Lectures de l'Espolsada: Sukkwan Island

Lectures de l'Espolsada: Sukkwan Island

dissabte, 8 de gener de 2011

Sukkwan Island


"No es podia treure del cap que ell era en aquella illa precisament per viure el somni del seu pare."

I comencem la primera ressenya de l'any amb un llibre que m'ha deixat en un estat de letargia lectora durant uns dies. Sukkwan Island és un relat duríssim que David Vann escriu per intentar entendre allò que va portar el seu pare al suïcidi. Nascut a Alaska, els seus pares se separen i David marxa a viure amb la mare a Califòrnia. Un bon dia el seu pare li truca per convidar-lo a passar un any en una illa d'Alaska deshabitada, David que és un nen, rebutja l'oferta del pare i aquest se suïcida. Aquesta és la crua realitat amb què David Vann ha de créixer i que el porta escriure per intentar entendre una part del que ha estat la seva vida.

A partir d'aquests trets autobiogràfics Vann escriu aquest relat escruixidor, amb girs sorprenents. Neu, gel, natura, desassossec, depressió, riu, salmó, cabana, incomunicació són paraules que t'acompanyen mentre passes pàgines amb l'esperança que l'optimisme tregui el cap. No és un llibre amable de recomanar, però sí una lectura obligatòria que ens permet endinsar-nos en la part més salvatge dels humans i descobrir que les relacions poden no ser fàcils.

En Roy, un adolescent de 13 anys, diu que sí a la proposta del seu pare de passar un any a l'illa de Sukkwan, però ben aviat descobreix que se'n vol tornar a casa. La supervivència més bàsica és converteix en l'escapada per no sentir el pare plorar cada nit, per no descobrir que són pràcticament dos desconeguts. Un mirall que ens permet veure com els adults sovint no sabem resoldre la pròpia existència i aboquem les frustracions en els més petits.

"No hi va haver bones èpoques després d'allò. El seu pare es va tancar en si mateix i en Roy se sentia sol. Quan el temps era desastrós, el seu pare llegia, i quan només era dolent, sortia a caminar tot sol. Només parlaven per dir coses de l'estil de, Potser és hora que fem el dinar, o, Has vist els meus guants? En Roy no treia els ulls de sobre al seu pare però no va poder descobrir cap esquerda en la seva closca de desesperació. S'havia tornat impenetrable."

Publicada per Empúries/Alfabia

11 comentaris:

Mireia ha dit...

potser és un bon llibre, però com bé dius dificil de recomar i possiblement no m'hi decideixi. N'esperaré un de més optimista

8 de gener de 2011, 17:35 sukkwan-island (1)
SU ha dit...

Ostres, Fe, comences "forta"!!!

Però, malgrat la duresa, sembla una bona història i, si està ben escrita...

Gràcies!

SU

8 de gener de 2011, 18:49 sukkwan-island (1)
Rosa ha dit...

Un llibre així, no m'estranya que t'hagi fet reflexionar. Que cal pensar de l'autor?
El deixaré per més endavant

Fins aviat

8 de gener de 2011, 20:11 sukkwan-island (1)
viu i llegeix ha dit...

Em tempta molt, l'afegeixo a sac , però haurà d'esperar, que ara no tinc el cap per lectura dura.

9 de gener de 2011, 13:58 sukkwan-island (1)
Anònim ha dit...

Hola Fe! Em va impactar força aquest llibre. Era molt tard de nit quan vaig girar l'últim full i vaig haver d'agafar un altre llibre més "alegre" per no pensar-hi. Està molt ben traduït! Gràcies per la recomanació!
Elaine, Sabadell

9 de gener de 2011, 18:40 sukkwan-island (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

És una història dura però que val la pena de llegir. És ficció però amb un rerafons que fa pensar molt...

11 de gener de 2011, 10:08 sukkwan-island (1)
Llibreria L'Illa ha dit...

És una molt bona història. Això de la duresa també és relatiu. Podem empassar-nos novel·les policiaques on surten infinitats d'assassinats sense que ens esgarrifem.

12 de gener de 2011, 0:03 sukkwan-island (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

La duresa és relativa, cert, però a mi no m'esgarrifa una mort en si, sinó la incomunicació permanent entre pare i fill, la incapacitat d'un pare per trobar-se a si mateix i reconèixer el fill... El veure com un fill vol acostar-se al pare i no sap ni per on començar...

