Lectures de l'Espolsada: La lladre de llibres

Lectures de l'Espolsada: La lladre de llibres

dissabte, 8 de setembre de 2007

La lladre de llibres


A mitjan agost vaig rebre de La Campana, La lladre de llibres, abans de la seva sortida a la venda. El títol m'era molt atractiu i m'hi vaig llençar de cap, i ara ja puc dir que si el títol era atractiu el llibre encara ho és més.

D'entrada el primer que crida l'atenció és que la narradora sigui la mort. Tenint en compte que el llibre se situa en plena Alemanya nazi, la mort descriu la feina que se li gira, l'horror que li provoca fer-la, però també descriu la història de la Liesel, la lladre de llibres.

La mare de la Liesel la dóna en adopció a una família alemanya, ella com a comunista no li queda més remei que pujar al tren, al tren de l'horror. La Liesel és acollida per una bona família, de bona gent, perquè de diners no massa, que viu al carrer Himmel, en un barri molt pobre de la població de Molching. La mare tot el dia crida i insulta però té un gran cor. El pare és una bellíssima persona que fuma com un carreter i toca l'acordió. Al carrer la Liesel també hi troba en Rudy, el seu millor amic.

La Liesel cada nit té malsons que la desperten i la millor teràpia és la lectura. El pare s'asseu al costat del seu llit i llegeix i llegeix i llegeix. Amb el temps la Liesel sent una forta atracció pels llibres i se'n converteix en una lladre. Els llibres i la lectura la salven de l'horror de la guerra. Sempre se'ns ha explicat com va viure aquell temps la comunitat jueva, aquest llibre parla de com va afectar la població civil alemanya que s'acaba convertint en còmplice del moviment nazi sense voler-ho. És evident que una part de la població alemanya combrega amb el règim però hi ha moltes víctimes alemanyes que no els queda més remei si no volen perdre la seva vida. El llibre ens mostra com hi ha gent disposada a perdre la vida per uns ideals, a la Liesel la salven les paraules, la lectura i els llibres.

"La lladre de llibres va mirar l'objecte pesant que duia a la mà i que li feia mal. El llibre. Les paraules. Li sagnaven els dits, com quan va arribar al carrer Himmel."

Publicat per La Campana en català i per Lumen en castellà.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!
Sóc l'Àfrica, de Canet de Mar, una població del Maresme, a Catalunya. Tinc 12 anys i vaig a l'institut IES Lluís Domènech i Montaner. Jo m'estic llegit "La lladre de llibres"... he de dir que és un llibre preciós, únic... el millor llibre que m'he llegit en la meva curta i inmadura vida. Ara em començaré "Wicked, memorias de una bruja mala", i tinc per llegir "Alícia al país de la televisió" i "La nit".

26 d’abril de 2008, 9:27 la-lladre-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

Àfrica molt bona tria doncs. Estic molt contenta que algú de 12 anys vulgui conèixer la Lisel.
Molt contenta que hagis vingut a visitar-nos.

26 d’abril de 2008, 13:29 la-lladre-de-llibres
montse feliu ha dit...

Apreciats amics de l'Espolsada, aquest estiu he llegit La lladre de llibre, i m'ha semblat un llibre excepcional. M'atreviria a dir que és un dels llibres que més m'ha agradat. El recomanaria a tothom, però sobretot a aquelles persones que creuen en l'ésser humà, en la seva capacitat d'estimar malgrat les adversitats. És un llibre preciós.
M'agrada veure que hi ha jovent que llegeix un llibre com aquest. Crec que a més és una bona eina per aconseguir que els nostres joves estimin els llibres.

18 d’agost de 2008, 11:10 la-lladre-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, benvinguda, estic contenta que després d'un any encara es parli d'aquest llibre, això vol dir que continua viu i que el boca-orella funciona. Estic d'acord amb el teu comentari.

22 d’agost de 2008, 17:38 la-lladre-de-llibres
ona. ha dit...

Aquest llibre em va apassionar! Realment és genial! La veritat es que em va fer una mica de por començar-lo, i les primeres pàgines no em van acabar de fer el pes, el trobava massa estrany i masses anotacions en negreta. Però poc a poc vaig anar passant les pàgines i.. ostres, s'ha convertit en uns dels llibres preferits. Vaig plorar tant al final... Quin llibre!

