2012

noembre de 2012

Reunión en el restaurante Nostalgia

Aquesta és la història de la Pearl, una dona de 85 anys a qui la mort ja truca a la porta, però que no se'n vol anar sense fer balanç de la seva trajectòria vital. Una nit de diumenge el seu marit va dir-li que se n'anava de casa per no tornar. L'endemà, a l'hora d'esmorzar, la Pearl es troba asseguda a taula amb els seus tres fills, la Jenny, en Cody i l'Ezra, i es veu incapaç de dir-los la veritat, i així és com el pare desapareix de les seves vides com si res, tot queda amb el pare és fora per negocis i així van passant els anys, els germans creixen i s'obliden que va existir mai un pare, o si més no ho fan veure. La Pearl es posa a treballar per tirar la família endavant però té un ressentiment tan gran que no la deixa viure i són els fills qui ho paguen. Aquests creixen sota les amenaces, la por, i tanmateix amb estimació, el mal ja està fet i les rivalitats entre els dos nois, la manca d'autoestima de la filla seran els companys de viatge d'una família que veurà com la seva situació condiciona cadascun dels membres. L'Ezra té un restaurant que serveix de punt de trobada de les reunions familiars.
Som conscients fins a quin punt quan prenem una decisió aquesta acaba afectant no només la nostra vida sinó la dels que en depenen?

D'entrada, dir-vos que la sensació quan acabes el llibre és agredolça, la història desprèn una immensa tristor que s'encomana, però els personatges se t'escolen per sota la pell i els vius i els sents fins al punt que desitges poder seure en aquella taula del restaurant on comparteixen els àpats familiars, àpats que comencen i que no arriben mai a les postres.

Tyler descriu a la perfecció aquests sentiments, però ho fa de manera tan senzilla, tan humana, sense emetre judicis que l'empatia que generen els personatges és molt gran. Un llibre molt intimista, amb uns protagonistes molt ben treballats psicològicament, tan reals que te'ls podries trobar a taula el proper dinar de nadal. M'ha agradat tant!

Editat per Lumen
Traduït per Aurora Echevarría

El retorn del soldat

Dissabte, 12 de març de 2012

Hi ha dos tipus de novel·les de guerra, les estrictament bèl·liques i centrades en els episodis de combat o bé aquelles que parlen de fets concrets o de retalls de la vida corrent fora dels camps de batalla. El retorn del soldat és d'aquestes últimes tot i que va més enllà malgrat les només 143 pàgines, potser perquè és la primera novel·la sobre la Primera Guerra Mundial escrita per una dona.Escrita durant la Primera Guerra mundial és un clar exemple de les conseqüències que la guerra té en el comportament humà. Mentre el capità Baldry és al front, la Kitty, la seva esposa viu en una casa de camp als afores de Londres amb la cosina d'ell, la Jenny, envoltada de flors, plantes i coses plaents amb el servei a la seva disposició.
La Jenny esdevé la narradora de la història malgrat no ser-ne la protagonista principal però sí molt propera, ja que viu enamorada, en secret, del seu cosí. Un bon dia reben notícies del capità després de mesos sense saber-ne res, els comuniquen que està ingressat a l'hospital com a conseqüència d'una explosió si bé no té cap lessió física el capità pateix una amnèsia que li esborra els últims 15 anys de vida. En Chris Baldry és incapaç de recordar res dels darrers anys i no reconeix la seva dona i a la seva cosina només la recorda com una nena, antiga companya de jocs infantils. En Chris només demana per la Margaret, un antic amor de joventut que va viure intensament.
A ulls de la Kitty, pura elegància i bellesa, i la Jenny, cosina abnegada, la Margaret no els suposa cap amenaça, però això decideixen convidar-la a casa per ajudar en Chris a recuperar la memòria... El que elles no s'esperen és la reacció d'amor d'en Chris per a la Margaret.
La Margaret ben aviat haurà de triar entre amagar la veritat a en Chris o ajudar-lo a recuperar la memòria, cosa que implicarà que es consideri guarit i el retorn al front... Quin paper hi tindrà la Kitty, de classe benestant i molt preocupada pel paper del matrimoni en societat? I la Jenny, la cosina enamorada en secret que viu al costat de la Kitty per poder estar a prop d'en Chris...
Sens dubte una primera novel·la que sorprèn, escrita quan l'autora només tenia 26 anys i que ens fa endinsar en els laberints de la memòria i en la percepció de la realitat que tots tenim.Publicada per Viena
Traduïda per Francesc Parcerisas

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Al cor de les paraules

El temps acumula

nombrosos dies de

vagarosa llum, d'esglais,

de necessària calma

apresa. I tota jo

em sostinc, com per miracle,

en una corda vertical,

quasi impossible;

entre ombres inútils

i erts geranis,

de flors sempre vermelles.

