Lectures de l'Espolsada: Apunts de llibreria

Lectures de l'Espolsada: Apunts de llibreria

dijous, 18 de setembre de 2008

Apunts de llibreria


Avui el dia ha començat de cap per avall, dues hores amb el meu proveïdor d'internet per no resoldre res i passar d'un telèfon a un altre com si no tingués res millor a fer... podem dir que he acumulat certa mala llet... tanmateix, el dia ha començat a canviar amb l'entrada d'una de les millor clientes de la llibreria, m'he desfogat i m'ha fet sentir millor, m'ha recordat que ser llibretera té coses boniques.
Precisament, perquè sempre se'ns acusa de rondinar, de protestar i de queixar-nos per tot -motius no ens en falten-, el post d'avui és per reivindicar la feina, que malgrat començar el dia amb mal peu es pot acabar amb un somriure i una gran satisfacció.
Mentre avui començava el Lecturàlia, jo em discutia amb diferents operadores, sort d'internet (quan funciona!) que he pogut sentir l'espai més tard, i segona sorpresa del dia, en Màrius Serra recomanant L'exclosa.
Cap a casa a dinar sense massa esperança per la resta del dia, però què més puc demanar: una clienta que torna de vacances i et regala un llibre dedicat per l'autor; una adolescent que es passa una bona estona triant un llibre; algú que vol fer un obsequi especial a uns exiliats a Mèxic; una mestra triant llibres per ampliar la biblioteca de l'escola; una grup de nenes i nens triant el regal d'aniversari per una amiga que fa 7 anys; una filla, amb la mare molt greu a l'hospital, però que encara tria un llibre perquè l'acompanyi en aquests últims moments; una noia a qui no agrada massa llegir però que ho vol provar perquè té ganes que li agradi! I a punt de tancar, una senyora gran a qui una noia jove ha recomanat aquesta història, que no en recorda el nom, però que sap que va de dones... Tanco i marxo amb un somriure, a tots vosaltres gràcies!

9 comentaris:

Mireia ha dit...

Ànims, que sempre queden coses bones. I sinó tanca el blog, agafa un llibre una cafè calentonet i al sofà i falta gent... això ho cura tot!

18 de setembre de 2008, 23:00 apunts-de-llibreria
el llibreter ha dit...

Sí, de vegades estic emprenyat per qualsevol cosa d'albarans, comandes pendents, errors d'estoc, etc. i arrossego l'emprenyament durant una estona i un simple somriure d'un client o un comentari caçat al vol o la manera de fullejar un llibre o una visita inesperada o qualsevol altre detall em fan adonar que no té importància i m'alegren el dia.

Salutacions cordials.

19 de setembre de 2008, 7:57 apunts-de-llibreria
El comptable ha dit...

Tu no defalleixis. Que el somriure que sempre ens arrenques val un imperi!

19 de setembre de 2008, 10:16 apunts-de-llibreria
Núria mg ha dit...

Aquesta dona gran... M'agradaria pensar que algú es va refiar de mi.
Deu ser molt bonic vendre llibres, esclar que sempre hi ha alguna cosa que falla, però sense això no sabríem valorar prou la resta, no?

19 de setembre de 2008, 10:31 apunts-de-llibreria
Isabel de Llegim...? ha dit...

Ànims, segur que avui ja ho veus d'un altre color.
Hi ha dies en que tot es negre, negrissim, albarans, factures, retorns, errors, el client que vol un llibre superdescatalogat i s'estranya que no el tinguis, el que vol el libre en català i nomès el tens en castellà i al revès, un llarg etc. etc.
Jo, em paro i dic avui els astres no estan a favor, demà serà un altre dia.
Aprofito aquest espai per proposar-te una presentació a la teva llibreria que ens faria molta il.lusió.
Les llegim...? que es coms sen's coneix a Igualada, hem fet i produït un Cd. "Lluna, sal, sang, exili" i sextina inèdita, amb poemes de la Maria-Mercè Marçal, dits per la Núria Candela i amb música de Concepció Ramió.
En parlem?
Reitero ANIMS!

19 de setembre de 2008, 10:57 apunts-de-llibreria
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris!
Avui el dia ja és diferent. És allò de les petites coses :)
Núria, sí aquesta dona es va refiar de tu.
Les Llegim i tant que en parlem!

