Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

Lectures de l'Espolsada: El setè camió i La maternitat d'Elna

divendres, 9 de novembre de 2007

El setè camió i La maternitat d'Elna


Ahir vam poder gaudir d'una presentació de luxe a la llibreria amb l'Abel Camp, historiador i bon amic, i l'Assumpta Montellà, historiadora i autora de La maternitat d'Elna i El setè camió, publicats per Ara Llibres.

Dos llibres que recullen històries orals, anècdotes, vivències d'una de les èpoques més tràgiques del nostre país, els darrers dia la República i l'exili dels vençuts. He deixat passar unes hores per pair el que vam sentir ahir, les imatges de la platja d'Argelers van i venen del cap... l'emoció...

L'Assumpta vibra tant amb el que fa que ho encomana, i encomana el gust per retrobar-nos amb la història. L'Assumpta escriu històries que són part del nostre passat, de la memòria col·lectiva. No oblidem que sense un passat no podem tenir un present.

D'aquí una estona l'Assumpta presenta El setè camió a La Vajol, lloc on van tenir els fets descrits al llibre. M'agradaria ser-hi i més després d'haver llegit el llibre i haver-te sentit. Endavant amb la tasca de dignificar el país i la memòria. Venim d'un silenci antic i molt llarg...

11 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Gràcies per l'acollida en la vostra llibreria,
segur que repetirem.
Assumpta

12 de novembre de 2007, 0:58 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
digue'm ariadna ha dit...

La implicació de l'escriptor amb la història és sempre un plaer que arriba a tothom. ´Felicitats!

12 de novembre de 2007, 16:08 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
JRoca ha dit...

Gràcies a llibres com aquest molta gent té accés a conèixer uns fets massa desconeguts de la nostra història, no s'entén com es va passar pàgina dels fets d'Argelers (i altres camps) d'una manera tan ràpida. Les noves generacions han de saber què van fer els seus avis i bes-avis.
Salut

12 de novembre de 2007, 20:14 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

jroca: és cert que amb el tema d'Argelers sempre ha estat tabú per no incomodar al govern francès.
Però penso que tothom hauria de saber com va tractar França als exiliats catalans i espanyols l'any 1939

13 de novembre de 2007, 0:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Anna ha dit...

avui mateix, em deia un noi de Costa Rica que està vivint també a Dinamarca: "who cares about things that happened 60 years before?"

m'he quedat d'una peça...

14 de novembre de 2007, 13:23 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Anònim ha dit...

Fe,
Moltes per deixar-me compartir una presentació tant especial.
Ahir a la tarda vam estar a la maternitat d'Elna i és un indret màgic, per la història i per la humanitat que conté , per la bellesa de l'edifici i per la vista que hi ha des de la cúpula... Ahir vam veure una de les millors postes de sol que hem vist mai a la Catalunya Nord. És veia un cel rogent i el Canigó en negatiu, tot surant per damunt del mar de vinyes de la plana del Rosselló.
A Catalunya Nord hi ha un magnetisme especial que cal descobrir.

19 de novembre de 2007, 10:02 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Anònim ha dit...

Upps!
L'anònim sóc jo:

L'Abel Camp ;-)

19 de novembre de 2007, 10:03 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Abel: aquesta posta de sol també l'ha vist en Huerga una tarda que estavem a la maternitat parlant sobre la peli, i va assegurar-me que filmaria aquell paisatge per la peli.

20 de novembre de 2007, 10:15 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
JRoca ha dit...

Abel,
aquí n'hi ha un altre que ha vist la posta de sol i que en va fer una foto:
http://www.flickr.com/photos/diarimef/449842625/in/set-72057594134753490/
Salut

21 de novembre de 2007, 18:00 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris, tinc el bloc abandonat de fa dies però no atrapo la feina de llegir pendents. Ara passo per la segona part de la Trilogia de Deptford, Manticora, que us recomano en especial. I tinc a punt una recomanació que em van fer al bloc La casa de papel.

21 de novembre de 2007, 18:22 el-set-cami-i-la-maternitat-delna
Abel ha dit...