Em dic Ona!
Un petó!
(si cliques al meu usuari veuràs 3 blogs, vés al de Universo de Muhi millor.. l'altre es un treball de castellà i l'altre es compartit..:P)

12 de desembre de 2008, 21:44 la-lladre-de-llibres

Lectures de l'Espolsada: L'Elegància de l'eriçó

Lectures de l'Espolsada: L'Elegància de l'eriçó

dimarts, 30 d’octubre de 2007

L'Elegància de l'eriçó


Acabo de llegir L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery que ha estat escollida Premi dels llibreters francesos 2007. Puc dir que no m'ha deixat indiferent, m'ha fet pensar i encara hi dono voltes. L'animal escollit serveix de metàfora per a les dues protagonistes, l'eriçó sembla una cosa per fora i n'és tota una altra per dins, i això és el que passa amb la Renée, una vídua de 54 anys i la Paloma, una nena de dotze.

La novel·la té lloc en un edifici de rics, a la rue Grenelle, de París, on la Renée fa de portera. És un immoble on mai no passa res i on tothom està pendent de la vida dels altres. La Renée és vista com una simple portera, el que ningú s'iamgina és que la portera llegeix Tolstoi, és una apassionada de la filosofia, el cinema i l'art. Viu amb un gat, en Leo.

La Paloma és la filla d'un exministre i diputat socialista, té una ment privilegiada i una intel·ligència sublim que destorben els del voltant.

El llibre està escrit a dues veus, llegim els dietaris de totes dues.

L'arribada d'un nou inquilí, en Kakuro Ozu, trastoca la calma aparent de l'edifici, i fa que la Renée i la Paloma comparteixin pensaments que retraten àcidament la progressia francesa.

Una delícia, plena de profunditat i de passatges d'una gran bellesa, a voltes impertinent i cínica, amb un humor fi, molt fi.

"La civilització és la violència controlada, la victòria sempre inasolida sobre la agressivitat del primat. Perquè primats fórem, primats restem, per moltes camèlies sobre molsa de què aprenguem a gaudir. Aquesta és tota la funció de l'educació. ¿Què és educar? És proposar incansablement camèlies sobre molsa com derivatius a la pulsió de l'espècie, perquè aquesta mai no cessa i amenaça contínuament el fràgil equilibri de la supervivència."

Publicat per 62 en català i Seix Barral en castellà

23 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

pinta bé,
el posaré a la llista de pendents,
gràcies

2 de novembre de 2007, 0:41 lelegncia-de-leri
digue'm ariadna ha dit...

Tenir el premi dels llibreters francesos, ja és un bon criteri per a que no passi per alt a ningú. És una sort, que gràcies a premis com aquest, es publiquin, amb mitjans ,llibres d'autors molts cops desconeguts aquí. I qui sap: a vegades, els llibres guanyadors al país del costat, han passat a ser obres seleccionades en el nostre premi Llibreter.
Queda afegit als llibres per llegir, se'ns dubte.

3 de novembre de 2007, 22:07 lelegncia-de-leri
sylvia ha dit...

L'he vist a les llibreries i em tempta... Bonic blog :)

21 de novembre de 2007, 14:13 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Sylvia,
Benvinguda al bloc! Vaig que ets traductora, jo també tot i que em dedico a fer de llibretera.
Fins aviat i llegeix l'Elegància de l'eriçó que val la pena.

21 de novembre de 2007, 18:09 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Gràcies Fe per la teva recomenació. Es un llibre profund i a la vegada dolç i lleuger. D'una gran bellesa i molta sensibilitat, et permet gaudir de la sabiduria de l'autora que n'és molta. També et fa reflexionar sobre la duresa de sentir-se desubicat i sol, diferent i sobre el fet d'anar per la vida amb pinxos de cuirassa com els eriçons per tal que els altres no descobreixen la veritable personalitat i l'excés de sensibilitat que et fa més vulnerable. Un llibre emotiu per reflexionar i també per riure. Excel.ent!

4 de desembre de 2007, 19:34 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Anìnim que et dius Mari Carmen em sembla, espero que entre tu i jo animem la gent a llegir-lo i a passar una bona estona.
Una abraçada,

4 de desembre de 2007, 19:42 lelegncia-de-leri
Xenofílic ha dit...

Molt interessant aquest llibre...

6 de desembre de 2007, 14:52 lelegncia-de-leri
elisabet ha dit...

