Lectures de l'Espolsada: La princesa y el pescador

Lectures de l'Espolsada: La princesa y el pescador

dissabte, 27 de setembre de 2008

La princesa y el pescador



La princesa y el pescador comença com si fos una llegenda i, així continua a l'inici de cada capítol amb un petit fragment d'una història vietnamita. Aquests fragments donen pas a la història que Minh Tran Huy ens vol explicar, la vida de dos adolescents d'origen vietnamita que viuen a París.

La Lan, nascuda a França i que viu amb els pares que van marxar de Viet Nam amb l'entrada dels comunistes, i en Nam, nascut a Viet Nam i que viu amb el germà, doncs van fugir del seu país a corre-cuita i part de la família s'hi va quedar. Aquest petit fet, per a mi important, marcarà el caràcter de tots dos. La princesa y el pescador són tres relats emparats sota una novel·la de gran tendresa. D'una banda, tenim la relació d'amistat i de desamor entre la Lan i en Nam, abraçades, silencis, tendresa, desesperació... de l'altra, una magnífica guia del Viet Nam, ja que la protagonitza hi viatja amb els seus pares, Minh Tran descriu a la perfecció els paratges vietnamites (trio aquest paràgraf perquè parla d'un dels racons de Hanoi del que més bons records en guardo):

"Hanoi [...] adoraba sus parques, sus lagos cruzados por pequeños puentes, sus avenidas bordeadas de flamboyantes donde los enamorados se citaban; me encantaba pasear a lo largo de las estelas en forma de tortuga del templo de la Literatura, edificado en el siglo XI en honor a Confucio..."

I per últim, una llegenda que porta el fil de la novel·la. Llegenda imprescindible per entendre la filosofia del país i la seva gent, els somriures, l'amabilitat i la verdor dels seus paratges i, segurament, la melancolia que sent l'autora pel seu país d'origen.

Sovint quan llegeixo un llibre penso en alguna cançó com a banda sonora. Aquest cop mentre llegia em venien al cap dos llibres que servirien per fer una combinació perfecte, El niño de piedra y otras historias vietnamitas de Thich Nhat Hanh i l'àlbum il·lustrat El búfalo y el pájaro per posar-hi tots els colors del verd que ofereix Viet Nam.


"En ocasiones he amado profundamente a seres a quienes he perdido, y tal vez por eso se escribe, para recuperarlos y caminar, por unos instantes, a su lado. Como si nada hubiera cambiado."


Publicada per La otra orilla en castellà

7 comentaris:

elisabet ha dit...

Enhorabona per aquest post. L'he trobat molt personal i m'ha fet venir moltes ganes de remenar tots aquests llibres que comentes. A veure quin arriba a les meves mans. Una abraçada forta!

28 de setembre de 2008, 17:09 la-princesa-y-el-pescador
L'Espolsada llibres ha dit...

Ups, moltes gràcies. Si els remenes ja m'ho faràs saber.

28 de setembre de 2008, 18:24 la-princesa-y-el-pescador
montse feliu ha dit...

Fa uns anys vaig tenir la sort de viatjar a Vietnam. Em va semblar un país preciós. M'agradarà llegir aquest llibre i rememorar aquells espais. Gràcies

29 de setembre de 2008, 21:58 la-princesa-y-el-pescador
Glòria Maria ha dit...

Hola, em ve molt bé el post perquè la setmana que ve havia de fer un regal i dubtava entre dos llibres, així que ja sé que faré, "passaré" d'ells i regalaré aquest.
Gràcies per la tasca que fas!!

30 de setembre de 2008, 18:42 la-princesa-y-el-pescador
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, segur que et porta molt bons records.
Glòria Maria gràcies a vosaltres per ser-hi i fer-me confiança.

30 de setembre de 2008, 20:57 la-princesa-y-el-pescador
montse feliu ha dit...

Certamenmt, l'he llegit i m'ha agradat molt. M'ha fet recordar un país molt especial, diferent de tot el que he vist fins ara.Però també he de dir que la història dels dos mics m'ha emocionat. L'escriptora aconsegueix fer-te sentir profundament.
Les llegendes que explica són senzillament boniques. No sé si a la nostra cultura sabem apreciar aquest tipus de llegendes.
Us el reconamo moltíssim. Encara que no hagueu visitat Vietnam, pot ser un primer pas.

