Lectures de l'Espolsada: De raspalls, llunes, boires i lacets...

Lectures de l'Espolsada: De raspalls, llunes, boires i lacets...

dissabte, 11 d’abril de 2009

De raspalls, llunes, boires i lacets...


Estic contenta com una nena amb sabates noves, enmig de l'allau de novetats de cara a Sant Jordi, hi ha coses que es reediten i d'altres que fan 40 anys. A vegades la gent em pregunta a què es deu la meva dèria lectora i què m'ha dut a obrir una llibreria... És fàcil, aquí teniu algunes possibles respostes.





Raspall de Pere Calders i Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars

Tinc tants records d'aquest conte... Res és el que sembla i els raspalls es tornen gossos...

Si teniu canalla no us ho penseu dues vegades!


La lluna d'en Joan de Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars




Dos contes amb un llenguatge molt ric i unes imatges que parlen per si soles.

I aquests imprescindibles fan 40 anys! Em fa molta il·lusió tenir-los a la meva llibreria de casa i ara retrobar-los en aquest format commemoratiu a l'Espolsada. Llibres de grans escriptors escrits per als infants! Llàstima que en Sebastià Sorribas ja no hi és. Publicats per la Galera.


12 comentaris:

Thera ha dit...

Dídac, Berta i la màquina de lligar boira o Rovelló,... quins records! De fet de vegades enyoro la colecció de la Galera, les meves lectures de petita!

11 d’abril de 2009, 10:34 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Mireia ha dit...

Els dos primers no em sonen, però el de La Galera... quin grans títols.

11 d’abril de 2009, 12:30 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Marta ha dit...

A la meva filla de 26 anys ja li vaig llegir,aquest mateix exemplar amb els dibuixos de la Carme Soler. És una petita joia!

11 d’abril de 2009, 18:09 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Marta ha dit...

Perdona, parlo del Raspall.

11 d’abril de 2009, 18:09 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
L'Espolsada llibres ha dit...

Marta, doncs ara els han reeditat. Jo d'en Raspall en tinc molt bons records. Per qui no el conegui és un conte escrit per en Pere Calders. Thera jo també enyoro una col·lecció com la de la Galera, sabies que a cada llibre t'hi esperava una nova aventura.
Mireia tant les il·lustracions de Raspall i de la Lluna d'en Joan són magnífiques.

11 d’abril de 2009, 19:59 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Salvador ha dit...

El Raspall també era un dels llibres peferits de llegir per la meva filla quan era petita. A més jo li explicava altres contes que m'inventava, com el de la Bruixa Sajoana..., però el Raspall era potser el seu preferit...

11 d’abril de 2009, 23:50 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Tonina ha dit...

Mel's apunto per regalar als meus fills. Devoren tots els llibres que compram.
Darrerament, he trobat contes amb il.lustracions boníssimes, com les de R. Dautremer, els hi encanta, sobretot El Cyrano.

12 d’abril de 2009, 16:58 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
aranya ha dit...

Talment, és així. Quin fart de disfrutar amb aquests i d'altres títols!

12 d’abril de 2009, 17:55 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Agnès Caixàs ha dit...

Buscaré Raspall. Gràcies pel consell, Espolsada.

12 d’abril de 2009, 19:16 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
kweilan ha dit...

Què bonics! Gràcies per aquestes recomanacions!

13 d’abril de 2009, 22:01 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Jo havia comprat La lluna d'en Joan a l'edició anglesa, perquè ja no trobava la catalana. Quina bona notícia!

13 d’abril de 2009, 22:56 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
montse feliu ha dit...

Viatge al país dels lacets, un llibre fantàstic. Recordo que el vaig llegir quan era nena i em va agradar moltíssim. Ara tinc 51 anys, i el tinc a casa, el vaig comprar pels meus fills quan eren petits, i el penso guardar per quan sigui àvia.

19 d’abril de 2009, 22:14 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

divendres, 31 de juliol de 2009

De vacances i de llibres



Les Lectures de l'Espolsada se'n van de vacances, ara bé, això no vol dir que deixem de llegir. Em trobo fent la llista de llibres que posaré a la maleta i tot són clàssics. La feina em fa prioritzar la novetat i tinc coses pendents de fa temps que vull llegir, aquest estiu em perdré per una illa amb la maleta plena de clàssics.

