Lectures de l'Espolsada: El soroll de la resta

Lectures de l'Espolsada: El soroll de la resta

dissabte, 6 de desembre de 2008

El soroll de la resta



Reconec que vaig xalar tant amb Havanera que em feia un nosequè llegir res més de Bodí per por que es trenqués l'encanteri. Ara, uns dies després d'haver-me decidit per El soroll de la resta, puc dir que no només l'encanteri no s'ha trencat sinó que ha crescut.


El soroll de la resta és la història de l'Àlex Bataller, un publicista de renom, de vida estressant que durant una estada a la ciutat de València pateix un infart i roman ingressat uns dies a l'hospital. A partir d'aquí Bataller mira enrere i analitza allò en què que s'ha convertit, un home capaç de fer eslògans de 20 segons però incapaç d'aturar-se a pensar realment el que és important. L'infart li dóna l'oportunitat de viatjar en el temps i reviure un antic amor de joventut conegut a París -a parer meu, superba la recreació del París de l'època-.

"La tardor havia despullat els arbres i el vent havia arrossegat les fulles de plàtans i castanyers, de manera que a l'hivern va poder escolar-se sense fer soroll. L'aire es va tornar més transparent. La pluja va continuar deixant-se caure amb freqüència, però ara va assolir una verticalitat més respectuosa amb paraigües i impermeables. El cel es va enfosquir i va agafar un to de mansarda. [...] Le ciel et la Seine, la symétrie de Paris en hiver deia a tall de conclusió."

Bataller reprèn la vida en un poblet de la Vall de Gallinera, on si no fos per l'amenaça de construcció despietada que la sobrevola, podríem dir que el temps s'ha aturat. He viatjat a la meva infantesa al poble de meva àvia quan anàvem a collir taronges, corria entre olivers i els ametllers acolorien el paisatge. Em fascina com Bodí descriu paisatges i temps, excepcionals les descripcions de la vall de Gallinera.

Bodí, però no només sap descriure paisatges, amb una estructura complexa i de final inesperat broda una crítica a la societat consumista, enfeinada i estressada i intenta cercar el jo i la identitat perduts en la immensitat de l'espai, el soroll de la resta.

"La indústria de la solidaritat ja havia començat. Occident ho comprava tot, i ara compraria el dol i la tranquil·litat de consciència."

Sens dubte una veu del País Valencià que des del Principat reivindico.
Publicada per Bromera en català

13 comentaris:

Mireia ha dit...

Fa bona cara, però és tant llarga la lista dependent

6 de desembre de 2008, 10:57 el-soroll-de-la-resta
Glòria Maria ha dit...

Caram!Dimarts mateix vaig a comprar-me'l. A mi també em passa això de plantejar-me si llegir o no res més d'algun escrpitor que t'ha agradat, per si despr´s em decep. Però és que HAVANERA va ser fabulós, així que m'apunto a continuar amb més de F Bodí (i, a més la que estic llegint no m'agrada gens ni mica), i també m'aounto a això de llegir autors valencians (en el blog del llibreter hi ha un comentarista que sovint apunta que els tenim marginats i potser no li falta raó!!)

6 de desembre de 2008, 13:46 el-soroll-de-la-resta
L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia, tasta'l.
Glòria Maria què llegeixes que no t'agradi gens ni mica?
Quan hagis acabat El soroll de la resta ja ens diràs alguna cosa.

6 de desembre de 2008, 13:50 el-soroll-de-la-resta
Begonya ha dit...

Sabia que aquest llibre no decebria! Vaig tindre el privilegi de llegir-lo durant el procés de producció (coses de la faena) i em va enamorar: les descripcions, els personatges, les relacions entre ells i amb l'espai... Em va semblar genial. I m'agrada veure que agrada.

6 de desembre de 2008, 16:48 el-soroll-de-la-resta
Quimet ha dit...

Tot just aquest matí he acabat una recomanació de fa pocs dies (EN LLOC SEGUR, m'ha agradat força), i ja tenim una altra obra "a la palestra", els deures no paren de crèixer!!!