7 de novembre de 2008, 21:47 la-princesa-y-el-pescador
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, contenta que compartim la mateixa opinió. A més està a punt de sortir l'edició en català.

8 de novembre de 2008, 13:19 la-princesa-y-el-pescador

Lectures de l'Espolsada: A la platja de Chesil

Lectures de l'Espolsada: A la platja de Chesil

divendres, 29 d’agost de 2008

A la platja de Chesil


Ian McEwan, A la platja de Chesil, aparentment una història senzilla. A l'Anglaterra dels seixanta, Florence i Edward, una parella acabada de casar, encaren la nit de noces.

"Eren joves, cultes i, tots dos, verges aquella nit, la seva nit de noces, i vivien en una època en què una conversa sobre problemes sexuals era del tot impossible."

El que podria semblar un argument corrent serveix perquè McEwan estiri el cabdell d'una història delicada i captivadora. Un fet, la pèrdua de la virginitat; dues persones que s'estimen, però que no gosen expressar el que senten; uns cànons socials que han fet mal i uns silencis pertorbadors.

McEwan traça un relat a través del pensament de tots dos protagonistes, és la ment de cadascú que ens va descrivint el que viuen en tot moment. Dues persones que s'estimen amb bogeria, però que durant la nit de noces descobreixen que no saben què pensen l'un de l'altre i el més trist són dos desconeguts.

"Per primera vegada, podia associar l'amor que sentia per l'Edward amb una sensació física definible, tan irrefutable com el vertigen. Abans només havia conegut un brou reconfortant d'emocions càlides, una gruixuda manta d'hivern plena d'amabilitat i confiança."

McEwan amb poques pàgines en té prou per descriure'ns amb detall dues maneres d'entendre el mateix amor, tan distant, que pren camins oposats. Continuaré llegint McEwan, m'ha agradat.

Per cert, avui
fa un any que aquest blog camina, m'agrada mirar enrere i veure que una part del meu primer post encara és vigent, que encara m'il·lusiona:
"
Triar un llibre o recomanar-lo no és gens fàcil, i tenir temps per llegir-lo i compartir-lo encara menys. Amb aquest blog vull deixar constància dels llibres que per un motiu o altre m'han agradat, captivat, atret... no necessàriament han de ser novetats, sinó llibres que estan esperant que algú els doni una oportunitat i que la màgia del boca-orella funcioni."

12 comentaris:

Mireia ha dit...

Moltes Felicitats!!!!
I segueix fent-nos recomanacions que sempre va bé tenir un llibreter de capçalera , encara que sigui virtual

29 d’agost de 2008, 13:14 la-platja-de-chesil
digue'm ariadna ha dit...

... Feliç aniversari! Escollir una lectura, llegir el llibre i aturar-se aquella estona necessària per a que frases i paraules ens omplin del seu regust i les imatges es gravin lentament en el record, fan que d'alguna manera alguna cosa es remogui dins nostre i que aquest desig, de compartir i de parlar-ne, esdevingui un punt de trobada però també, una finestra oberta que ens pot permetre conèixer a altres lectors i altres lectures...

29 d’agost de 2008, 13:22 la-platja-de-chesil
elisabet ha dit...

per molts anys!!! i que duri, la màgia del teu bloc funciona!

29 d’agost de 2008, 17:19 la-platja-de-chesil
Núria mg ha dit...

Per molts anys!
Pel que sembla les coses ja es tornen a posar en marxa :)
Ian McEwan és dels que tinc ganes de descobrir literàriament, tot i que les seves històries audiovisualment parlant ja m'han captivat.

29 d’agost de 2008, 18:17 la-platja-de-chesil
SU ha dit...

Felicitats, moltes!!!

Et llegim i ens encanta descobrir noves lectures i nous móns a través dels teus comentaris.

Endavant l'Espolsada!

Petó,

SU, uff, per fi és divendres!

29 d’agost de 2008, 18:51 la-platja-de-chesil
unquepassava ha dit...