Enhorabona pel teu bloc! M'agrada molt. Ara mateix estic començant L'elegància de l'eriçó i m'està encantant. Va ser una recomanació inesperada i crec que serà molt agraïda. Tornaré a passejar per aquí ben sovint!

2 de febrer de 2008, 17:20 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Elisabet,

Gràcies, jo quan he passejat pel teu ja he vist que coincidiem...
I quan et preguntaves per què no podies llegir La catedral del mar... he pensat l'entenc perfectament!

2 de febrer de 2008, 17:31 lelegncia-de-leri
Mireia ha dit...

Merci per la recomanació;és un llibre que val la pena, va bé tenir una llibreria de capçalera , encara que sigui a la xarxa.
Teniu la ressenya al bloc per si algú vol deixar la seva opinió

1 de maig de 2008, 20:54 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia contenta :) que t'hagi agradat!

5 de maig de 2008, 16:39 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Tot cercant alguna informació sobre "L'elegància de l'eriçó", de la Muriel Barbery, he trobat aquest bloc, pel qual us felicito i el passo automàticament (és un dir, això de l'automatisme) a preferits.

Pel que fa al llibre, l'acabo de llegir i també en recomano la lectura. Està ben escrit, amb aquesta línia narrativa a dues veus que el fa encara més interessant, i no et deixa indiferent.

Fins la propera,

Sílvia Romero

PS.- Aprofito per passar-vos, per si us pot interessar, l'enllaç al meu bloc sobre crítica literària d'autors novells:
http://blocs.mesvilaweb.cat/SilviaRomero

31 de juliol de 2008, 8:52 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Sílvia, benvinguda i visitarem el teu blog, i tant!

31 de juliol de 2008, 9:37 lelegncia-de-leri
bajoqueta ha dit...

Molt recomanable i tant :)

13 de febrer de 2009, 19:50 lelegncia-de-leri
Oscar Vives ha dit...

Estem davant d'un llibre bastant difícil d'entendre. Al començament, el que em demanava el cos era tirar el llibre i començar-ne un de nou, pero poc a poc, Muriel Barbery va unint els llaços dels personatges per així matenir-nos amb els ulls ben oberts. Un llibre extraordinari, on s'aprèn en molts aspectes de la vida, i a més comté un gran número de reflexions filosòfiques.

25 de juny de 2009, 15:23 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Quina il·luisió que després de tant de temps el llibre continuiï despertant sensacions!

26 de juny de 2009, 12:03 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Hola!
Passo per alt fer cap crítica del llibre, ja que està molt ben presentat per l'autora del blog. Basta dir que mel vaig llegir d'una tirada i m'ha agradat molt.
El motiu pel qual escric és un altre i molt indignant: he llegit la setena edició del llibre publicada per edicions 62 i... ÉS PLE DE FALTES!!! (Ex. pàg. 90, 98...) Em sembla aberrant, increïble, vergonyós.
Ho és de per si, però encara sobta més quan en boca de les protagonistes es recupera mil vegades la importància de la llengua i de la gramàtica, quan posen de relleu la seva bellesa i també la impertinència de la llengua mal parlada o escrita... que una casa editorial com aquesta repeteixi almenys per set cops l'edició del llibre reincidint en faltes ortogràfiques no us dóna peu a pensar en l'abast de la tragèdia catalana?
Una abraçada

31 d’agost de 2009, 20:32 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Ohhhh, encara una altra decepció, feliç si som desgraciats: al fragment que has penjat hi ha dues faltes. Sé que no has errat tu, la traducció catalana les inclou. Primera i segona línia: inasolida i la agressivitat.

31 d’agost de 2009, 21:15 lelegncia-de-leri
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim tota la raó del món. Indignant! Però què feia reproduïa el text tal qual a veure si algú ho captava o ho corregia... Els nostres editors no s'adonen del mal que fan prescindint dels correctors. La novel·la és excel·lent, però.

1 de setembre de 2009, 9:58 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit...

Teniu tota la raó, sovint, fa mal a la vista llegir segons quines traduccions. Jo m'he llegit la novena edició de "L'elegància de l'eriçó"(que, per cert, m'ha agradat molt)i us he de dir que, en aquesta, ja han corregit força faltes (inassolida n'és una d'elles).

14 de setembre de 2009, 11:30 lelegncia-de-leri
El Menda ha dit...

Es una merda de llibre.

