Lectures de l'Espolsada: Fa mil anys que sóc aquí

Lectures de l'Espolsada: Fa mil anys que sóc aquí

diumenge, 23 de desembre de 2007

Fa mil anys que sóc aquí


El premi llibreter l’organitzem les llibreries de Catalunya. L’objectiu és destacar la qualitat d’una obra que passa desapercebuda enmig de l’allau de novetats publicades, però, que per la seva qualitat creiem que cal donar-li una oportunitat. Els llibreters proposem uns quants títols i un jurat pren la decisió final.

Enguany el premi ha estat concedit a Fa mil anys que sóc aquí de l’autora italiana Mariolina Venezia.


El llibre ens narra la història de cinc generacions d’una família, els Falcone, amb la qual vivim 150 anys de la història d'Itàlia, des de la unificació fins a la caiguda del mur de Berlín. La novel·la se situa al sud d'Itàlia, a l'oblidada regió de Matera, i recupera el plaer de narrar, descriure i de viure petites històries que acompanyen els habitants de la vila de Grottole. La veu que explica la història és la de les dones de la família immerses en una societat masclista, tanmateix són les que sembren la llavor del canvi.

Hi ha un treball lingüístic remarcable doncs els habitants de Grottole s’expressen en el dialecte tal com es transcriu en diferents fragments de l'obra, cal esmentar la tasca notable de l'Anna Casassas en la traducció.

Com diu l’autora: "En aquest món globalitzat, on tot és igual arreu, els aeroports, les botigues, les maneres de vestir..., la gent té la necessitat de conèixer coses que, encara que no siguin particularment felices o boniques, siguin autèntiques."

En certa manera, els personatges i les protagonistes de la novel·la m’han recordat als de dos llibres publicats recentment, El sol dels Scorta, de Laurent Gaudé, i L'art de viure, de la Goliarda Sapienza, que també s’ambienten al sud d'Itàlia, i a través dels quals també descobrim la història del país, l’escalfor del sol i l’olor de les oliveres, en definitiva la Mediterrània.

Enmig de la voràgine de llibres trepidants Fa mil anys que sóc aquí recupera el plaer per la lectura d’anar a poc a poc.

Publicada per La Campana en català i Gadir en castellà

6 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Ja l'havia demanat pel tió. Si cau el llegiré aquestes festes i et diré que tal. De moment pinta bé.
Bon Nadal

24 de desembre de 2007, 10:20 fa-mil-anys-que-sc-aqu
Anna ha dit...

Quan l'anaves descrivint, d'alguna manera també em recordava al Sol dels Scorta. I també una mica a Sarum i els altres llibres de Rutherfurd, tot i que aquests abarquen moltíssimes més generacions.

25 de desembre de 2007, 23:03 fa-mil-anys-que-sc-aqu
digue'm ariadna ha dit...

És dels que espero que caiguin de la llista als Reis... una bona entrada d'any, si no ens "veiem" abans!

27 de desembre de 2007, 20:00 fa-mil-anys-que-sc-aqu
L'Espolsada llibres ha dit...

S'ha de dir que jo me n'esparava més. Vaig començar-lo en castellà perquè és el que hi havia a les llibreries, la versió en català just es va publicar en saber-se el premi, i em vaig encallar molt, no sé si per la traducció, el format... en català em va passar més lleuger, però està a anys lluny del premi llibreter de l'any passat. Com deveu haver deduït no és dels que vaig proposar.
De totes maneres us animo a llegir-lo i a parlar-ne!

28 de desembre de 2007, 16:57 fa-mil-anys-que-sc-aqu
hypatia ha dit...

uiggs,
i jo he de dir que.....

a mi em va recordar el "Cien años..." però a la italiana, i malgrat que l'encetava amb molta empenta, el vaig acabar amb penes i treballs

En recomano un, "Els tarongers de l'indià", d'en Jordi Achón, tendra, dolç, m'ha encisat del tot. Tasteu-lo, si voleu...

Amb somrís
=;)

27 de maig de 2008, 18:10 fa-mil-anys-que-sc-aqu
L'Espolsada llibres ha dit...

Hypatia estic d'acord amb el que dius, tot i que amb la distància el regust és bo. M'apunto aquest altre.