Moltes felicitats pel primer any! I gràcies per les moltes recomanacions ;-)

29 d’agost de 2008, 19:07 la-platja-de-chesil
montse feliu ha dit...

Una felicitació per a l'Espolsada, per assolir aquesta primera fita d'un primer any. Com a la vida d'un infant, el primer any aporta molts avenços que ja són per sempre.FELICITATS!
Però encara més una felicitació per a tots nosaltres,els que podem gaudir de l'Espolsada. Que per molts anys més puguem compartir i participar en aquest espai literari.

Gràcies per fer-ho possible!!!

30 d’agost de 2008, 11:24 la-platja-de-chesil
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom! Si bé hem aconseguit que ens llegissin per la xarxa, l'objectiu d'enguany és que la clientela de llibreria entengui el blog com una extensió de la feina que fem a l'Espolsada.
De totes maneres, us recomano aquest llibre de McEwan.
Gràcies!

30 d’agost de 2008, 12:05 la-platja-de-chesil
Jordi Gonzalez ha dit...

Precissament un dels llibres que estic rumiant començar per quan acabi la meva lectura actual.

Afegeixo la teva puntuació positiva que neutralitza alguna de negativa que tenia el llibre.

Per cert, felicitats.

3 de setembre de 2008, 14:25 la-platja-de-chesil
estel armengol ha dit...

a mi m'encanta fer servir el boca orella per parlar de llibres!!!!!

perquè m'agrada compratir allò que els llibres em fan sentir!

3 de setembre de 2008, 16:31 la-platja-de-chesil
bajoqueta ha dit...

Felicitats per l'any.
I en quant al llibre, he llegit altres d'ells molt millors, em va decebre una mica este. Però he llegit crítiques en tots dos sentits.

8 de setembre de 2008, 10:41 la-platja-de-chesil
L'Espolsada llibres ha dit...

Bajoqueta, jo era el primer McEwan que llegia i m'ha sorprès com només d'un fet particular treballa tota la història. Continuaré llegint-lo.

8 de setembre de 2008, 17:13 la-platja-de-chesil

Lectures de l'Espolsada: La noia del ball

Lectures de l'Espolsada: La noia del ball

dissabte, 26 de juliol de 2008

La noia del ball


Coca era un de tants autors pendents per descobrir fins que m'hi he posat de cap i ho he fet amb La noia del ball. La descoberta ha estat d'allò més gratificant i intensa. El llibre m'ha provocat llegiguera com diu en Biel Mesquida, una llegiguera que em durà a llegir de ben segur Sota la pols, Sorres blanques...

A La noia del ball la protagonista, sense nom, explica al seu fill una part de la seva vida, la seva joventut a cavall entre Menorca i Barcelona. Una Menorca encara per descobrir i una Barcelona que viu els darrers dies de la República, una Barcelona grisa, sense esperança.

"En un racó de mi mateixa, tenia guardades les olors de l'illa, la lluminositat dels pobles i de les platges, aquelles façanes blanques, la negror del cel curull de punts lluminosos, la ventada impetuosa que ens empenyia baixant del Cap de Cavalleria..."

Per a mi, Coca traça un relat excel·lent, juga amb la ficció i els fets històrics. Fa parlar un ventall de personatges que són com un calidoscopi que volta com ho fan les faldilles de les noies al ball dels ateneus. Coca construeix uns personatges plens, difícils i ambigus per ensenyar-nos la cara menys agradable dels humans, la cara menys utòpica d'un anarquisme que sovint s'ha idealitzat i el patiment d'una guerra...

"Sí, perquè la guerra és un mal sense límits, el descontrol complet i la instauració del llibertinatge, però no és el pitjor del que som capaços. Encara es pot ser més brutal, més cruel, i els odis poden ser més profunds. Perquè per molt que aleshores a mi em semblés inimaginable, després vam veure que es podia arribar més lluny, que algú tenia el convenciment de poder desarrelar l'existència dels altres. I aquest propòsit ens va posseir, va ser un càncer malèvol que va niar en el nostre cos i el va començar a destruir lentament. Després vaig veure que el règim de Franco ens va anorrear, que havent-lo patit ja no es podia tornar a ser viu..."