Extret d'Al cor de les paraules, l'Ordit del temps, Jo.
Editat per Proa

1 comentari:

viu i llegeix ha dit...

Gran Montserrat Abellò!!!

17 d’octubre de 2012, 14:37

Publica un comentari a l'entrada

Lectures de l'Espolsada: Algún día este dolor te será útil

dissabte, 9 de juny de 2012

Algún día este dolor te será útil

Així que comences a llegir Algún día este dolor te será útil et ve al cap en Holden Cauldfiel i el seu creador Salinger i un somriure es dibuixa gràcies al record d'aquell noi sorrut i introspectiu que em va acompanyar ja fa molts anys un estiu a Boston. Aquí el protagonista també és un noi de 18 anys, James Sveck, no tan antisocial com en Holden però sí amb una personalitat molt marcada que abomina del que fan els adolescents de la seva edat. En James és intel·ligent i sensible i té una ment privilegiada.

Acabada l'escola i a l'espera de l'ingrés a la universitat en James passa l'estiu treballant a la galeria d'art que la seva mare té a Manhattan. Viu amb la mare, que coneixem després d'un matrimoni fallit de 3 dies, la seva germana Gillian enamorada d'un professor casat que es diu Rainer Maria, i en Miró, el gos. En James fa equilibris entre una mare hilarant i una germana histèrica, passeja pels carrers xafogosos de Manhattan sense parlar massa, amb pensaments brillants i qüestionant fins i tot la psiquiatra a qui envien a veure per fer teràpia. Té un humor molt subtil que a mi m'ha fet riure molt, amb frases interessants i una manera d'entendre el món que m'agrada. En James només sembla avenir-se amb el treballador de la galeria d'art i amb la seva àvia Nanette -una relació particular i que m'enamora-. Qui no voldria poder asseure's als 18 anys amb l'àvia per demanar-li consell tot fent un whisky?
Massa jove per haver viscut el dolor de l'11-S de prop, massa jove per tenir un pare que creu que menjar un plat de pasta té a veure amb la sexualitat. James Sveck un jove que mira de trobar el camí per entrar al món dels adults, que certament no li posen fàcil.

Llegit en un tancar i obrir d'ulls, estic segura que en James i la seva àvia seran d'aquells personatges que passat els anys perduren en el record.

"Un día la sesión comenzó de esa manera silenciosa, pero no debido a mi contumacia sino a que no se me ocurría nada que decir. La doctora Adler me había pedido que dijera siempre lo que pensaba, por eso me resultaba difícil, pues el acto de pensar y el acto de expresar los pensamientos no eran sincrónicos para mí, ni siquiera necesariamente consecutivos..."

Publicat per Libros del Asteroide

Traduït per Jordi Fibla

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Anotat. Com s'ho fan els d'Asteroide per encertar-la d'aquesta manera?

9 de juny de 2012, 15:31

viu i llegeix ha dit...

aquest llibre em crida per totes bandes, no em podré fer la sorda

15 de juny de 2012, 14:38

Marta ha dit...

Un munt de puntes de pàgina doblegades com a senyal de que en aquella pàgina hi diu alguna cosa que amb el temps m'agradarà tornar a llegir. Una ànima molt bessona a la meva que m'ha saccejat de tant propera. Magistral la manera de descriure sentiments i pensaments petits i alhora tant grans que possiblement tenim tots però que de tant abstractes ens costa donar forma a través de les paraules. Un 10, una matrícula d'honor i un moltes gràcies per la recomanació!