Que tingueu unes bones vacances i lectures. Us espero a la tornada.

16 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Bones vacances i fins aviat!

31 de juliol de 2009, 13:36 de-vacances-i-de-llibres
Rosa ha dit...

Bones vacances i bones lectures!
Una abraçada

31 de juliol de 2009, 16:08 de-vacances-i-de-llibres
digue'm ariadna ha dit...

... Molt bones vacances i lectures, fins la tornada...

31 de juliol de 2009, 16:35 de-vacances-i-de-llibres
unquepassava ha dit...

Bones vacances!

31 de juliol de 2009, 18:33 de-vacances-i-de-llibres
elisabet ha dit...

a una illa amb una maleta de clàssics... mmmh, això promet, i molt! torna aviat, doncs, amb totes les cròniques lectores! bon estiu!

31 de juliol de 2009, 19:35 de-vacances-i-de-llibres
Marta ha dit...

Fins a la tornada! Que vagi molt bé i esperem les teves recomenacions com sempre!

31 de juliol de 2009, 20:08 de-vacances-i-de-llibres
hypatia ha dit...

... perdre's en una illa amb una maleta de clàssics sona del tot a delícia....

Molt bones vacances, wapa,
una abraçada!!

=;***

1 d’agost de 2009, 12:38 de-vacances-i-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

La llibreria encara romandrà oberta fins al dia 7 però el blog se'n va de vacances que li convé respirar.
Vindrem amb les piles carregades per poder-vos oferir noves lectures i noves propostes pel club de lectura.
Una abraçada a tothom!

Fe

1 d’agost de 2009, 12:56 de-vacances-i-de-llibres
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Molt bones vacances i gaudeix de la teva maleta! Saps? jo he fet el mateix que tu, ara que no haig de llegir novetats m'he tirat de dret als clàssics. Aprofita!

2 d’agost de 2009, 8:43 de-vacances-i-de-llibres
estel armengol ha dit...

aquest any faig unes vacances força curtes (vull dir que el viatge serà molt curt, només de 4 dies) els altres dies estaré per Granollers, gaudint d'una ciutat sense massa gent i amb mooolts aparcaments, per tant llegirem, i ens posarem al dia que encara s'em acumulen els de sant Jordi i els del meu aniversari.
a veure si a la tornada et puc dir què t'han semblat els llibres que he llegit.

3 d’agost de 2009, 12:01 de-vacances-i-de-llibres
darabuc ha dit...

Bones vacances, bon descans i bona desconnexió!

3 d’agost de 2009, 12:46 de-vacances-i-de-llibres
bajoqueta ha dit...

Bones vacances! I que pugueu descansar molt :)

5 d’agost de 2009, 12:50 de-vacances-i-de-llibres
jomateixa ha dit...

Jo també he agafat uns quants clàssics, així no et pots equivocar...

7 d’agost de 2009, 10:11 de-vacances-i-de-llibres
el comptable ha dit...

Almenys un clàssic el llegiré. ;-)

10 d’agost de 2009, 0:45 de-vacances-i-de-llibres
Anònim ha dit...

Tinc pedent LA MUNTANYA MÀGICA, i sempre acabo llegint llibres d´ara, i la veritat és que tb n´hi ha que valen la pena.
Imma

13 d’agost de 2009, 18:35 de-vacances-i-de-llibres
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Espero que les vacances hagin anat be. Gracies per la teva felicitació.
Fins aviat

28 d’agost de 2009, 12:11 de-vacances-i-de-llibres

Lectures de l'Espolsada: D'una altra manera

Lectures de l'Espolsada: D'una altra manera

dissabte, 19 de desembre de 2009

D'una altra manera


Un àlbum que m'ha robat el cor per les il·lustracions i el missatge d'optimisme, en aquesta vida tot pot ser d'una altra manera, sempre, en la foscor, la solitud, l'enyorança...



És molt bonic, si voleu sorprendre algú que us estimeu correu a comprar-li aquesta joia.
Publicat per Thule

9 comentaris:

Núria MG ha dit...