Gloria no decaiguis, hi ha forç literatura molt i molt bona, el que passa és que jo no sóc gaire de recomanar, però busca pels blogs, són una eina molt útil i fiable.
Felicitats, una vegada més pel blog. Fan ganes d'agafar el cotxe i fer-vos una visita.

Quimet

6 de desembre de 2008, 17:20 el-soroll-de-la-resta
L'Espolsada llibres ha dit...

Begonya, he de confessar que quan el vaig acabar vaig dir-me està bé... però a mida que han anat passant els dies i mentre escrivia el post he sigut conscient que m'havia entusiasmat.
Quimet és molt bo tenir lectors com tu. Digues què t'ha semblat En lloc segur a la seva entrada i així altres lectors podran dir-hi la seva. Ja sé que et queda una mica lluny, però si agafes el cotxe avisa!

6 de desembre de 2008, 17:28 el-soroll-de-la-resta
Glòria Maria ha dit...

bé, m'estimo més no dir que és això que no m'ha agradat gens ni mica. Com que ja m'ho he deixat, quan llegeixi coses que m'agradin ja ho diré, millor així, no?

8 de desembre de 2008, 18:41 el-soroll-de-la-resta
kweilan ha dit...

No conec aquest llibre de l'Havanera però me l'apunto. I també el soroll de la resta. Llegeixo en general, apart del Ferran Torrent, pocs autors valencians, no sé perquè. Gràcies per les recomancions.

9 de desembre de 2008, 20:59 el-soroll-de-la-resta
L'Espolsada llibres ha dit...

Kweilan quan els hagis llegit ja ens diràs el que. I gràcies a tu per llegir-me.

10 de desembre de 2008, 17:49 el-soroll-de-la-resta
Anònim ha dit...

Despres del que he llegit al blog, vaig a demanar per al reis mags, les dues novel·les què recomaneu de Francesc Bodí. Per cert, jo recomane la vida en l'abisme de Ferran Torrent, que està entretinguda i es de molt fàcil lectura i descriu molt bé els "garitos" que hi havien al Cap i Casal i a l'àrea metropolitana.

19 de desembre de 2008, 16:36 el-soroll-de-la-resta
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim, esperem que en gaudeixis i ja ens diràs el que.

20 de desembre de 2008, 9:58 el-soroll-de-la-resta
Anònim ha dit...

Sense paraules. He gaudit de la novel·la i m'he imaginat a mi també prenent-me un café amb llet ben calentet, fumejant entre les dues mans mentre observe la posta del sol, i al meu costat en compte de la Boira, a la meua Lluna fidel, a la terrassa no se si de Ca Adrienne o d'una Ca rural, però assaborint el moment que la velocitat de les nostres vides quotidianes normalment no et deixa temps ni tan sols per adonar-te, que, un dia, simplement ja s'ha acabat.
De la Havanera ja diré quelcom, de moment puc dir que la primera part és impressionant. Moltes gràcies per recomanar-me'ls. Vos seguiré de prop. Un salut.

1 de febrer de 2009, 21:40 el-soroll-de-la-resta
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim molt contenta que hagis passat una bona estona, espero que Havanera estigui a l'alçada.

2 de febrer de 2009, 16:58 el-soroll-de-la-resta

Lectures de l'Espolsada: El nadal d'un nen a Gal·les

Lectures de l'Espolsada: El nadal d'un nen a Gal·les

dissabte, 13 de desembre de 2008

El nadal d'un nen a Gal·les




Com ja he dit en alguna altra ocasió, m'agrada la col·lecció El cercle de Viena que recupera clàssic moderns del segle XX en català. Són llibres fets amb estima i es nota en l'edició molt acurada, en especial els volums il·lustrats com aquest. Acaba de sortir El nadal d'un nen a Gal·les, molt adequat en aquestes dates. Són relats breus de records d'infantesa del nadal. Una edició bilingüe que ens posa a l'abast un gran autor en la nostra llengua i alhora la versió original per poder gaudir del so característic de Thomas.