12 de gener de 2011, 9:41 sukkwan-island (1)
Tonina ha dit...

Me l'apunto però no per ara, esperaré les properes vacances..sembla dur...

12 de gener de 2011, 17:05 sukkwan-island (1)
elsenyorasul ha dit...

Una història molt dura, però amb un gir molt interessant, d'aquells que renoven la novel·la i que donen un nou sentit a les pàgines que has llegit. POtser la segona part és un xic massa (massa llarga, massa truculenta). Estic d'acord amb tu que la duresa no està tant en el fet més obvi, sinó en la manera com el pare arrossega el fill a l'abisme.

17 de gener de 2011, 0:42 sukkwan-island (1)
Anna ha dit...

Fe, ja el tinc. L'acabo de comprar i després del que vàreu explicar ahir nit al club de lectura, el començaré a llegir "amb prudència emocional"...

23 de setembre de 2011, 11:40 sukkwan-island (1)

Lectures de l'Espolsada: Sobre la felicidad a ultranza

Lectures de l'Espolsada: Sobre la felicidad a ultranza

dissabte, 14 de maig de 2011

Sobre la felicidad a ultranza


"Siempre me he preguntado si la felicidad se podía guardar, como el dinero, para tirar de ella en los momentos de necesidad..."

Sobre la felicidad a ultranza és un dels llibres més optimistes i vitals que mai hagi llegit. Un llibre peculiar amb pinzellades autobiogràfiques. Ugo Cornia a partir de les pèrdues d'éssers estimats capgira els records i els converteix en fragments de vida i alegria.

Els editors de Periférica em van fer arribar el llibre amb una nota que deia: "No voy a usar ningún argumento al uso para contarte cuánto merce la pena leer este libro. Sólo te diré que parece haber sido escrito al dicatado de aquella frase de Kafka: "la alegría es mi deber diario", y que me gusta tanto que estoy convencida de que cualquiera que lo lea, y digo cualquiera con todas las consecuencias, se sentirá contagiado por una especie de entusiasmo vital que le resulta difícil de olvidar."

Un cop llegit, no puc estar-hi més d'acord,
Ugo Cornia encomana ganes de viure i per això us deixo amb una selecció de fragments perquè us deixeu encomanar per l'optimisme!

"Que uno tiene que vivir cada día como si tuviera que morirse al día siguiente", porque de ese modo el mundo se torna de una belleza en verdad inimaginable y apoteósica. Y yo, al imaginarme la nostalgia del mundo que debe de tener un muerto, de hecho siempre me imaginado que les deben parecer bonitos hasta los pedruscos y el cemento armado."

"Además, para ser realmente sinceros, yo a mi tía la llevo conmigo de paseo todos los días. No tanto porque ahora piense en ella continuamente, puesto que si he de decir verdad no pienso nunca en mi tía, sino porque de repente he comprendido que un muerto, debido a la interrumpida actividad de su cuerpo, se pone a invadir con sus costumbres los cuerpos de la gente que le tenía cariño."

Publicat per Periférica

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es vol fer desaperèixer del C33 LHDL.

L´editorial Periférica té molta cura en les seves publicacions.

16 de maig de 2011, 17:56 sobre-la-felicidad-ultranza
Tonina ha dit...

Me l'han regalat ...el deixo per a l'estiu..Penso que estarà bé començar vacances amb aquesta lectura tan positiva, no?
Una forta abraçada!!

20 de maig de 2011, 10:28 sobre-la-felicidad-ultranza
L'Espolsada llibres ha dit...

Serà una pèrdua més de la nostra televisió pública... Si fos un programa d'esports no passaria, bé de fet ja li han fet un canal exclusiu.
Tonina, quan l'hagis llegit ja em diràs què en penses. Bona lectura.

20 de maig de 2011, 17:58 sobre-la-felicidad-ultranza

Lectures de l'Espolsada: Signatura 400

Lectures de l'Espolsada: Signatura 400

dissabte, 16 de juliol de 2011

Signatura 400


"Pero la vida no es un programa de lavadora."

Una bibliotecària silenciosa, invisible, amant de la bona literatura. Deixa les oposicions per un home, una història d'amor que fracassa però que la porta a ser bibliotecària. I així entre volums empolsinats i amb un carretó de llibres per ordenar aquesta bibliotecària anònima ens ofereix un monòleg sensacional sobre la cultura literària.
Des d'aquí només us animo a llegir-lo, l'he trobat divertit, encantador però mordaç i amb molta força. Diu coses que jo no puc dir en veu alta, però que penso...