Assumpta,

Serà brutal veure-ho a la gran pantalla d'un cinema!

Jordi,
Les fotos molt bones.

La resta,
No us ho podeu perdre!
Salut!

21 de novembre de 2007, 20:09 el-set-cami-i-la-maternitat-delna

Lectures de l'Espolsada: El zoo d'en Pitus

Lectures de l'Espolsada: El zoo d'en Pitus

diumenge, 9 de desembre de 2007

El zoo d'en Pitus


Des d'aquí el meu petit homenatge a en Sebastià Sorribas, un dels culpables de la meva passió per la lectura.

Recordo com si fos ara El Zoo d'en Pitus, un regal d'aniversari, que no vaig poder deixar fins a acabar-lo. Aquells nens i nenes que van organitzar un zoo per recollir diners per poder pagar el tractament del seu amic malalt, sens dubte, un cant a l'amistat. També recordo amb un somriure als llavis el Festival al barri d'en Pitus, Viatge al país dels Lacets i la Cinquena Gràcia de Collpelat.

Llibres que sens dubte marquen el teu camí com a lectora/a. Val la pena posar tots els sentits a l'hora de triar els llibres que la mainada llegeix, d'aquests en dependrà la passió i l'hàbit, perquè no oblidem que llegir és un hàbit, un saber aturar-se i decidir quin temps del dia dediquem a la lectura.

Una abraçada Sebastià pels bons moments.

5 comentaris:

aristocrataiobrer ha dit...

recordo que a mi també em va agradar molt, i això que de petit no llegia llibres, només còmics (a la meva època tebeos)

9 de desembre de 2007, 12:56 el-zoo-den-pitus
Darabuc ha dit...

És un clàssic molt especial, amb moltes virtuts, al meu parer. Es té ben merescudes la gran quantitat de reedicions.

Cordialment,

Gonzalo

10 de desembre de 2007, 10:34 el-zoo-den-pitus
L'Espolsada llibres ha dit...

Celebro la vostra arribada al bloc i més si és per parlar del Zoo d'en Pitus.

Fins aviat!

10 de desembre de 2007, 22:15 el-zoo-den-pitus
Mireia ha dit...

Molts lectors hem crescut ab el Zoo i amb tots els llibres de La Galera

11 de desembre de 2007, 8:21 el-zoo-den-pitus
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Sóc una fan dels personatges d'aquest llibre. Els trobo tan propers...
gràcies Espolsada llibres per fer aquest petit homenatge

12 de desembre de 2007, 3:17 el-zoo-den-pitus

Lectures de l'Espolsada: Etiopía, un rostro con tres miradas

Lectures de l'Espolsada: Etiopía, un rostro con tres miradas

dissabte, 15 de desembre de 2007

Etiopía, un rostro con tres miradas


Avui us vull parlar d'un llibre de fotografies però que alhora és una magnífica guia de viatges. De fet aquest llibre és el culpable de les meves vacances en aquest extraordinari país ara fa tres anys. El vaig veure en una pila a la llibreria Altaïr, em va sobtar la verdor de la portada i vaig dir, jo vull anar-hi! Quina sorpresa quan vaig descobrir que aquella verdor era d'Etiòpia, les imatges que en teníem eren de sequera i terra erma.

Ara passats aquests tres anys sóc jo la que tinc una llibreria i resulta que ara és Altaïr que el recupera i l'edita sota el seu segell.

Us animo a regalar-lo en aquestes fetes, però sobretot a llegir-lo. En Javier Gozálbez i la Dulce Cebrián ressegueixen el país de nord a sud, i de l'est a l'oest desvetllant els secrets d'un país d'una gran diversitat que té molt a oferir.

Viatjar i llegir, llegir i viatjar...

5 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

que estrany se'n fa veure verd a Etiopia¡¡
realment és així?
és un bon llibre per aquests dies. Procuraré arribar-me fins la teva llibreria i fullejar alguna cosa per regalar.
I és veritat, llegir i viatjar per relatar després el que has vist.
un petò

18 de desembre de 2007, 0:03 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
Jesús M. Tibau ha dit...

