Ser llibretera

Febrer de 2024

 

"Vaig anar a L’Espolsada per primera vegada quan encara treballava a Empúries i la sintonia va ser immediata, i es va anar consolidant i estretint quan vaig engegar L’Altra Editorial: a L’Espolsada vam fer una de les primeres presentacions amb el Toni Sala i el James Salter, la primeríssima presentació del Manual per a dones de fer feines, amb què em vaig sentir acompanyadíssima perquè era una aposta forta de l’editorial i aleshores no sabíem com aniria, hi hem fet clubs de lectura, hi hem celebrat aniversaris i amb la Fe hem xerrat de llibres, de literatura, del sector editorial i de la vida, en una conversa que no s’acaba mai."
Escrivia Eugènia Broggi, editora de L'Altra.

I precisament, amb l'esperit d'aquesta conversa que no s'acaba mai, vam pensar l'acte de divendres que volia celebrar moltes coses. Com sempre és un privilegi sentir una autora desgranar el procés creatiu i explicar les seves tries a l'hora d'escriure. Saber com es cou una novel·la per dins, com se l'acompanya des de l'editorial i com arriba a les llibreries és de les coses que més m'agrada.
L'altre dia us parlava de la importància de la coherència d'una editorial i per això, vaig voler que la Vanessa, la Marina i l'Eugènia triessin 10 llibres del catàleg per explicar-nos perquè hi són, com els han llegit i què han significat. Va ser divertit i emocionant poder-les escoltar i saber quines històries s'amaguen rere dels llibres. 

 

 

Volia donar les gràcies a tothom que va venir, també a aquells que hauríeu volgut i no vau poder. Voldria fer una crida a aquelles persones que no goseu, us demanaria que ho provéssiu una vegada. És meravellós veure la llibreria plena, però també és necessari perquè projectes com L'Espolsada continuïn sumant anys.
Divendres explicava que la balança a vegades es decanta cap al prou, però després trobo motius per seguir triant ser llibretera. Encara m'enamoren coses del meu ofici: com el nou àlbum d'Adrien Parlange, Las primaveras; haver xerrat una estona amb l'autora britànica Tessa Hadley; haver conegut l'autora gallega Berta Dávila i La ferida imaginària; vibrar amb una nova veu literària com la de la protagonista de La conformista; veure els joves del club de lectura que trien un dissabte al matí per trobar-se; sentir els infants parlar de literatura; saber que el proper club d'adults serà intens, emotiu, que parlarem de Palestina i ens posicionarem al món; continuo volent ser llibretera per haver tingut la idea esbojarrada de dedicar un vespre a Emily Dickinson i que hàgim venut 163 exemplars dels seus llibres; per tots els llibres de les autores del mes que heu descobert i gaudit, perquè May Sarton ja comença a ser a moltes cases; perquè m'emociono preparant la propera sessió de La Jardinera i perquè sé que el dia 8 de març en Jordi Puntí tornarà a la llibreria per presentar Confeti, una novel·la que fa anys que esperem! I ho farà acompanyat d'Alba Dalmau, una autora que estimem molt. Per tot això, per totes les flors, missatges, àudios i abraçades, voldria continuar sent llibretera.

Una abraçada,

Fe
#lespolsada17anys

 


May Sarton

30 de gener de 2024

 sartonweb 2

Confesso que vaig arribar tard a May Sarton, i en canvi, no em sap greu no haver-la descobert fins als 45 anys amb una vida ja una mica viscuda i moltes experiències a la motxilla. May Sarton va arribar tal com et troben els llibres, quan els necessites. Des del gener de 2021 que vaig llegir Anhelo de raíces vaig voler saber-ho tot d'aquesta autora nord-americana. Aquesta descoberta ha sigut possible gràcies a l'editorial Gallo Nero que ha anat publicant els llibres més memorialístics en format de pensaments, diaris i reflexions al voltant de la vida, l'amistat, la natura, les relacions i els drets de les dones.

