Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

dissabte, 2 d’agost de 2008

L'exclosa





Amb els temps que corren no deixa de sorprendre gratament que hi hagi gent disposada a oferir-nos projectes editorials engrescadors i en català. És el cas d'Adesiara que amb la col·lecció d'Ací d'Allà ens ofereix literatura universal, i ens regala tresors com la traducció de l'asturià del llibre Història universal de Paniceros del Xuan Bello -que ja comentarem un altre dia-.

Avui toca el torn a L'exclosa, la primera novel·la que va publicar el dramaturg sicilià Luigi Pirandello. Tot i ser una novel·la, des dels primers instants, tens la sensació que et trobes davant d'un gran escenari i ets espectador d'una gran posada en escena (a mi m'ha vingut el cap, salvant les distàncies en el temps i en el text, la magnífica obra de De Filippo Dissabte, diumenge, dilluns).


Ens trobem a la Sicília de final del segle XIX, amb la Marta Ajala, una noia que acompleix amb els cànons de ser dona a l'època, ser l'esposa de, en aquest cas d'en Rocco Pentàgora. Tot li és favorable perquè ella accepta aquest rol, fins que un dia en Rocco la sorprèn llegint la carta d'algú que la festeja, la fa fora de casa i així passa a convertir-se en l'exclosa, la repudiada per tothom, fins i tot pel seu pare que malgrat conèixer la innocència de la filla no pot fugir de la pressió social ni de les enraonies.


La Marta lluita per trencar amb la mentalitat tancada del poble, estudia i es prepara per ser mestra davant l'astorament de la gent del poble que no entén com gosa...

"Va intentar reprendre els estudis, o almenys la lectura, per sostreure's al desvari en què cada pensament, cada sentiment naufragava. Va tornar a obrir els vells llibres abandonats, i n'experimentà una tendresa indicible."

La Marta acaba marxant amb la família a Palerm, i tot i que sembla que respiri, que sigui feliç, l'odi i la ràbia d'en Rocco no la deixen viure. Maleïda consciència.

"La consciència no m'ho permet, vull dir: "Els altres no m'ho permeten, el món no m'ho permet." La meva consciència! ¿Què creus que és aquesta consciència? És la gent dintre meu, estimada! I em repeteix el que li diuen els altres. Per tant, escolta: la meva consciència em permet estimar-te honestíssimament. Interroga la teva, i veuràs que els altres t'han permès estimar-me, sí, com tu mateixa has dit, per tot el que t'han fet patir injustament."

Hi ha temes universals i compartits arreu, la situació de la dona n´és un, aquesta Marta podria ser la Pilar Prim, la Maria Rosa o tantes d'altres dones anònimes que han inspirat tants i tants autors i autores.

Publicada per Adesiara Editorial

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Estic llegint un llibre de la mateixa editorial d'un altra de les col.leccions que tenen, tot un projecte força interessant...

2 d’agost de 2008, 11:49 lexclosa
SU ha dit...

L'Espolsada,

Gràcies pel post! Treballaré Pirandello l'any vinent al Club de Lectura, o sigui que tota informació sempre és benvinguda!

SU, meitat amb ganes de llegir-te!

28 d’agost de 2008, 17:00 lexclosa
L'Espolsada llibres ha dit...

Su, fa tres dies al diari AVUI, l'Oriol Junqueras hi va dedicar un article: http://paper.avui.cat/article/opinio/137358/lexclosa.html
Després d'haver trepitjat Sicília aquest estiu, els personatges i els paisatges encara em són més propers, malgrat la distància en el temps.

29 d’agost de 2008, 10:11 lexclosa

Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

dissabte, 2 d’agost de 2008

L'exclosa





Amb els temps que corren no deixa de sorprendre gratament que hi hagi gent disposada a oferir-nos projectes editorials engrescadors i en català. És el cas d'Adesiara que amb la col·lecció d'Ací d'Allà ens ofereix literatura universal, i ens regala tresors com la traducció de l'asturià del llibre Història universal de Paniceros del Xuan Bello -que ja comentarem un altre dia-.