27 de maig de 2008, 18:25 fa-mil-anys-que-sc-aqu

Lectures de l'Espolsada: Herba d'enamorar

Lectures de l'Espolsada: Herba d'enamorar

dijous, 30 d’agost de 2007

Herba d'enamorar




Quan vaig sentir parlar d'aquest llibre a la seva autora, la gallega Teresa Moure, vaig tenir ganes de comprar-lo d'immediat. La portada suggerent, l'entrevista... m'hi vaig posar de seguida. Teresa Moure ens narra la història de tres dones amb un punt en comú: el filòsof Descartes. El filòsof és el pretext per anar desgranant la vida d'Hélène Jans, bruixa i amant del filòsof amb qui va tenir una filla, Cristina de Suècia, amiga personal, que va abdicar perquè no volia tenir fills i una noia dels nostre temps, Einés Andrade, que escriu una tesi doctoral sobre la vida privada de Descartes. Einés disposa d'un bagul ple de records d'Hélène que són la base d'aquest patchwork que és la novel·la com la pròpia autora la defineix "vaig voler jugar a construir seqüències petites, que s'intercalen, com la vida. Això també em permetia de trencar la idea de gènere i poder-me servir de tot quant tenia a mà: poesia, assaig, narració, epistolari..."


D'entrada no és un llibre fàcil, costa posar-s'hi però un cop hi ets no el pots deixar, és un llibre dolç, que amaga molta saviesa, on les dones hi tenen un paper molt important.


"M'agrada l'aigua, tenir temps, el vi, els petons, esclatar a riure fins que em faci mal la panxa, la pluja, el sol, la Revolució, els ordinadors, netejar a fons i ordenar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides. Però el que més m'agrada és posar el món de cap per avall. Perquè els tòpics no arrelin i ni jo mateixa cregui que és veritat tot el que dic. "


Publicat per La Campana en català i Lumen en castellà.

Lectures de l'Espolsada: La casa de papel

Lectures de l'Espolsada: La casa de papel

dissabte, 24 de novembre de 2007

La casa de papel


Un blocaire va deixar un comentari quan parlàvem de La lectura i la vida, de l'Emili Teixidor, enmig del debat de per què la gent llegeix o no, dels preus dels llibres, els bestseller... fins que va sortir el tema de l'espai que ocupen els llibres. En Puigmalet va suggerir que sempre podíem fer com un dels protagonistes de La casa de papel i no ens en va voler dir res més. No vaig poder resistir la temptació de saber què passava.

La casa de papel és una faula escrita per l'autor argentí, Carlos María Domínguez, que en tan sols 119 pàgines ens descriu molt bé les obsessions que patim aquelles i aquells a qui ens agraden els llibres, a través de la història del llibre La línea de sombra. Un professor de literatura rep un paquet que conté el llibre adreçat a la col·lega a qui substitueix a la universitat, a partir d'aquí estira el fil i viatja fins a l'Argentina i l'Uruguai.

L'autor ens fa reflexionar fins a quin punt els llibres canvien el destí de les persones: "En la primavera de 1998, Bluma Lennon compró en una librería del Soho un viejo ejemplar de los Poemas de Emily Dickinson, y al llegar al segundo poema, sobre la primera bocacalle, la atropelló un automóvil." O bé són les persones que canvien el destí dels llibres.

Hi ha passatges amb els que m'hi sento tan identificada que no puc deixar de reproduir-los:

"Los lectores espiamos la biblioteca de los amigos, aunque sólo sea para distraernos. A veces para descubrir un libro que quisiéramos leer y no tenemos, otras por saber qué ha comido el animal que tenemos enfrente."

"La biblioteca que se arma es una vida. Nunca, digamos, una suma de libros sueltos."

Us convido a llegir-lo i a dir-hi la vostra, només espero que l'obsessió com la del protagonista no esdevingui malaltissa.

Publicat en castellà per Mondadori

7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

En prenc nota!

24 de novembre de 2007, 13:37 la-casa-de-papel
josepmanel ha dit...

Sempre va bé trobar gent que comparteix la dèria pels llibres. La meua ja és una afició malaltissa. M’apunto aquest llibre.

24 de novembre de 2007, 19:26 la-casa-de-papel
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

I la llista va creixent...

25 de novembre de 2007, 12:08 la-casa-de-papel
Núria ha dit...

Una vegada la Núria Albó em va dir que "un llibre és com un amic, perquè mai no t'abandona i sempre és allà quan el necessites". Té raó, i de quina manera em captiven els llibres, almenys a mi, que tot i agafar-ne d'una biblioteca o llegir-ne de prestats, no em puc estar que siguin meus i restin al prestatge del davant. Sempre els podré tornar a obrir i llegir aquells fragments més captivadors...

