Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades (M. Abelló)

dissabte, 28 de març de 2015

Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades (M. Abelló)

 
 
En la setmana més estranya, trista i absurda, on la barreja de sentiments és un nus a l'estómac, on hauria volgut parar-ho tot, respirar fons i cridar ben fort de ràbia hi ha hagut un munt de petites coses que m'han recordat com n'és d'important recordar que val la pena viure, malgrat la mort. Repartir el dolor a la balança de manera equilibrada m'ha donat la força per agrair tot el que ha passat a casa i a la llibreria.

La filla estrangera

dissabte, 17 d’octubre de 2015

La filla estrangera

 
"No seré més per a vosaltres. Des d'ara seré per a mi. Per a mi o per qui vulgui, però ja no per cap dels que em voleu esbiaixada, escapçada."  

L'àguila negra

dissabte, 14 de març de 2015

L'àguila negra


Compartir el reconeixement dels autors que han passat per la llibreria sempre és motiu de satisfacció, però en el cas d'en Joan Carreras té un component que el fa especial.

La història de l'Erika

dissabte, 31 de gener de 2015

La història de l'Erika


Aquesta setmana s'ha commemorat el setantè aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz i hem celebrat el Dia de la Pau i la No-violència. Dates que voldríem esborrar del passat o dates que de tan òbvies voldríem no haver de celebrar, però com que el món està al revés i els humans ens entossudim a fer-ho malament... són dies necessaris.
Necessari tal com ho és la reedició d'aquest conte, La història de l'Erika, que l'editorial Kalandraka ha recuperat amb gran encert i en català, per primer cop.

L'aigua és això

dissabte, 10 de gener de 2015

L'aigua és això


"El sentit immediat de la història dels peixos és només que les realitats més òbvies, ubiqües i importants són les que més costen de veure i sobre les quals més ens costa parlar.
Evidentment, formulant-ho així, com una frase, això que dic no passa de ser un tòpic banal; però el fet és que en les trinxeres quotidianes de l'existència adulta, els tòpics banals poden tenir una importància vital."

La mort del pare

dissabte, 26 de setembre de 2015

La mort del pare

 
 
La meva primera lectura d'aquestes vacances m'ha portat fins a Noruega de la mà d'un escriptor que ha emprès un periple vital literari contingut en sis volums sota el títol La meva lluita, el primer és La mort del pare.

La quarta paret

dissabte, 17 de gener de 2015

La quarta paret

No exagero si constato que La quarta paret és un dels llibres de l'any, ho serà o hauria de ser-ho. Sé que afirmar-ho al mes de gener, quan encara queda tot un any de publicacions, és un pèl agosarat però els llibreters tenim certs privilegis com anticipar-nos a la lectura d'algunes novetats i quan alguna et fa una sensació especial a l'estómac saps que estàs davant d'un llibre molt important.

La vida de las paredes

dissabte, 20 de juny de 2015

La vida de las paredes


L'obra pictòrica de Sara Morante em fascina de fa temps, té un art especial, una mirada particular que transmet amb passió amb unes il·lustracions que només els cal prendre vida. El que m'atrau de l'obra de Morante és que s'intueix que és una gran lectora i això ho transmet als personatges que il·lustra, ha donat vida a obres de Wharton, Andersen, Twain...

Les pereres fan la flor blanca

dissabte, 12 de setembre de 2015

Les pereres fan la flor blanca


La setmana passada parlàvem de la Jenn Díaz com a autora amb una veu i un univers propis i avui us vull parlar d'un autor, dels pocs, capaç de fer del silenci i de les atmosferes un protagonista més de les seves novel·les.

Les set caixes

dissabte, 11 d’abril de 2015

Les set caixes


La història de Les set caixes va calant a poc a poc, com la pluja fina, et deixa el cor glaçat i l'ànima freda. Des que es va publicar per primera vegada, en castellà, a l'editorial Circe i des del novembre passat en català, a Angle, no ha deixat de sorprendre o corprendre als lectors.

Mare i filla

dissabte, 5 de setembre de 2015

Mare i filla

 
Els que hi hem anat seguint la Jenn Díaz des fa temps sabem que té una veu particular i un univers molt seu. Ara deu fer un any i gràcies al poder de persuasió de l'Eva Piquer, la Jenn va llençar-se a escriure contes al diari cultural Catorze i ho feia en català per primera vegada.