Avui toca el torn a L'exclosa, la primera novel·la que va publicar el dramaturg sicilià Luigi Pirandello. Tot i ser una novel·la, des dels primers instants, tens la sensació que et trobes davant d'un gran escenari i ets espectador d'una gran posada en escena (a mi m'ha vingut el cap, salvant les distàncies en el temps i en el text, la magnífica obra de De Filippo Dissabte, diumenge, dilluns).


Ens trobem a la Sicília de final del segle XIX, amb la Marta Ajala, una noia que acompleix amb els cànons de ser dona a l'època, ser l'esposa de, en aquest cas d'en Rocco Pentàgora. Tot li és favorable perquè ella accepta aquest rol, fins que un dia en Rocco la sorprèn llegint la carta d'algú que la festeja, la fa fora de casa i així passa a convertir-se en l'exclosa, la repudiada per tothom, fins i tot pel seu pare que malgrat conèixer la innocència de la filla no pot fugir de la pressió social ni de les enraonies.


La Marta lluita per trencar amb la mentalitat tancada del poble, estudia i es prepara per ser mestra davant l'astorament de la gent del poble que no entén com gosa...

"Va intentar reprendre els estudis, o almenys la lectura, per sostreure's al desvari en què cada pensament, cada sentiment naufragava. Va tornar a obrir els vells llibres abandonats, i n'experimentà una tendresa indicible."

La Marta acaba marxant amb la família a Palerm, i tot i que sembla que respiri, que sigui feliç, l'odi i la ràbia d'en Rocco no la deixen viure. Maleïda consciència.

"La consciència no m'ho permet, vull dir: "Els altres no m'ho permeten, el món no m'ho permet." La meva consciència! ¿Què creus que és aquesta consciència? És la gent dintre meu, estimada! I em repeteix el que li diuen els altres. Per tant, escolta: la meva consciència em permet estimar-te honestíssimament. Interroga la teva, i veuràs que els altres t'han permès estimar-me, sí, com tu mateixa has dit, per tot el que t'han fet patir injustament."

Hi ha temes universals i compartits arreu, la situació de la dona n´és un, aquesta Marta podria ser la Pilar Prim, la Maria Rosa o tantes d'altres dones anònimes que han inspirat tants i tants autors i autores.

Publicada per Adesiara Editorial

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Estic llegint un llibre de la mateixa editorial d'un altra de les col.leccions que tenen, tot un projecte força interessant...

2 d’agost de 2008, 11:49 lexclosa (1)
SU ha dit...

L'Espolsada,

Gràcies pel post! Treballaré Pirandello l'any vinent al Club de Lectura, o sigui que tota informació sempre és benvinguda!

SU, meitat amb ganes de llegir-te!

28 d’agost de 2008, 17:00 lexclosa (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

Su, fa tres dies al diari AVUI, l'Oriol Junqueras hi va dedicar un article: http://paper.avui.cat/article/opinio/137358/lexclosa.html
Després d'haver trepitjat Sicília aquest estiu, els personatges i els paisatges encara em són més propers, malgrat la distància en el temps.

29 d’agost de 2008, 10:11 lexclosa (1)

Lectures de l'Espolsada: Les veus del Pamano

Lectures de l'Espolsada: Les veus del Pamano

dimarts, 8 de gener de 2008

Les veus del Pamano

"La història, quan entra en detalls, perd volada èpica. Jo, com que visc des de dins i de molt a la vora la història que m'ha tocat, no puc deixar de percebre aquests detalls."
Aquest nadal la meva vàlvula de descompressió després de tancar la llibreria ha estat Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré. Puc afirmar que malgrat anar cansada, a dies rebentada, cada nit m'endinsava en la lectura d'aquesta gran novel·la. Quan fa dos dies la vaig acabar la meva pregunta va ser i ara què?
Si és cert que al principi del llibre em va costar, a mesura que anaven passant els capítols en Jaume Cabré aconsegueix transportar-nos de manera sublim del passat al present de la Tina, una mestra de poble que mitjançant la transcripció d'unes cartes ens va narrant la història de Torena.
Torena és un poble del Pallars amb habitants plens de silencis, rancúnies, delacions. Veïns dividits, republicans, falangistes amb majúscules, maquis amagats al Pirineu.
Una realitat viscuda a molts pobles del Principat. Torena però és l'Elisenda Vilabrú, una dona capaç de tot i més per defensar l'honor de la família, capaç d'autodestruir-se, de perdre qui més estima per l'orgull, per vestir una moral que en el fons està esquitxada de sang.
No exagero si dic que Les veus del Pamano hauria de ser un llibre de lectura imprescindible.