Un cop acabat el llibre he tingut una buidor semblant a la que em va deixar Les veus del Pamano. Una prosa rica per acompanyar-nos aquestes nits d'estiu.

Publicada per Proa

12 comentaris:

Llibreria L'Illa ha dit...

'Sota la pols' és molt bo.

27 de juliol de 2008, 21:06 la-noia-del-ball
Paraula ha dit...

En prenc nota perquè Les veus del Pamano em va agradar molt i vaig gaudir de cada segon de la lectura.

28 de juliol de 2008, 11:36 la-noia-del-ball
Núria MG ha dit...

un altre a la llista!

per cert, m'ha agradat el capítol d'"Els homes que no estimaven les dones"...

28 de juliol de 2008, 15:05 la-noia-del-ball
L'Espolsada llibres ha dit...

M'apunto Sota la pols me n'han quedat moltes ganes i us animo a ballar amb en Jordi Coca i La noia del ball.

29 de juliol de 2008, 19:29 la-noia-del-ball
gulchenruz ha dit...

A mi m'han dit que precisament aquest d'en Coca és una mala imitació de la Colometa, bé, que vol ser tant com...
A mi personalment "sota la pols", ho sento -llibreria l'illa- no em va agradar gens i per això em crec el que em van dir.

29 de juliol de 2008, 21:08 la-noia-del-ball
L'Espolsada llibres ha dit...

Gulchenruz, jo també ho havia sentit i per això vaig decidir llegir-lo. I de Colometa no en té res, pot recordar-la perquè la protagonista és una dona turmentada i lluitadora, per l'ambientació en l'època... però no tenen res a veure. A mi d'en Coca m'ha agradat la riquesa del llenguatge i la capacitat creativa. Tot són opinions i benvingudes siguin!

30 de juliol de 2008, 9:51 la-noia-del-ball
gulchenruz ha dit...

El tinc per aquí, de manera que potser entre poetes, qui sap...

Merci.

1 d’agost de 2008, 7:53 la-noia-del-ball
Glòria Maria ha dit...

SOTA LA POLS molt recomanable (en ell també s'esmenta Menorca, per tant hi ha com una mena de nexe entre aquest i LA NOIA DEL BALL, crec, perquè LA NOIA DEL BALL encara no l'he llegit), però, amb tot, d'en Coca, et recomanaria LA JAPONESA, és immens!!!!!!! La focalització és la d'un nen amb problemes. Si t'hi poses te la llegiràs en un tres i no res.
També vaig llegir CARA D'ÀNGEL, aquesta no em va fer tant el pes perquè sempre hi fa voltes al mateix i el personatge és més aviat "repugnant".
Fins aviat

1 d’agost de 2008, 8:38 la-noia-del-ball
L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria a La noia del ball, Coca menciona sempre Sota la pols, que l'escriu el fill de la protagonista de La noia del ball. M'apunto les recomanacions.

1 d’agost de 2008, 11:50 la-noia-del-ball
SU ha dit...

Espolsada,

Els teus posts sí que fan llegiguera!!!

Gràcies per posar-t'hi!

Ens llegim...

SU, meitat amb les vacances gastades

1 d’agost de 2008, 17:36 la-noia-del-ball
Abel ha dit...

Hola! Glòria Maria hi ha vegades que alguns llibres guanyen amb la segona lectura. és veritat que el personatage de "Cara d'àngel " és, com tu dius, repugnant. Però jo la segona vegada que vaig llegir la novel·la em vaig adonar que aquest era el mèrit: alargassar tant la història d'un senyor repugnant.
"sota la pols" i "La noia del ball" no els he llegit, "La japonesa", sí. El que m'agrada de Jordi Coca és la capacitat que té per escriure obres tan fiferents, tan temàticament, com pel que fa a la focalització que heu esmentat, tractament del personatges etc

3 d’agost de 2008, 13:38 la-noia-del-ball
el llibreter ha dit...

Com diu l'Abel, Jordi Coca és molt divers i té molt de mèrit excel·lir en obres tan diferents com Sota la pols i Cara d'àngel i mantenir un esperit crític i lúcid tan elaborat.

Celebro que t'hagi agradat La noia del ball!