14 de febrer de 2012, 10:22 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 14 de febrer de 2012, 10:28 lelegncia-de-leri
Anònim ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 14 de febrer de 2012, 10:28 lelegncia-de-leri

Lectures de l'Espolsada: L'Espolsada a la ràdio

Lectures de l'Espolsada: L'Espolsada a la ràdio

diumenge, 2 de desembre de 2007

L'Espolsada a la ràdio

Aquesta setmana he tingut una grata sorpresa, m'han trucat de COMRàdio per fer-me una petita entrevista. Els diumenges al matí, dins el programa Serendípia, hi ha un espai que es diu Carretera i Llibres que fa un recorregut per les llibreries de Catalunya. Aquesta setmana han visitat l'Espolsada i m'ha fet molt feliç, aquí en teniu el resultat.

video

11 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

L'espolsada llibres, felicitats¡¡
aviat també et trucaran de Sapiens per posar-te en la secció "el llibreter recomana"
una abraçada,

2 de desembre de 2007, 19:57 lespolsada-la-rdio
Paradayfonda.com ha dit...

Moltes felicitats Fe!

Una abraçada,
Leire, Aitor i Montse

2 de desembre de 2007, 20:24 lespolsada-la-rdio
Letícia ha dit...

Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passadinha lá no meu, que é sobre frases e poesias, espero que goste. O endereço dele é http://mil-frases.blogspot.com. Um abraço.

3 de desembre de 2007, 7:23 lespolsada-la-rdio
digue'm ariadna ha dit...

Moltes felicitats!!!
=:)

3 de desembre de 2007, 13:57 lespolsada-la-rdio
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris, de debò!
Assumpta gràcies per això de Sàpiens.
Montse i Letícia benvingudes al bloc.

3 de desembre de 2007, 18:23 lespolsada-la-rdio
Anònim ha dit...

Molt bé, Fe
Això és una bona llibretera
Ens en calen moltes de bones llibreteres i llibreters (encara que n'hi han) per a tirar endavant
el llibre i la cultura a través de la lectura.
Moltes felicitats!

Josep M.

3 de desembre de 2007, 18:37 lespolsada-la-rdio
Núria ha dit...

Felicitats!
Ja era hora que aquest poble tastés veritable cultura a través de la literatura. És molt agradable poder anar a peu cap a una llibreria des de casa. Espero que alguns ciutadans obrin els ulls i s'aturin quan passin per la plaça.

;)

4 de desembre de 2007, 17:00 lespolsada-la-rdio
SU ha dit...

Hola Fe!

Si et passes pel nostre bloc veuràs que ets una de les protagonistes destacades!

Felicitats per la teva empenta!

Et llegim!

Anna i SU, el tàndem de Llegeixes o què?!

4 de desembre de 2007, 17:34 lespolsada-la-rdio
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies un altre cop, però sense tots vosaltres que llegiu això no seria possible.
Anna i Su ja esteu fitxades i enllaçades.

4 de desembre de 2007, 19:11 lespolsada-la-rdio
ANNA ha dit...

Tot i que ja veig que has rebut moltes felicitacions, jo també vull felicitar-te per tenir tanta empenta amb la llibreria i per fer possible que puguem comprar llibres al poble.
Ja era hora!
Endavant Fe!

4 de desembre de 2007, 19:46 lespolsada-la-rdio
Anna ha dit...

felicitats!

5 de desembre de 2007, 12:19 lespolsada-la-rdio

Lectures de l'Espolsada: Mil sols esplèndids

Lectures de l'Espolsada: Mil sols esplèndids

dimarts, 16 d’octubre de 2007

Mil sols esplèndids


Aquest cap de setmana he acabat de llegir Mil sols esplèndids de Khaled Hosseini, conegut pel llibre Cometas en el cielo. D'entrada he de dir que em va costar ficar-m'hi, però d'en mica en mica la història, les històries, et van enganxant.

El llibre es divideix en 4 parts, les dues primeres serveixen per presentar-nos les protagonistes: la Mariam, una petita harami (bastarda) i la Laila (una nena feliç), la tercera i la quarta són la història que comparteixen ambdues dones, marcades per un destí, en un país com l'Afganistan, que les porta a compartir marit, Rasheed, casa i fills.

L'autor dedica el llibre a totes les dones afganeses, que com a tants països d'arreu, inclòs el nostre, han de suportar humiliacions, violència física i verbal, discriminació.