"Adéu filla meva. Fes el possible per respectar, tota la teva vida, la memòria i les idees per les quals jo dono la meva."

Publicat en català per Proa

12 comentaris:

hypatia ha dit...

... "descobreixo" aquest bloc i, d'un plas, me l'afegeixo a preferits: m'agrada...

hi trobo molts dels llibres que m'han anat cridant l'atenció des de les lleixes de les llibreries, quan encara ningú no en parlava, i jo vaig endur-me a casa per viure plegats la petita aventura de submergir-s'hi...

"Les veus del Pamano" és un llibre magnètic, ple de força des d'una ploma impressionant. Ho corroboro.

Mil gràcies per ser-hi!!

=;)

15 de gener de 2008, 6:52 les-veus-del-pamano
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, espero retrobar-te sovint a partir d'ara.
Parla, parla d'aquests llibres!
Fins aviat!

15 de gener de 2008, 17:25 les-veus-del-pamano
Anna ha dit...

a mi també em va agradar moltíssim quan el vaig llegir, va ser un dels primers que vaig comentar al blog tot i que feia temps que me l'havia llegit.

16 de gener de 2008, 11:26 les-veus-del-pamano
Glòria Maria ha dit...

Hola, acabo de descobrir el blog i M'HA AGRADAT MOLT!!! Casualment, aquest llibre de'n Cabré és un dels que figura a la meva llista de lectures pendents, ara estic amb PA NEGRE.
Ja et comentaré. Fins aviat

16 de gener de 2008, 17:58 les-veus-del-pamano
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

les veus del pamano, per a mi, el millor llibre llegit d'un escriptor contemporàni català en molt temps.
S'apropa molt a la categoria de literatura.
una abraçada

17 de gener de 2008, 0:31 les-veus-del-pamano
L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria,

Benvinguda al bloc, espero llegir-t'hi sovint.
Després de Les veus del Pamano m'ha quedat un buit, he trigat uns quants dies a agafar un altre llibre. Sovint que m'he ficat tant en la lectura d'un llibre em costa seguir llegint, necessito pair-lo i fer un espai per tornar-hi!

17 de gener de 2008, 10:11 les-veus-del-pamano
josepmanel ha dit...

Estic totalment d’acord amb tu. La seua lectura es fa imprescindible. Potser resulta contraproduent exagerar però t’he de dir que compartisc plenament amb tu la sensació d’orfandat que deixa una vegada l’has llegit. El seu pes literari és indiscutible.

17 de gener de 2008, 18:41 les-veus-del-pamano
Africa ha dit...

Acabo de tancar el llibre..i, sí, et quedes una mica orfe.Magnífic, en tots els aspectes!!

21 de gener de 2008, 13:57 les-veus-del-pamano
L'Espolsada llibres ha dit...

Amb els dies es va paint i encara l'assaboreixes més. Sort que sempre hi ha alguna altra bona hisòria que espera ser descoberta.

21 de gener de 2008, 18:28 les-veus-del-pamano
CAMINO INCIERTO ha dit...

És magnífic.Les històries de la guerra civil no poden passar a la memòria ni quedar tancades, perquè encara la gent no ha pogut parlar-ne suficient i moltes d´aquestes persones tenen ferides greus en la seva ànima.

28 de gener de 2008, 11:07 les-veus-del-pamano
estel armengol ha dit...

a mi també em va sorprendre. era una barreja de soledat un cop acabat el llibre, però també d'alegria per havewr pogut viure intensa,ment la història del poble. em va agradar!!!!

24 de juliol de 2008, 11:28 les-veus-del-pamano
bajoqueta ha dit...

