L'integrista reticent

20160520 092142

dissabte, 21 de maig de 2016

 

 

Edicions del Periscopi amb fermesa i pas petit està bastint un catàleg que ja voldrien alguns grans grups, arrisca i sobretot busca sorprendre'ns. L'integrista reticent és una breu novel·la en forma de monòleg que llegeixes d'una volada de principi a fi. En Changez és un jove pakistanès que està assegut en una taula d'un cafè a Lahore i es troba amb un interlocutor, de qui no en sabem absolutament res, i li engega un discurs que com a lector et va frapant i et deixa sense alè. 

En Changez és un noi que amb molt d'esforç per part de la família, vinguda a menys  i que procura guardar les aparences entre la societat pakistanesa, aconsegueix el somni d'anar a estudiar als Estats Units i ser acceptat a Princetown. Mentre és a la universitat es debat entre passar desapercebut, semblar tan americà com sigui possible i no perdre les arrels. Amb el temps i molta suor aconsegueix fer realitat el somni americà, troba una bona feina com a consultor i s'enamora d'una noia blanca de les elits de Nova York que ha perdut el seu promès i amic de tota la vida. En mica en mica, forgen una estranya amistat mentre ell se n'enamora perdudament, els pares l'accepten i l'integren a les festes i happenings culturals. En Changez podria sentir-se un nord-americà qualsevol si no fos que després de l'atemptat de les Torres Bessones tothom el mira de reüll i el fa sentir molt incòmode, fins i tot somriu per dins després de la massacre, cosa que el sorprèn. La matança l'enxampa a Manila fent de consultor, a l'avió de tornada comença la pressió social, i un cop a la feina els propis companys observen cada moviment que fa sobretot després de deixar-se créixer la barba. 

"Aquests viatges em van convèncer que no sempre és possible restaurar les pròpies fronteres que s'han desdibuixat i tornat permeables a causa d'una relació: per més  que ho provem, no ens podem refer com els éssers autònoms que abans ens havíem imaginat que érem. Ara alguna cosa de nosaltres és a fora i alguna cosa de fora és a dins nostre."

Tots aquests fets els coneixem en aquest monòleg que Changez explica al nord-americà misteriós amb qui comparteix taula i a qui no sentim la veu. De sobte, experimenta el dolor de la societat americana que l'ha acollit durant els darrers anys, que li ha brindat una oportunitat i viu el rebuig pel color del cabell, per una barba, la sospita esdevé permanent i ell es qüestiona qui és de debò? Qui vol ser? 

L'integrista reticent és un llibre dual, Orient-Occident, i alhora un mirall del qual Occident n'hauría d'extraure moltes conclusions. Quan vaig acabar de llegir-lo el primer que em va venir al cap és que hauria de ser lectura prescriptiva als gabinets de presidència i exteriors dels governs del món, potser així veuríem reflectits els nostres actes. Com diu Junot Díaz: "he de recomanar L'integrista reticent per mil·lèsima vegada. És una novel·la tan punyent i ben aconseguida que fa que agraeixis ser lector." No podria estar-hi més d'acord, si una cosa ha de fer la literatura és aquest viatge interior i introspectiu  que ens remou i ens fa repensar tot allò que crèiem tenir tan clar. 

Traduït per Carles Miró

Editat per Edicions del Periscopi/Tusquets

 


La nit de les criatures

Dissabte, 14 de maig de 2016

"No és culpa meva. O sigui que no me'n podeu acusar. Jo no ho vaig fer i no tinc ni idea de com va poder passar. No em va caler més d'una hora després que me la traguessin d'entre les cames per adonar-me que alguna cosa anava malament. Molt malament. Era tan negra que em va fer por. Negra com una gola de llop, negre sudanès." Amb aquestes paraules contundents rep la mare a la protagonista de la novel·la, la Lula Ann que més endavant es farà dir Bride, el dia del naixement. Que la teva mare, negra, et doni així la benvinguda al món és ja tota una declaració d'intencions. La Lula Ann no se sent estimada durant la infantesa, ella només busca una mica d'afecte i cridar l'atenció perquè algú estigui per ella, però això és una proesa si s'esperava que nasquessis amb una pell més blanqueta i dissimulada.