26 de novembre de 2007, 22:14 la-casa-de-papel
L'Espolsada llibres ha dit...

Eps molt contenta que se'm llegeixi des del País Valencià.
Núria benvinguda al bloc!
Llibres, llibres... s'acumulen, s'apilen, però és fantàstic viure-hi envoltada.
Ara passo per les memòries del llibreter Guillem Terribas de la 22de Girona, interessant.

27 de novembre de 2007, 19:11 la-casa-de-papel
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

en Guillem Terribes, tot un personatge en el mon dels llibres i de les llibreries emblemàtiques.
Presento el Setè Camió a la 22 de Girona, a casa seva, el proper 11 de desembre.

28 de novembre de 2007, 1:57 la-casa-de-papel
Anna ha dit...

EI, doncs pinta molt bé!

I en això dels llibres que canvien vides, m'has recordat a La història de l'amor de Nicole Krauss. No te'l perdis si en tens oportunitat!

29 de novembre de 2007, 14:40 la-casa-de-papel

Lectures de l'Espolsada: La lectura i la vida

Lectures de l'Espolsada: La lectura i la vida

dimecres, 24 d’octubre de 2007

La lectura i la vida


Recentment s'ha publicat un estudi dels hàbits culturals, entre els quals els de lectura, que és per plorar i no precisament de riure. Per sort, també s'ha publicat el darrer llibre de l'Emili Teixidor La lectura i la vida que ens dóna les claus i ens facilita pistes de com ho hem de fer. És un llibre adreçat a pares, mares, educadors, i jo, crec que imprescindible per a tothom. Un llibre que comença amb aquestes paraules: "¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements...amb el cervell en blanc, ben buit?" La meva resposta és no, no em puc imaginar una vida sense llibres, una vida sense el plaer que suposa obrir un llibre nou, el tacte als dits... aquella història que se t'emporta...

Què fa que no llegim prou? D'entrada, vivim en un país de cultura subvencionada que fa que la gent associï cultura amb gratuïtat, que s'escandalitzi pel preu d'un llibre, però que en canvi no li faci res deixar mig sou en altres coses (sempre respectables). És qüestió de valors, estem en una societat de consum ràpid i respostes immediates i és clar, un llibre sempre requereix un mínim esforç, d'asseure't i dedicar-li un temps. Un temps que al cap i a la fi, és un temps dedicat a tu, a enriquir-te... No puc estar més d'acord amb les paraules de l'Emili: "El llibre és l'altre nom del gran procés d'humanització de l'home. Aquells que no tenen llibres, a qui manquen els llibres, els mancarà sempre una part important del pensament, d'una experiència més àmplia i de la vida oberta per on circulen els vius i els morts...".

12 comentaris:

Anna ha dit...

tot i que hi ha punts en els que estic d'acord amb tu, et diré en el que discrepo, que és més divertit.

Jo trobo que els llibres són cars, a no ser que tiris cap a les edicions butxaca que en català són poques. Evidentment, si et compres dos llibres l'any, a posem 22€ el llibre (i sense comptar que en català acostumen a ser uns 3€ més cars), són 44€ l'any i no és la mort de ningú. Però jo llegeixo, tirant baix, un llibre a la setmana (sovint 1.5 o 2, i fins i tot en ocasions 3). Comptant que només fos 1, serien uns 50€ al mes. I tot i que sempre puc saquejar als amics (el tema biblioteca ni mencionar-lo, perquè és lamentable), em segueix semblant un abús, i més considerant la qualitat del 80% dels llibres que s'editen que són poc més que pel·lícules novel·lades per passar l'estona i no valen ni en pintura el preu que es cobra per ells.

24 d’octubre de 2007, 14:48 la-lectura-i-la-vida
L'Espolsada llibres ha dit...

Anna,

T'adones que tu que els trobes cars llegeixes? No diré que ho siguin o no, amb el comentari vull dir que hi ha gent que compra altres coses per les quals n'hi demanen preus abusius que no reals, sabates, roba, perfums, cotxes i paguen sense protestar. I en canvi un llibre els sembla molt car, quan el cost és potser més ajustat. De totes maneres parlem de llegir, i et garanteixo que es publiquen tresors que t'acompanyen la resta de la vida, que pots tornar a llegir, tocar, remirar...
I en català han sortir dues col·leccions de butxaca que valen la pena, una de 62 i l'altra de la Magrana.