3 d’agost de 2008, 14:15 la-noia-del-ball

Lectures de l'Espolsada: La família del meu pare

Lectures de l'Espolsada: La família del meu pare

divendres, 31 d’octubre de 2008

La família del meu pare



"La veritat té estructura de ficció, va dir Jacques Lacan", m'havien dit no feia massa."


Estic paint el llibre de la Lolita Bosch, La família del meu pare. Una història molt personal que et mou per dins. És la vida de la Lolita i de la família del seu pare, Ròmul Bosch, mort mentre ella era a Mèxic. És un àlbum familiar d'una gran nissaga barcelonina, un retrobament amb el passat i les arrels, a vegades no gaire agradables, d'altres sorprenents...

"Aquest llibre és una capsa de fusta verda, tendra. La galleda on agonitza el darrer congre que vam pescar a la vora de les illes Medes. Un moment tancat que voldríem que romangués etern. Fet. Aquest llibre és la narració llunyana de la qual va néixer el meu pare. Un món que em manté immersa en un passat que m'invento."

Lolita Bosch té un estil àgil i lleuger que passa volant, però que alhora transmet moltes coses. Cita, transcriu poemes i t'impregna de cultura mexicana, l'altra seva terra. Amb un tarannà que ja em va engrescar a Qui vam ser, quan acabes els seus llibres hi penses i hi tornes durant dies. M'agrada la Bosch. És d'aquelles autores que es fa difícil de recomanar perquè hi estableixes una relació molt íntima, o hi entres o la rebutges.

D'entrada pots pensar què té d'original la vida de la seva família que a mi em pugui interessar? No te n'adones i vas passant pàgina rere pàgina volent conèixer la colònia a la vora del Ter, l'alcalde de Barcelona, passant per Menorca, estimant la Tata i sobretot sentint l'aire de l'Empordà. M'he endut una grata sorpresa que en un viatge, tan introspectiu com el que fa la Lolita, tinguéssim coses en comú que per a mi també són especials:

"[...] El mateix any que va morir l'escriptora Beatrix Potter i totes les seves il·lustracions infantils que el meu pare em comprava quan jo era petita. Quan es va publicar El petit príncep, d'Antoine de Saint-Éxupery, amb el que anys després, tots, ens provaríem d'explicar les morts dels nostres pares. Allò que és essencial és invisible als ulls, diu el petit príncep."
Publicat per Empúries en català i per Mondadori en castellà

6 comentaris:

Mireia ha dit...

NO he llegit res de l'autora, però vaig sentir una entrevista que li van fer a Rac1, al Món ,i si escriu igual que parla es va fer molt agradable i entretinguda

1 de novembre de 2008, 10:49 la-famlia-del-meu-pare
Núria MG ha dit...

Si hi escriu com a Qui vam ser, perfecte. Aquell llibre em va encantar, curt i fugaç, però intens i emocionant.

1 de novembre de 2008, 13:55 la-famlia-del-meu-pare
L'Espolsada llibres ha dit...

Núria, recorda molt a Qui vam ser.
Mireia precisament el seu estil és així directe i fresc, tal com parla.

2 de novembre de 2008, 13:31 la-famlia-del-meu-pare
Anònim ha dit...

les recomanacions de l'Espolsada sempre són sagrades, així que ja tinc el meu exemplar. Aquest vespre començo la lectura.

7 de novembre de 2008, 12:06 la-famlia-del-meu-pare
Anònim ha dit...

Sóc la Glòria maria, que abans no ho he dit.

7 de novembre de 2008, 12:07 la-famlia-del-meu-pare
L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria, gràcies per la floreta. Sagrades no ho crec, amb ànima sí. A veure quin dia ens vens a veure :P

7 de novembre de 2008, 17:46 la-famlia-del-meu-pare

Lectures de l'Espolsada: La bendición

Lectures de l'Espolsada: La bendición

dissabte, 5 de juliol de 2008

La bendición



Si a A la caza del amor Nancy Mitford ja em va sorprendre per fer un retrat excel·lent de la burgesia anglesa de principi del segle XX, a La bendición s'ha superat amb escreix a l'hora de radiografiar les classes benestants anglesa i francesa separades pel canal de la Mànega.