"Ara extrec de la memòria els contes excepcionals que explicàvem a la vora del foc mentre el llum de gas feia bombolles com un submarinista. Fantasmes que udolaven com els mussols durant les llargues nits en què jo no gosava mirar per damunt de la meva espatlla, i animals que estaven a l'aguait al cau del sotaescala on se sentia el tic-tac del comptador del gas."

"Always on Christmas night there was music. An uncle played the fiddle, a cousing sang 'Cherry Ripe', and another uncle sang 'Drake's Drum.' It was very warm in the little house.



"Mirant per la finestra del dormitori, cap a la llum de la lluna i la neu infinita de color de fum, podia veure les llums a les finestres de totes les altres cases del nostre turó i sentia la música que en sortia i s'enfilava per la llarga nit que tot ho cobria a poc a poc."

Són un petit tast de prosa nadalenca plena de records, qui no té records de nadal de quan era petit/a?

Magnífiques il·lustracions de Pep Montserrat. Podeu sentir la veu de Thomas en aquest enllaç:

http://archive.salon.com/audio/fiction/2000/12/22/dylan_thomas/

Publicat per Viena en català

5 comentaris:

Núria ha dit...

Fa molt bona pinta...

13 de desembre de 2008, 19:41 el-nadal-dun-nen-galles
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hi havia hagut també un disc i una casset amb la lectura del propi Thomas. No sé si encara es troben.

14 de desembre de 2008, 10:37 el-nadal-dun-nen-galles
Anònim ha dit...

Hola, sóc un dels directors de la col·lecció "El cercle de Viena". Gràcies per les vostres paraules. Procurem fer llibres deliciosos per a gent com vosaltres. Si voleu venir demà dimecres a 2/4 de 8 a l'Institut d'Estudis Catalans hi presentem el llibre amb la presència d'en Francesc Parcerisas, el traductor, en Pep Montserrat, l'il·lustrador, i en Salvador Giner, president de l'IEC i fan de Dylan Thomas. També hi podrem escoltar la seva veu enregistrada. Si no hi podeu venir, un secret: la pots escoltar aquí http://archive.salon.com/audio/fiction/2000/12/22/dylan_thomas/

Gràcies. Continuarem fent llibres com aquest....si aconseguim que la gent els compri mitjançant llibreries com l'Espolsada!

Cordialment,

Marcel Riera

16 de desembre de 2008, 23:58 el-nadal-dun-nen-galles
L'Espolsada llibres ha dit...

Ja he posat l'enllaç perquè el pugui sentir tothom.
Marcel, gràcies a vosaltres per publicar aquestes delícies. Ja m'agradaria venir avui, però aquests dies el tió ve carregat de llibrs i hem de ser a la llibreria!

17 de desembre de 2008, 10:49 el-nadal-dun-nen-galles
digue'm ariadna ha dit...

... El vaig veure i el vaig comprar per llegir, m'agrada molt la poesia de Dylan Thomas. Genial l'enllaç!...

17 de desembre de 2008, 19:51 el-nadal-dun-nen-galles

Lectures de l'Espolsada: El carrer de les Camèlies

Lectures de l'Espolsada: El carrer de les Camèlies

dissabte, 12 de juliol de 2008

El carrer de les Camèlies



Aquesta és la història de la Cecília Ce, una nena que abandonen davant del reixat d'una casa del carrer de les Camèlies. La Cecília és adoptada per una parella sense fills i creix en un jardí ple de flors i vegetació. La Cecília esdevé una dona turmentada a la recerca dels seus orígens, per això fuig de casa amb un home, el primer de molts que van encadenats. La Cecília és una dona de Rodoreda, que pateix i aguanta fins a límits insospitables. Rodoreda aconsegueix un cop més, mentre llegeixes, que alguna cosa es recaragoli dins teu i et turmenti. Són capítols curts però d'una intensitat i una càrrega que et desmunten. Des del primer moment saps que estàs llegint Rodoreda, les paraules amaguen aquell jo que només una gran escriptora pot oferir-nos novel·la darrera novel·la.