24 d’octubre de 2007, 16:58 la-lectura-i-la-vida
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Tot i que l'Emili Teixidor no és massa sant de la meva devoció, vaig comprar el llibre pel tema pedagògic.
Amb tot, el llibre recorda obvietats pels qui ens agrada llegir i sempre és bo apuntalar conceptes en els fills adolescents.
La meva filla llegeix molt (Laura Gallego, Maite Carranza, etc) vist el panorama que ens envolta i és un veritable pressupost en llibres entre ella i jo.
Estic d'acord amb l'Anna que els llibres són cars i quan et deixes anar en una llibreria, t'entra un sentiment de culpabilitat.
Però aquí estic totalment d'acord amb l'Espolsada Llibres.
És questió de prioritats en les despeses d'una casa.
Però el plaer d'un llibre, una colecció de llibres, una petita biblioteca que et faci costat quan arribies a casa...això no te preu.
Assumpta

24 d’octubre de 2007, 20:41 la-lectura-i-la-vida
Anna ha dit...

jeje, assumpta, dins la frase "Però el plaer d'un llibre, una colecció de llibres, una petita biblioteca que et faci costat quan arribies a casa" la clau està en la paraula "petita"... que aviat hauré de sortir de casa perquè m'hi càpiguen els llibres, i això que encara no porto tres anys al pis!

25 d’octubre de 2007, 13:21 la-lectura-i-la-vida
digue'm ariadna ha dit...

Ja em permetreu aquesta intromissió...
El llibre ressenyat no l'he llegit, però m'ha fet recordar al de:
Daniel Cassany. RERE LES LÍNIES. SOBRE LA LECTURA CONTEMPORÀNIA. Ed.Empúries, i la seva presentació que comença amb uns mots de l'Emilia Ferreiro,
"Llegir i escriure són construccions socials. Cada època i cada circumstància històrica donen sentits nous a aquests verbs."
Interessant el vostre bloc.
Moltes gràcies i disculpeu
Salutacions

25 d’octubre de 2007, 14:14 la-lectura-i-la-vida
L'Espolsada llibres ha dit...

Ariadna,
Benvinguda al bloc i res de demanar disculpes.
Amb el llibre volia obrir un debat de si llegim o no, no tant del preu dels llibres. El preu és només un handicap per algunes persones, però no n'és la causa principal.
Per cert, en Daniel Cassany ha tret un nou llibre que es diu Esmolar l'eina, guia de redacció.

Salut i llibres

25 d’octubre de 2007, 16:38 la-lectura-i-la-vida
digue'm ariadna ha dit...

Gràcies...
Vaig donar un cop d'ull a l'últim del Cassany, i el vaig veure de l'estil de La cuina de l'escriptura. Podent estar d'acord o no amb ell, com a lingüista no deixar de ser un referent.
Sobre el debat... crec que caldria saber: quants dels llibres editats, queden retornats a les editorials i quants són venuts; quants dels llibres comprats van directament a la prestatgeria sense ser llegits; quants dels llibres llegits són acabats, i quants deixats a mitges perquè resulta impossible continuar amb la seva lectura; quants dels llibres venuts són triats pel llibre o per la publicitat; quants dels lectors ho són per obligació, quants per necessitat i quants per vocació; quants dels llibres publicats seran considerats clàssics o de fons d'aquí un temps... potser les respostes ens obririen panoràmiques sobre el tema. Però, suposo que això faria que el debat anès per camins i corriols, si més no, controvertits. Falta molt encara, i el món del llibre és complex. A la pregunta si es llegeix o no, jo només puc parlar amb certesa de mi, la resta seria basar-se en estadístiques, que, personalment, les trobo conflictives.

25 d’octubre de 2007, 18:04 la-lectura-i-la-vida
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

l'espai és un luxe, i l'espai pels llibres una necessitat.
El meu somni és sempre un gran espai amb moltes lleixes i llibres omplint aquest espai.
Però no és possible, ni per l'espai disponible ni per els diners que val.
Per això és un somni...

27 d’octubre de 2007, 17:39 la-lectura-i-la-vida
Puigmalet ha dit...

Si no es disposa de prou espai, sempre es pot fer com el personatge Carlos Brauer de La casa de papel de Carlos María Domínguez. I no dic més.

31 d’octubre de 2007, 19:19 la-lectura-i-la-vida
L'Espolsada llibres ha dit...

Mmmm... l'haurem de llegir...
benvingut al bloc!

31 d’octubre de 2007, 19:29 la-lectura-i-la-vida
Mireia ha dit...