Felicitats, ja vaig veure que el dijous passat vas sortir al suplement de l'AVUI

18 de desembre de 2007, 17:18 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
L'Espolsada llibres ha dit...

Etiòpia és així i molt més. La verdor és al nord del país, el sud és més sabana. És un país de grans contrastos, però si véns per la llibreria ja t'ho explicaré :)
Jesús, sí això de l'AVUI em va fer molta il·lusió i més perquè parlava d'en Sebastià Sorribas.

18 de desembre de 2007, 18:52 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
digue'm ariadna ha dit...

Tres mirades i un rostre: Etiopia. Realment és un llibre que et fa venir ganes d'anar-hi...

19 de desembre de 2007, 9:54 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas
JMJ ha dit...

Jo tampoc m'ho creia que aquesta foto fos Etiòpia. Però sí, aquests paisatges els vaig veure i viure en directe. I els contrastos i la duresa de determinades zones queden compensades per la riquesa humana i de l'entorn i, evidentment, amb una bona companyia!

19 de desembre de 2007, 13:13 etiopa-un-rostro-con-tres-miradas

Lectures de l'Espolsada: Fa mil anys que sóc aquí

Lectures de l'Espolsada: Fa mil anys que sóc aquí

diumenge, 23 de desembre de 2007

Fa mil anys que sóc aquí


El premi llibreter l’organitzem les llibreries de Catalunya. L’objectiu és destacar la qualitat d’una obra que passa desapercebuda enmig de l’allau de novetats publicades, però, que per la seva qualitat creiem que cal donar-li una oportunitat. Els llibreters proposem uns quants títols i un jurat pren la decisió final.

Enguany el premi ha estat concedit a Fa mil anys que sóc aquí de l’autora italiana Mariolina Venezia.


El llibre ens narra la història de cinc generacions d’una família, els Falcone, amb la qual vivim 150 anys de la història d'Itàlia, des de la unificació fins a la caiguda del mur de Berlín. La novel·la se situa al sud d'Itàlia, a l'oblidada regió de Matera, i recupera el plaer de narrar, descriure i de viure petites històries que acompanyen els habitants de la vila de Grottole. La veu que explica la història és la de les dones de la família immerses en una societat masclista, tanmateix són les que sembren la llavor del canvi.

Hi ha un treball lingüístic remarcable doncs els habitants de Grottole s’expressen en el dialecte tal com es transcriu en diferents fragments de l'obra, cal esmentar la tasca notable de l'Anna Casassas en la traducció.

Com diu l’autora: "En aquest món globalitzat, on tot és igual arreu, els aeroports, les botigues, les maneres de vestir..., la gent té la necessitat de conèixer coses que, encara que no siguin particularment felices o boniques, siguin autèntiques."

En certa manera, els personatges i les protagonistes de la novel·la m’han recordat als de dos llibres publicats recentment, El sol dels Scorta, de Laurent Gaudé, i L'art de viure, de la Goliarda Sapienza, que també s’ambienten al sud d'Itàlia, i a través dels quals també descobrim la història del país, l’escalfor del sol i l’olor de les oliveres, en definitiva la Mediterrània.

Enmig de la voràgine de llibres trepidants Fa mil anys que sóc aquí recupera el plaer per la lectura d’anar a poc a poc.

Publicada per La Campana en català i Gadir en castellà

6 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Ja l'havia demanat pel tió. Si cau el llegiré aquestes festes i et diré que tal. De moment pinta bé.
Bon Nadal

24 de desembre de 2007, 10:20 fa-mil-anys-que-sc-aqu
Anna ha dit...

Quan l'anaves descrivint, d'alguna manera també em recordava al Sol dels Scorta. I també una mica a Sarum i els altres llibres de Rutherfurd, tot i que aquests abarquen moltíssimes més generacions.

25 de desembre de 2007, 23:03 fa-mil-anys-que-sc-aqu
digue'm ariadna ha dit...

És dels que espero que caiguin de la llista als Reis... una bona entrada d'any, si no ens "veiem" abans!

27 de desembre de 2007, 20:00 fa-mil-anys-que-sc-aqu
L'Espolsada llibres ha dit...