May Sarton, nascuda a Bèlgica, de pare belga-americà i mare anglesa, de pares exiliats, creix en una vida d'anar amunt i avall, viatges i escoles diverses. A la dècada dels 50, quan ella tenia 46 anys, es va comprar una granja rònega del segle XVIII, a Nelson, un poble de New Hampshire. Lluny de la gran ciutat, del brogit, dels ambients acadèmics, artístics i literaris. Sarton s’asseu amb la seva solitud i fa de la reconstrucció d’aquesta granja un exercici vital que culmina deu anys més tard amb aquest llibre.

Sarton era poeta, professora d’escriptura, va escriure novel·les i aquest llibre que és una metàfora de la vida. Comprar una propietat als 46 anys, refer-la, fer-se la seva mentre escriu poesia, cava la terra, aprèn a conviure amb el fred i el final de l’hivern. Sarton no té una visió gens idíl·lica de la natura però sí que té una mirada d’agraïment a tot allò que ens aporta. Sarton descriu el paisatge i com aprèn a adaptar-s’hi, no és el mateix un jardí anglès que un jardí sobre el terreny de Nelson, com la vida va canviant, cada dècada té les seves coses i com l’experiència ens va donant una calma per valorar-les. És molt bonic com Sarton descriu els sorolls de la casa, del jardí, les famílies d’ocells i animals de quatre potes que la miren des de l’ampit de la finestra o se li mengen l’hort. Com de mica en mica, forma part d’una comunitat que viu en cases disperses però que hi són quan se’ls necessita. Sarton fa una casa on rebre els amics i oferir-los una llar on trobar-s’hi bé mentre troba la pau per escriure.

 

maysarton

 

 

Llegir Sarton no vol pressa, vol calma i un llapis per subratllar i anotar les frases que voldries recordar cada dia.

Un dels llibres que viu a la tauleta de nit i mai endreço és Diario de una soledad, el tinc subratllat i m'agrada obrir-lo a l'atzar i rellegir-ne algun fragment. És un llibre més dur i aspre, però conté tanta veritat que em va bé tenir-lo a prop. Per delit de la llibretera, el 2023 van publicar La casa junto al mar i vaig acabar de confirmar les meves sospites: quan sigui gran vull ser May Sarton!

L'estimada Silvia Querini, quan era editora de Lumen, explicava en una xerrada que els autors d'un catàleg editorial haurien de dialogar. Quan miro la columna de L'Espolsada penso que les autores es caurien bé, tenen molt en comú totes des de llocs ben diferents, me les imagino fent petar la xerrada quan la llibreria està tancada. La Sarton hi ha arribat fa molt poc, però la Montserrat Abelló l'esperava amb els braços ben oberts.

 

taulasarton

 

Abelló va ser la que va obrir aquests butlletins de les escriptores i n'he parlat més d'una vegada per les seves traduccions. Abelló va curar una antologia que és una joia, Cares a la finestra, 20 dones de parla anglesa del segle XX i que em temo que no ha tingut el reconeixement que es mereix. Mai li vam agrair prou tota la feina de documentació i de traducció d'aquestes poetes.
De Sarton només podem llegir aquests memoirs tan preciosos, però Sarton era per sobre de tot: poeta! I és gràcies a Abelló que podem llegir-ne un tastet en aquesta antologia que precisament pren el nom d'un vers de Sarton.

Cares a la finestra
és que mai no em deixareu?

Des d'aquí, modestament, animo alguna editorial a traduir aquests llibres al català i a traduir-ne alguna antologia. De mentre, m'acomiado amb el poema de Sarton, Ara esdevinc jo mateixa, en traducció d'Abelló.

 

sartonpoema

 

Em feu enveja les persones que encara no l'heu llegida!
Recordeu que trobareu una taula a la llibreria amb els seus llibres.

Fe


#lesesriptoresdelespolsada