Toni Morrison obre la novel·la abordant un dels temes recurrents entre els afroamericans i els afroeuropeus també, l'autodi, el voler ser com tu, blanc. Si bé hem avançat molt en tema de drets humans i d'igualtat el camí és encara molt llarg i aquí Morrison posa la lupa. No ho hem superat i des del món dels blancs fem veure que acceptem però els volem iguals i discrets. Llegint La nit de les criatures se m'encongia l'estómac i se'm feia petit perquè sóc mare d'un nen negre que s'esforça per estirar-se els rínxols preciosos del cap, que es mira i diu no sóc tan negre oi mama?
La novel·la de Morrison parla del mapa de la infantesa i de com certs detalls ens condicionen la vida com adults. N'hi ha que diuen que la infantesa està sobrevalorada, potser sí, però si les has passat magres com la nostra protagonista m'agradaria veure com te'n surts. Perquè la Lula Ann és testimoni d'un fet que un nen mai hauria de veure ni patir, aquest no sentir-se estimada marcarà les relacions sentimentals quan és adulta, una noia preciosa, Bride, d'èxit laboral però amb una mancança molt gran que veurà com augmenta quan la parella l'abandoni d'un dia per un altre.

Amb capítols curts que porten per nom els dels diferents protagonistes de la història Morrison narra amb contundència i mestratge com només ho poden fer els grans escriptors. Morrison és d'aquelles autores amb veu pròpia, que la reconeixes a l'instant, cada punt, cada coma, cada adjectiu tot és al seu lloc intencionadament. Per sort nostra, en català podem llegir-la amb traducció de Dolors Udina, tot i que l'edició il·lustrada en castellà de Lumen és una petita joia. Morrison als seus 85 anys no s'arronsa, és una dona i una narradora incansable que entén la literatura com un mitjà per transformar vides i ampliar la mirada. La nit de les criatures és un d'aquells llibres dels que no en surts indemne.
Pot la manca d'afecte justificar tot allò que fem? La Lula Ann no és conscient, fins que és adulta, d'una injustícia que va cometre essent una nena i la culpa la recaragola per dins.
La nit de les criatures és una novel·la sobre la culpa, el perdó, la resiliència però també sobre la maternitat i la dificultat d'exercir-la.

Traduïda per Dolors Udina
Edita Amsterdam/Lumen

 

 

El llibre de la senyoreta Buncle

dissabte, 7 de maig de 2016 

Sovint la gent ens demana llibres alegres, que no facin patir, que els facin riure i passar una bona estona, sovint també els llibres que compleixen aquests requisits són per sortir corrents! De tant en tant hi ha editorials amb bon ull que recuperen velles joies com aquesta i que fa que ens reconciliem amb la literatura.

El llibre de la senyoreta Buncle és la història de la senyoreta Buncle, una soltera de poble, sense un ral i que ha de trobar una solució si vol mantenir l'estatus i la minyona. A la protagonista se li plantegen dues opcions: criar gallines o escriure un llibre. Una decisió molt difícil perquè no es veu empaitant gallines però dubta si escrivint es poden fer diners. La senyora Buncle opta per escriure sobre els habitants del seu poble, un poblet escocès molt tranquil, on aparentment mai passa res i tothom sembla ben avingut. Canvia el nom del poble i els dels veïns per no aixecar sospites. El que ningú podria imaginar-se, ni la pròpia autora, és que la pau es veuria perturbada quan l'obra esdevé un súper vendes i alguns habitants es veuen clarament reflectits en la trama.

Comencen les trobades de te per parlar de qui ha gosat escriure sobre ells d'aquesta manera tan desconsiderara, ningú sospita d'ella perquè no la veuen capaç de res i encara menys de fer una novel·la. En mica en mica es desplega un ventall que capta molt bé les personalitats de tot un poble, els rondinaires, els airosos, els tafaners...

Dorothy Emily Stevenson va començar a escriure en secret des de ben petita perquè ningú de la família volia que es dediqués a la literatura i tampoc la van deixar anar a la universitat. Ella com la senyoreta Buncle va escriure d'amagat i va arribar a publicar una cinquantena de novel·les i els llibres li van alleugerir l'existència, un fet similar passa a la nostra protagonista que es veu abocada a escriure una nova novel·la arran del seu èxit, però l'acompanyarà la inspiració? L'hauran descoberta els veïns?