19 de setembre de 2008, 13:41 apunts-de-llibreria
SU ha dit...

L'Espolsada,

Gràcies a tu per compartir aquestes petites coses amb nosaltres!

I, si encara et fan falta, més ànims!!!

Petó,

SU, meitat

19 de setembre de 2008, 19:20 apunts-de-llibreria
Quimet ha dit...

Ànims i a continuar endavant! Tenir una llibreria i portar un blog tan interessant com aquest al dia no deu ser cosa fàcil! L'enhorabona.

19 de setembre de 2008, 20:08 apunts-de-llibreria
L'Espolsada llibres ha dit...

Quimet sobretot si no has de perdre el temps amb les operadores d'internet.

20 de setembre de 2008, 17:28 apunts-de-llibreria

Lectures de l'Espolsada: Ali di babbo

Lectures de l'Espolsada: Ali di babbo

dissabte, 6 de setembre de 2008

Ali di babbo


Aquestes vacances per terres sicilianes han donat per molt. Sicília és terra de literatura i això es respira per tot arreu, fins i tot en un poblet dalt d'un turó hi trobes llibreries com aquesta,Ubik, una temptació per una llibretera... Un, dos i cap dins. Després de remenar una bona estona en surto amb dos llibres Come Dio comanda, del Niccolò Ammaniti (pendent) i Ali di babbo de la Milena Agus. No me'n vaig poder estar perquè feia massa poc que Milena Agus m'havia captivat amb Mal de pedres .


Ali di babbo ('Ales de pare') té molt a veure amb l'anterior llibre d'Agus: una dona, bogeria, innocència i una gran passió per Sardenya i el seu territori.

A través de la veu d'una nena, a qui el pare va abandonar per deutes amb el joc, tot i que ella el creu mort, d'aquí el títol del llibre, coneixem la història de Madame i els seus veïns en algun indret verge de la costa sarda.

Madame és una dona rica gens sumptuosa que podria vestir les millors gales tanmateix ho fa amb quatre draps, per ella el millor tresor és el lloc on viu. Madame no creu amb els diners però sí amb la màgia i l'amor per això ens sorprèn amb petits rituals i manies, no obstant, l'amor sembla que no la vulgui acompanyar.

Madame que regenta un petit hotel en aquest indret privilegiat i els seus veïns viuen assetjats pels especuladors immobiliaris que hi veuen una gran oportunitat, especuladors que estimen la terra no pels fruits que dóna sinó pels metres que permet construir. Ells ferms però no venen i no cedeixen.

Milena Agus fa un retrat àgil, amb capítols curts, un estil fresc i gens carregós que et transporta a un univers molt especial.

"Qui il cielo è transparente, il mare color zaffiro e lapislazzuli, la vegetazione profumata, le scogliere granitiche argento e oro. Nelle piccole zone coltivate, rubate alla macchia, sulla collina, fra i muretti a secco, brillano in primavera i fiore bianchi dei mandorli, in estate i pomodori rossi e in inverno i limoni."

Aquesta descripció és de Sardenya però encaixa perfectament amb el paisatge sicilià que m'ha acompanyat a mi i a les meves lectures: El día de la lechuza, Leonardo Sciascia; Sicilia, Ismael Grasa; El guepard, Lampedusa i un llibre d'Asteroide En lloc segur que ha de sortir aquesta tardor una delícia que ja comentarem. Només retrec una cosa a Sicília i és que de les meves dèries només n'he pogut satisfer una part El petit príncep l'he trobat en italià, àrab i xinès però m'he quedat sense un Tintin en italià, com pot ser que en cap llibreria de l'illa tinguessin ni un sol exemplar d'en Tintin???

7 comentaris:

laranya ha dit...

Amics de l’Espolsada, us esperem poder conèixer aviat en persona i intercanviar experiències.

Salutacions des de Cerdanyola

8 de setembre de 2008, 13:08 ali-di-babbo
Núria mg ha dit...

Ei, aquesta sèrie no l'he vista i tampoc n'havia sentit a parlar... ja n'esbrinaré alguna cosa!
Ai la Milena... a ma mare no la va convèncer, jo en tot cas li donaré temps.
Suposo que ens veiem dijous.

8 de setembre de 2008, 15:55 ali-di-babbo
Glòria Maria ha dit...