S'ha de dir que jo me n'esparava més. Vaig començar-lo en castellà perquè és el que hi havia a les llibreries, la versió en català just es va publicar en saber-se el premi, i em vaig encallar molt, no sé si per la traducció, el format... en català em va passar més lleuger, però està a anys lluny del premi llibreter de l'any passat. Com deveu haver deduït no és dels que vaig proposar.
De totes maneres us animo a llegir-lo i a parlar-ne!

28 de desembre de 2007, 16:57 fa-mil-anys-que-sc-aqu
hypatia ha dit...

uiggs,
i jo he de dir que.....

a mi em va recordar el "Cien años..." però a la italiana, i malgrat que l'encetava amb molta empenta, el vaig acabar amb penes i treballs

En recomano un, "Els tarongers de l'indià", d'en Jordi Achón, tendra, dolç, m'ha encisat del tot. Tasteu-lo, si voleu...

Amb somrís
=;)

27 de maig de 2008, 18:10 fa-mil-anys-que-sc-aqu
L'Espolsada llibres ha dit...

Hypatia estic d'acord amb el que dius, tot i que amb la distància el regust és bo. M'apunto aquest altre.

27 de maig de 2008, 18:25 fa-mil-anys-que-sc-aqu

Lectures de l'Espolsada: Herba d'enamorar

Lectures de l'Espolsada: Herba d'enamorar

dijous, 30 d’agost de 2007

Herba d'enamorar




Quan vaig sentir parlar d'aquest llibre a la seva autora, la gallega Teresa Moure, vaig tenir ganes de comprar-lo d'immediat. La portada suggerent, l'entrevista... m'hi vaig posar de seguida. Teresa Moure ens narra la història de tres dones amb un punt en comú: el filòsof Descartes. El filòsof és el pretext per anar desgranant la vida d'Hélène Jans, bruixa i amant del filòsof amb qui va tenir una filla, Cristina de Suècia, amiga personal, que va abdicar perquè no volia tenir fills i una noia dels nostre temps, Einés Andrade, que escriu una tesi doctoral sobre la vida privada de Descartes. Einés disposa d'un bagul ple de records d'Hélène que són la base d'aquest patchwork que és la novel·la com la pròpia autora la defineix "vaig voler jugar a construir seqüències petites, que s'intercalen, com la vida. Això també em permetia de trencar la idea de gènere i poder-me servir de tot quant tenia a mà: poesia, assaig, narració, epistolari..."


D'entrada no és un llibre fàcil, costa posar-s'hi però un cop hi ets no el pots deixar, és un llibre dolç, que amaga molta saviesa, on les dones hi tenen un paper molt important.


"M'agrada l'aigua, tenir temps, el vi, els petons, esclatar a riure fins que em faci mal la panxa, la pluja, el sol, la Revolució, els ordinadors, netejar a fons i ordenar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides. Però el que més m'agrada és posar el món de cap per avall. Perquè els tòpics no arrelin i ni jo mateixa cregui que és veritat tot el que dic. "


Publicat per La Campana en català i Lumen en castellà.

Lectures de l'Espolsada: La casa de papel

Lectures de l'Espolsada: La casa de papel

dissabte, 24 de novembre de 2007

La casa de papel


Un blocaire va deixar un comentari quan parlàvem de La lectura i la vida, de l'Emili Teixidor, enmig del debat de per què la gent llegeix o no, dels preus dels llibres, els bestseller... fins que va sortir el tema de l'espai que ocupen els llibres. En Puigmalet va suggerir que sempre podíem fer com un dels protagonistes de La casa de papel i no ens en va voler dir res més. No vaig poder resistir la temptació de saber què passava.

La casa de papel és una faula escrita per l'autor argentí, Carlos María Domínguez, que en tan sols 119 pàgines ens descriu molt bé les obsessions que patim aquelles i aquells a qui ens agraden els llibres, a través de la història del llibre La línea de sombra. Un professor de literatura rep un paquet que conté el llibre adreçat a la col·lega a qui substitueix a la universitat, a partir d'aquí estira el fil i viatja fins a l'Argentina i l'Uruguai.

