Per què cal llegir La balada del cafè trist i Manual per a dones de fer feines?

dissabte, 12 de març de 2016

 
L'Altra editorial ha recuperat La balada del cafè trist perquè és el primer llibre que l'Eugènia Broggi, l'editora, havia llegit de McCullers i va obrir-li la porta a les lectures d'adult. Amb una edició impecable, amb la portada il·lustrada per la Kavel Rafferty, Broggi publica la novel·la de La balada del cafè trist amb sis contes més que la complementen perquè considera que és una obligació moral.

Nora Webster

dissabte, 5 de març de 2016

 
Cinc anys després de la preciosa Brooklyn, que ara podeu veure adaptada al cinema, l'autor irlandés Colm Tóibín, torna amb Nora Webster, per a mi un dels llibres de l'any que tot just comencem.

Nit Ferrante

dissabte, 30 de gener de 2016

 
Entrar a la llibreria després d'un vespre especial fa que es faci un nus a l'estómac, poses la clau, obres la porta i encara respires l'essència del que va passar ahir, veus les cares de la gent que t'acompanyava, sents l'eco del ressò de les paraules dites i compartides però sobretot et vénen els ulls atents de la gent, la mirada... i només pots sentir satisfacció.

L'amor fora de mapa

dissabte, 9 d’abril de 2016

 
Hi ha llibres que només veure'ls te n'enamores, saps del cert que un llibre tan delicadament editat ha de contenir alguna cosa molt especial. L'amor fora de mapa és una novel·la que conté moltes històries i que pivota sobre una parella que trenca i l'Eldar, l'amic de l'ànima del Llull.

Jardí a l'obaga

dissabte, 13 de febrer de 2016

 
No tinc cap mena de dubte que si hi ha una autora a casa nostra que frueix escrivint és la Blanca Busquets. És de suposar que els autors gaudeixen del seu ofici però diria que la Blanca s'ho passa d'allò més bé i això com a lectora es nota i és d'agrair. No enganyaré ningú si afirmo que la Blanca té una capacitat de fer girs, sorprendre't i enganyar-te magistral.

El dia que vaig aprendre a volar

dissabte, 23 de gener de 2016

Una de les primeres presentacions que vaig fer a l'Espolsada va ser la de Postal de Copacabana, gràcies a l'amic Màrius Serra que me la va recomanar i després presentar... A partir d'aquella vetllada es van establir una sèrie de connexions literàries i màgiques entre la Maria Bohigas, en Màrius Serra, en Jordi Puntí, l'Stefanie Kremser i l'Espolsada, d'una manera o altra no han deixat de venir a la llibreria com autors, presentadors, editors... l'Steffi és qui no havia tornat, s'havia mantingut en un segon pla escrivint i dibuixant.

Cinc llibres infantils imprescindibles

dissabte, 6 de febrer de 2016

 Blackie little books acaba de recuperar i traduir, per primera vegada al català, uns llibres de John J. Reiss amb què han crescut generacions des dels anys 70. Són llibres molt conceptuals, plens de colors i formes perquè els més petits de casa pugin aprendre'ls.

Cartes d'una pionera

dissabte, 19 de març de 2016

 
Fa mol temps dues llibreteres, la Maria i l'Anna, que ara tenen llibreria pròpia a Casa Usher (que tot just celebra el seu primer aniversari) em van recomanar la lectura de Cartas de un pionera publicat per Hoja de lata i sempre m'havia anat quedat pendent de llegir.

Balanç 2015

dissabte, 2 de gener de 2016

Balanç 2015

 
Tanquem el nostre vuitè any de llibreria on han passat coses fantàstiques i alguna de molt trista. I tanmateix, hem fet 11 clubs de lectura per adults; 11 clubs de lectura infantils; 11 clubs de lectura juvenils; els nostres joves s'han estrenat com a booktubers; ens han visitat autors, editors, traductors, il·lustradors;

9è aniversari

Dissabte, 27 de febrer de 2016


Ahir a la nit Enrique Redel deia: "una librería es mucho más que vender libros, una librería es el punto de encuentro de los lectores con los libros."

Duna (Diari d'un estiu)

dissabte, 16 de gener de 2016

"M'ha mirat: "Què escoltes?". Jo no m'havia adonat que encara portava els auriculars posats! M'he tret el de la dreta i li he ofert: "Només el silenci". El Max ha agafat l'auricular i se l'ha posat: "m'encanta el silenci."

Una de les meves primeres lectures de l'any ha estat la d'aquest dietari d'estiu escrit per la Duna, una nena 12 anys a qui posen com a deures de vacances escriure un diari. D'entrada, a la Duna li fa una mandra terrible, fins i tot troba que escriure un dietari és una idea descabellada, ella que el curs següent ja anirà a l'institut... Però com que aquell estiu també és capgirat perquè la mare de la Duna ha marxat de vacances i l'ha deixada a ella i les seves germanes, la Lia literata i la Gal·la Galeta, amb l'avi Ignasi perquè necessita descansar i retrobar-se...
Un avi que està de molt mal humor i fa coses molt estranyes, que es tanca a les golfes on amaga un secret inconfessable i on plora, plora molt la mort de la seva dona, la Teresa, l'àvia de la Duna. És un estiu una mica boig perquè la Duna coneix en Max i sent aquelles papallones a l'estómac difícils de definir... la Duna té la primera regla i la mare qui sap on para! Ben pensat, potser escriure el diari no és tan mala idea...