"A baix va començar la pallissa. Per la Laila, eren sons d'un procediment metòdic, familiar. Ni una maledicció, ni un crit, cap imploració, cap udol sobtat, només l'activitat sistemàtica de batre i ser batuda, els cops d'una cosa sòlida contra la carn, quelcom, algú, donant cops sords a una paret, estripant roba."

Com a teló de fons, la història de l'Afganistan, tres dècades d'invasions: la soviètica, els senyors de la guerra, els talibans i els nord-americans que coincideix amb el final del llibre. A l'Afganistan no hi ha ni una sola família que no estigui marcada per la mort, d'un bàndol o de l'altre. Malgrat la violència constant de la guerra, les vides de la Mariam i la Laila són un crit a l'esperança, al compromís i, per sobre de tot, a l'amistat que les ajuda a ser més lliures en la seva reclusió. M'ha captivat la vida d'aquestes dues dones darrera d'un burka. M'ha sorprès la capacitat de l'autor d'introduir-se al món femení, de sentir i pensar... per això no és un llibre només per a dones.

"La Mariam jeia al sofà, amb les mans entre genolls, mirant el remolí de neu que serpentejava i queia fora de la finestra. Recordava que la Nana havia dit una vegada que cada floc de neu era un sospir emès per una dona ofesa en algun racó de món."

Publicat per Amsterdam llibres en català i Salamandra en castellà.

4 comentaris:

Josep M. ha dit...

Saps si sortirà Cometas en el cielo en català?

17 d’octubre de 2007, 10:42 mil-sols-esplndids
L'Espolsada llibres ha dit...

Està previst que Amsterdam llibres el publiqui amb el títol de Caçadors d'estels.

17 d’octubre de 2007, 10:48 mil-sols-esplndids
Jesús M. Tibau ha dit...

Avui he trobat el teu bloc, gràcies al Bloc de Lletres.

T'he afegit un enllaç a la secció de blocs literaris del meu Tens un racó dalt del món. També és un bloc literari on, a més de comentaris de llibres, activitats i altres, proposo cada dimecres jocs literaris, amb premis inclosos.

T'animo a participar i a posar també un enllaç.

17 d’octubre de 2007, 23:56 mil-sols-esplndids
L'Espolsada llibres ha dit...

Jesús,

Benvingut al bloc de l'Espolsada.
Salutacions a les terres de l'Ebre i ara mateix poso l'enllaç.

18 d’octubre de 2007, 9:44 mil-sols-esplndids

Lectures de l'Espolsada: S'acaba l'any

Lectures de l'Espolsada: S'acaba l'any

dilluns, 31 de desembre de 2007

S'acaba l'any


S'acaba l'any i m'agradaria poder fer un balanç tot comentant els llibres més venuts a l'Espolsada. És gratificant veure la bona acollida que han tingut els llibres, els autors i les autores dels quals han passat per la llibreria. S'acaba l'any i l'Espolsada té 10 mesos que han estat intensos, néixer, créixer i començar a caminar. Gràcies a la Isabel-Clara Simó, en Josep Maria Boixareu, en David Bassa, l'associació catalana de Tintinaires, Tintincat, a la Gemma Barbany i en David Montserrat, i l'Assumpta Montellà i l'Abel Camp, per creure-hi.

En català,
1. El caníbal, Isabel-Clara Simó
2. Mil cretins, Quim Monzó
3. Viure, reviure i pensar, Josep Maria Boixareu
4. El noi del pijama de ratlles, John Boyle
5. La maternitat d'Elna, Assumpta Montellà
6. El club eròtic dels dimarts, Lisa Beth Kovetz
7. El setè camió, Assumpta Montellà
8. Memòries, Jordi Pujol
9. El pont dels jueus, Martí Gironell
10. El conte número 13, Diane Setterfield

En castellà:
1. El niño con el pijama de rayas, John Boyle
2. Los bebés en el agua, Gemma Barbany
3. Un mundo sin fin, Ken Follett
4. La sangre de los inocentes, Júlia Navarro
5. El secreto, Rhonda Byrne
6. La ciudad sin tiempo, Enrique Muriel
7. La ladrona de libros, Markus Zusak
8. El cuento número trece, Diane Setterfield
9. Cien años de soledad ed. commemorativa, Gabo
10. La suma de los días, Isabel Allende

Com a curiositats, un mini llibre de l'Eva Piquer que es diu Supermaretreballadora i altres estafes està amunt del rànquing, per què deu ser?
Els tres còmics de Casals sobre història de Catalunya també ocupen un bon lloc: Guifré 897, La revolta dels segadors i Barcelona 1714.
Bon any i per molts llibres!