Un gran desplegament de personatges i una gran història. Fa dos dies que l'he acabat i tinc mono :)

3 de setembre de 2009, 12:44 les-veus-del-pamano

Lectures de l'Espolsada: Lectures menudes

Lectures de l'Espolsada: Lectures menudes

dissabte, 8 de novembre de 2008

Lectures menudes



Aquesta primera setmana de novembre l'hem dedicada al foment de la lectura entre nens i nenes. Vam començar la setmana amb una classe de p-5 del CEIP Joan Sanpera que està treballant la biblioteca i la llibreria. Va ser una visita didàctica per saber què és una llibreria, què s'hi fa, què s'hi ven... coses que resulten molt òbvies a ulls d'algunes persones, però que no ho són tant si tenim en compte que hi ha canalla que mai trepitjarà una llibreria sinó és amb l'escola. Així durant el mes de novembre diferents classes s'aniran acostant a la llibreria i també a la biblioteca municipal.

A més, nosaltres hi hem posat el nostre granet. Farà gairebé dos anys que tenim la llibreria oberta i encara no havíem dedicat cap activitat als més menuts. Ahir vam tenir el plaer de gaudir d'una vetllada màgica amb la Lola Casas i la seva obra.
Vam acabar poemes, vam fer endevinalles, vam conèixer l'Ernest, vam sentir els temibles poemes per a petits monstres, vam anar de colònies tot fent poesia i vam saber com sonen els poemes de color blau... vam fer volar la imaginació.
"El príncep blau
Sospir de princesa
bleda
tancat en un conte
de petons de sucre."
Gràcies Lola!
Poema de Blau, ed. L'Abadia de Montserrat

8 comentaris:

Mireia ha dit...

Sembla mentida que per a molta gent els llibres siguin obstacles a superar i la lectura un deure imposat a l'escola, un dels molts càstigs que cal complir a la vida. Feu una gran feina mostrant als nens que el llegir és una porta oberta a altres mons, una manera d'entendre i de viure el món i que pot ser una experiència la mar de divertida.
Gràcies per contribuir que aquest petit gran plaer no es perdi

8 de novembre de 2008, 12:36 lectures-menudes
Abel ha dit...

Ara mateix recorde aquella campanya del ministeri: si els pares no llegeixen, com ho han de fer els fills??

9 de novembre de 2008, 12:42 lectures-menudes
L'Espolsada llibres ha dit...

Hi ha pares que per circumstàncies diverses no són lectors, però que en canvi procuren posar a l'abast els llibres perquè els seus fills sí que ho siguin i no es perdin aquest món tan especial que et proporciona la lectura.
Llegir no hauria de ser un càstig com diu la Mireia, sinó un plaer, un joc, una evasió que no ha de ser incompatible amb altres formes de diversió, tot al contrari. Amb la diferència que llegir requereix agafar-ne l'habit i estimular-lo!

9 de novembre de 2008, 18:32 lectures-menudes
Anònim ha dit...

Els actes com l'organitzat per l'Espolsada de lectura de narrativa per nens en veu alta, són de molta ajuda per enganxar-los a la lectura, i si a més ho fa la pròpia autora dels llibres amb la gràcia i l'entusiasme que transmetia, és tot un privilegi. S'organitzen d'altres activitats similars, principalment en centres públics, però malauradament no en conec gaires. Així que em trec el barret i felicito a l'Espolsada per la seva iniciativa, que ja només pel poder de convocatòria, va ser un èxit. Gràcies.

10 de novembre de 2008, 1:52 lectures-menudes
aranya ha dit...

Brillants activitats les que feu a l'Espolsada.

Novament ens treiem el barret amb les quatre potes ;)

L'Aranya

10 de novembre de 2008, 18:17 lectures-menudes
Lola Casas ha dit...

Va ser un honor i un gran plaer poder compartir lectures amb tots vosaltres. Felicitats a la llibreria L'Espolsada, a la seva gran feina i a tots els pares, avis i nens que van venir a la trobada.
Bona lectura!
Lola Casas

11 de novembre de 2008, 20:30 lectures-menudes
Núria MG ha dit...