L'autor ens fa reflexionar fins a quin punt els llibres canvien el destí de les persones: "En la primavera de 1998, Bluma Lennon compró en una librería del Soho un viejo ejemplar de los Poemas de Emily Dickinson, y al llegar al segundo poema, sobre la primera bocacalle, la atropelló un automóvil." O bé són les persones que canvien el destí dels llibres.

Hi ha passatges amb els que m'hi sento tan identificada que no puc deixar de reproduir-los:

"Los lectores espiamos la biblioteca de los amigos, aunque sólo sea para distraernos. A veces para descubrir un libro que quisiéramos leer y no tenemos, otras por saber qué ha comido el animal que tenemos enfrente."

"La biblioteca que se arma es una vida. Nunca, digamos, una suma de libros sueltos."

Us convido a llegir-lo i a dir-hi la vostra, només espero que l'obsessió com la del protagonista no esdevingui malaltissa.

Publicat en castellà per Mondadori

7 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

En prenc nota!

24 de novembre de 2007, 13:37 la-casa-de-papel
josepmanel ha dit...

Sempre va bé trobar gent que comparteix la dèria pels llibres. La meua ja és una afició malaltissa. M’apunto aquest llibre.

24 de novembre de 2007, 19:26 la-casa-de-papel
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

I la llista va creixent...

25 de novembre de 2007, 12:08 la-casa-de-papel
Núria ha dit...

Una vegada la Núria Albó em va dir que "un llibre és com un amic, perquè mai no t'abandona i sempre és allà quan el necessites". Té raó, i de quina manera em captiven els llibres, almenys a mi, que tot i agafar-ne d'una biblioteca o llegir-ne de prestats, no em puc estar que siguin meus i restin al prestatge del davant. Sempre els podré tornar a obrir i llegir aquells fragments més captivadors...

26 de novembre de 2007, 22:14 la-casa-de-papel
L'Espolsada llibres ha dit...

Eps molt contenta que se'm llegeixi des del País Valencià.
Núria benvinguda al bloc!
Llibres, llibres... s'acumulen, s'apilen, però és fantàstic viure-hi envoltada.
Ara passo per les memòries del llibreter Guillem Terribas de la 22de Girona, interessant.

27 de novembre de 2007, 19:11 la-casa-de-papel
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

en Guillem Terribes, tot un personatge en el mon dels llibres i de les llibreries emblemàtiques.
Presento el Setè Camió a la 22 de Girona, a casa seva, el proper 11 de desembre.

28 de novembre de 2007, 1:57 la-casa-de-papel
Anna ha dit...

EI, doncs pinta molt bé!

I en això dels llibres que canvien vides, m'has recordat a La història de l'amor de Nicole Krauss. No te'l perdis si en tens oportunitat!

29 de novembre de 2007, 14:40 la-casa-de-papel

Lectures de l'Espolsada: La lectura i la vida

Lectures de l'Espolsada: La lectura i la vida

dimecres, 24 d’octubre de 2007

La lectura i la vida


Recentment s'ha publicat un estudi dels hàbits culturals, entre els quals els de lectura, que és per plorar i no precisament de riure. Per sort, també s'ha publicat el darrer llibre de l'Emili Teixidor La lectura i la vida que ens dóna les claus i ens facilita pistes de com ho hem de fer. És un llibre adreçat a pares, mares, educadors, i jo, crec que imprescindible per a tothom. Un llibre que comença amb aquestes paraules: "¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements...amb el cervell en blanc, ben buit?" La meva resposta és no, no em puc imaginar una vida sense llibres, una vida sense el plaer que suposa obrir un llibre nou, el tacte als dits... aquella història que se t'emporta...