Eiii, no me l'has ensenyat!! només amb això que he vist ja m'ha convençut, va a la llista eh! ;)

19 de desembre de 2009, 13:59 duna-altra-manera
L'Espolsada llibres ha dit...

És que només me'n queda un i el vull per a mi ;)
És broma, no hi he pensat. Ja ho diré al tió i als reis que la Núria el vol.

19 de desembre de 2009, 17:16 duna-altra-manera
Tonina ha dit...

I jo què pensava quin comprar per l'amic invisible. M´has donat la solució. Corro a buscar-lo. Gràcies.

19 de desembre de 2009, 18:00 duna-altra-manera
anna ha dit...

Casi sin palabras, y desde la emoción: gracias por apreciar nuestro trabajo.

Lo que hacemos no tendría sentido sin vosotros. Nos ayudáis a vivirlo "de otra manera"...

Un beso.

20 de desembre de 2009, 1:30 duna-altra-manera
L'Espolsada llibres ha dit...

Anna

Felicitats per la feina, molt contenta que ens hagis visitat.
Bona feina!

20 de desembre de 2009, 11:19 duna-altra-manera
kweilan ha dit...

Té una pinta molt bona!

21 de desembre de 2009, 22:17 duna-altra-manera
SU ha dit...

Fe,

Gràcies per la recomanació, una vegada més!

Com es preparen les festes?

Molts petons i que no passeu gaire fred!

SU

21 de desembre de 2009, 23:51 duna-altra-manera
viu i llegeix ha dit...

Fa molt bona pinta, i com sempre, fas ganes de que el tinguem entre mans.

Gràcies per la recomanació i que els tions caguin molts llibres i que es reis us n'encarreguin a muntanyes per a tothom.
Bones festes

22 de desembre de 2009, 21:32 duna-altra-manera
L'Espolsada llibres ha dit...

Bones festes a tothom!

24 de desembre de 2009, 17:16 duna-altra-manera

Lectures de l'Espolsada: El conill despistat i El somni d'en Miolet

Lectures de l'Espolsada: El conill despistat i El somni d'en Miolet

dissabte, 21 de novembre de 2009

El conill despistat i El somni d'en Miolet

Estem contents perquè de les caixes sempre en surten llibres especials, diferents i màgics que només veure'ls te'ls enduries cap a casa. Us presentem uns contes que ens fan molta companyia i que faran les delícies dels més menuts de casa.


Per aquí a la llibreria tenim un conill amb només una orella i la cua lligada, un conill que ho perd tot, ben despistat, tant, que viu a Roda de Ter però fa dies que dorm a L'Espolsada. Això sí, és un conill lector!















Aquesta setmana ha vingut un gat molt eixerit que viu a la Font del gat a fer-li companyia. En Miolet és un gat que pel seu aniversari volia conèixer Barcelona i s'ho va passar d'allò més bé! En Miolet també ha volgut arribar fins a les Franqueses i ara també dorm a l'Espolsada.







Si feu clic en aquest enllaç podreu veure en Miolet a Barcelona:

http://www.lameceuaeditorial.com/videomioletdefinitu.htm


Publicats per Vabau i La Meceua

5 comentaris:

Mireia ha dit...

Quines monades!

22 de novembre de 2009, 16:46 el-conill-despistat-i-el-somni-den
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Què bo aquest Miolet... ja veig que estàs entretinguda Fe, quants animalons!

22 de novembre de 2009, 16:59 el-conill-despistat-i-el-somni-den
kweilan ha dit...

Què bonics aquests llibres!

23 de novembre de 2009, 21:16 el-conill-despistat-i-el-somni-den
bajoqueta ha dit...

Què bonic! Jo en vull un! jajaja

27 de novembre de 2009, 12:00 el-conill-despistat-i-el-somni-den
Stel.la ha dit...

Hola Fe!
Són divertits els personatges de vabau i en Miolet també!

fins aviat!

29 de novembre de 2009, 20:53 el-conill-despistat-i-el-somni-den

Lectures de l'Espolsada: El crit del peresós

Lectures de l'Espolsada: El crit del peresós

dissabte, 12 de desembre de 2009

El crit del peresós


"Benvolguda col·laboradora,

Gràcies per donar-nos l'oportunitat de llegir el seu treball. Després d'haver-lo analitzat detingudament, lamentem comunicar-li que, de moment, no reuneix els nostres requisits.
La redacció de Soap."