Pel que veig va anar d'allò més bé! ;) segur que aquest el proper acte dedicat a Maria Mercè Marçal també aniré bé (llàstima que tinc concert)

11 de novembre de 2008, 22:50 lectures-menudes
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom.
L'Aranya és qüestió d'enginy per sobreviure quan obres una llibreria en un poble sense entramat social, en un barri de nova creacíó i en un municipi enganxat a la capital de comarca... enginy, esforç i dedicació... tot i així hi ha dies per tirar la tovallola!
Sort de gent com la Lola que passa per aquí i ens ajuda a créixer.
Núria si no pots venir, fes-te'l regalar que t'agradrà segur :P

12 de novembre de 2008, 12:19 lectures-menudes

Lectures de l'Espolsada: La princesa y el pescador

Lectures de l'Espolsada: La princesa y el pescador

dissabte, 27 de setembre de 2008

La princesa y el pescador



La princesa y el pescador comença com si fos una llegenda i, així continua a l'inici de cada capítol amb un petit fragment d'una història vietnamita. Aquests fragments donen pas a la història que Minh Tran Huy ens vol explicar, la vida de dos adolescents d'origen vietnamita que viuen a París.

La Lan, nascuda a França i que viu amb els pares que van marxar de Viet Nam amb l'entrada dels comunistes, i en Nam, nascut a Viet Nam i que viu amb el germà, doncs van fugir del seu país a corre-cuita i part de la família s'hi va quedar. Aquest petit fet, per a mi important, marcarà el caràcter de tots dos. La princesa y el pescador són tres relats emparats sota una novel·la de gran tendresa. D'una banda, tenim la relació d'amistat i de desamor entre la Lan i en Nam, abraçades, silencis, tendresa, desesperació... de l'altra, una magnífica guia del Viet Nam, ja que la protagonitza hi viatja amb els seus pares, Minh Tran descriu a la perfecció els paratges vietnamites (trio aquest paràgraf perquè parla d'un dels racons de Hanoi del que més bons records en guardo):

"Hanoi [...] adoraba sus parques, sus lagos cruzados por pequeños puentes, sus avenidas bordeadas de flamboyantes donde los enamorados se citaban; me encantaba pasear a lo largo de las estelas en forma de tortuga del templo de la Literatura, edificado en el siglo XI en honor a Confucio..."

I per últim, una llegenda que porta el fil de la novel·la. Llegenda imprescindible per entendre la filosofia del país i la seva gent, els somriures, l'amabilitat i la verdor dels seus paratges i, segurament, la melancolia que sent l'autora pel seu país d'origen.

Sovint quan llegeixo un llibre penso en alguna cançó com a banda sonora. Aquest cop mentre llegia em venien al cap dos llibres que servirien per fer una combinació perfecte, El niño de piedra y otras historias vietnamitas de Thich Nhat Hanh i l'àlbum il·lustrat El búfalo y el pájaro per posar-hi tots els colors del verd que ofereix Viet Nam.


"En ocasiones he amado profundamente a seres a quienes he perdido, y tal vez por eso se escribe, para recuperarlos y caminar, por unos instantes, a su lado. Como si nada hubiera cambiado."


Publicada per La otra orilla en castellà

7 comentaris:

elisabet ha dit...

Enhorabona per aquest post. L'he trobat molt personal i m'ha fet venir moltes ganes de remenar tots aquests llibres que comentes. A veure quin arriba a les meves mans. Una abraçada forta!

28 de setembre de 2008, 17:09 la-princesa-y-el-pescador
L'Espolsada llibres ha dit...

Ups, moltes gràcies. Si els remenes ja m'ho faràs saber.

28 de setembre de 2008, 18:24 la-princesa-y-el-pescador
montse feliu ha dit...

Fa uns anys vaig tenir la sort de viatjar a Vietnam. Em va semblar un país preciós. M'agradarà llegir aquest llibre i rememorar aquells espais. Gràcies

29 de setembre de 2008, 21:58 la-princesa-y-el-pescador
Glòria Maria ha dit...

Hola, em ve molt bé el post perquè la setmana que ve havia de fer un regal i dubtava entre dos llibres, així que ja sé que faré, "passaré" d'ells i regalaré aquest.
Gràcies per la tasca que fas!!

30 de setembre de 2008, 18:42 la-princesa-y-el-pescador
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, segur que et porta molt bons records.
Glòria Maria gràcies a vosaltres per ser-hi i fer-me confiança.

30 de setembre de 2008, 20:57 la-princesa-y-el-pescador
montse feliu ha dit...

