Lectures de l'Espolsada: Adiós, hasta mañana

Lectures de l'Espolsada: Adiós, hasta mañana

divendres, 24 d’octubre de 2008

Adiós, hasta mañana


Sembla que el 1908 va ser un any de gran collita literària, van néixer grans escriptors entre els quals Maxwell. Si fa uns dies commemoràvem l'aniversari del naixement de la Rodoreda, ara Libros del Asteroide fa el seu particular homenatge publicant la novel·la més coneguda de Maxwell, Adiós, hasta mañana.

Tothom que segueix el blog habitualment sap que Maxwell és dels meus autors, és un dels grans descobriments que he fet en els darrers temps. Maxwell és una gran desconegut pel públic en general, va ser l'editor de gent com Salinger, Updike, Cheever... però al calaix es guardava magnífiques novel·les de les quals n'anem gaudint a poc a poc.

A poc a poc és com cal llegir-lo, per assaborir-ne cadascun dels paràgrafs. Si bé Van venir com orenetes i La hoja plegada són novel·les d'una gran tristor, però que et deixen un regust dolç, en aquesta sembla que Maxwell es desprèn de la melancolia que el caracteritza per situar-nos en una quotidianitat familiar.

El narrador no s'adona de la importància del passat fins que 50 anys més tard del fet principal -un assassinat- pren consciència fins a quin punt l'ha marcat i comença recordar amb detall els fets que van tenir lloc en un poblet de l'estat d'Illinois. Fent ús d'una gran tècnica, l'estructura de la novel·la no és senzilla, comença el llibre amb la mort de Lloyd Wilson, un dels protagonistes. Així, en mica en mica, el narrador testimonia i va desengrunant cadascun dels fets i recorda en Cletus Smith, amic de la infància, que abandona el poble quan el seu pare es converteix en l'assassí. Recorda les dues granges i les dues famílies que hi habitaven i com una història d'amor desencadena amb el tràgic incident.

Maxwell té una escriptura molt cinematogràfica que et fa viure els fets com si fossis allà davant, amb una naturalitat sorprenent, descriptiva però gens feixuga. És l'Amèrica dels anys vint, d'una moral anacrònica des del meu punt de vista, però molt pròpia de l'època. Un testimoni excepcional de com es vivia en una zona rural als afores Chicago i de com la mort prematura d'una mare pot deixar seqüeles del tot inexplicables fins ben entrada la maduresa.

Libros del Asteroide sol acabar els seus llibres amb una frase, en aquest cas és de Ian McEwan:

"Adentrarse en la totalidad de una historia con la intimidad con que lo hace una novela es algo que otras disciplinas artísticas no han conseguido."

Em quedo amb aquest endinsar-se en la totalitat d'una història per descriure la sensació que tens quan llegeixes Maxwell.
Publicada per Libros del Asteroide

7 comentaris:

montse feliu ha dit...

Llegir Maxwell veig que és una assignatura pendent.
Necessitaria un any sabàtic per poder posar-me al dia pel que fa a lectures.
Me'l poso a la llista, darrera de La princesa y el pescador.
Gràcies

25 d’octubre de 2008, 13:15 adis-hasta-maana
Núria MG ha dit...

Veig que sí que li has agafat devoció a Maxwell. A veure si fan la traducció d'aquest en català, que em ve més de gust!
Per cert, m'han recomanat "Rellotge sense agulles".

26 d’octubre de 2008, 19:32 adis-hasta-maana
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, Maxwell és gran, tasta'l. Val molt la pena.
Núria si hi ha edició en català sempre la trio, ho saps, però en aquest cas no ho crec, de totes maneres no te'l deixis perdre.

27 d’octubre de 2008, 10:14 adis-hasta-maana
el llibreter ha dit...

Van venir com orenetes és impressionant: una novel·la molt subtil sobre la fragilitat de les persones. No n'he llegit cap més, de William Maxwell, però el teu aput m'ha esperonat a llegir La hoja plegada.

Salutacions cordials.

28 d’octubre de 2008, 21:49 adis-hasta-maana
Anònim ha dit...

No ve al cas, però heu llegit mai res de la Roser Caminals: La dona de mercuri, Els tres llits,...
Si us agrada la Mercè Rodoreda us pot agradar molt l´obra de la Roser Caminals.

29 d’octubre de 2008, 11:37 adis-hasta-maana
El llegidor pecador ha dit...