Hmmmm, el preu dels llibres, el preu del metre quadrat per les prestatgeries.... la veritat és que ambdós són un handicap pels lectors. Jo no devoro tants llibres com l'Anna , però un parell al mes cauen i la veritat és que sí, que són cars. Jo sóc lectora de llibres (no sempre bons! també m'agraden els betsellers per passar l'estona i les noveletes de lladres i serenos) i sovint et sents culpable de la gran despesa que fas quan entres a una llibreria ( Assumpta quanta raó de tens!). Tot i així , estic d'acord en que és questio de prioritats. Perquè quans diners val un joc de play o unes entrades per veure fútbol? I el plaer de veure les prestatgeries, treure un llibe, recordar la història ,i quan i com els vas comprar... el bitllet de tren que ha quedat a dins, o la llista de la compra del que menjaves fa 7 anys...

1 de novembre de 2007, 13:48 la-lectura-i-la-vida
Jesús M. Tibau ha dit...

El vaig sentir paralar a L'hora del lector i vaig estar molt d'acord en un cosa que va dir (perdó si no sóc gaire exacte). Va dir més o menys que la millor forma de fomentar la lectura és el plaer de llegir, passar-s'ho bé llegint, i d'aquesta manera donar exemple. Jo ho comparteixo i per això sempre dic que l'objectiu del Club de Lectura que coordino és passar-nos-ho bé, simplement, amb la lectura.

25 de novembre de 2007, 10:24 la-lectura-i-la-vida

Lectures de l'Espolsada: La lladre de llibres

Lectures de l'Espolsada: La lladre de llibres

dissabte, 8 de setembre de 2007

La lladre de llibres


A mitjan agost vaig rebre de La Campana, La lladre de llibres, abans de la seva sortida a la venda. El títol m'era molt atractiu i m'hi vaig llençar de cap, i ara ja puc dir que si el títol era atractiu el llibre encara ho és més.

D'entrada el primer que crida l'atenció és que la narradora sigui la mort. Tenint en compte que el llibre se situa en plena Alemanya nazi, la mort descriu la feina que se li gira, l'horror que li provoca fer-la, però també descriu la història de la Liesel, la lladre de llibres.

La mare de la Liesel la dóna en adopció a una família alemanya, ella com a comunista no li queda més remei que pujar al tren, al tren de l'horror. La Liesel és acollida per una bona família, de bona gent, perquè de diners no massa, que viu al carrer Himmel, en un barri molt pobre de la població de Molching. La mare tot el dia crida i insulta però té un gran cor. El pare és una bellíssima persona que fuma com un carreter i toca l'acordió. Al carrer la Liesel també hi troba en Rudy, el seu millor amic.

La Liesel cada nit té malsons que la desperten i la millor teràpia és la lectura. El pare s'asseu al costat del seu llit i llegeix i llegeix i llegeix. Amb el temps la Liesel sent una forta atracció pels llibres i se'n converteix en una lladre. Els llibres i la lectura la salven de l'horror de la guerra. Sempre se'ns ha explicat com va viure aquell temps la comunitat jueva, aquest llibre parla de com va afectar la població civil alemanya que s'acaba convertint en còmplice del moviment nazi sense voler-ho. És evident que una part de la població alemanya combrega amb el règim però hi ha moltes víctimes alemanyes que no els queda més remei si no volen perdre la seva vida. El llibre ens mostra com hi ha gent disposada a perdre la vida per uns ideals, a la Liesel la salven les paraules, la lectura i els llibres.

"La lladre de llibres va mirar l'objecte pesant que duia a la mà i que li feia mal. El llibre. Les paraules. Li sagnaven els dits, com quan va arribar al carrer Himmel."

Publicat per La Campana en català i per Lumen en castellà.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!
Sóc l'Àfrica, de Canet de Mar, una població del Maresme, a Catalunya. Tinc 12 anys i vaig a l'institut IES Lluís Domènech i Montaner. Jo m'estic llegit "La lladre de llibres"... he de dir que és un llibre preciós, únic... el millor llibre que m'he llegit en la meva curta i inmadura vida. Ara em començaré "Wicked, memorias de una bruja mala", i tinc per llegir "Alícia al país de la televisió" i "La nit".

26 d’abril de 2008, 9:27 la-lladre-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

Àfrica molt bona tria doncs. Estic molt contenta que algú de 12 anys vulgui conèixer la Lisel.
Molt contenta que hagis vingut a visitar-nos.