A Sardenya precisament he estat de vacances!!!
Ja m'he comprat la penúltim recomanació (A LA PLATJA DE CHESIL). Un plaer, com sempre, recollir les recomanacions de l'Espolsada!

10 de setembre de 2008, 19:40 ali-di-babbo
Quimet ha dit...

Hola, reitero les paraules que vaig escriure al blog del senyor llibreter: les llibreries són un lloc "sagrat" i em continuaran tenint com a client. Gràcies per l'esforç que feu per continuar tirant endavant en una moments no gaire bons. La vostra m'agafa un pèl lluny, però un dia o altre segur que us visitaré.
Salut!

13 de setembre de 2008, 11:16 ali-di-babbo
L'Espolsada llibres ha dit...

Un plaer oferir les recomanacions i un plaer donar vida a la llibreria de tantes formes com ens sigui possible.

13 de setembre de 2008, 18:16 ali-di-babbo
Abel ha dit...

A un blog que es diu ELS LLIBRES DEL CELLER (d'un tal Jordi policarp) una comentarista esmenta el blog de la llibreria l'ESPOLSADA, per si voleu passar-hi. Hi ha un artricle força interessant de les novetats editorials que ens esperen aquesta tardor.

18 de setembre de 2008, 10:51 ali-di-babbo
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies, Ablel!

18 de setembre de 2008, 22:07 ali-di-babbo

Lectures de l'Espolsada: Adiós, hasta mañana

Lectures de l'Espolsada: Adiós, hasta mañana

divendres, 24 d’octubre de 2008

Adiós, hasta mañana


Sembla que el 1908 va ser un any de gran collita literària, van néixer grans escriptors entre els quals Maxwell. Si fa uns dies commemoràvem l'aniversari del naixement de la Rodoreda, ara Libros del Asteroide fa el seu particular homenatge publicant la novel·la més coneguda de Maxwell, Adiós, hasta mañana.

Tothom que segueix el blog habitualment sap que Maxwell és dels meus autors, és un dels grans descobriments que he fet en els darrers temps. Maxwell és una gran desconegut pel públic en general, va ser l'editor de gent com Salinger, Updike, Cheever... però al calaix es guardava magnífiques novel·les de les quals n'anem gaudint a poc a poc.

A poc a poc és com cal llegir-lo, per assaborir-ne cadascun dels paràgrafs. Si bé Van venir com orenetes i La hoja plegada són novel·les d'una gran tristor, però que et deixen un regust dolç, en aquesta sembla que Maxwell es desprèn de la melancolia que el caracteritza per situar-nos en una quotidianitat familiar.

El narrador no s'adona de la importància del passat fins que 50 anys més tard del fet principal -un assassinat- pren consciència fins a quin punt l'ha marcat i comença recordar amb detall els fets que van tenir lloc en un poblet de l'estat d'Illinois. Fent ús d'una gran tècnica, l'estructura de la novel·la no és senzilla, comença el llibre amb la mort de Lloyd Wilson, un dels protagonistes. Així, en mica en mica, el narrador testimonia i va desengrunant cadascun dels fets i recorda en Cletus Smith, amic de la infància, que abandona el poble quan el seu pare es converteix en l'assassí. Recorda les dues granges i les dues famílies que hi habitaven i com una història d'amor desencadena amb el tràgic incident.

Maxwell té una escriptura molt cinematogràfica que et fa viure els fets com si fossis allà davant, amb una naturalitat sorprenent, descriptiva però gens feixuga. És l'Amèrica dels anys vint, d'una moral anacrònica des del meu punt de vista, però molt pròpia de l'època. Un testimoni excepcional de com es vivia en una zona rural als afores Chicago i de com la mort prematura d'una mare pot deixar seqüeles del tot inexplicables fins ben entrada la maduresa.

Libros del Asteroide sol acabar els seus llibres amb una frase, en aquest cas és de Ian McEwan:

"Adentrarse en la totalidad de una historia con la intimidad con que lo hace una novela es algo que otras disciplinas artísticas no han conseguido."

Em quedo amb aquest endinsar-se en la totalitat d'una història per descriure la sensació que tens quan llegeixes Maxwell.
Publicada per Libros del Asteroide

7 comentaris:

montse feliu ha dit...

