Lectures de l'Espolsada: S'acaba l'any

Lectures de l'Espolsada: S'acaba l'any

dilluns, 31 de desembre de 2007

S'acaba l'any


S'acaba l'any i m'agradaria poder fer un balanç tot comentant els llibres més venuts a l'Espolsada. És gratificant veure la bona acollida que han tingut els llibres, els autors i les autores dels quals han passat per la llibreria. S'acaba l'any i l'Espolsada té 10 mesos que han estat intensos, néixer, créixer i començar a caminar. Gràcies a la Isabel-Clara Simó, en Josep Maria Boixareu, en David Bassa, l'associació catalana de Tintinaires, Tintincat, a la Gemma Barbany i en David Montserrat, i l'Assumpta Montellà i l'Abel Camp, per creure-hi.

En català,
1. El caníbal, Isabel-Clara Simó
2. Mil cretins, Quim Monzó
3. Viure, reviure i pensar, Josep Maria Boixareu
4. El noi del pijama de ratlles, John Boyle
5. La maternitat d'Elna, Assumpta Montellà
6. El club eròtic dels dimarts, Lisa Beth Kovetz
7. El setè camió, Assumpta Montellà
8. Memòries, Jordi Pujol
9. El pont dels jueus, Martí Gironell
10. El conte número 13, Diane Setterfield

En castellà:
1. El niño con el pijama de rayas, John Boyle
2. Los bebés en el agua, Gemma Barbany
3. Un mundo sin fin, Ken Follett
4. La sangre de los inocentes, Júlia Navarro
5. El secreto, Rhonda Byrne
6. La ciudad sin tiempo, Enrique Muriel
7. La ladrona de libros, Markus Zusak
8. El cuento número trece, Diane Setterfield
9. Cien años de soledad ed. commemorativa, Gabo
10. La suma de los días, Isabel Allende

Com a curiositats, un mini llibre de l'Eva Piquer que es diu Supermaretreballadora i altres estafes està amunt del rànquing, per què deu ser?
Els tres còmics de Casals sobre història de Catalunya també ocupen un bon lloc: Guifré 897, La revolta dels segadors i Barcelona 1714.
Bon any i per molts llibres!


7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

Molt bon final i començament d'any!
=:)

31 de desembre de 2007, 13:57 sacaba-lany
Anna ha dit...

ei, bon 2008!

i veient els rànquings, se m'ocorre una pregunta: hi ha realment diferències entre els llibres que es venen en català i castellà? Amb les classificacions que es publiquen normalment (com la teva), segur que hi surten llibres diferents, però tindria curiositat per veure unes llistes de més venuts en les que només s'incloguessin llibres dels que hi hagués edició tant en català com castellà.

Apa, si en tens ganes i t'he picat una mica la curiositat ja tens deures :P

3 de gener de 2008, 12:30 sacaba-lany
L'Espolsada llibres ha dit...

Bon any!
Anna, sí que hi ha diferències, en la meva llista ja les pots intuir. També va molt per zones i en funció de la llengua que parlen. Aquí a les Franqueses del Vallès majoritàriament es parla en català i això fa que es vengui més en català que en castellà. Et puc dir q editorials com Lumen, se’n ressenten, perquè si la Campana o 62 publica en català es ven el català. Per contra, en la secció de bestseller, la gent prefereix el castellà.
Un altre fenomen a tenir en compte és el juvenil, cada cop més joves opten per llegir en castellà, per què? Doncs no ho sé, quan tu els parles en català el parlen de manera correcta, però si poden trien el castellà. Per contra, els llibres infantils la venda és d'un 95% en català...
No sé si t'he respost, sinó pregunta!

3 de gener de 2008, 13:42 sacaba-lany
SU ha dit...

Sigui com sigui, que el 2008 ens porti bones lectures a totes!

I, si podem, passem per les Franqueses per comprar-te algun llibre, no?

Vinga, et llegim!

SU, una meitat

4 de gener de 2008, 19:09 sacaba-lany
Anna ha dit...

Gràcies, sí que respons la meva pregunta. És realment curiós que els nens llegeixin en català i els joves en castellà. Vull dir, entenc que a gent que va estudiar en castellà, encara que parlin català, els pugui resultar més fàcil llegir en castellà, però no q joves catalanoparlants que han estudiat en català!

I com que m'has respost tan bé, et faig una altra pregunta :P : se'n ressenten, les edicions en català, quan són més cares que en castellà?

16 de gener de 2008, 10:13 sacaba-lany
L'Espolsada llibres ha dit...

Hola,

El tema dels adolescents em té procupada. Penso que l'adolescència ja és una època especialment sensible i amb una oferta lúdica molt important, els que es queden amb la lectura ho fan en castellà perquè és la llengua d'oci amb què es relacionen. No tots evidentment, però en massa sí, el cine, la música, mangues... la majoria de coses són en castellà...
Pel que fa als preus, et diré que molta gent ni s'hi fixa que algunes edicions en català són més cares, no ho són totes. Per aquí no crec que perdem públic, el perdrem si continuen sortint traduccions mal fetes, edicions sense corregir i erros que fan mal els ulls com el de la portada d'Un món sense fi que hi surt impresa la continuació d'els!!! Pilars de la terra...