Certamenmt, l'he llegit i m'ha agradat molt. M'ha fet recordar un país molt especial, diferent de tot el que he vist fins ara.Però també he de dir que la història dels dos mics m'ha emocionat. L'escriptora aconsegueix fer-te sentir profundament.
Les llegendes que explica són senzillament boniques. No sé si a la nostra cultura sabem apreciar aquest tipus de llegendes.
Us el reconamo moltíssim. Encara que no hagueu visitat Vietnam, pot ser un primer pas.

7 de novembre de 2008, 21:47 la-princesa-y-el-pescador
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, contenta que compartim la mateixa opinió. A més està a punt de sortir l'edició en català.

8 de novembre de 2008, 13:19 la-princesa-y-el-pescador

Lectures de l'Espolsada: A la platja de Chesil

Lectures de l'Espolsada: A la platja de Chesil

divendres, 29 d’agost de 2008

A la platja de Chesil


Ian McEwan, A la platja de Chesil, aparentment una història senzilla. A l'Anglaterra dels seixanta, Florence i Edward, una parella acabada de casar, encaren la nit de noces.

"Eren joves, cultes i, tots dos, verges aquella nit, la seva nit de noces, i vivien en una època en què una conversa sobre problemes sexuals era del tot impossible."

El que podria semblar un argument corrent serveix perquè McEwan estiri el cabdell d'una història delicada i captivadora. Un fet, la pèrdua de la virginitat; dues persones que s'estimen, però que no gosen expressar el que senten; uns cànons socials que han fet mal i uns silencis pertorbadors.

McEwan traça un relat a través del pensament de tots dos protagonistes, és la ment de cadascú que ens va descrivint el que viuen en tot moment. Dues persones que s'estimen amb bogeria, però que durant la nit de noces descobreixen que no saben què pensen l'un de l'altre i el més trist són dos desconeguts.

"Per primera vegada, podia associar l'amor que sentia per l'Edward amb una sensació física definible, tan irrefutable com el vertigen. Abans només havia conegut un brou reconfortant d'emocions càlides, una gruixuda manta d'hivern plena d'amabilitat i confiança."

McEwan amb poques pàgines en té prou per descriure'ns amb detall dues maneres d'entendre el mateix amor, tan distant, que pren camins oposats. Continuaré llegint McEwan, m'ha agradat.

Per cert, avui
fa un any que aquest blog camina, m'agrada mirar enrere i veure que una part del meu primer post encara és vigent, que encara m'il·lusiona:
"
Triar un llibre o recomanar-lo no és gens fàcil, i tenir temps per llegir-lo i compartir-lo encara menys. Amb aquest blog vull deixar constància dels llibres que per un motiu o altre m'han agradat, captivat, atret... no necessàriament han de ser novetats, sinó llibres que estan esperant que algú els doni una oportunitat i que la màgia del boca-orella funcioni."

12 comentaris:

Mireia ha dit...

Moltes Felicitats!!!!
I segueix fent-nos recomanacions que sempre va bé tenir un llibreter de capçalera , encara que sigui virtual

29 d’agost de 2008, 13:14 la-platja-de-chesil
digue'm ariadna ha dit...

... Feliç aniversari! Escollir una lectura, llegir el llibre i aturar-se aquella estona necessària per a que frases i paraules ens omplin del seu regust i les imatges es gravin lentament en el record, fan que d'alguna manera alguna cosa es remogui dins nostre i que aquest desig, de compartir i de parlar-ne, esdevingui un punt de trobada però també, una finestra oberta que ens pot permetre conèixer a altres lectors i altres lectures...

29 d’agost de 2008, 13:22 la-platja-de-chesil
elisabet ha dit...

per molts anys!!! i que duri, la màgia del teu bloc funciona!

29 d’agost de 2008, 17:19 la-platja-de-chesil
Núria mg ha dit...

Per molts anys!
Pel que sembla les coses ja es tornen a posar en marxa :)
Ian McEwan és dels que tinc ganes de descobrir literàriament, tot i que les seves històries audiovisualment parlant ja m'han captivat.

29 d’agost de 2008, 18:17 la-platja-de-chesil
SU ha dit...

Felicitats, moltes!!!

Et llegim i ens encanta descobrir noves lectures i nous móns a través dels teus comentaris.

Endavant l'Espolsada!

Petó,

SU, uff, per fi és divendres!

29 d’agost de 2008, 18:51 la-platja-de-chesil
unquepassava ha dit...