7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

Molt bon final i començament d'any!
=:)

31 de desembre de 2007, 13:57 sacaba-lany
Anna ha dit...

ei, bon 2008!

i veient els rànquings, se m'ocorre una pregunta: hi ha realment diferències entre els llibres que es venen en català i castellà? Amb les classificacions que es publiquen normalment (com la teva), segur que hi surten llibres diferents, però tindria curiositat per veure unes llistes de més venuts en les que només s'incloguessin llibres dels que hi hagués edició tant en català com castellà.

Apa, si en tens ganes i t'he picat una mica la curiositat ja tens deures :P

3 de gener de 2008, 12:30 sacaba-lany
L'Espolsada llibres ha dit...

Bon any!
Anna, sí que hi ha diferències, en la meva llista ja les pots intuir. També va molt per zones i en funció de la llengua que parlen. Aquí a les Franqueses del Vallès majoritàriament es parla en català i això fa que es vengui més en català que en castellà. Et puc dir q editorials com Lumen, se’n ressenten, perquè si la Campana o 62 publica en català es ven el català. Per contra, en la secció de bestseller, la gent prefereix el castellà.
Un altre fenomen a tenir en compte és el juvenil, cada cop més joves opten per llegir en castellà, per què? Doncs no ho sé, quan tu els parles en català el parlen de manera correcta, però si poden trien el castellà. Per contra, els llibres infantils la venda és d'un 95% en català...
No sé si t'he respost, sinó pregunta!

3 de gener de 2008, 13:42 sacaba-lany
SU ha dit...

Sigui com sigui, que el 2008 ens porti bones lectures a totes!

I, si podem, passem per les Franqueses per comprar-te algun llibre, no?

Vinga, et llegim!

SU, una meitat

4 de gener de 2008, 19:09 sacaba-lany
Anna ha dit...

Gràcies, sí que respons la meva pregunta. És realment curiós que els nens llegeixin en català i els joves en castellà. Vull dir, entenc que a gent que va estudiar en castellà, encara que parlin català, els pugui resultar més fàcil llegir en castellà, però no q joves catalanoparlants que han estudiat en català!

I com que m'has respost tan bé, et faig una altra pregunta :P : se'n ressenten, les edicions en català, quan són més cares que en castellà?

16 de gener de 2008, 10:13 sacaba-lany
L'Espolsada llibres ha dit...

Hola,

El tema dels adolescents em té procupada. Penso que l'adolescència ja és una època especialment sensible i amb una oferta lúdica molt important, els que es queden amb la lectura ho fan en castellà perquè és la llengua d'oci amb què es relacionen. No tots evidentment, però en massa sí, el cine, la música, mangues... la majoria de coses són en castellà...
Pel que fa als preus, et diré que molta gent ni s'hi fixa que algunes edicions en català són més cares, no ho són totes. Per aquí no crec que perdem públic, el perdrem si continuen sortint traduccions mal fetes, edicions sense corregir i erros que fan mal els ulls com el de la portada d'Un món sense fi que hi surt impresa la continuació d'els!!! Pilars de la terra...

16 de gener de 2008, 16:54 sacaba-lany
Anna ha dit...

eficient com sempre en la resposta ;P

gràcies!

17 de gener de 2008, 15:59 sacaba-lany

Lectures de l'Espolsada: Una carta molt llarga

Lectures de l'Espolsada: Una carta molt llarga

dimarts, 4 de setembre de 2007

Una carta molt llarga


Ja fa un parell d'anys de la publicació d'aquesta petita joia titulada Una carta molt llarga escrita per l'autora senegalesa Mariama . La protagonista, la Ramatoulaye, escriu una carta a la seva amiga Aïssatou per explicar-li la mort del seu marit, en Modou. La jove viu el període de reclusió conseqüència de la seva viduïtat i com si la pèrdua d'un ésser estimat no fos prou dura ha de fer front a les càrregues familiars que se'n deriven. "El moment més temut de qualsevol senegalesa és aquell pel qual ha de sacrificar els seus béns i regalar-los a la seva família política, i el moment en què -pitjor encara- a més dels béns ha de cedir la seva personalitat, la seva dignitat, i esdevenir quelcom al servei de l'home que la pren per esposa, al servei de l'avi, de l'àvia, del pare, de la mare, del germà, la germana, de l'oncle, la tia, dels cosins, de les cosines d'aquest home."