16 de gener de 2008, 16:54 sacaba-lany
Anna ha dit...

eficient com sempre en la resposta ;P

gràcies!

17 de gener de 2008, 15:59 sacaba-lany

Lectures de l'Espolsada: Una carta molt llarga

Lectures de l'Espolsada: Una carta molt llarga

dimarts, 4 de setembre de 2007

Una carta molt llarga


Ja fa un parell d'anys de la publicació d'aquesta petita joia titulada Una carta molt llarga escrita per l'autora senegalesa Mariama . La protagonista, la Ramatoulaye, escriu una carta a la seva amiga Aïssatou per explicar-li la mort del seu marit, en Modou. La jove viu el període de reclusió conseqüència de la seva viduïtat i com si la pèrdua d'un ésser estimat no fos prou dura ha de fer front a les càrregues familiars que se'n deriven. "El moment més temut de qualsevol senegalesa és aquell pel qual ha de sacrificar els seus béns i regalar-los a la seva família política, i el moment en què -pitjor encara- a més dels béns ha de cedir la seva personalitat, la seva dignitat, i esdevenir quelcom al servei de l'home que la pren per esposa, al servei de l'avi, de l'àvia, del pare, de la mare, del germà, la germana, de l'oncle, la tia, dels cosins, de les cosines d'aquest home."

Durant el procés de dol la Ramatoulaye expressa les contradiccions de ser una dona que voldria ser lliure, canviar, però se sent massa lligada als costums i a la família. Ella somia en veu alta i és a través de les cartes que aconsegueix alleugerir el seu patiment mentre espera poder retrobar-se amb la seva amiga. La Ramatoulaye té, però, les esperances posades en la seva filla Daba que representa el present i el futur que ella mai podrà viure.

"A la Daba les feines de la casa no l'atabalen. El seu marit fa l'arròs tan bé com ella i, quan li dic que "malacostuma" la seva dona, proclama: "la Daba és la meva dona, no la meva esclava ni la meva serventa." Veig madurar la tendresa d'aquesta parella jove, que és la imatge de la parella tal com jo la somiava. S'identifiquen l'un amb l'altre i ho parlen tot per arribar a un acord."
Publicat per Takusan




Lectures de l'Espolsada: Van venir com orenetes

Lectures de l'Espolsada: Van venir com orenetes

dijous, 4 d’octubre de 2007

Van venir com orenetes


Un any més tard de la seva aparició en castellà, Vinieron como golondrinas, arriba a les llibreries la traducció al català d’aquesta petita joia de William Maxwell, després de la bona acollida que ha tingut a casa nostra.

El llibre ens parla de la història de la família Morison que viu en un petit poble de l'oest mitjà nord-americà, a la dècada dels 20, i que pateix les conseqüències de l’epidèmia de grip espanyola. La família Morison perd Elizabet, la mare i esposa, i el fonament de la família. Per explicar-nos-ho, Maxwell divideix l'obra en tres parts i ens parla en boca de Bunny, el fill petit per qui la seva mare és un àngel; Robert, el fill gran a qui li falta una cama, i James, el pare i marit derrotat. A través d’ells se’ns narra aquest tresor, sense pressa, assaborint les paraules, la tristor, buidor però sense caure en la llàgrima fàcil.



"Si en James Morison s'hagués creuat amb ell mateix pel carrer, hauria pensat: "aquest pobre home està acabat..." però va passar per davant del mirall del rebedor sense veure-s'hi reflectit, i així no va saber fins a quin punt tenia la cara grisa i com, en qüestió de pocs dies, la malaltia, el patiment i el dolor l'havien envellit."

És un retrat de la vida quotidiana, una finestra a com vivia la gent de l’època. Maxwell té una capacitat descriptiva extraordinària, però minimalista, allò que pot dir amb una paraula no ho fa amb dues.
La novel·la pren el títol d'un poema de Yeats, i sembla que és el ritme de les orenetes el que ens marca la cadència del text.

Un petit gran llibre que forma part del magnífic catàleg de l'editorial Libros del Asteroide,
http://www.librosdelasteroide.com/, que us convido a llegir.


Publicat per Libros del Asteroide en català i castellà

5 comentaris:

Anna ha dit...

fa molt bona pinta, però sembla molt trist... no crec que el pogués suportar en aquests moments!

11 d’octubre de 2007, 10:42 van-venir-com-orenetes
L'Espolsada llibres ha dit...

És trist, cert, però no menys que la La lladre de llibres. Quan vaig acabar el llibre, però, em va envair una sensació de nostàlgia molt dolça.

11 d’octubre de 2007, 15:54 van-venir-com-orenetes
Jesús M. Tibau ha dit...

Tinc ganes de lelgir-lo perqupe ja n'he sentit parlar bé moltes vegades

17 d’octubre de 2007, 23:26 van-venir-com-orenetes
Anònim ha dit...

A mi m'ha semblat un llibre genial, sensible i tendre, i he tingut la sensació que estava davant d'una obra que pot ser llegida diverses vegades i que sempre aportarà detalls nous...Una petita joia!

20 de juny de 2008, 16:33 van-venir-com-orenetes
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim estic d'acord amb les teves sensacions, deixa que et recomani doncs La hoja plegada del mateix autor.

20 de juny de 2008, 17:58 van-venir-com-orenetes