Què fa que no llegim prou? D'entrada, vivim en un país de cultura subvencionada que fa que la gent associï cultura amb gratuïtat, que s'escandalitzi pel preu d'un llibre, però que en canvi no li faci res deixar mig sou en altres coses (sempre respectables). És qüestió de valors, estem en una societat de consum ràpid i respostes immediates i és clar, un llibre sempre requereix un mínim esforç, d'asseure't i dedicar-li un temps. Un temps que al cap i a la fi, és un temps dedicat a tu, a enriquir-te... No puc estar més d'acord amb les paraules de l'Emili: "El llibre és l'altre nom del gran procés d'humanització de l'home. Aquells que no tenen llibres, a qui manquen els llibres, els mancarà sempre una part important del pensament, d'una experiència més àmplia i de la vida oberta per on circulen els vius i els morts...".

12 comentaris:

Anna ha dit...

tot i que hi ha punts en els que estic d'acord amb tu, et diré en el que discrepo, que és més divertit.

Jo trobo que els llibres són cars, a no ser que tiris cap a les edicions butxaca que en català són poques. Evidentment, si et compres dos llibres l'any, a posem 22€ el llibre (i sense comptar que en català acostumen a ser uns 3€ més cars), són 44€ l'any i no és la mort de ningú. Però jo llegeixo, tirant baix, un llibre a la setmana (sovint 1.5 o 2, i fins i tot en ocasions 3). Comptant que només fos 1, serien uns 50€ al mes. I tot i que sempre puc saquejar als amics (el tema biblioteca ni mencionar-lo, perquè és lamentable), em segueix semblant un abús, i més considerant la qualitat del 80% dels llibres que s'editen que són poc més que pel·lícules novel·lades per passar l'estona i no valen ni en pintura el preu que es cobra per ells.

24 d’octubre de 2007, 14:48 la-lectura-i-la-vida
L'Espolsada llibres ha dit...

Anna,

T'adones que tu que els trobes cars llegeixes? No diré que ho siguin o no, amb el comentari vull dir que hi ha gent que compra altres coses per les quals n'hi demanen preus abusius que no reals, sabates, roba, perfums, cotxes i paguen sense protestar. I en canvi un llibre els sembla molt car, quan el cost és potser més ajustat. De totes maneres parlem de llegir, i et garanteixo que es publiquen tresors que t'acompanyen la resta de la vida, que pots tornar a llegir, tocar, remirar...
I en català han sortir dues col·leccions de butxaca que valen la pena, una de 62 i l'altra de la Magrana.

24 d’octubre de 2007, 16:58 la-lectura-i-la-vida
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Tot i que l'Emili Teixidor no és massa sant de la meva devoció, vaig comprar el llibre pel tema pedagògic.
Amb tot, el llibre recorda obvietats pels qui ens agrada llegir i sempre és bo apuntalar conceptes en els fills adolescents.
La meva filla llegeix molt (Laura Gallego, Maite Carranza, etc) vist el panorama que ens envolta i és un veritable pressupost en llibres entre ella i jo.
Estic d'acord amb l'Anna que els llibres són cars i quan et deixes anar en una llibreria, t'entra un sentiment de culpabilitat.
Però aquí estic totalment d'acord amb l'Espolsada Llibres.
És questió de prioritats en les despeses d'una casa.
Però el plaer d'un llibre, una colecció de llibres, una petita biblioteca que et faci costat quan arribies a casa...això no te preu.
Assumpta

24 d’octubre de 2007, 20:41 la-lectura-i-la-vida
Anna ha dit...

jeje, assumpta, dins la frase "Però el plaer d'un llibre, una colecció de llibres, una petita biblioteca que et faci costat quan arribies a casa" la clau està en la paraula "petita"... que aviat hauré de sortir de casa perquè m'hi càpiguen els llibres, i això que encara no porto tres anys al pis!

25 d’octubre de 2007, 13:21 la-lectura-i-la-vida
digue'm ariadna ha dit...

Ja em permetreu aquesta intromissió...
El llibre ressenyat no l'he llegit, però m'ha fet recordar al de:
Daniel Cassany. RERE LES LÍNIES. SOBRE LA LECTURA CONTEMPORÀNIA. Ed.Empúries, i la seva presentació que comença amb uns mots de l'Emilia Ferreiro,
"Llegir i escriure són construccions socials. Cada època i cada circumstància històrica donen sentits nous a aquests verbs."
Interessant el vostre bloc.
Moltes gràcies i disculpeu
Salutacions

25 d’octubre de 2007, 14:14 la-lectura-i-la-vida
L'Espolsada llibres ha dit...