Andrew Whittaker és l'editor d'una modesta revista literària, Soap. Atrapat pels deutes i en una situació personal precària condemna la revista a la desaparició. Whittaker malviu del lloguers de pisos i cases, que no cobra mai, perquè els habitatges estan en condicions precàries i ell no hi inverteix ni un cèntim en arreglar-los.

El llibre té format epistolar. Whittaker s'escriu amb els seus llogaters, amb el banc, amb els amics i la seva exdona, i amb futurs autors que envien els seus originals que mai veuran publicats i que no sempre obtindran respostes tan elegants com la de més amunt. Són cartes amb una mala llet i una ironia que et fan riure. Whittaker ens ofereix moments hilarants quan adopta diferents personalitats mitjançant cartes al director del diari local per fer-se autobombo i que es parli d'ell.
"Freewinder,
En la seva carta o, més ben dit, en les seves cartes, ja que me n'arriben una rere l'altra, em pregunta si sóc "conscient" que dec molts pagaments de la hipoteca. No s'amonïni, que en sóc tan conscient que és com si tingués una espelma encesa dins del cap. Però, tot i que admeto que aquesta consciència, com he dit, és com una espelma encesa en una foscor esfereïdora, com vostè mateix podria comprovar si fos aquí amb mi, també m'agradaria que vostè "fos conscient" que encara deuré més pagaments en el futur, potser "un fotimer", com diuen. Així doncs, l'espelma encara cremarà més! I això passarà perquè estic emmerdat fins al capdamunt. Tanmateix, li asseguro que l'espelma encesa dins del meu cap, que crema ufanosa, continuarà cremant fins i tot quan jo, el meu cap i tot el qui hi crema a dins haguem desaparegut.
Atentament, Andrew Whittaker"

Sam Savage em va sorprendre amb Firmin, i aquí torna a personalitzar les misèries humanes en animals. El crit del peresós potser no és tan reeixida com en Firmin, al meu parer, té alts i baixos, però us ben juro que els alts valen molt la pena i que m'ha fet riure molt, potser perquè mentre llegia empatitzava amb les misèries del món literari. Tasteu-lo i ja em direu què us ha semblat.

Publicat per Columna i Seix Barral.

5 comentaris:

Sadurní Vergés ha dit...

Hola, bona tarda de dissabte. Vaig escriure la meva opinió sobre aquest llibre fa un parell de mesos a Distopies. Podeu trobar l'apunt anant al següent enllaç:

http://distopies.blogspot.com/2009/10/el-crit-del-peresos-de-sam-savage.html

El llibre no em va entusiasmar, però té moments que fan molta gràcia.

Salut!
S.

12 de desembre de 2009, 16:10 el-crit-del-peresos
Mireia ha dit...

Fe, estic llegint-lo i tens raó que té als i baixos. Suposo que d'aqui res en faré la resenya.

12 de desembre de 2009, 17:14 el-crit-del-peresos
Tonina ha dit...

Encara no he llegit Firmin, el tenc a la pila. Prenc nota d'aquest, també fa bona pinta.
Gràcies per les recomanacions

12 de desembre de 2009, 19:02 el-crit-del-peresos
kweilan ha dit...

No el conec. Gràcies per la recomanació!

14 de desembre de 2009, 23:05 el-crit-del-peresos
Jordi ha dit...

Hola,
a mi no m'ha agradat tant com em va agradar Firmin. Original, si ho és ja que mitjançant cartes del protagonista, va narrant la història. Malgrat això, m'esperava més.

Slts

24 de desembre de 2009, 16:24 el-crit-del-peresos

Lectures de l'Espolsada: El petit Príncep

Lectures de l'Espolsada: El petit Príncep

dissabte, 20 de juny de 2009

El petit Príncep


Segurament és un dels comentaris més personals que he fet i és que El petit Príncep és tan especial per a mi que no sé ni com posar-m'hi.
Per tant, he decidit obsequiar-vos amb un petit fragment en diferents llengües, variants, dialectes que formen part de la meva col·lecció -i que sóc capaç d'entendre, deduir i transcriure al meu teclat!- Els endevineu? La solució d'aquí una setmana...

"Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls."

"Esto ye lo que tenía que te decir. Ye de lo más cenciello. Nun se pue ver bien namás que col corazón. Lo esencial nun se ve colos güeyos."

"Chisto è ´o segreto mio. È assaje semplice: se vede buono sulo cu´o core. L'essenziale nun se vede cu ll'uocchie."

"Kayami noqaq pakayniy. Rikunki allinta sonqollawanmi. Allin kaqtaqa manan rikunchu ñawi."

"Bak, iste sirrim; çok da basit: Insan ancak yüregiyle bakarsa bir seyi iyi görür, iyi anlar. Gözler bir seyin özünü göremez."

"Diêu bí mât cûa ta dây. Dom giàn lam: muôn nhìn dúng phai nhìn bang trái tim. Mat thuòng
chang sao thây duoc nhung diêu vô hình."

"Evo moje tajne. Vrlo je jednostavna: dobo se vidi samo srcem. Bitno je ocima nevidljivo."

"Aguest qu'ei eth mèn secret. Ei ben simple: non vedem ben que damb eth còr. Aquerò essenciau ei invisible entàs uelhs."

"Hona hemen ene sekretua. Oso sinplea da: bihotzarekin baino ez da ongi ikusten. Funtsezkoa ikusezina da begientzat."

"Tady je to mé tajemství, úplne prostinké: správne vidíme jen srdcem. Co je dulezité, je ocím neviditelné."

"Voci mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le coeur. L'essentiel est ivisible pour les yeux."

Gaudiu-ne una vegada i una altra.
Resposta: català, asturià, napolità, quítxua, turc, vietnamita, croat, aranès, èuscar, txec i francès.

19 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el petit prícep és un gran tresor del qual gaudeixo cada x temps

20 de juny de 2009, 11:05 el-petit-princep
bajoqueta ha dit...

Jo també el vaig rescatant cada cer temps, és un llibre amb molts de missatges :)

20 de juny de 2009, 11:06 el-petit-princep
L'Espolsada llibres ha dit...

No us animeu a endevinar en quina llengua estan els fragments?

20 de juny de 2009, 11:17 el-petit-princep
kweilan ha dit...

És un llibre que m'encanta però que sempre em posa trista.

20 de juny de 2009, 14:07 el-petit-princep
Núria ha dit...

Ho he intentat, però no tinc ni idea de distingir aquestes llengües, sobretot les nòrdiques (alguna n'hi ha no?)!! Les úniques que reconec són el català, el portuguès, l'italià i el francès...

20 de juny de 2009, 15:56 el-petit-princep
L'Espolsada llibres ha dit...

Ni italià (pròpiament dit), ni portuguès!

20 de juny de 2009, 17:06 el-petit-princep
elisabet ha dit...

ostres, va vinga! són difícils, eh?
català, asturià, sicilià?, quítxua...

20 de juny de 2009, 17:35 el-petit-princep
elisabet ha dit...

romanès?, vietnamita, croat, occità, èuscar i txec? Caram!, aquest joc m'ha encantat!!!

20 de juny de 2009, 17:42 el-petit-princep
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

No en puc afegir cap a la llista dels ja endevinats. És un joc maco, repassar els mots dels bons llibres en altres llengües.

20 de juny de 2009, 20:34 el-petit-princep
carina ha dit...

1. català; 2. asturià; 3. napolità; 4. quetxua; 5. turc; 6. vietnamita; 7. serbi; 8. aranès; 9. basc; 10. txec; 11. francès. Un llibre genial, una petita joia.

20 de juny de 2009, 21:56 el-petit-princep
Thera ha dit...

El Petit Príncep és el meu llibre preferit, m'encanta i també sovint m'acompanya.

21 de juny de 2009, 0:46 el-petit-princep
Carme ha dit...

M'ha enganxat el joc. Porto estona fent cerca per la xarxa...
Podrien ser bable, napolità, quètxua, turc, vietnamita, croata, aranès, euskeda, txec i francès?
Quin gran llibre i les llengües quin gran patrimoni de la humanitat.
Carme

21 de juny de 2009, 12:54 el-petit-princep
Gemma ha dit...

No, no, italià no, però català i occità segur! Francès també. I portuguès?