Doncs no.

1 de novembre de 2008, 14:09 adis-hasta-maana
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim no la conec, ja farem cerca.

2 de novembre de 2008, 13:30 adis-hasta-maana

Lectures de l'Espolsada: 84, Charing Cross Road

Lectures de l'Espolsada: 84, Charing Cross Road

diumenge, 21 de desembre de 2008

84, Charing Cross Road


Últimament només he parlat de novetats i la pila dels pendents no baixava o sigui que mirant-la he repescat 84, Charing Cross Road. I ara em pregunto per què no l'havia llegit abans? M'ha captivat, hi he caigut de quatre potes. Ara entenc que hagi esdevingut un llibre de culte pels amants dels llibres.

"¿Tens el Viatge a Amèrica, de Tocqueville? Vaig deixar el meu a no sé qui i mai més me l'ha tornat. ¿Com és que hi ha gent a qui no passaria mai pel cap robar res i que en canvi es pensa que robar llibres és del tot admissible?"

Helene Hanff viu a Nova York en un pis que li cau al damunt ple de llibres i cendrers. Escriu guions i fa de traductora per guanyar-se la vida. Estima els llibres per damunt de tot i d'aquesta estimació neix una relació epistolar amb una llibreria de vell, Marks & Co., mítica a Londres, ubicada al 84 de Charing Cross Road.

Al capdavant de la llibreria, Frank Doel, tot un senyor anglès, tímid, que comença a respondre les cartes de Helen que sol·liciten llibres. El que comença com una relació comercial esdevé una relació d'efecte personal amb tots els treballadors de la llibreria, en especial amb en Frank i la seva dona.

Una història que exemplifica la relació que m'agrada mantenir amb els meus clients. Una relació que evidentment no és la mateixa perquè les cartes que rebem són dels bancs, però sí que els correus electrònics, els comentaris als blogs i les postals d'arreu que m'acompanyen a la llibreria em fan sentir, una mica, com si fos a la mítica Marks &Co. 84, Charing Cross Road.

Publicada per Empúries en català i Anagrama en castellà

19 comentaris:

kweilan ha dit...

Tens raó. És un llibre preciós que jo vaig conèixer quan vaig veure l'obra de teatre basada en aquesta novel.la. Tant em va agradar que en un viatge a Londres posterior vaig anar al número 84 de Charing Cross on hi havia aquesta llibreria. Ara hi ha una pizzeria i com a record de la llibreria, només queda una placa.

21 de desembre de 2008, 12:33 84-charing-cross-road
Anònim ha dit...

Hola,
no m´estranya que t´hagi agradat, tant el llibre com l´obra de teatre em van agradar molt. Encara veig la Carme Elies i en Minguell fent unes actuacions per recordar.

BON NADAL!!
Bones lectures!!!

Gràcies per compartir les teves lectures
Imma

21 de desembre de 2008, 13:39 84-charing-cross-road
digue'm ariadna ha dit...

... És d'aquests llibres que no cansen. La pel.lícula és realment molt acurada, i en Hopkins està genial en el paper mesurat de Frank Doel, i l'Anne Bancroff és una Helene molt creible. L'obra de teatre va estar força bé, amb la Carme Elias i en Josep Minguell, dirigida per Isabel Coixet (però, personalment, em va agradar més ella que ell)...

21 de desembre de 2008, 17:47 84-charing-cross-road
elisabet ha dit...

Hola!
És un llibre absolutament imprescindible, un regal de reis fabulós per a lletraferits i no tant... :p
Petonets!

22 de desembre de 2008, 8:36 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Veig que compartim fascinació pel llibre i la història... ja he demanat la pel·lícula al tió o als reis :)
Bones festes i gràcies per ser-hi!

Fe

22 de desembre de 2008, 9:37 84-charing-cross-road
Mireia ha dit...

Fa temps que dic que el vull llegir, perque tots el deixeu molt bé però ni tant sols l'he comprat encra.
És que hi ha tantes coses per llegir i tant poc temps per llegir-les...

Bones festes!

22 de desembre de 2008, 10:17 84-charing-cross-road
Xenofílic ha dit...

Un dels que fa temps que vull llegir ;-)

22 de desembre de 2008, 20:49 84-charing-cross-road
Núria ha dit...

Ostres, a mi em falta tot! M'heu posat el caramel a la boca...