Ariadna,
Benvinguda al bloc i res de demanar disculpes.
Amb el llibre volia obrir un debat de si llegim o no, no tant del preu dels llibres. El preu és només un handicap per algunes persones, però no n'és la causa principal.
Per cert, en Daniel Cassany ha tret un nou llibre que es diu Esmolar l'eina, guia de redacció.

Salut i llibres

25 d’octubre de 2007, 16:38 la-lectura-i-la-vida
digue'm ariadna ha dit...

Gràcies...
Vaig donar un cop d'ull a l'últim del Cassany, i el vaig veure de l'estil de La cuina de l'escriptura. Podent estar d'acord o no amb ell, com a lingüista no deixar de ser un referent.
Sobre el debat... crec que caldria saber: quants dels llibres editats, queden retornats a les editorials i quants són venuts; quants dels llibres comprats van directament a la prestatgeria sense ser llegits; quants dels llibres llegits són acabats, i quants deixats a mitges perquè resulta impossible continuar amb la seva lectura; quants dels llibres venuts són triats pel llibre o per la publicitat; quants dels lectors ho són per obligació, quants per necessitat i quants per vocació; quants dels llibres publicats seran considerats clàssics o de fons d'aquí un temps... potser les respostes ens obririen panoràmiques sobre el tema. Però, suposo que això faria que el debat anès per camins i corriols, si més no, controvertits. Falta molt encara, i el món del llibre és complex. A la pregunta si es llegeix o no, jo només puc parlar amb certesa de mi, la resta seria basar-se en estadístiques, que, personalment, les trobo conflictives.

25 d’octubre de 2007, 18:04 la-lectura-i-la-vida
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

l'espai és un luxe, i l'espai pels llibres una necessitat.
El meu somni és sempre un gran espai amb moltes lleixes i llibres omplint aquest espai.
Però no és possible, ni per l'espai disponible ni per els diners que val.
Per això és un somni...

27 d’octubre de 2007, 17:39 la-lectura-i-la-vida
Puigmalet ha dit...

Si no es disposa de prou espai, sempre es pot fer com el personatge Carlos Brauer de La casa de papel de Carlos María Domínguez. I no dic més.

31 d’octubre de 2007, 19:19 la-lectura-i-la-vida
L'Espolsada llibres ha dit...

Mmmm... l'haurem de llegir...
benvingut al bloc!

31 d’octubre de 2007, 19:29 la-lectura-i-la-vida
Mireia ha dit...

Hmmmm, el preu dels llibres, el preu del metre quadrat per les prestatgeries.... la veritat és que ambdós són un handicap pels lectors. Jo no devoro tants llibres com l'Anna , però un parell al mes cauen i la veritat és que sí, que són cars. Jo sóc lectora de llibres (no sempre bons! també m'agraden els betsellers per passar l'estona i les noveletes de lladres i serenos) i sovint et sents culpable de la gran despesa que fas quan entres a una llibreria ( Assumpta quanta raó de tens!). Tot i així , estic d'acord en que és questio de prioritats. Perquè quans diners val un joc de play o unes entrades per veure fútbol? I el plaer de veure les prestatgeries, treure un llibe, recordar la història ,i quan i com els vas comprar... el bitllet de tren que ha quedat a dins, o la llista de la compra del que menjaves fa 7 anys...

1 de novembre de 2007, 13:48 la-lectura-i-la-vida
Jesús M. Tibau ha dit...

El vaig sentir paralar a L'hora del lector i vaig estar molt d'acord en un cosa que va dir (perdó si no sóc gaire exacte). Va dir més o menys que la millor forma de fomentar la lectura és el plaer de llegir, passar-s'ho bé llegint, i d'aquesta manera donar exemple. Jo ho comparteixo i per això sempre dic que l'objectiu del Club de Lectura que coordino és passar-nos-ho bé, simplement, amb la lectura.

25 de novembre de 2007, 10:24 la-lectura-i-la-vida