Durant el procés de dol la Ramatoulaye expressa les contradiccions de ser una dona que voldria ser lliure, canviar, però se sent massa lligada als costums i a la família. Ella somia en veu alta i és a través de les cartes que aconsegueix alleugerir el seu patiment mentre espera poder retrobar-se amb la seva amiga. La Ramatoulaye té, però, les esperances posades en la seva filla Daba que representa el present i el futur que ella mai podrà viure.

"A la Daba les feines de la casa no l'atabalen. El seu marit fa l'arròs tan bé com ella i, quan li dic que "malacostuma" la seva dona, proclama: "la Daba és la meva dona, no la meva esclava ni la meva serventa." Veig madurar la tendresa d'aquesta parella jove, que és la imatge de la parella tal com jo la somiava. S'identifiquen l'un amb l'altre i ho parlen tot per arribar a un acord."
Publicat per Takusan




Lectures de l'Espolsada: Van venir com orenetes

Lectures de l'Espolsada: Van venir com orenetes

dijous, 4 d’octubre de 2007

Van venir com orenetes


Un any més tard de la seva aparició en castellà, Vinieron como golondrinas, arriba a les llibreries la traducció al català d’aquesta petita joia de William Maxwell, després de la bona acollida que ha tingut a casa nostra.

El llibre ens parla de la història de la família Morison que viu en un petit poble de l'oest mitjà nord-americà, a la dècada dels 20, i que pateix les conseqüències de l’epidèmia de grip espanyola. La família Morison perd Elizabet, la mare i esposa, i el fonament de la família. Per explicar-nos-ho, Maxwell divideix l'obra en tres parts i ens parla en boca de Bunny, el fill petit per qui la seva mare és un àngel; Robert, el fill gran a qui li falta una cama, i James, el pare i marit derrotat. A través d’ells se’ns narra aquest tresor, sense pressa, assaborint les paraules, la tristor, buidor però sense caure en la llàgrima fàcil.



"Si en James Morison s'hagués creuat amb ell mateix pel carrer, hauria pensat: "aquest pobre home està acabat..." però va passar per davant del mirall del rebedor sense veure-s'hi reflectit, i així no va saber fins a quin punt tenia la cara grisa i com, en qüestió de pocs dies, la malaltia, el patiment i el dolor l'havien envellit."

És un retrat de la vida quotidiana, una finestra a com vivia la gent de l’època. Maxwell té una capacitat descriptiva extraordinària, però minimalista, allò que pot dir amb una paraula no ho fa amb dues.
La novel·la pren el títol d'un poema de Yeats, i sembla que és el ritme de les orenetes el que ens marca la cadència del text.

Un petit gran llibre que forma part del magnífic catàleg de l'editorial Libros del Asteroide,
http://www.librosdelasteroide.com/, que us convido a llegir.


Publicat per Libros del Asteroide en català i castellà

5 comentaris:

Anna ha dit...

fa molt bona pinta, però sembla molt trist... no crec que el pogués suportar en aquests moments!

11 d’octubre de 2007, 10:42 van-venir-com-orenetes
L'Espolsada llibres ha dit...

És trist, cert, però no menys que la La lladre de llibres. Quan vaig acabar el llibre, però, em va envair una sensació de nostàlgia molt dolça.

11 d’octubre de 2007, 15:54 van-venir-com-orenetes
Jesús M. Tibau ha dit...

Tinc ganes de lelgir-lo perqupe ja n'he sentit parlar bé moltes vegades

17 d’octubre de 2007, 23:26 van-venir-com-orenetes
Anònim ha dit...

A mi m'ha semblat un llibre genial, sensible i tendre, i he tingut la sensació que estava davant d'una obra que pot ser llegida diverses vegades i que sempre aportarà detalls nous...Una petita joia!

20 de juny de 2008, 16:33 van-venir-com-orenetes
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim estic d'acord amb les teves sensacions, deixa que et recomani doncs La hoja plegada del mateix autor.

20 de juny de 2008, 17:58 van-venir-com-orenetes