Grace, la protagonista, es troba d'un dia per l'altre casada amb Charles-Edouard, un il·lustre francès, que la deixa embarassada d'en Sigi, i marxa cap a la guerra. Grace educa el seu fill al camp anglès amb l'ajuda de Nanny, la mainadera que ja la va criar a ella. Un dia en Charles-Edouard torna de la guerra i decideix emportar-se'ls a tots a viure a França, Nanny inclosa.

A partir d'aquí Grace no només descobreix el sol i la llum de la Provença, el menjar i el vi sinó l'elegància de les franceses, la capacitat amatòria dels francesos i sobretot la tendència del seu marit de perseguir qualsevol dona atractiva. París no li sembla ni de bon tros la ciutat somiada i les reunions en societat són una càrrega cada cop més difícil de portar.

És evident que Mitford és capaç de descriure tan mordaçment aquests ambients perquè ella hi va créixer i sap de què parla de primera mà. Mitford sap que per ser dona només cal aprendre francès i hípica. Mitford és una escriptora autodidacta que podria fer cròniques de societat però que opta, amb gran encert, per oferir-nos unes novel·les extraordinàries, amb una to cínic impecable, sinó llegiu:

"Nosotros, Estados Unidos, estamos absolutamente en contra de tener relaciones sexuales fuera del matrimonio. Ahora bien, es normal que un hombre se case al menos tres o cuatro veces. La primera vez, se casa recién salido de la universidad para canalizar su deseo sexual; la segunda vez tiene unos objetivos más materiales (puede que se case con la hermana o la hija de su patrón), y mucho después, cuando ya está en plena madurez, encuentra a la compañera de su vida y se casa con ella. Finalmente, puede pasar, aunque no ocurra siempre, que una vez haya sacado adelante a esta nueva familia con la compañera de su vida y ésta deje de estar únicamente concentrada en él y empiece a sublimar sus instintos sexuales a través de otros canales como los juegos de cartas o la literatura, él satisfaga un deseo -a veces más paternal que sexual- de contar con un elemento más joven en su hogar casándose con la amiga de una de sus hijas o, como ha ocurrido en algunos casos que yo conozco personalmente, de una de sus nietas."
Sublim the American way of life!

Publicada per Libros del Asteroide

5 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... El tinc a la pila per llegir, t'has avançat...
=;)

5 de juliol de 2008, 17:11 la-bendicin
Mireia ha dit...

ni el coneixia, però la es queda descansada.. potser m'ho penso.

5 de juliol de 2008, 20:29 la-bendicin
L'Espolsada llibres ha dit...

Ariadna, ja el comentarem quan ho hagis fet.
Mireia prova-ho, la Mitford s'ho val.

6 de juliol de 2008, 21:52 la-bendicin
elisabet ha dit...

com sempre, un fragment molt ben triat...!

7 de juliol de 2008, 19:23 la-bendicin
Glòria Maria ha dit...

Hola, et vaig fer cas i estic amb LES VEUS DEL PAMANO. Francament, immens! L'estructura una mica complexa, per això.
Com que ara mateix tinc molt temps per llegir m'he comprat LA BENDICIÓN. Darrere d'un un altre...
fins aviat

16 de juliol de 2008, 9:21 la-bendicin

Lectures de l'Espolsada: Emigrantes

Lectures de l'Espolsada: Emigrantes

dissabte, 27 de desembre de 2008

Emigrantes






A l'àlbum no hi ha paraules, per això només tres imatges d'aquestes magnífiques il·lustracions de Shaun Tan. Cap paraula, només la força de les imatges i la força d'aquella gent que ho deixa tot per viatjar a un país desconegut.

Publicat per Barbara Fiore

9 comentaris:

Glòria Maria ha dit...

Molt maques, sense cap dubte!

28 de desembre de 2008, 11:34 emigrantes
Núria ha dit...

M'encanta mirar-les, tenen molta llum i... uf, és que el Shaun Tan és un dibuixant fantàstic!

28 de desembre de 2008, 13:56 emigrantes
Quimet ha dit...