23 de desembre de 2008, 14:42 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Aquest llibre passa xiulant, no cal massa temps i el que li dediques és molt gratificant.
Núria, si vols el poso a la llista que tens per si els reis passen per la llibreria :)

23 de desembre de 2008, 16:46 84-charing-cross-road
Glòria Maria ha dit...

A mi la pila de llibres pendents cada cop se'm fa més gran, però aquest fa bona pinta!! (bé, com tots els que hi ha per aquí).

23 de desembre de 2008, 16:47 84-charing-cross-road
Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Fe,
posem el llibre a la llista per Reis. Passaran per la teva llibreria,
Bon Nadal,
Assumpta

26 de desembre de 2008, 0:29 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Assumpta, espero aquests reis doncs ;)

27 de desembre de 2008, 10:08 84-charing-cross-road
jomateixa ha dit...

Ja m'ha enganxat només amb el comentari. Quan afluixi la llista de pendents, serà el primer que buscaré.

16 de gener de 2009, 16:11 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Els reis em van portar la pel·lícula i és una molt bona adaptació, amb l'Anne Bancroft i l'Anthony Hopkins com a protagonistes, també us la recomano.

16 de gener de 2009, 18:36 84-charing-cross-road
kokamuskes ha dit...

És un gran llibre. Els que el tenen pendent, que no ho dubtin.

18 de gener de 2009, 19:04 84-charing-cross-road
mercè ha dit...

M'estic acabant Jardí vora el mar de la Rodoreda i tant bon punt el deixi, començaré amb 84, Charing Cross Road. Estic a casa lesionada, i per tant, tinc més temps per llegir!! jajajaj em vé molt de gust, una abraçada

27 d’octubre de 2009, 10:28 84-charing-cross-road
Biel Barnils ha dit...

Ep, Fe! Me'n parlaves l'altre dia i no el recordava però ara llegint la teva entrada sí que el recordo. No l'he llegit però me'n van parlar molt d'aquest llibre.
Una amiga em deia que m'hauria d'agradar necessàriament perquè parla sobretot de l'amistat i de l'amor pels llibres. L'hauré d'acabar llegint tard o d'hora.
Ara penso que una cosa que ens passa als lletraferits és que ens encanta planificar ni que sigui mentalment els llibres que llegirem, una part dels quals no llegirem mai, però ens excita la idea, llegiré això i allò, i després aquell i com no, aquell de més enllà. I el de més ençà.
Salut i Lectures a tots els Espolsats i Espolsades d'aquest llamp de blog ;)

14 de novembre de 2009, 3:14 84-charing-cross-road
MERCE ha dit...

Fa uns mesos que el vaig llegir, un llibre excepcional, emocionant i emotiu....Després de llegir-lo em vaig saber que hi havia la pelicula, així que la vaig buscar i també em va semblar explendida...Si algun dia torno a Londres buscaré el carrer per veure si més no la placa que heu comentat...

4 de desembre de 2009, 14:33 84-charing-cross-road
Salvador ha dit...

No n'havia sentit a parlar, però ja veig que l'haig de posar a la meva llista de llibres per llegir... que, ai làs, cada dia és més llarga...
Una salutació

12 d’abril de 2010, 11:38 84-charing-cross-road

Lectures de l'Espolsada

Lectures de l'Espolsada

dimecres, 29 d’agost de 2007

Després de mig any de funcionament de la llibreria, un cop passades les vacances i ara que comença el curs, he decidit tenir un bloc per poder comentar i compartir les experiències i sensacions que produeix llegir un llibre o simplement tenir-lo entre les mans.
M'agradaria que no només fos jo la que ho fes, sinó que acabés essent una cosa interactiva entre lectors.
Com a llibretera us puc dir que una de les coses més boniques és la relació que estableixes amb algunes persones que cada setmana sens falta venen a comprar-se un llibre, es deixen aconsellar, te'n recomanen... el millor però és quan has aconsellat un llibre i aquest agrada!
Triar un llibre o recomanar-lo no és gens fàcil, i tenir temps per llegir-lo i compartir-lo encara menys. Amb aquest bloc vull deixar constància dels llibres que per un motiu o altre m'han agradat, captivat, atret... no necessàriament han de ser novetats, sinó llibres que estan esperant que algú els doni una oportunitat i que la màgia del boca-orella funcioni.
Salut i llibres!