Us deixo amb diferents fragments de l'obra a través dels quals viureu i sentireu la Cecília Ce.

"La meva barraca ens servia de mals endreços i la de l'Andrés, amb les parets de maó i amb la teulada sense pluja, era la casa. Molts diumenges anàvem a l'escullera a mirar l'aigua salada i el camp dels musclos amb els colors que la posta hi deixava. De vegades l'aigua es movia com si estigués nerviosa i el sol, abans d'anar-se'n, hi feia uns llampecs grocs, del color dels musclos per dintre, desmaiat quan són crus i més mandarina quan es couen;"

"L'endemà em vaig tirar escales avall per estabornir-me i vaig baixar-les a tomballons i vaig caure asseguda a terra. No podia resistir més el llavi estripat ni el groc lluent de l'ullal ni les mans tan petites. Tot em feia trobar malament: l'aixeta que degotava, el llum de les tulipes, aquella dona que m'havia dut la llet el primer dia i que cada dia tenia més cara de cavall."
"Em vaig despertar a la matinada i em va fer estrany sentir-lo respirar al meu costat. Li vaig posar la mà al damunt del cor. Després li vaig treure el rellotge del puny, em vaig aixecar i me'n vaig anar darrera de la cortina. El dia naixia ennuvolat i feia una mica de vent. Vaig mirar l'hora: el rellotge s'havia parat a mitjanit. Vaig donar-li corda de mica en mica i vaig fer córrer les manetes endarrere fins que van marcar les sis, que era l'hora que ens havíem començat a estimar."

"Quan va haver parat em va posar una mà damunt d'un genoll i rient només una mica em va dir: ¿què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l'havia passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments, però no vaig dir res com si no l'hagués sentit i al cap d'una estona va treure la mà del meu genoll i em va preguntar si havia tingut sort."

Publicada pel Club editor en català i Edhasa en castellà

8 comentaris:

Núria MG ha dit...

Aquest el tinc pendent!! Però ho solucionaré ràpid, perquè em sembla que no faré esperar gaire les contínues ganes de llegir Mercè Rodoreda.
També em falten alguns contes, m'ho has recordat amb una de les teves recomanacions estiuenques.
Gràcies!

12 de juliol de 2008, 15:44 el-carrer-de-les-camlies
jomateixa ha dit...

avui he descobert aquest bloc per casualitat i m'ha agradat. Coincidim en molts llibres i posaré un enllaç en el meu per tenir-lo a ma.
Fins aviat.

12 de juliol de 2008, 20:10 el-carrer-de-les-camlies
elisabet ha dit...

un llibre tristíssim, ple d'imatges angoixants i evocacions del pessimisme, però farcit de la prosa embolcallant de la Rodoreda, que t'atrapa i no el pots deixar... el vaig llegir pràcticament en un dia, com si hagués estat presa d'un encanteri...! molt i molt i molt recomanable!

13 de juliol de 2008, 16:26 el-carrer-de-les-camlies
Paraula ha dit...

N'he encarregat al Cercle l'edició exclusiva amb dibuixos de Ràfols-Casamada. Espere amb deler que m'arribe.

13 de juliol de 2008, 17:49 el-carrer-de-les-camlies
L'Espolsada llibres ha dit...

Benvingudes a les noves blogaires. Núria ja el comentarem quan l'hagis llegit. Elisabet el vaig llegir "per culpa" del teu blog, estic d'acord que és trist,aquesta dona quina vida va viure que la portés a escriure d'aquesta manera? Té una autora contemporània, l'Aurora Bertrana, que m'agradaria reivindicar-la. L'has llegida?

14 de juliol de 2008, 10:29 el-carrer-de-les-camlies
Jordi Gonzalez ha dit...