Moltes felicitats pel primer any! I gràcies per les moltes recomanacions ;-)

29 d’agost de 2008, 19:07 la-platja-de-chesil
montse feliu ha dit...

Una felicitació per a l'Espolsada, per assolir aquesta primera fita d'un primer any. Com a la vida d'un infant, el primer any aporta molts avenços que ja són per sempre.FELICITATS!
Però encara més una felicitació per a tots nosaltres,els que podem gaudir de l'Espolsada. Que per molts anys més puguem compartir i participar en aquest espai literari.

Gràcies per fer-ho possible!!!

30 d’agost de 2008, 11:24 la-platja-de-chesil
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom! Si bé hem aconseguit que ens llegissin per la xarxa, l'objectiu d'enguany és que la clientela de llibreria entengui el blog com una extensió de la feina que fem a l'Espolsada.
De totes maneres, us recomano aquest llibre de McEwan.
Gràcies!

30 d’agost de 2008, 12:05 la-platja-de-chesil
Jordi Gonzalez ha dit...

Precissament un dels llibres que estic rumiant començar per quan acabi la meva lectura actual.

Afegeixo la teva puntuació positiva que neutralitza alguna de negativa que tenia el llibre.

Per cert, felicitats.

3 de setembre de 2008, 14:25 la-platja-de-chesil
estel armengol ha dit...

a mi m'encanta fer servir el boca orella per parlar de llibres!!!!!

perquè m'agrada compratir allò que els llibres em fan sentir!

3 de setembre de 2008, 16:31 la-platja-de-chesil
bajoqueta ha dit...

Felicitats per l'any.
I en quant al llibre, he llegit altres d'ells molt millors, em va decebre una mica este. Però he llegit crítiques en tots dos sentits.

8 de setembre de 2008, 10:41 la-platja-de-chesil
L'Espolsada llibres ha dit...

Bajoqueta, jo era el primer McEwan que llegia i m'ha sorprès com només d'un fet particular treballa tota la història. Continuaré llegint-lo.

8 de setembre de 2008, 17:13 la-platja-de-chesil

Lectures de l'Espolsada: La noia del ball

Lectures de l'Espolsada: La noia del ball

dissabte, 26 de juliol de 2008

La noia del ball


Coca era un de tants autors pendents per descobrir fins que m'hi he posat de cap i ho he fet amb La noia del ball. La descoberta ha estat d'allò més gratificant i intensa. El llibre m'ha provocat llegiguera com diu en Biel Mesquida, una llegiguera que em durà a llegir de ben segur Sota la pols, Sorres blanques...

A La noia del ball la protagonista, sense nom, explica al seu fill una part de la seva vida, la seva joventut a cavall entre Menorca i Barcelona. Una Menorca encara per descobrir i una Barcelona que viu els darrers dies de la República, una Barcelona grisa, sense esperança.

"En un racó de mi mateixa, tenia guardades les olors de l'illa, la lluminositat dels pobles i de les platges, aquelles façanes blanques, la negror del cel curull de punts lluminosos, la ventada impetuosa que ens empenyia baixant del Cap de Cavalleria..."

Per a mi, Coca traça un relat excel·lent, juga amb la ficció i els fets històrics. Fa parlar un ventall de personatges que són com un calidoscopi que volta com ho fan les faldilles de les noies al ball dels ateneus. Coca construeix uns personatges plens, difícils i ambigus per ensenyar-nos la cara menys agradable dels humans, la cara menys utòpica d'un anarquisme que sovint s'ha idealitzat i el patiment d'una guerra...

"Sí, perquè la guerra és un mal sense límits, el descontrol complet i la instauració del llibertinatge, però no és el pitjor del que som capaços. Encara es pot ser més brutal, més cruel, i els odis poden ser més profunds. Perquè per molt que aleshores a mi em semblés inimaginable, després vam veure que es podia arribar més lluny, que algú tenia el convenciment de poder desarrelar l'existència dels altres. I aquest propòsit ens va posseir, va ser un càncer malèvol que va niar en el nostre cos i el va començar a destruir lentament. Després vaig veure que el règim de Franco ens va anorrear, que havent-lo patit ja no es podia tornar a ser viu..."