26 d’abril de 2008, 13:29 la-lladre-de-llibres
montse feliu ha dit...

Apreciats amics de l'Espolsada, aquest estiu he llegit La lladre de llibre, i m'ha semblat un llibre excepcional. M'atreviria a dir que és un dels llibres que més m'ha agradat. El recomanaria a tothom, però sobretot a aquelles persones que creuen en l'ésser humà, en la seva capacitat d'estimar malgrat les adversitats. És un llibre preciós.
M'agrada veure que hi ha jovent que llegeix un llibre com aquest. Crec que a més és una bona eina per aconseguir que els nostres joves estimin els llibres.

18 d’agost de 2008, 11:10 la-lladre-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, benvinguda, estic contenta que després d'un any encara es parli d'aquest llibre, això vol dir que continua viu i que el boca-orella funciona. Estic d'acord amb el teu comentari.

22 d’agost de 2008, 17:38 la-lladre-de-llibres
ona. ha dit...

Aquest llibre em va apassionar! Realment és genial! La veritat es que em va fer una mica de por començar-lo, i les primeres pàgines no em van acabar de fer el pes, el trobava massa estrany i masses anotacions en negreta. Però poc a poc vaig anar passant les pàgines i.. ostres, s'ha convertit en uns dels llibres preferits. Vaig plorar tant al final... Quin llibre!

Em dic Ona!
Un petó!
(si cliques al meu usuari veuràs 3 blogs, vés al de Universo de Muhi millor.. l'altre es un treball de castellà i l'altre es compartit..:P)

12 de desembre de 2008, 21:44 la-lladre-de-llibres

Lectures de l'Espolsada: L'Elegància de l'eriçó

Lectures de l'Espolsada: L'Elegància de l'eriçó

dimarts, 30 d’octubre de 2007

L'Elegància de l'eriçó


Acabo de llegir L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery que ha estat escollida Premi dels llibreters francesos 2007. Puc dir que no m'ha deixat indiferent, m'ha fet pensar i encara hi dono voltes. L'animal escollit serveix de metàfora per a les dues protagonistes, l'eriçó sembla una cosa per fora i n'és tota una altra per dins, i això és el que passa amb la Renée, una vídua de 54 anys i la Paloma, una nena de dotze.

La novel·la té lloc en un edifici de rics, a la rue Grenelle, de París, on la Renée fa de portera. És un immoble on mai no passa res i on tothom està pendent de la vida dels altres. La Renée és vista com una simple portera, el que ningú s'iamgina és que la portera llegeix Tolstoi, és una apassionada de la filosofia, el cinema i l'art. Viu amb un gat, en Leo.

La Paloma és la filla d'un exministre i diputat socialista, té una ment privilegiada i una intel·ligència sublim que destorben els del voltant.

El llibre està escrit a dues veus, llegim els dietaris de totes dues.

L'arribada d'un nou inquilí, en Kakuro Ozu, trastoca la calma aparent de l'edifici, i fa que la Renée i la Paloma comparteixin pensaments que retraten àcidament la progressia francesa.

Una delícia, plena de profunditat i de passatges d'una gran bellesa, a voltes impertinent i cínica, amb un humor fi, molt fi.

"La civilització és la violència controlada, la victòria sempre inasolida sobre la agressivitat del primat. Perquè primats fórem, primats restem, per moltes camèlies sobre molsa de què aprenguem a gaudir. Aquesta és tota la funció de l'educació. ¿Què és educar? És proposar incansablement camèlies sobre molsa com derivatius a la pulsió de l'espècie, perquè aquesta mai no cessa i amenaça contínuament el fràgil equilibri de la supervivència."

Publicat per 62 en català i Seix Barral en castellà

23 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

pinta bé,
el posaré a la llista de pendents,
gràcies

2 de novembre de 2007, 0:41 lelegncia-de-leri
digue'm ariadna ha dit...

Tenir el premi dels llibreters francesos, ja és un bon criteri per a que no passi per alt a ningú. És una sort, que gràcies a premis com aquest, es publiquin, amb mitjans ,llibres d'autors molts cops desconeguts aquí. I qui sap: a vegades, els llibres guanyadors al país del costat, han passat a ser obres seleccionades en el nostre premi Llibreter.
Queda afegit als llibres per llegir, se'ns dubte.

3 de novembre de 2007, 22:07 lelegncia-de-leri
sylvia ha dit...