La força de les imatges, de vegades, és força impactant. No val més una imatge que mil paraules, per això, eh!!
Les paraules creen frases, i aquestes literatura, una passió per a molts.
Els meus desitjos de salut per al 2009 per a tots els habituals del blog de l'eSPOLSADA.

29 de desembre de 2008, 18:06 emigrantes
L'Espolsada llibres ha dit...

Els millors desitjos i les millors lectures per aquest 2009. Gràcies a tots els que passejeu per les Lectures de l'Espolsada.

Fe

29 de desembre de 2008, 19:55 emigrantes
Llibreria L'Illa ha dit...

És un album preciós

1 de gener de 2009, 20:50 emigrantes
digue'm ariadna ha dit...

... Una bona recomanació! Bones lectures i bones festes també, i molts ànims en aquests dies que queden abans de Reis...

2 de gener de 2009, 8:53 emigrantes
Berta Bocado ha dit...

Moltes felicitats pel teu bloc.
Sóc veÏna de granollers i tinc pendent de visitar la teva llibreria. et vaig seguint perquè col·laboro en el bloc d'al·lots...
bé, gràcies per comentar àlbums i literatura infantil perquè no sempre se'n parla prou!!!
bon anys

glòria

3 de gener de 2009, 9:21 emigrantes
Abel ha dit...

Els meus desitjos més sincers de felicitat per a tots els habituals de l'ESPOLSADA, i que els reis vinguen molt carregats de lectures.

Una abraçada des del País valencià

3 de gener de 2009, 11:23 emigrantes
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels bons desitjos d'aquest any i pels ànims abans de reis!
Berta benvinguda al blog.

3 de gener de 2009, 21:17 emigrantes

Lectures de l'Espolsada: El violí d'Auschwitz

Lectures de l'Espolsada: El violí d'Auschwitz

dissabte, 21 de juny de 2008

El violí d'Auschwitz


L’altre dia, tot ordenant les prestatgeries de casa que acumulen llibres, em va caure a les mans El violí d'Auschwitz de la M. Àngels Anglada, una edició acurada del Cercle dels lectors que vaig llegir el 1994, amb dinou anys. Recordava que m’havia arribat endins i el guardava a la memòria amb molta estima, per això vaig decidir rellegir-lo.

Si bé als 19 anys la història d'en Daniel, un luthier jueu que aconsegueix sobreviure a l'horror del camp de concentració gràcies al seu ofici, em va impactar, els anys i el coneixement han fet que en aquesta relectura l’absurditat de la història que s'hi explica, encara sigui més punyent, em refereixo a l’holocaust.

Anglada ens narra la vida d'en Daniel, el luthier, a través dels ulls i la memòria d'un concertista. En Daniel rep l'encàrrec de fer un violí amb un so perfecte, el més bell, amb un termini que no sap quin és, si no l'acompleix el castigaran. És tan contradictori que un comandant encarregui una peça tan delicada i alhora sigui capaç de vexar, degradar, exterminar... i transformar-se en un monstre capaç de no sentir res i d'executar les ordres més terribles.
Anglada té la capacitat de descriure de manera planera, acurada i poètica el que sentia en Daniel que es pot traduir en el que van viure milers de persones durant l'holocaust.

Tot i que la història és novel·lada, a l'inici de cada capítol Anglada reprodueix documents reals per exemplificar del que estem parlant i és que ens pensem que la ficció va molt enllà, però la realitat ens confirma que sempre la supera, fins i tot quan parlem de brutalitat.

"Cap a les 15 hores vaig veure una jueva que s'enfilava pel tancat del gueto, treia el cap entre els pals i intentava de robar naps d'un carretó estacionat. Vaig fer ús de la meva arma de foc. La jueva caigué mortalment ferida pels meus dos trets. Signat Naumann, guàrdia de reserva."

"... el tatuatge inesborrable, els cabells tallats arran, l'arruixament amb desinfectant, com si fossin plantes, la por d'entrar a les dutxes, per si en sortia un gas mortal, no aquella aigua tallant de freda, però inofensiva si no durava massa -de vegades s'hi divertien, a no deixar-los sortir fins que tremolaven i petaven de dents..."