Fantastic. Vaig disfrutar veient com la meva visió del personatge canviava pàgina rera pàgina, ara l'adorava, ara la despreciava, ara l'admirava... I es que la Cecília en el fons no deixa de ser una dona digna d'admirar.

16 de juliol de 2008, 11:52 el-carrer-de-les-camlies
L'Espolsada llibres ha dit...

Jordi estic totalment d'acord amb la teva visió de la Cecília!

16 de juliol de 2008, 19:49 el-carrer-de-les-camlies
Arlequí ha dit...

Hola. La veritat és que aquesta novel·la és de les que tinc pendent de la Rodoreda. Realment fou una gran escriptora, i encara avui ens queden coses per descobrir de la seva obra.

Salutacions cordials.

18 de juliol de 2008, 21:18 el-carrer-de-les-camlies

Lectures de l'Espolsada: Dues rulots

Lectures de l'Espolsada: Dues rulots

dissabte, 14 de juny de 2008

Dues rulots



Diem que llegir ens permet viure moltes vides i alhora enriquir-ne la teva, eixampla la ment i et permet posar-te a la pell de personatges que d'una altra manera seria complicat. Tota aquesta introducció per parlar-vos de Dues rulots, el nou llibre de Marina Lewyka que ja ens va sorprendre amb La petita història dels tractors en ucraïnès.


A dues rulots se'ns explica la vida i peripècies d'un grup de collidors de maduixes del camp anglès. Irina, Andridy, Tomasz, Yola, Marta, Emmanuel, Vitaly, dues noies xineses i un gos, GOS, són els protagonistes dels camps de maduixes, tots treballen a l'espera d'uns estudis, d'una feina més digne o d'un sou per tornar al seu país. Sota condicions pèssimes i deplorables saben aprofitar cada minut que tenen, gaudir-ne al màxim i transmetre una alegria incomprensible donades les circumstàncies.

Lewycka té una capacitat per fer-te somriure amb un estil fresc i desenfadat davant de situacions que són per plorar, i sort, perquè Lewycka escriu i denuncia la situació dels temporers i sinó ens refresqués amb aquest humor àcid la lectura se'ns faria insuportable. Lewycka ens planta davant del mirall la situació de milers de persones explotades davant la nostra negativa a saber qui hi ha darrera les maduixes que ens mengem o els pollastres que cuinem (els pollastres es mereixen un capítol a part). Retrata la misèria humana i fins a quin punt som capaços de fer el ridícul per estalviar un cèntim, tot però de manera àgil, optimista... i és que els protagonistes malgrat passar-les putes encomanen ganes de viure.

"Tomasz va obrir la porta a una onada d'aire enxubat i calent. A dins hi ha via sis -no, set- ombres que dormien arraulides en matalassos posats a terra, envoltades de les seves tristes possessions, escampades fora de les bosses -de plàstic i de viatge-: un poti-poti de sabates, vestits, llençols, papers, paquets de cigarretes, ampolles i altres deixalles. [...] Així doncs, ara es trobava en una nova situació. Què era ell sinó un fragment d'humanitat trasbalsada i espaordida arrossegada pel corrent a aquella platja llunyana? D'això en faria una cançó."

Fins i tot GOS té els seus moments de glòria i ens regala uns paràgrafs per poder respirar.

"Sóc Gos corro corro amb Maryjane estic enamorat ella és una gossa ràpida i prima de pèls castanys fa bona olor de gossa i d'hormones d'amor jo ensumo ella ensuma tots gossos li van darrere però ella corre amb mi.."

Publicat per La Campana en català i Lumen en castellà

7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Amb el primer títol ja em va cridar l'atenció l'autora, però no em vaig decidir, l'has llegit? Si és així, quin recomanes?...

14 de juny de 2008, 20:01 dues-rulots
Mireia ha dit...

Jo com l'ariadna , estava temptada però no em vaig decidir. Potser ara

15 de juny de 2008, 11:11 dues-rulots
Glòria Maria ha dit...