L'he vist a les llibreries i em tempta... Bonic blog :)

21 de novembre de 2007, 14:13 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Sylvia,
Benvinguda al bloc! Vaig que ets traductora, jo també tot i que em dedico a fer de llibretera.
Fins aviat i llegeix l'Elegància de l'eriçó que val la pena.

21 de novembre de 2007, 18:09 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Gràcies Fe per la teva recomenació. Es un llibre profund i a la vegada dolç i lleuger. D'una gran bellesa i molta sensibilitat, et permet gaudir de la sabiduria de l'autora que n'és molta. També et fa reflexionar sobre la duresa de sentir-se desubicat i sol, diferent i sobre el fet d'anar per la vida amb pinxos de cuirassa com els eriçons per tal que els altres no descobreixen la veritable personalitat i l'excés de sensibilitat que et fa més vulnerable. Un llibre emotiu per reflexionar i també per riure. Excel.ent!

4 de desembre de 2007, 19:34 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Anìnim que et dius Mari Carmen em sembla, espero que entre tu i jo animem la gent a llegir-lo i a passar una bona estona.
Una abraçada,

4 de desembre de 2007, 19:42 lelegncia-de-leri
Xenofílic ha dit...

Molt interessant aquest llibre...

6 de desembre de 2007, 14:52 lelegncia-de-leri
elisabet ha dit...

Enhorabona pel teu bloc! M'agrada molt. Ara mateix estic començant L'elegància de l'eriçó i m'està encantant. Va ser una recomanació inesperada i crec que serà molt agraïda. Tornaré a passejar per aquí ben sovint!

2 de febrer de 2008, 17:20 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Elisabet,

Gràcies, jo quan he passejat pel teu ja he vist que coincidiem...
I quan et preguntaves per què no podies llegir La catedral del mar... he pensat l'entenc perfectament!

2 de febrer de 2008, 17:31 lelegncia-de-leri
Mireia ha dit...

Merci per la recomanació;és un llibre que val la pena, va bé tenir una llibreria de capçalera , encara que sigui a la xarxa.
Teniu la ressenya al bloc per si algú vol deixar la seva opinió

1 de maig de 2008, 20:54 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia contenta :) que t'hagi agradat!

5 de maig de 2008, 16:39 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Tot cercant alguna informació sobre "L'elegància de l'eriçó", de la Muriel Barbery, he trobat aquest bloc, pel qual us felicito i el passo automàticament (és un dir, això de l'automatisme) a preferits.

Pel que fa al llibre, l'acabo de llegir i també en recomano la lectura. Està ben escrit, amb aquesta línia narrativa a dues veus que el fa encara més interessant, i no et deixa indiferent.

Fins la propera,

Sílvia Romero

PS.- Aprofito per passar-vos, per si us pot interessar, l'enllaç al meu bloc sobre crítica literària d'autors novells:
http://blocs.mesvilaweb.cat/SilviaRomero

31 de juliol de 2008, 8:52 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Sílvia, benvinguda i visitarem el teu blog, i tant!

31 de juliol de 2008, 9:37 lelegncia-de-leri
bajoqueta ha dit...

Molt recomanable i tant :)

13 de febrer de 2009, 19:50 lelegncia-de-leri
Oscar Vives ha dit...

Estem davant d'un llibre bastant difícil d'entendre. Al començament, el que em demanava el cos era tirar el llibre i començar-ne un de nou, pero poc a poc, Muriel Barbery va unint els llaços dels personatges per així matenir-nos amb els ulls ben oberts. Un llibre extraordinari, on s'aprèn en molts aspectes de la vida, i a més comté un gran número de reflexions filosòfiques.

25 de juny de 2009, 15:23 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Quina il·luisió que després de tant de temps el llibre continuiï despertant sensacions!

26 de juny de 2009, 12:03 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Hola!
Passo per alt fer cap crítica del llibre, ja que està molt ben presentat per l'autora del blog. Basta dir que mel vaig llegir d'una tirada i m'ha agradat molt.
El motiu pel qual escric és un altre i molt indignant: he llegit la setena edició del llibre publicada per edicions 62 i... ÉS PLE DE FALTES!!! (Ex. pàg. 90, 98...) Em sembla aberrant, increïble, vergonyós.
Ho és de per si, però encara sobta més quan en boca de les protagonistes es recupera mil vegades la importància de la llengua i de la gramàtica, quan posen de relleu la seva bellesa i també la impertinència de la llengua mal parlada o escrita... que una casa editorial com aquesta repeteixi almenys per set cops l'edició del llibre reincidint en faltes ortogràfiques no us dóna peu a pensar en l'abast de la tragèdia catalana?
Una abraçada

31 d’agost de 2009, 20:32 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Ohhhh, encara una altra decepció, feliç si som desgraciats: al fragment que has penjat hi ha dues faltes. Sé que no has errat tu, la traducció catalana les inclou. Primera i segona línia: inasolida i la agressivitat.