22 de juny de 2009, 2:52 el-petit-princep
Tonina ha dit...

Una de les meravelles de les lletres. Uf..., massa llengues per endevinar: francès, txec, italià... i català, és clar, les altres ni idea.Una abaçada.

22 de juny de 2009, 8:39 el-petit-princep
viuillegeix ha dit...

Un bon homentage al petit princep, que parla tantes llengües i és tan universal com la tendresa que despren

22 de juny de 2009, 9:40 el-petit-princep
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris i per participar-hi. Les solucions ja estan publicades.
Un petit homenatge al llibre i a la diversitat lingüística que és un tresor a preservar.

26 de juny de 2009, 12:01 el-petit-princep
USD ha dit...

indispensable

27 de juny de 2009, 11:11 el-petit-princep
bajoqueta ha dit...

Vaig intentar endevinar els idiomes amb que estava escrit cada fragment però no vaig encertar quasi cap :) Interessant haver pogut vore-ho escrit en diversos idiomes.

27 de juny de 2009, 17:36 el-petit-princep
Carme Grau Planagumà ha dit...

Estic interesada en comprar El Petit Princep amb llengua Vietnamita, com ho puc aconseguir?

1 de novembre de 2015, 20:01 el-petit-princep

Lectures de l'Espolsada: El temps de les cireres

Lectures de l'Espolsada: El temps de les cireres

dissabte, 4 d’abril de 2009

El temps de les cireres


Em poso el disc Barcelona, gener de 1976, de Lluís Llach mentre escric aquest post. I així, mentre l'escolto, m'imagino la Natàlia Miralpeix tornant del seu exili voluntari a la Barcelona grisa i desorientada dels anys setanta.

"En Lluís li havia dit, tu ets una desarrelada, no t'adaptaràs, i ella pensà que potser sí, que ho era, però també s'havia enyorat del seu país, però no com s'enyora la gent, sentint un buit a dins, sinó tot el contrari, s'havia enyorat quan era més feliç, s'havia enyorat d'una olor, d'un color, d'un carrer, de la riada de gent que baixava per la Rambla, tot fent petites onades, de les ombres que voltaven Santa Maria del Mar, de les matinades fredes, de les fulles de plàtans en caure a la tardor."

La Natàlia Miralpeix és la protagonista d'aquesta crònica històrica que posa de manifest la repressió franquista i la crisi de valors que suposà per tantes famílies, inclosa la seva, els Miralpeix. La Natàlia, fotògrafa, retorna a Barcelona després de 12 anys de viure a França i Anglaterra, just després de l'execució de Puig Antich. Coneixedora del clímax que s'hi trobarà comença a fer un retrat del que la va portar a fugir. I així, en tercera persona i amb una sèrie de flash backs ens permet saber qui és i qui és la seva família. Dibuixa un arbre genealògic que ens mostra la diversitat d'una família, els silencis, les sortides endavant i les misèries. El llibre està dividit en sis parts que es corresponen al retrat d'un membre de la família, i, alhora ens serveixen d'ull històric.

El relat transcorre en una setmana, però el viatge al passat i la trobada amb el present són molt intensos. La descripció dels protagonistes, sense tabús, complexos psicològicament fa que sigui un text molt realista i gens idíl·lic, però tan ben escrit que si et trobessis amb algun dels protagonistes per fer-hi un cafè sabries què pensen.

Sis anys després de la primera lectura i he tornat, en tenia moltes ganes, i mai una relectura la vius com la primera, hi ha tants matisos que s'escapen, paraules... fins i tot t'adones de la vigència del text. En El temps de les cireres hi ha fragments d'una gran actualitat i que ens recorden que com a país encara no hem avançat prou, estudiants que es manifesten, la crisi del petroli i d'energia... Un text gens obsolet.

El llibre pren el títol d'un poema de la Commune francesa, de J.B. Clément, que volia que arribés el temps de les cireres... i hem arribat?
Quand vous en serez au temps des cerises
Si vous n'aimez pas les chagrins d'amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai point sans souffrir un jour
Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des chagrins d'amour.

Reeditat a la col·lecció LaButxaca

14 comentaris:

Ferran (Un que passava) ha dit...