Llegir Maxwell veig que és una assignatura pendent.
Necessitaria un any sabàtic per poder posar-me al dia pel que fa a lectures.
Me'l poso a la llista, darrera de La princesa y el pescador.
Gràcies

25 d’octubre de 2008, 13:15 adis-hasta-maana
Núria MG ha dit...

Veig que sí que li has agafat devoció a Maxwell. A veure si fan la traducció d'aquest en català, que em ve més de gust!
Per cert, m'han recomanat "Rellotge sense agulles".

26 d’octubre de 2008, 19:32 adis-hasta-maana
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, Maxwell és gran, tasta'l. Val molt la pena.
Núria si hi ha edició en català sempre la trio, ho saps, però en aquest cas no ho crec, de totes maneres no te'l deixis perdre.

27 d’octubre de 2008, 10:14 adis-hasta-maana
el llibreter ha dit...

Van venir com orenetes és impressionant: una novel·la molt subtil sobre la fragilitat de les persones. No n'he llegit cap més, de William Maxwell, però el teu aput m'ha esperonat a llegir La hoja plegada.

Salutacions cordials.

28 d’octubre de 2008, 21:49 adis-hasta-maana
Anònim ha dit...

No ve al cas, però heu llegit mai res de la Roser Caminals: La dona de mercuri, Els tres llits,...
Si us agrada la Mercè Rodoreda us pot agradar molt l´obra de la Roser Caminals.

29 d’octubre de 2008, 11:37 adis-hasta-maana
El llegidor pecador ha dit...

Doncs no.

1 de novembre de 2008, 14:09 adis-hasta-maana
L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim no la conec, ja farem cerca.

2 de novembre de 2008, 13:30 adis-hasta-maana

Lectures de l'Espolsada: 84, Charing Cross Road

Lectures de l'Espolsada: 84, Charing Cross Road

diumenge, 21 de desembre de 2008

84, Charing Cross Road


Últimament només he parlat de novetats i la pila dels pendents no baixava o sigui que mirant-la he repescat 84, Charing Cross Road. I ara em pregunto per què no l'havia llegit abans? M'ha captivat, hi he caigut de quatre potes. Ara entenc que hagi esdevingut un llibre de culte pels amants dels llibres.

"¿Tens el Viatge a Amèrica, de Tocqueville? Vaig deixar el meu a no sé qui i mai més me l'ha tornat. ¿Com és que hi ha gent a qui no passaria mai pel cap robar res i que en canvi es pensa que robar llibres és del tot admissible?"

Helene Hanff viu a Nova York en un pis que li cau al damunt ple de llibres i cendrers. Escriu guions i fa de traductora per guanyar-se la vida. Estima els llibres per damunt de tot i d'aquesta estimació neix una relació epistolar amb una llibreria de vell, Marks & Co., mítica a Londres, ubicada al 84 de Charing Cross Road.

Al capdavant de la llibreria, Frank Doel, tot un senyor anglès, tímid, que comença a respondre les cartes de Helen que sol·liciten llibres. El que comença com una relació comercial esdevé una relació d'efecte personal amb tots els treballadors de la llibreria, en especial amb en Frank i la seva dona.

Una història que exemplifica la relació que m'agrada mantenir amb els meus clients. Una relació que evidentment no és la mateixa perquè les cartes que rebem són dels bancs, però sí que els correus electrònics, els comentaris als blogs i les postals d'arreu que m'acompanyen a la llibreria em fan sentir, una mica, com si fos a la mítica Marks &Co. 84, Charing Cross Road.

Publicada per Empúries en català i Anagrama en castellà

19 comentaris:

kweilan ha dit...

Tens raó. És un llibre preciós que jo vaig conèixer quan vaig veure l'obra de teatre basada en aquesta novel.la. Tant em va agradar que en un viatge a Londres posterior vaig anar al número 84 de Charing Cross on hi havia aquesta llibreria. Ara hi ha una pizzeria i com a record de la llibreria, només queda una placa.

21 de desembre de 2008, 12:33 84-charing-cross-road
Anònim ha dit...

Hola,
no m´estranya que t´hagi agradat, tant el llibre com l´obra de teatre em van agradar molt. Encara veig la Carme Elies i en Minguell fent unes actuacions per recordar.

BON NADAL!!
Bones lectures!!!