8 comentaris:

estel ha dit...

m'encanta la idea!!!

hi participaré!!!!

4 de setembre de 2007, 18:55 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
judith ha dit...

m'agrada molt la idea !
Sempre vaig al darrera de la gent per que em recomani llibres que hagin llegit ultimament.
Els llibres que jo sempre recomano, que més m'han agradat són EL CLAN DE L'OS DE LES CAVERNES de JEAN M. AUER i ELS PILARS DE LA TERRA de KEN FOLLET.
Estarem en contacte

7 de setembre de 2007, 12:05 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
Josep M ha dit...

Si els lectors i lectores del teu bloc poguessin veure i compartir les estones que dediques a gaudir des llibres i de la seva lectura estic convençut que entendrien una mica millor que vol dir la felicitat.

Veure't a l'Espolsada, rodejada de llibres, recomenant alguna lectura tant a una lector o lectora novell com als més empedernits és veritablement un plaer.

I ara a l'aventura d'obrir una llibreria de poble en plena era del consumisme cec de les grans superfícies hi afegeixes el voler compartir les teves lectures en aquest bloc!

Els que et coneixem sabem quina passió tens pels llibres i per la lectura. Però també sabem fins a quin punt compartir i fer-nos partíceps del que t'agrada és per a tu un valor irrenunciable.

Endavant i gràcies per el que vindrà!!!

22 de setembre de 2007, 13:15 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies!
Espero els vostres comentaris sobre llibres!

24 de setembre de 2007, 20:56 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
Carina ha dit...

felicitats pel blog i per la feina que fas Fe!!
aprofito per preguntar a algú que s'hagi llegit l'últim llibre de Paolo Coehlo (Com el riu que flueix) què li ha semblat. Jo encara no he tingut temps de llegir-me'l però pel que em va explicar la Fe des de l'espai de Lecturàlia no el recomenaven gaire.
Gràcies i ànims amb els comentaris!!

30 de setembre de 2007, 0:37 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Em sap greu no poder parlar-te d'aquest llibre, tot i que pel que han dit, no és el millor. Potser hi ha alguna persona fan del Coelho i ens en pot dir alguna cosa.
L'Espolsada

2 d’octubre de 2007, 19:06 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Hola,

Doncs pels fans dels Pilars de la Terra, ja us avanço que el 29 de desembre surt la segona part cent anys després...

3 d’octubre de 2007, 10:33 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
gora ha dit...

hola a todos. Me incorporo con vuestro permiso a este foro tan interesante y en el que podemos compartir todas las sensaciones que produce una buena lectura.
De los libros comentados por Fe me solidarizo totalmente con su opinión sobre "El club eròtic dels dimarts". Os lo recomiendo ya que me hizo pasar un buen rato y reflexionar sin agobios sobre las relaciones que solemos mantener a diario y como se profundiza a veces a partir de un hecho puntual. También sobre aquellos prejuicios que a veces nos alejan de los demás y no nos dejan ver lo bueno que hay en otras personas olvidando que siempre se puede aprender de todo el mundo. En fin espero vuestros comentarios...
El libro de coelho no lo he leido ni sé ninguna opinión . La segunda parte de los pilares la leeremos. Gracias por ser la llibretera del barri¡ y gracias a todos por vuestras recomendaciones.

6 d’octubre de 2007, 16:23 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

dissabte, 1 de setembre de 2007

El club eròtic dels dimarts





Des que va arribar a la llibreria me'l mirava, acompanyat d'una bona campanya de punts de llibre i una llibreteta per presentar-se a un concurs de relats eròtics, prometia. Puc dir que no m'ha decebut gens, sense ser una obra mestra de la literatura, Lisa Beth Kovetz, aconsegueix una narració fluida que t'atrapa des del primer moment sense caure en els tòpics de la literatura chick-lit. El club eròtic dels dimarts explica la història de 4 dones, la Lux, l'Aimee, la Margot i la Brooke, que treballen al mateix bufet d'advocats i que els dimarts es troben per dinar i exposen els seus relats eròtics.



El que comença essent un taller d'escriptura eròtica acaba en una amistat consolidada entre quatre dones d'edats, mons i tendències ben diferents. El llibre aprofundeix en aspectes de les relacions que sovint oblidem, però quan es posa massa seriós aleshores surt el punt picant i divertit del relat. El llibre es va construint amb les anècdotes de la Lux, una jove de barri marginal, que té molt clar que vol canviar i té la sort de conèixer les altres tres protagonistes, que si bé al principi li fan el buit, acaben meravellades de les lliçons de la vida que els dóna la més jove de totes.