Recordo haver-lo llegit fa molt de temps, però no en recordo gaire cosa. Potser fóra hora de tornar-hi, tot i que Montserrat Roig no m'ha acabat mai d'enxganxar. Tal vegada vaig començar a llegir les seves novel·les massa aviat per entendre-les?

4 d’abril de 2009, 11:17 el-temps-de-les-cireres
Mireia ha dit...

Aquesta me l'apunto, que a la Montserrat Roig fa anys que la tinc "arraconada".
Salutacions

4 d’abril de 2009, 12:35 el-temps-de-les-cireres
kweilan ha dit...

Doncs jo he llegit el teu post amb interès perquè fa molts anys que el vaig llegir i no me'n recordava gaire. Sempre he enyorat la Montserrat Roig...frases seues formen part de les meues frases de capçalera. Una persona excel.lent i una gran periodista i escriptora. Ja sé que no descobreixo res però m'agrada escriure-ho de nou. Una abraçada!

4 d’abril de 2009, 16:15 el-temps-de-les-cireres
Núria mg ha dit...

M'has "obert la gana". No he llegit cap novel·la de la Montserrat Roig. A veure si li puc fer un lloc després d'"El violoncel·lista de Sarajevo", que de moment m'està agradant bastant!

4 d’abril de 2009, 17:24 el-temps-de-les-cireres
L'Espolsada llibres ha dit...

Ferran, a mi em va passar amb El cant de la joventut... la vaig llegir massa d'hora, però això em vaig esperar a redescobrir-la amb el temps i aquest últim cop encara n'he gaudit més.
Kweilan gràcies per recordar-la.
Jo us animo a descobrir-la. Núria tu a la força serà la propera lectura del club shhhhhhh!

4 d’abril de 2009, 17:34 el-temps-de-les-cireres
Núria ha dit...

aaah!! serà una bona excusa!
;)

4 d’abril de 2009, 18:31 el-temps-de-les-cireres
Rosa ha dit...

Té molt bona pinta aquest títol. No ha llegit res de la Montserrat Roig. El posaré a la llista de pendent.

4 d’abril de 2009, 22:34 el-temps-de-les-cireres
Mireia ha dit...

És una autora que tinc abandonada , tot i saber que no hauria; potser algun dia

5 d’abril de 2009, 17:31 el-temps-de-les-cireres
Anònim ha dit...

Hola, és la primera vegada que us escric. Jo també el vaig llegir ja fa una colla d'anys i el recordo com un llibre intens, que no em faria res tornar a llegir. Aprofito que s'acosta Sant Jordi per recomenar-vos "Agua para elefantes" de Sara Gruen, m'ha gradat molt, una història original, tendre i emocionant.
Èlia

7 d’abril de 2009, 11:16 el-temps-de-les-cireres
digue'm ariadna ha dit...

... Una mirada de dona feta paraula en un temps de cireres i de llàgrimes, un plaer.. La lectura de Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta, és endinsar-se en tot un cicle creatiu de Montserrat Roig...

7 d’abril de 2009, 13:39 el-temps-de-les-cireres
elisabet ha dit...

M'encanta aquesta novel·la. Diria també que la vaig llegir fa sis anys... La buscaré per casa.
petonets

7 d’abril de 2009, 17:24 el-temps-de-les-cireres
L'Espolsada llibres ha dit...

Èlia benvinguda, esperem que ens continuïs visitant i deixant la teva opinió.
Ariadna, totalment d'acord amb les tres novel·les.
Elisabet quan en tinguis gana, recupera'l... com en totes les relectures sempre hi apareixen nous matisos.

7 d’abril de 2009, 18:05 el-temps-de-les-cireres
Tonina ha dit...

Aquest no l'he llegit. Me l'apunto per Sant Jordi, m'encanta tenir uns quants llibres amb bones recomenacions per cercar-los aquest dia tan especial. Aprofit per desitjar-vos bones festes.

8 d’abril de 2009, 22:52 el-temps-de-les-cireres
Anònim ha dit...

Sóc profe de catàlà i el poso de lectura obligatòria als alumnes de 2n de batxillerat.Els agrada i els va bé per entendre l'època del franquisme i les inquietuds de la gent que la va viure.

3 de maig de 2011, 21:30 el-temps-de-les-cireres