Lectures

Lectures de l'Espolsada: El crit del peresós

Lectures de l'Espolsada: El crit del peresós

dissabte, 12 de desembre de 2009

El crit del peresós


"Benvolguda col·laboradora,

Gràcies per donar-nos l'oportunitat de llegir el seu treball. Després d'haver-lo analitzat detingudament, lamentem comunicar-li que, de moment, no reuneix els nostres requisits.
La redacció de Soap."

Andrew Whittaker és l'editor d'una modesta revista literària, Soap. Atrapat pels deutes i en una situació personal precària condemna la revista a la desaparició. Whittaker malviu del lloguers de pisos i cases, que no cobra mai, perquè els habitatges estan en condicions precàries i ell no hi inverteix ni un cèntim en arreglar-los.

El llibre té format epistolar. Whittaker s'escriu amb els seus llogaters, amb el banc, amb els amics i la seva exdona, i amb futurs autors que envien els seus originals que mai veuran publicats i que no sempre obtindran respostes tan elegants com la de més amunt. Són cartes amb una mala llet i una ironia que et fan riure. Whittaker ens ofereix moments hilarants quan adopta diferents personalitats mitjançant cartes al director del diari local per fer-se autobombo i que es parli d'ell.
"Freewinder,
En la seva carta o, més ben dit, en les seves cartes, ja que me n'arriben una rere l'altra, em pregunta si sóc "conscient" que dec molts pagaments de la hipoteca. No s'amonïni, que en sóc tan conscient que és com si tingués una espelma encesa dins del cap. Però, tot i que admeto que aquesta consciència, com he dit, és com una espelma encesa en una foscor esfereïdora, com vostè mateix podria comprovar si fos aquí amb mi, també m'agradaria que vostè "fos conscient" que encara deuré més pagaments en el futur, potser "un fotimer", com diuen. Així doncs, l'espelma encara cremarà més! I això passarà perquè estic emmerdat fins al capdamunt. Tanmateix, li asseguro que l'espelma encesa dins del meu cap, que crema ufanosa, continuarà cremant fins i tot quan jo, el meu cap i tot el qui hi crema a dins haguem desaparegut.
Atentament, Andrew Whittaker"

Sam Savage em va sorprendre amb Firmin, i aquí torna a personalitzar les misèries humanes en animals. El crit del peresós potser no és tan reeixida com en Firmin, al meu parer, té alts i baixos, però us ben juro que els alts valen molt la pena i que m'ha fet riure molt, potser perquè mentre llegia empatitzava amb les misèries del món literari. Tasteu-lo i ja em direu què us ha semblat.

Publicat per Columna i Seix Barral.
Publicat per L'Espolsada llibres a 9:39
Etiquetes de comentaris: Sam Savage

5 comentaris:

Sadurní Vergés ha dit...

Hola, bona tarda de dissabte. Vaig escriure la meva opinió sobre aquest llibre fa un parell de mesos a Distopies. Podeu trobar l'apunt anant al següent enllaç:

http://distopies.blogspot.com/2009/10/el-crit-del-peresos-de-sam-savage.html

El llibre no em va entusiasmar, però té moments que fan molta gràcia.

Salut!
S.

12 de desembre de 2009, 16:10 el-crit-del-peresos
Mireia ha dit...

Fe, estic llegint-lo i tens raó que té als i baixos. Suposo que d'aqui res en faré la resenya.

12 de desembre de 2009, 17:14 el-crit-del-peresos
Tonina ha dit...

Encara no he llegit Firmin, el tenc a la pila. Prenc nota d'aquest, també fa bona pinta.
Gràcies per les recomanacions

12 de desembre de 2009, 19:02 el-crit-del-peresos
kweilan ha dit...

No el conec. Gràcies per la recomanació!

14 de desembre de 2009, 23:05 el-crit-del-peresos
Jordi ha dit...

Hola,
a mi no m'ha agradat tant com em va agradar Firmin. Original, si ho és ja que mitjançant cartes del protagonista, va narrant la història. Malgrat això, m'esperava més.

Slts

24 de desembre de 2009, 16:24 el-crit-del-peresos

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)