Gràcies per compartir les teves lectures
Imma

21 de desembre de 2008, 13:39 84-charing-cross-road
digue'm ariadna ha dit...

... És d'aquests llibres que no cansen. La pel.lícula és realment molt acurada, i en Hopkins està genial en el paper mesurat de Frank Doel, i l'Anne Bancroff és una Helene molt creible. L'obra de teatre va estar força bé, amb la Carme Elias i en Josep Minguell, dirigida per Isabel Coixet (però, personalment, em va agradar més ella que ell)...

21 de desembre de 2008, 17:47 84-charing-cross-road
elisabet ha dit...

Hola!
És un llibre absolutament imprescindible, un regal de reis fabulós per a lletraferits i no tant... :p
Petonets!

22 de desembre de 2008, 8:36 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Veig que compartim fascinació pel llibre i la història... ja he demanat la pel·lícula al tió o als reis :)
Bones festes i gràcies per ser-hi!

Fe

22 de desembre de 2008, 9:37 84-charing-cross-road
Mireia ha dit...

Fa temps que dic que el vull llegir, perque tots el deixeu molt bé però ni tant sols l'he comprat encra.
És que hi ha tantes coses per llegir i tant poc temps per llegir-les...

Bones festes!

22 de desembre de 2008, 10:17 84-charing-cross-road
Xenofílic ha dit...

Un dels que fa temps que vull llegir ;-)

22 de desembre de 2008, 20:49 84-charing-cross-road
Núria ha dit...

Ostres, a mi em falta tot! M'heu posat el caramel a la boca...

23 de desembre de 2008, 14:42 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Aquest llibre passa xiulant, no cal massa temps i el que li dediques és molt gratificant.
Núria, si vols el poso a la llista que tens per si els reis passen per la llibreria :)

23 de desembre de 2008, 16:46 84-charing-cross-road
Glòria Maria ha dit...

A mi la pila de llibres pendents cada cop se'm fa més gran, però aquest fa bona pinta!! (bé, com tots els que hi ha per aquí).

23 de desembre de 2008, 16:47 84-charing-cross-road
Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Fe,
posem el llibre a la llista per Reis. Passaran per la teva llibreria,
Bon Nadal,
Assumpta

26 de desembre de 2008, 0:29 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Assumpta, espero aquests reis doncs ;)

27 de desembre de 2008, 10:08 84-charing-cross-road
jomateixa ha dit...

Ja m'ha enganxat només amb el comentari. Quan afluixi la llista de pendents, serà el primer que buscaré.

16 de gener de 2009, 16:11 84-charing-cross-road
L'Espolsada llibres ha dit...

Els reis em van portar la pel·lícula i és una molt bona adaptació, amb l'Anne Bancroft i l'Anthony Hopkins com a protagonistes, també us la recomano.

16 de gener de 2009, 18:36 84-charing-cross-road
kokamuskes ha dit...

És un gran llibre. Els que el tenen pendent, que no ho dubtin.

18 de gener de 2009, 19:04 84-charing-cross-road
mercè ha dit...

M'estic acabant Jardí vora el mar de la Rodoreda i tant bon punt el deixi, començaré amb 84, Charing Cross Road. Estic a casa lesionada, i per tant, tinc més temps per llegir!! jajajaj em vé molt de gust, una abraçada

27 d’octubre de 2009, 10:28 84-charing-cross-road
Biel Barnils ha dit...

Ep, Fe! Me'n parlaves l'altre dia i no el recordava però ara llegint la teva entrada sí que el recordo. No l'he llegit però me'n van parlar molt d'aquest llibre.
Una amiga em deia que m'hauria d'agradar necessàriament perquè parla sobretot de l'amistat i de l'amor pels llibres. L'hauré d'acabar llegint tard o d'hora.
Ara penso que una cosa que ens passa als lletraferits és que ens encanta planificar ni que sigui mentalment els llibres que llegirem, una part dels quals no llegirem mai, però ens excita la idea, llegiré això i allò, i després aquell i com no, aquell de més enllà. I el de més ençà.
Salut i Lectures a tots els Espolsats i Espolsades d'aquest llamp de blog ;)

14 de novembre de 2009, 3:14 84-charing-cross-road
MERCE ha dit...