A través de la iniciació a l'escriptura de relats eròtics acaba sortint el que realment són elles, les pors, les angoixes, les fantasies eròtiques... És un bon llibre per passar una bona estona, somriure i fins i tot riure amb algunes escenes!



Publicat per Proa en català

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada que compartim la mateixa opinió, esperem que hi hagi alguna altra blocaire que ho faci!

Endavant!

8 d’octubre de 2007, 17:59 el-club-ertic-dels-dimarts (1)

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

dissabte, 1 de setembre de 2007

El club eròtic dels dimarts





Des que va arribar a la llibreria me'l mirava, acompanyat d'una bona campanya de punts de llibre i una llibreteta per presentar-se a un concurs de relats eròtics, prometia. Puc dir que no m'ha decebut gens, sense ser una obra mestra de la literatura, Lisa Beth Kovetz, aconsegueix una narració fluida que t'atrapa des del primer moment sense caure en els tòpics de la literatura chick-lit. El club eròtic dels dimarts explica la història de 4 dones, la Lux, l'Aimee, la Margot i la Brooke, que treballen al mateix bufet d'advocats i que els dimarts es troben per dinar i exposen els seus relats eròtics.



El que comença essent un taller d'escriptura eròtica acaba en una amistat consolidada entre quatre dones d'edats, mons i tendències ben diferents. El llibre aprofundeix en aspectes de les relacions que sovint oblidem, però quan es posa massa seriós aleshores surt el punt picant i divertit del relat. El llibre es va construint amb les anècdotes de la Lux, una jove de barri marginal, que té molt clar que vol canviar i té la sort de conèixer les altres tres protagonistes, que si bé al principi li fan el buit, acaben meravellades de les lliçons de la vida que els dóna la més jove de totes.



A través de la iniciació a l'escriptura de relats eròtics acaba sortint el que realment són elles, les pors, les angoixes, les fantasies eròtiques... És un bon llibre per passar una bona estona, somriure i fins i tot riure amb algunes escenes!



Publicat per Proa en català

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada que compartim la mateixa opinió, esperem que hi hagi alguna altra blocaire que ho faci!

Endavant!

8 d’octubre de 2007, 17:59 el-club-ertic-dels-dimarts

Lectures de l'Espolsada: El llibre dels plaers immensos

Lectures de l'Espolsada: El llibre dels plaers immensos

diumenge, 16 de setembre de 2007

El llibre dels plaers immensos


El jove escriptor mallorquí, Melcior Comes, ens sorprèn amb aquesta novel·la tan immensa com el propi títol. El protagonista, Humbert Salavador Melamp de Rocaforta, és fill d'un noble mallorquí que se sent sobrepassat per tot el que l'envolta, el seu pare, la família, l'entorn.
"Vaig néixer en un temps en què la vida era aquella farsa que representàvem entre tots. Sóc català, de Mallorca, estranya terra, Mallorca, i continuo vivint com vaig aprendre: buscant sempre la felicitat. Tanmateix aquesta serà la crònica dels meus desvaris."
Humbert viu al límit i durant tota la història va temptant tota mena de riscs, buscant la seva existència.
A voltes la història et porta creure que se situa en els ambients nobles de segles passats pel to, l'escriptura, però la realitat s'encarrega de transportar-te en ple segle XXI. És un llibre immens perquè té una riquesa extraordinària que tanmateix no fa que la lectura decaigui. Melcior narra passatges d'una bellesa infinita però també escenes de sexe explícit.
"Però ella vivia com una aigua; oberta a mi com un bosc, un sol, un mar, ella allargada davant meu, amb les cames obertes, resolent tot el misteri de les coses amb la seva simple presència. [...] Portava el cony afaitat. Li vaig besar tendrament els llavis, passava la punta de la llengua per la seva estela entreoberta, estremida, llavors tocava l'himen amb els meus llavis i el xuclava, sentint tot aquell sabor de sal i cendra, de fruita i metall."
Són aquests contrastos els que fan que no puguis desenganxar-te d'aquesta novel·la que comença a Mallorca, passa per Barcelona, vitaja fins a Nàpols, s'estableix a Sicilia per tornar al lloc d'origen amb la felicitat tan buscada.
Publicat en català per Proa

Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

divendres, 9 de novembre de 2007

El setè camió i La maternitat d'Elna


Ahir vam poder gaudir d'una presentació de luxe a la llibreria amb l'Abel Camp, historiador i bon amic, i l'Assumpta Montellà, historiadora i autora de La maternitat d'Elna i El setè camió, publicats per Ara Llibres.