18 de juny de 2012, 17:01

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

dissabte, 8 de setembre de 2012

Amb una mà al davant i l'altra al darrere

amb-una-ma-al-davant-i-laltra-al-darrere

Sant tornem-hi, un estiu molt productiu pel que fa a lectures, he estat molt ben acompanyada de llibres pendents de feia temps i de novetats que coneixerem aquesta tardor, ja n'anirem parlant. Per escalfar motors he volgut començar amb aquesta novel·la breu del mestre Alan Bennett que ja ens va captivar amb la seva ironia fina a Una lectora poc corrent i la seva mirada crítica amb La dama de la furgoneta.

Els Ransome són un matrimoni tòpic i convencional, no massa feliç i submergit de ple en la rutina. Un vespre tornen de l'òpera i es troben el pis desvalisat ni tan sols els queda l'escombreta del vàter.

"Havien desvalisat els Ransome. "Robat", va dir la Sra. Ransome. "Desvalisat" va corregir-la el Sr. Ransome. Les residències es desvalisaven, a les persones se les robava. El senyor Ransome era advocat de professió i creia que les paraules eren importants. Encara que "desvalisar" no era tampoc la paraula escaient. Els desvalisadors seleccionen, trien; s'enduen un article i en passen per alt d'altres. Hi ha un límit en el que es poden endur els desvalisadors: rara vegada s'enduen butaques, per exemple, i encara menys sofàs. Aquests desvalisadors, sí. S'ho havien endut tot."

A partir d'aquí comença la recerca accidentada d'aquells que els han buidat el pis. Una sèrie de fets i coincidències els porten a trobar el seu pis, muntat exactament com era, en un magatzem.
Què ha passat? Com és que els seus moble estan col·locats talment com si fossin a casa seva?
No desvetllarem el final, però sí que us direm que la genialitat de Bennett dóna resposta a aquesta novel·la breu que permetria una adaptació al teatre. Petita, concentrada, hilarant, genial... un final sorprenent. Irònica però sempre amb aquella visió de Bennett àcida.
Humor per començar el curs i encarar la tardor que alguns volen que sigui molt grisa i trista, per sort, sempre tenim els llibres que ens permeten evadir-nos de tot plegat.

Publicada per Empúries/Anagrama
Traduït per Elisabet Ràfols

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

dissabte, 20 d’octubre de 2012

A próposito de Abbott

"Pese a que habitualmente no es un hombre feliz (o quizá porque habitualmente no es un hombre feliz), Abbott reconoce la felicidad cuando la siente."

I arriba a les llibreries aquesta divertida novel·la plena de reflexions àcides i iròniques d'un pare d'una nena de 2 anys, amb una dona embarassada a punt de parir que pateix insomni i un gos poruc.
En forma de dietari i amb pinzellades de filosofia, Abbott, el protagonista, professor universitari de vacances, reflexiona sobre la paternitat durant els mesos d'estiu abans de tornar a ser pare.
Abduït per les tasques de cada dia, no sempre li surten les coses com tenia previst, i això que hi posa tota la intenció. Tenir una nena de 2 anys i una dona embarassada que no pot dormir no hi ajuden massa.

"La paternidad es un país lejano y peculiar con unas costumbres y un idioma propios. Aquellos que no viven en Paternidad, al oír a los ciudadanos de Paternidad pueden pensar que estos han sufrido una lesión en una parte pequeña pero importante del cerebro."

L'he trobat un llibre valent i de mirada agoserada, sense pèls a la llengua, sobre la paternitat i els canvis que implica a la vida d'algú. Amb molt humor -intel·ligent- i certa mordacitat, Abbot fa que aquells que tenim canalla petita ens hi sentim molt identificats. És un mirall de la quotidianitat del món de la família, la parella. La vida amb fills és una muntanya russa de sentiments i el nostre protagonista ho sap molt bé!

"Como tantos otros antes que él, Abbott descubre, después de casado, que el matrimonio es una lucha (clínicamente, una negociación) por ver cómo se reparte el Mal Humor. Un matrimonio, sobre todo un matrimonio con hijos, no puede funcionar bien si ambas partes andan de mal genio-, por lo tanto, el Mal Humor es un privilegio del que no pueden gozar los dos cónyugues a la vez. "

*Sensacional el capítol 27 sobre Charles Darwin i la paternitat.

Publicat per Libros del Asteroide
Traduït per Ismael Attrache