Me l'apunto, estic una mica "depre" i el llibre que vaig començar fa un parell de dies no m'agrada gens ni mica.
fins aviat!

15 de juny de 2008, 13:05 dues-rulots
L'Espolsada llibres ha dit...

Sí que l'he llegit, en el primer llibre trobem el mateix humor àcid però sobre la vellesa, la solitud de la gent gran i el fet migratori viscut en primera pell. Lewyka és filla d'ucraïnesos instal·lats a la Gran Bretanya. És la història d'un enginyer que fa un tracat sobre tractors que es queda vidu, té dues filles enfrontades per l'herència de la mare, però que quan el pare els presenta la xicota, uns quants anys més jove i amb uns pits molt voluptuosos, decideixen unir-se per impedir l'idili. A mi em va agradar és per això que m'he decidit pel segon. Són llibres agredolços però escrits de manera desenfadada.
Tasteu-los!

15 de juny de 2008, 13:44 dues-rulots
Abel ha dit...

Hola, l'espolsada, perdona que no escriga sobre este post, però és que gràcies a un altre post antic he llegit ELMEU GERMÀ POL i volia que m'aconsellares alguna altra obra d'Isabel clara-Simó.
Gràcies.

18 de juny de 2008, 19:27 dues-rulots
L'Espolsada llibres ha dit...

Abel,
A mi La Salvatge em va marcar molt, també El caníbal.
Espero doncs el comentari a El meu germà Pol :P i t'animo a descobrir la MArina Lewyka

18 de juny de 2008, 20:33 dues-rulots
elisabet ha dit...

Com sempre, una gran recomanació! Mare meva, quants llibres "a la reserva", quin estiu que ens espera tan i tan engrescador! (cara d'avarícia lectora).

19 de juny de 2008, 18:19 dues-rulots

Dolça tortura

Dolça tortura

dissabte, de juny 07, 2008

Dolça tortura

. dissabte, de juny 07, 2008

Al matí, sovint, però, durant el procés d’obrir caixes, classificar els llibres per seccions i separar les comandes mentre penso en les coses que cal fer tot seguit, entre introduir els albarans, trobar un lloc per a les novetats, recordar les trucades i emails més urgents i atendre els lectors més matiners, etc., apareix un llibre que atura el temps. Cada dia arriben títols nous i de fons que provoquen llegiguera i que sé que mai no llegiré, o que criden l’atenció simplement perquè estan molt ben editats, una mena de dolça tortura; i entre tots aquests és molt difícil que la portada d’El sueño de Pablo provoqui indiferència: un nen que dorm amb la finestra oberta mentre peixos amb rostre humà solquen el cel com si fossin zepelins. Un nen que té dos objectius a la vida: veure el mar i aprendre a llegir per explicar-se a ell mateix el contes escrits i explicar-los a l’avi, que tampoc no sap llegir però que sap molts contes.


Les il·lustracions de Pablo Auladell són d’una rara bellesa, com si les hagués pres directament dels somnis del protagonista. Després de fullejar-lo i de contemplar alguna pàgina, em reservo un exemplar per gaudir-ne més tard, a casa, lentament assegut a la butaca, amb el plaer addicional que, els àlbums il·lustrats, sí puc llegir-los amb música.



Si bé El sueño de Pablo és un descobriment excepcional, no és estrany que un àlbum infantil interrompi la rutina dels matins. De la mateixa manera com alguns blogs interrompen la ruta per la Xarxa: és el cas de Dibuixa’m un conte, un blog imprescindible ple de troballes fascinants, i de complicitats com Květa Pacovská.

10 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Doncs a mi aquesta setmana m'ha passat amb el Búfalo y el pájaro, de l'editorial Proteus. Molt bonic. M'ha agradat el blog de Dibuixa'm un conte.

el llibreter ha dit...

Aquest de l'editorial Proteus no el conec, demà el buscaré sens falta. I és que aquesta mena d'alegries a l'hora d'obrir les caixes és un plaer impagable.