Un cop acabat el llibre he tingut una buidor semblant a la que em va deixar Les veus del Pamano. Una prosa rica per acompanyar-nos aquestes nits d'estiu.

Publicada per Proa

12 comentaris:

Llibreria L'Illa ha dit...

'Sota la pols' és molt bo.

27 de juliol de 2008, 21:06 la-noia-del-ball
Paraula ha dit...

En prenc nota perquè Les veus del Pamano em va agradar molt i vaig gaudir de cada segon de la lectura.

28 de juliol de 2008, 11:36 la-noia-del-ball
Núria MG ha dit...

un altre a la llista!

per cert, m'ha agradat el capítol d'"Els homes que no estimaven les dones"...

28 de juliol de 2008, 15:05 la-noia-del-ball
L'Espolsada llibres ha dit...

M'apunto Sota la pols me n'han quedat moltes ganes i us animo a ballar amb en Jordi Coca i La noia del ball.

29 de juliol de 2008, 19:29 la-noia-del-ball
gulchenruz ha dit...

A mi m'han dit que precisament aquest d'en Coca és una mala imitació de la Colometa, bé, que vol ser tant com...
A mi personalment "sota la pols", ho sento -llibreria l'illa- no em va agradar gens i per això em crec el que em van dir.

29 de juliol de 2008, 21:08 la-noia-del-ball
L'Espolsada llibres ha dit...

Gulchenruz, jo també ho havia sentit i per això vaig decidir llegir-lo. I de Colometa no en té res, pot recordar-la perquè la protagonista és una dona turmentada i lluitadora, per l'ambientació en l'època... però no tenen res a veure. A mi d'en Coca m'ha agradat la riquesa del llenguatge i la capacitat creativa. Tot són opinions i benvingudes siguin!

30 de juliol de 2008, 9:51 la-noia-del-ball
gulchenruz ha dit...

El tinc per aquí, de manera que potser entre poetes, qui sap...

Merci.

1 d’agost de 2008, 7:53 la-noia-del-ball
Glòria Maria ha dit...

SOTA LA POLS molt recomanable (en ell també s'esmenta Menorca, per tant hi ha com una mena de nexe entre aquest i LA NOIA DEL BALL, crec, perquè LA NOIA DEL BALL encara no l'he llegit), però, amb tot, d'en Coca, et recomanaria LA JAPONESA, és immens!!!!!!! La focalització és la d'un nen amb problemes. Si t'hi poses te la llegiràs en un tres i no res.
També vaig llegir CARA D'ÀNGEL, aquesta no em va fer tant el pes perquè sempre hi fa voltes al mateix i el personatge és més aviat "repugnant".
Fins aviat

1 d’agost de 2008, 8:38 la-noia-del-ball
L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria a La noia del ball, Coca menciona sempre Sota la pols, que l'escriu el fill de la protagonista de La noia del ball. M'apunto les recomanacions.

1 d’agost de 2008, 11:50 la-noia-del-ball
SU ha dit...

Espolsada,

Els teus posts sí que fan llegiguera!!!

Gràcies per posar-t'hi!

Ens llegim...

SU, meitat amb les vacances gastades

1 d’agost de 2008, 17:36 la-noia-del-ball
Abel ha dit...

Hola! Glòria Maria hi ha vegades que alguns llibres guanyen amb la segona lectura. és veritat que el personatage de "Cara d'àngel " és, com tu dius, repugnant. Però jo la segona vegada que vaig llegir la novel·la em vaig adonar que aquest era el mèrit: alargassar tant la història d'un senyor repugnant.
"sota la pols" i "La noia del ball" no els he llegit, "La japonesa", sí. El que m'agrada de Jordi Coca és la capacitat que té per escriure obres tan fiferents, tan temàticament, com pel que fa a la focalització que heu esmentat, tractament del personatges etc

3 d’agost de 2008, 13:38 la-noia-del-ball
el llibreter ha dit...

Com diu l'Abel, Jordi Coca és molt divers i té molt de mèrit excel·lir en obres tan diferents com Sota la pols i Cara d'àngel i mantenir un esperit crític i lúcid tan elaborat.

Celebro que t'hagi agradat La noia del ball!

3 d’agost de 2008, 14:15 la-noia-del-ball