Fa uns mesos que el vaig llegir, un llibre excepcional, emocionant i emotiu....Després de llegir-lo em vaig saber que hi havia la pelicula, així que la vaig buscar i també em va semblar explendida...Si algun dia torno a Londres buscaré el carrer per veure si més no la placa que heu comentat...

4 de desembre de 2009, 14:33 84-charing-cross-road
Salvador ha dit...

No n'havia sentit a parlar, però ja veig que l'haig de posar a la meva llista de llibres per llegir... que, ai làs, cada dia és més llarga...
Una salutació

12 d’abril de 2010, 11:38 84-charing-cross-road

Lectures de l'Espolsada

Lectures de l'Espolsada

dimecres, 29 d’agost de 2007

Després de mig any de funcionament de la llibreria, un cop passades les vacances i ara que comença el curs, he decidit tenir un bloc per poder comentar i compartir les experiències i sensacions que produeix llegir un llibre o simplement tenir-lo entre les mans.
M'agradaria que no només fos jo la que ho fes, sinó que acabés essent una cosa interactiva entre lectors.
Com a llibretera us puc dir que una de les coses més boniques és la relació que estableixes amb algunes persones que cada setmana sens falta venen a comprar-se un llibre, es deixen aconsellar, te'n recomanen... el millor però és quan has aconsellat un llibre i aquest agrada!
Triar un llibre o recomanar-lo no és gens fàcil, i tenir temps per llegir-lo i compartir-lo encara menys. Amb aquest bloc vull deixar constància dels llibres que per un motiu o altre m'han agradat, captivat, atret... no necessàriament han de ser novetats, sinó llibres que estan esperant que algú els doni una oportunitat i que la màgia del boca-orella funcioni.
Salut i llibres!

8 comentaris:

estel ha dit...

m'encanta la idea!!!

hi participaré!!!!

4 de setembre de 2007, 18:55 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
judith ha dit...

m'agrada molt la idea !
Sempre vaig al darrera de la gent per que em recomani llibres que hagin llegit ultimament.
Els llibres que jo sempre recomano, que més m'han agradat són EL CLAN DE L'OS DE LES CAVERNES de JEAN M. AUER i ELS PILARS DE LA TERRA de KEN FOLLET.
Estarem en contacte

7 de setembre de 2007, 12:05 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
Josep M ha dit...

Si els lectors i lectores del teu bloc poguessin veure i compartir les estones que dediques a gaudir des llibres i de la seva lectura estic convençut que entendrien una mica millor que vol dir la felicitat.

Veure't a l'Espolsada, rodejada de llibres, recomenant alguna lectura tant a una lector o lectora novell com als més empedernits és veritablement un plaer.

I ara a l'aventura d'obrir una llibreria de poble en plena era del consumisme cec de les grans superfícies hi afegeixes el voler compartir les teves lectures en aquest bloc!

Els que et coneixem sabem quina passió tens pels llibres i per la lectura. Però també sabem fins a quin punt compartir i fer-nos partíceps del que t'agrada és per a tu un valor irrenunciable.

Endavant i gràcies per el que vindrà!!!

22 de setembre de 2007, 13:15 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies!
Espero els vostres comentaris sobre llibres!

24 de setembre de 2007, 20:56 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
Carina ha dit...

felicitats pel blog i per la feina que fas Fe!!
aprofito per preguntar a algú que s'hagi llegit l'últim llibre de Paolo Coehlo (Com el riu que flueix) què li ha semblat. Jo encara no he tingut temps de llegir-me'l però pel que em va explicar la Fe des de l'espai de Lecturàlia no el recomenaven gaire.
Gràcies i ànims amb els comentaris!!

30 de setembre de 2007, 0:37 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Em sap greu no poder parlar-te d'aquest llibre, tot i que pel que han dit, no és el millor. Potser hi ha alguna persona fan del Coelho i ens en pot dir alguna cosa.
L'Espolsada

2 d’octubre de 2007, 19:06 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
L'Espolsada llibres ha dit...

Hola,

Doncs pels fans dels Pilars de la Terra, ja us avanço que el 29 de desembre surt la segona part cent anys després...