Un llibre deliciós que es llegeix amb un somriure i que ens confirma que els llibres assequibles no estan renyits amb la qualitat literària, més enllà de tot Stevenson es qüestiona sobre l'ètica d'escriure sobre els altres amb ironia, com ha de ser. No decebrà ningú!

Traduïda per marta Pera Cucurell
Editada per Viena, també la podeu trobar en castellà editada per Alba

Sant Jordi 2016, segona part

dissabte, 30 d’abril de 2016 

A l'abril llibres i aigua mil, diria que aquest any hem estat pendents del temps com mai, entre que la Diada queia en dissabte i els mals auguris del temps ningú les tenia totes. A Les Franqueses el sol va brillar de manera radiant fins a la tarda que els trons i una pluja petita ens van espantar una mica la gent però el resultat és bo i positiu, sobretot perquè durant el mes d'abril ens heu permès créixer una mica més i ens heu donat l'esperança que ens cal, per saber que estem en la bona línia i que a les Franqueses sí que hi ha lloc per una llibreria.
A mi el dia de Sant Jordi em col·lapsa, suposo que arribo al dia D molt cansada, sota mínims, però sense el dia D no hi hauria la setmana prèvia que m'agrada molt, moltíssim, ni tampoc tot el que comporta Sant Jordi. 

Sant Jordi 2016

dissabte, 16 d’abril de 2016

 
Bon dia!

He triat 23 llibres que m'agradaria vendre aquest Sant Jordi, no hi són tots els que voldria però a la llibreria trobareu una àmplia oferta. Són títols especials per molts motius però sobretot són llibres ben editats, ben traduïts, ben il·lustrats, compromesos amb la cultura i ben escrits, cosa que no per òbvia deixa de ser important. Espero que hi trobeu el vostre i sinó veniu a veure'ns que mirarem d'aconsellar-vos amb un somriure.

Res no és perfecte a Hawaii

dissabte, 2 d’abril de 2016

 

"Que la ficció et podia salvar de la nostra estranya realitat. Qualsevol ficció. L'amor és una ficció meravellosa, fill meu. La família, una altra, tot i que més complicada."

Per què cal llegir La balada del cafè trist i Manual per a dones de fer feines?

dissabte, 12 de març de 2016

 
L'Altra editorial ha recuperat La balada del cafè trist perquè és el primer llibre que l'Eugènia Broggi, l'editora, havia llegit de McCullers i va obrir-li la porta a les lectures d'adult. Amb una edició impecable, amb la portada il·lustrada per la Kavel Rafferty, Broggi publica la novel·la de La balada del cafè trist amb sis contes més que la complementen perquè considera que és una obligació moral.

Nora Webster

 

Dissabte, 5 de març de 2016

Nora Webster

 
Cinc anys després de la preciosa Brooklyn, que ara podeu veure adaptada al cinema, l'autor irlandés Colm Tóibín, torna amb Nora Webster, per a mi un dels llibres de l'any que tot just comencem.

Nit Ferrante

dissabte, 30 de gener de 2016

 
Entrar a la llibreria després d'un vespre especial fa que es faci un nus a l'estómac, poses la clau, obres la porta i encara respires l'essència del que va passar ahir, veus les cares de la gent que t'acompanyava, sents l'eco del ressò de les paraules dites i compartides però sobretot et vénen els ulls atents de la gent, la mirada... i només pots sentir satisfacció.

L'amor fora de mapa

dissabte, 9 d’abril de 2016

 
Hi ha llibres que només veure'ls te n'enamores, saps del cert que un llibre tan delicadament editat ha de contenir alguna cosa molt especial. L'amor fora de mapa és una novel·la que conté moltes històries i que pivota sobre una parella que trenca i l'Eldar, l'amic de l'ànima del Llull.

Jardí a l'obaga

dissabte, 13 de febrer de 2016

 
No tinc cap mena de dubte que si hi ha una autora a casa nostra que frueix escrivint és la Blanca Busquets. És de suposar que els autors gaudeixen del seu ofici però diria que la Blanca s'ho passa d'allò més bé i això com a lectora es nota i és d'agrair. No enganyaré ningú si afirmo que la Blanca té una capacitat de fer girs, sorprendre't i enganyar-te magistral.