31 d’agost de 2009, 21:15 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim tota la raó del món. Indignant! Però què feia reproduïa el text tal qual a veure si algú ho captava o ho corregia... Els nostres editors no s'adonen del mal que fan prescindint dels correctors. La novel·la és excel·lent, però.

1 de setembre de 2009, 9:58 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Teniu tota la raó, sovint, fa mal a la vista llegir segons quines traduccions. Jo m'he llegit la novena edició de "L'elegància de l'eriçó"(que, per cert, m'ha agradat molt)i us he de dir que, en aquesta, ja han corregit força faltes (inassolida n'és una d'elles).

14 de setembre de 2009, 11:30 lelegncia-de-leri
El Menda ha dit...

Es una merda de llibre.

14 de febrer de 2012, 10:22 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 14 de febrer de 2012, 10:28 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 14 de febrer de 2012, 10:28 lelegncia-de-leri

Lectures de l'Espolsada: L'Espolsada a la ràdio

Lectures de l'Espolsada: L'Espolsada a la ràdio

diumenge, 2 de desembre de 2007

L'Espolsada a la ràdio

Aquesta setmana he tingut una grata sorpresa, m'han trucat de COMRàdio per fer-me una petita entrevista. Els diumenges al matí, dins el programa Serendípia, hi ha un espai que es diu Carretera i Llibres que fa un recorregut per les llibreries de Catalunya. Aquesta setmana han visitat l'Espolsada i m'ha fet molt feliç, aquí en teniu el resultat.

video

11 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

L'espolsada llibres, felicitats¡¡
aviat també et trucaran de Sapiens per posar-te en la secció "el llibreter recomana"
una abraçada,

2 de desembre de 2007, 19:57 lespolsada-la-rdio
Paradayfonda.com ha dit...

Moltes felicitats Fe!

Una abraçada,
Leire, Aitor i Montse

2 de desembre de 2007, 20:24 lespolsada-la-rdio
Letícia ha dit...

Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passadinha lá no meu, que é sobre frases e poesias, espero que goste. O endereço dele é http://mil-frases.blogspot.com. Um abraço.

3 de desembre de 2007, 7:23 lespolsada-la-rdio
digue'm ariadna ha dit...

Moltes felicitats!!!
=:)

3 de desembre de 2007, 13:57 lespolsada-la-rdio
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris, de debò!
Assumpta gràcies per això de Sàpiens.
Montse i Letícia benvingudes al bloc.

3 de desembre de 2007, 18:23 lespolsada-la-rdio
Anònim ha dit...

Molt bé, Fe
Això és una bona llibretera
Ens en calen moltes de bones llibreteres i llibreters (encara que n'hi han) per a tirar endavant
el llibre i la cultura a través de la lectura.
Moltes felicitats!

Josep M.

3 de desembre de 2007, 18:37 lespolsada-la-rdio
Núria ha dit...

Felicitats!
Ja era hora que aquest poble tastés veritable cultura a través de la literatura. És molt agradable poder anar a peu cap a una llibreria des de casa. Espero que alguns ciutadans obrin els ulls i s'aturin quan passin per la plaça.

;)

4 de desembre de 2007, 17:00 lespolsada-la-rdio
SU ha dit...

Hola Fe!

Si et passes pel nostre bloc veuràs que ets una de les protagonistes destacades!

Felicitats per la teva empenta!

Et llegim!

Anna i SU, el tàndem de Llegeixes o què?!

4 de desembre de 2007, 17:34 lespolsada-la-rdio
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies un altre cop, però sense tots vosaltres que llegiu això no seria possible.
Anna i Su ja esteu fitxades i enllaçades.

4 de desembre de 2007, 19:11 lespolsada-la-rdio
ANNA ha dit...

Tot i que ja veig que has rebut moltes felicitacions, jo també vull felicitar-te per tenir tanta empenta amb la llibreria i per fer possible que puguem comprar llibres al poble.
Ja era hora!
Endavant Fe!

4 de desembre de 2007, 19:46 lespolsada-la-rdio
Anna ha dit...

felicitats!

5 de desembre de 2007, 12:19 lespolsada-la-rdio