3 d’octubre de 2007, 10:33 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la
gora ha dit...

hola a todos. Me incorporo con vuestro permiso a este foro tan interesante y en el que podemos compartir todas las sensaciones que produce una buena lectura.
De los libros comentados por Fe me solidarizo totalmente con su opinión sobre "El club eròtic dels dimarts". Os lo recomiendo ya que me hizo pasar un buen rato y reflexionar sin agobios sobre las relaciones que solemos mantener a diario y como se profundiza a veces a partir de un hecho puntual. También sobre aquellos prejuicios que a veces nos alejan de los demás y no nos dejan ver lo bueno que hay en otras personas olvidando que siempre se puede aprender de todo el mundo. En fin espero vuestros comentarios...
El libro de coelho no lo he leido ni sé ninguna opinión . La segunda parte de los pilares la leeremos. Gracias por ser la llibretera del barri¡ y gracias a todos por vuestras recomendaciones.

6 d’octubre de 2007, 16:23 desprs-de-mig-any-de-funcionament-de-la

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

dissabte, 1 de setembre de 2007

El club eròtic dels dimarts





Des que va arribar a la llibreria me'l mirava, acompanyat d'una bona campanya de punts de llibre i una llibreteta per presentar-se a un concurs de relats eròtics, prometia. Puc dir que no m'ha decebut gens, sense ser una obra mestra de la literatura, Lisa Beth Kovetz, aconsegueix una narració fluida que t'atrapa des del primer moment sense caure en els tòpics de la literatura chick-lit. El club eròtic dels dimarts explica la història de 4 dones, la Lux, l'Aimee, la Margot i la Brooke, que treballen al mateix bufet d'advocats i que els dimarts es troben per dinar i exposen els seus relats eròtics.



El que comença essent un taller d'escriptura eròtica acaba en una amistat consolidada entre quatre dones d'edats, mons i tendències ben diferents. El llibre aprofundeix en aspectes de les relacions que sovint oblidem, però quan es posa massa seriós aleshores surt el punt picant i divertit del relat. El llibre es va construint amb les anècdotes de la Lux, una jove de barri marginal, que té molt clar que vol canviar i té la sort de conèixer les altres tres protagonistes, que si bé al principi li fan el buit, acaben meravellades de les lliçons de la vida que els dóna la més jove de totes.



A través de la iniciació a l'escriptura de relats eròtics acaba sortint el que realment són elles, les pors, les angoixes, les fantasies eròtiques... És un bon llibre per passar una bona estona, somriure i fins i tot riure amb algunes escenes!



Publicat per Proa en català

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada que compartim la mateixa opinió, esperem que hi hagi alguna altra blocaire que ho faci!

Endavant!

8 d’octubre de 2007, 17:59 el-club-ertic-dels-dimarts (1)

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

Lectures de l'Espolsada: El club eròtic dels dimarts

dissabte, 1 de setembre de 2007

El club eròtic dels dimarts





Des que va arribar a la llibreria me'l mirava, acompanyat d'una bona campanya de punts de llibre i una llibreteta per presentar-se a un concurs de relats eròtics, prometia. Puc dir que no m'ha decebut gens, sense ser una obra mestra de la literatura, Lisa Beth Kovetz, aconsegueix una narració fluida que t'atrapa des del primer moment sense caure en els tòpics de la literatura chick-lit. El club eròtic dels dimarts explica la història de 4 dones, la Lux, l'Aimee, la Margot i la Brooke, que treballen al mateix bufet d'advocats i que els dimarts es troben per dinar i exposen els seus relats eròtics.



El que comença essent un taller d'escriptura eròtica acaba en una amistat consolidada entre quatre dones d'edats, mons i tendències ben diferents. El llibre aprofundeix en aspectes de les relacions que sovint oblidem, però quan es posa massa seriós aleshores surt el punt picant i divertit del relat. El llibre es va construint amb les anècdotes de la Lux, una jove de barri marginal, que té molt clar que vol canviar i té la sort de conèixer les altres tres protagonistes, que si bé al principi li fan el buit, acaben meravellades de les lliçons de la vida que els dóna la més jove de totes.



A través de la iniciació a l'escriptura de relats eròtics acaba sortint el que realment són elles, les pors, les angoixes, les fantasies eròtiques... És un bon llibre per passar una bona estona, somriure i fins i tot riure amb algunes escenes!



Publicat per Proa en català

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

M'agrada que compartim la mateixa opinió, esperem que hi hagi alguna altra blocaire que ho faci!

Endavant!

8 d’octubre de 2007, 17:59 el-club-ertic-dels-dimarts