Salutacions cordials.

arlequí ha dit...

Aquest llibre de què parles sembla un bon llibre per a adolescents també. Tant com costa de trobar un llibre que captivi els més joves i s'enganxin a la lectura. I per cert, aquesta pàgina de contes il·lustrats és molt original.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Jo diria que és per a totes les edats, Arlequí. Hi ha molts adults que els agrada la il·lustració, i als àlbums per a nens hi ha artistes extraordinaris.

N'hi ha un de l'Oliver Jeffers que és molt divertit i va sobre els perills d'endrapar massa llibres: El increíble niño comelibros. Potser els agradarà.

Salutacions cordials.

Burg ha dit...

M'ha agradat molt el blog de "Dibuixa'm un conte". Un dels meus contes il·lustrats preferits és "La princesa i el pèsol" d'Anaya. Les il·lustracions d'Elena Odriozola transmeten la delicadesa de la història meravellosa. Salut(acions).

arlequí ha dit...

Hola Llibreter. Moltes gràcies per les suggerències. Quan pugui llegiré aquests llibres que recomanes.

Salutacions cordials ;)

Anna ha dit...

bon descobriment, el dibuixa'm un conte.

I per cert... et sorprèn que el tipus de dibuix que il·lustra el teu post no m'acabi de fer el pes? ;)

L'Espolsada llibres ha dit...

Què seria de la feina d'obrir caixes sinó ens trobéssim aquest tipus de grates sorpreses? Clar que aquests dies amb la vaga de transport potser trobarem a faltar l'obrir caixes...

el llibreter ha dit...

De vegades passa això, burg, que vas de blog en blog sense saber com, trobes sorpreses com Dibuixa’m un conte.

Arlequí: ja em diràs si t’agrada el d’Oliver Jeffers! Té l’avantatge que te’l pots llegir sencer a la llibreria. No crec que sigui difícil trobar-lo.

Doncs no em parlem més, Anna: som incompatibles, perquè a mi em sembla simplement meravellós: tendresa, misteri, subtilitat... He vist uns protectors per als genolls, de color lila amb rodones fúcsia, molt còmodes per a escriure sobre llibres ;-)

És un moment que mai no és rutinari. Obres la caixa de qualsevol distribuïdor i ja saps menys o menys que t’hi pots trobar, però és inevitable aturar-se un moment en un llibre o un altre.

Salutacions cordials.

sfer ha dit...

Per mi, aquest "Dibuixa'm un conte" també ha estat tot un descobriment. Gràcies :-)

 

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

divendres, 8 d’agost de 2008

De vacances i de llibres


L'Espolsada se'n va de vacances amb una maleta plena de llibres pendents.

Se'n va amb tots els sentits oberts per impregnar-se del passat, d'olors, de llum, sentiments i bona companyia.

Fins a la tornada us deixo amb un poema de la Montserrat Abelló per posar-vos la mel als llavis...


Absorta camino
per platges obertes,
on el mar dibuixa

subtils tènues ratlles
damunt l'arena molla,
llepant-la suaument,

com un amant
constant,
a cada embranzida.

I et sento present
en la brisa salobre,
persistent, que m'envolta


Del llibre Memòria de tu i de mi, Denes editorial

6 comentaris:

el llibreter ha dit...

Que gaudeixis de les vacances!

Una estoneta i hauré enllestit la maleta.

Salutacions cordials.

9 d’agost de 2008, 18:21 de-vacances-i-de-llibres
digue'm ariadna ha dit...

... Bones vacances i bones lectures...

9 d’agost de 2008, 18:57 de-vacances-i-de-llibres
elisabet ha dit...

molt bones vacances!!!

9 d’agost de 2008, 20:46 de-vacances-i-de-llibres
Glòria Maria ha dit...

Ànims a tots aquells/es a qui se us acaben les vacances. I bones lectures!

29 d’agost de 2008, 12:06 de-vacances-i-de-llibres
Abel ha dit...