Dos llibres que recullen històries orals, anècdotes, vivències d'una de les èpoques més tràgiques del nostre país, els darrers dia la República i l'exili dels vençuts. He deixat passar unes hores per pair el que vam sentir ahir, les imatges de la platja d'Argelers van i venen del cap... l'emoció...

L'Assumpta vibra tant amb el que fa que ho encomana, i encomana el gust per retrobar-nos amb la història. L'Assumpta escriu històries que són part del nostre passat, de la memòria col·lectiva. No oblidem que sense un passat no podem tenir un present.

D'aquí una estona l'Assumpta presenta El setè camió a La Vajol, lloc on van tenir els fets descrits al llibre. M'agradaria ser-hi i més després d'haver llegit el llibre i haver-te sentit. Endavant amb la tasca de dignificar el país i la memòria. Venim d'un silenci antic i molt llarg...

11 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Gràcies per l'acollida en la vostra llibreria,
segur que repetirem.
Assumpta

12 de novembre de 2007, 0:58 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
digue'm ariadna ha dit...

La implicació de l'escriptor amb la història és sempre un plaer que arriba a tothom. ´Felicitats!

12 de novembre de 2007, 16:08 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
JRoca ha dit...

Gràcies a llibres com aquest molta gent té accés a conèixer uns fets massa desconeguts de la nostra història, no s'entén com es va passar pàgina dels fets d'Argelers (i altres camps) d'una manera tan ràpida. Les noves generacions han de saber què van fer els seus avis i bes-avis.
Salut

12 de novembre de 2007, 20:14 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

jroca: és cert que amb el tema d'Argelers sempre ha estat tabú per no incomodar al govern francès.
Però penso que tothom hauria de saber com va tractar França als exiliats catalans i espanyols l'any 1939

13 de novembre de 2007, 0:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Anna ha dit...

avui mateix, em deia un noi de Costa Rica que està vivint també a Dinamarca: "who cares about things that happened 60 years before?"

m'he quedat d'una peça...

14 de novembre de 2007, 13:23 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Anònim ha dit...

Fe,
Moltes per deixar-me compartir una presentació tant especial.
Ahir a la tarda vam estar a la maternitat d'Elna i és un indret màgic, per la història i per la humanitat que conté , per la bellesa de l'edifici i per la vista que hi ha des de la cúpula... Ahir vam veure una de les millors postes de sol que hem vist mai a la Catalunya Nord. És veia un cel rogent i el Canigó en negatiu, tot surant per damunt del mar de vinyes de la plana del Rosselló.
A Catalunya Nord hi ha un magnetisme especial que cal descobrir.

19 de novembre de 2007, 10:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Anònim ha dit...

Upps!
L'anònim sóc jo:

L'Abel Camp ;-)

19 de novembre de 2007, 10:03 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Abel: aquesta posta de sol també l'ha vist en Huerga una tarda que estavem a la maternitat parlant sobre la peli, i va assegurar-me que filmaria aquell paisatge per la peli.

20 de novembre de 2007, 10:15 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
JRoca ha dit...

Abel,
aquí n'hi ha un altre que ha vist la posta de sol i que en va fer una foto:
http://www.flickr.com/photos/diarimef/449842625/in/set-72057594134753490/
Salut

21 de novembre de 2007, 18:00 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris, tinc el bloc abandonat de fa dies però no atrapo la feina de llegir pendents. Ara passo per la segona part de la Trilogia de Deptford, Manticora, que us recomano en especial. I tinc a punt una recomanació que em van fer al bloc La casa de papel.

21 de novembre de 2007, 18:22 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)
Abel ha dit...

Assumpta,

Serà brutal veure-ho a la gran pantalla d'un cinema!

Jordi,
Les fotos molt bones.

La resta,
No us ho podeu perdre!
Salut!

21 de novembre de 2007, 20:09 el-set-cami-i-la-maternitat-delna (1)