"Què es devia haver fet dels companys de dissort? Ell no havia volgut gairebé mai parlar d'aquells temps, i de molts no en recordava ni la fesomia, però la d'en Daniel, aquell luthier excepcional, la veia com si la tingués davant, com si la resplendor de les flames n'il·luminés els trets, aquells ulls que la fam no havia aconseguit d'apagar ben bé, que reflectien tots els moviments del seu esperit: el coratge, la por, la ira, la desesperació quan va saber que se l'havien jugat contra una caixa de vi francès."

Publicada per Columna en català i Destino en castellà

10 comentaris:

Mireia ha dit...

A mi em va agradar, però potser era l'edat ( jo també voltava els 20) La meva edició però, és de columna

21 de juny de 2008, 14:29 el-viol-dauschwitz
Núria MG ha dit...

A mi també em va agradar bastant, sobretot per les cites que funcionen com a preludi a cada capítol. La meva edició també és de Columna. Enfoca la situació des d'un punt de vista únic, per mi Primo Levi sí és molt colpidor, però per això mateix Anglada és lloable, perquè no va ser el luthier i en canvi va saber reflectir un munt de coses a la novel·la.
Ens veiem a la presentació!

22 de juny de 2008, 19:24 el-viol-dauschwitz
L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia, el que volia dir és que amb el pas dels anys la història continua colpint-me i és absurd tot el que va passar a l'holocaust.
Anglada però ho explica de manera planera i ens hi posa la música com a teló de fons. Núria, Primo Levi és colpidor, així com l'Imre Kertez, també ho és l'assaig de la Montserrat Roig i el de les dones als camps nazis i tants d'altres.
La portada que he posat és de Columna que enguany ha decidit fer una edició digne d'algunes obres d'Anglada que per a mi ja tocava.
Si em deixeu també us recomano la lectura d'una altra obra d'Anglada,Quadern d'Aram, sobre el genocidi armeni.
Ens veiem a la presentació que estic convençuda que serà un èxit.

22 de juny de 2008, 19:47 el-viol-dauschwitz
SU ha dit...

M. Àngels Anglada és una de les meves mancances lectores (uff, i van...)!!! Confio que aviat, un dia no gaire llunyà, li posaré remei...

Gràcies per les recomanacions!

I que vagi molt bé "la presen"!

SU, meitat

23 de juny de 2008, 19:20 el-viol-dauschwitz
SU ha dit...

M. Àngels Anglada és una de les meves mancances lectores (uff, i van...)!!! Confio que aviat, un dia no gaire llunyà, li posaré remei...

Gràcies per les recomanacions!

I que vagi molt bé "la presen"!

SU, meitat

23 de juny de 2008, 19:20 el-viol-dauschwitz
Glòria Maria ha dit...

A mi P Levi em va agradar TANT I TANT que potser és hora de llegir algú amb un altre enfocament sobre el tema. L'apunto al grup de lectures pendents. Sort que aviat tindré vacances!

24 de juny de 2008, 12:07 el-viol-dauschwitz
Abel ha dit...

Doncs jo primer començaré amb SI AIXÒ ÉS UN HOME, de P Levi, i després igual continue amb Anglada. Aniré pas a pas. Fins prompte. salutacions des de Castelló!

24 de juny de 2008, 18:38 el-viol-dauschwitz
digue'm ariadna ha dit...

... Prenc nota del Quadern d'Aram! Seguint els comentaris sobre Primo Levi, la lectura de la Trilogia d'Auschwitz (Si això és un Home, La treva i Els enfonsats i els salvats) és tot un testimoni... M'hauria agradat estar a la presentació de demà. Desitjo que vagi molt i molt bé...

26 de juny de 2008, 16:02 el-viol-dauschwitz
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies, el llibre bé s'ho val!

26 de juny de 2008, 19:41 el-viol-dauschwitz
gulchenruz ha dit...

Val la pena llegir-se l'obra d'aquesta gran gran GRAN escriptora / poeta. "L'agent del rei" per exemple, és una bona obra, com les altres. Exquisides totes. Persona d'un gran talent, admirable.

Per cert, jo tinc el llibre "Londres" en català, de l'editorial que dius. Genial.

4 de juliol de 2008, 23:54 el-viol-dauschwitz