Jo he aprofitat les vacances er llegir algunes de les recomanacions dels posts anteriors de l'espolsada. Teníem previst un viatge a Catalunya i volia aprofitar per passar a conèixer la llibreria, però una desgràcia familiar ha impedit que eixírem de casa.
Fins aviat

30 d’agost de 2008, 10:22 de-vacances-i-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

Abel, gràcies per la intenció. Una altra vegada serà. De totes maneres l'Espolsada ha estat tancada. Dilluns ja tornem a la feina.

30 d’agost de 2008, 11:25 de-vacances-i-de-llibres

Lectures de l'Espolsada: Desencuentros

Lectures de l'Espolsada: Desencuentros

dissabte, 19 de juliol de 2008

Desencuentros

Com deia un dia El llibreter la tasca d'obrir caixes sovint es fa feixuga, potser és de les tasques més pesades -el pitjor per a mi són les devolucions- de tant en tant, però, te'n duus grates sorpreses que hi posen color i animen la feina.






Això em va passar amb una petita obra gràfica publicada per Barbara Fiore i que porta per títol Desencuentros. És un poema visual pàgina rere pàgina i un esclat d'harmonia per als ulls.

En forma de diari s'hi narra la història d'una parella que viuen al mateix carrer i semblen predisposats a trobar-se, tanmateix quan ell surt de casa sempre va a la dreta i ella ho fa cap a l'esquerra, així doncs sembla difícil que coincideixin.



"Ambos están convencidos
de que los ha unido un sentimiento repentino.
Es hermosa esa seguridad,
pero la inseguridad es más hermosa."
Wislawa Szymborska


Us en podria parlar molt més, però val la pena que l'obriu i gaudiu de les imatges d'aquest autor taiwanès. No us perdeu del mateix autor El sonido de los colores.
Publicat per Barbara Fiore

7 comentaris:

Mireia ha dit...

Em sembla que no he comprat mai cap llibre d'il·lustracions. Potser serà hora de fer un pensament

19 de juliol de 2008, 14:14 desencuentros
elisabet ha dit...

aquesta mateixa setmana he de fer un regal d'aniversari i aquest llibre em penso que hi té tots els números...! Gràcies!

19 de juliol de 2008, 17:17 desencuentros
digue'm ariadna ha dit...

... Realment en Jimmy Liao fascina amb les seves il.lustracions i els seus relats. Has llegit i vist La Piedra azul?...

19 de juliol de 2008, 19:48 desencuentros
el llibreter ha dit...

Gràcies per la referència.

Un altre moment de descobriments és quan rebem els catàlegs de setembre o, en el cas de Random House Mondadori, d'octubre i els fullegem a la recerca i captura de novetats llamineres que, ai las! encara trigaran a estar entre les nostres mans.

Salutacions cordials.

20 de juliol de 2008, 10:14 desencuentros
jomateixa ha dit...

Has fet que me'n agafi força ganes, llàstima que ahir vaig anar a comprar-me'n alguns, ara hauré d'esperar la pròxima visita a la llibreria per agafar-lo.

20 de juliol de 2008, 10:36 desencuentros
L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia hi ha llibres il·lustrats que ens diuen més que segons quines novel·les de 1000 pàgines. Et recomano que en tastis algun.
Elisabet prova-ho, crec que pots sorprendre.
Ariadana no conec La piedra azul, però m'hi poso.
Senyor Llibreter, el catàleg de Random és sempre un goig, el llibre que han editat amb totes les novetats per la tardor és esplèndid. Hi ha gent que treballa molt i molt bé.
Jo mateixa, no et preocupis a la propera visita a la llibreria te'l fas teu.

20 de juliol de 2008, 12:22 desencuentros
Núria MG ha dit...

Algun dia em trobaré amb Desencuentros.

De moment tinc l'Arbre vermell de Barbara Fiore a la paret i queda maquíssim! ;)

23 de juliol de 2008, 0:09 desencuentros