plaer de llegir, passar-s'ho bé llegint, i d'aquesta manera donar exemple. Jo ho comparteixo i per això sempre dic que l'objectiu del Club de Lectura que coordino és passar-nos-ho bé, simplement, amb la lectura.

25 de novembre de 2007, 10:24