"Apartar la grasa. Cero piedad con los libros malos. Y, ante la duda, seamos malos."

"Al lado, la selección de música. Justo detrás, la sección de deuvedés. A esto nos lleva la democracia cultural. Ya no es una biblioteca donde reina el sordo silencio de las estanterías inteligentes, es una área de recreo donde uno viene a distraerse. En Cultura se dan bombo y, allá arriba, el director tan contento. Pero ¿qué se ha creído? Conozco sus argumentos, señor ministro: convertir la mediateca en un lugar de placer y de convivencia en el corazón mismo de la ciudad. Que la entrada a la biblioteca sea menos intimidatoria. Aliar placer y cultura para que la cultura sea un placer y blablablá. Pero todo es una farsa, un embuste, una manipulación. La cultura no es un placer. La cultura es un esfuerzo permanente del ser para escapar de su vil condición de primate subcivilizado."

"En realidad, señor ministro, usted los distrae porque les tiene miedo. Ruido, siempre ruido, nunca el silencio de un libro, nunca. Hay que reaccionar, hay que hacer algo, el ministro os tiene engañados, jovencitos, sabe muy bien que la revolución no se gesta en el ruido, sino en el silencio susurrante de las lecturas personales."

Us podria anar citant tot el llibre, però més val que us hi capbusseu, no us portarà més de dues horetes tot i que voldreu rellegir-lo, una bibliotecària que no en sabem el nom que ja no creu en l'amor, però que guarda unes arracades al calaix per si mai truca a la porta.

Menció especial per l'edició acurada i el disseny del llibre.

Publicat per Blackie Books.
Traduït per María Enguix Tercero

5 comentaris:

viuillegeix ha dit...

uau, se m'està acudint que el podriem enviar a la direcció de Tv3 amb una faixa que hi digués " en defensa de l'hora del lector i de la cultura intel.ligent"

16 de juliol de 2011, 21:59 signatura-400
L'Espolsada llibres ha dit...

Bona idea! :P

17 de juliol de 2011, 10:34 signatura-400
SU ha dit...

Vosaltres voleu que la "TerriBles" us enviï a casa un guionista de "La Riera", no? Sou unes terroristes culturals, noies!

Apuntat el llibre, Fe! Gràcies!

Petons i bons llibres,

SU

18 de juliol de 2011, 23:21 signatura-400
Màgia ha dit...

Em crida molt l'atenció, me l'apunto i espero llegir-lo ben aviat!

Per cert, dono suport a la iniciativa de viuillegeix d'enviar el "regalet" a TV3 ;)

20 de juliol de 2011, 11:45 signatura-400
bajoqueta ha dit...

Entrar aquí és sortir en una pila de bones recomanacions. Vaig a fer un visita pels que tinc pendents que fa dies que no entrava.

Bones vacances! Quan les facis... :)

28 de juliol de 2011, 10:30 signatura-400

Lectures de l'Espolsada: Sant Jordi

Lectures de l'Espolsada: Sant Jordi

dissabte, 23 d’abril de 2011

Sant Jordi



Llibres

Capses de somnis

Amb trossets de vida.

Enfilats d’històries

Cosits per l’enginy

d’una fada.

Lola Casas

Bona diada a tothom i visca la bona literatura!

4 comentaris:

Mireia ha dit...

Espero que hagueu passat un bon Sant Jordi, amb un grapat de roses i molts llibres recomanats, venits i comprats...

24 d’abril de 2011, 9:26 sant-jordi
cialis ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 25 d’abril de 2011, 7:36 sant-jordi
kweilan ha dit...

Molt bona diada amb retard i bona setmana!

25 d’abril de 2011, 18:35 sant-jordi
viu i llegeix ha dit...

bon post St Jordi!!, espero que els libreters, malgrat ser dia festiu, hagueu fet una bona jornada comercial

27 d’abril de 2011, 0:26 sant-jordi

Quan les monges amenaçaven les nenes amb 'el foc etern' - VilaWeb

Quan les monges amenaven les nenes amb 'el foc etern' - VilaWeb

de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'expericia de navegaci Si continueu navegant entenem que les accepteu. M informaci/a>


Noties

Dilluns 21.11.2011 01:00

Autor/s: M.S.

Quan les monges amenaven les nenes amb 'el foc etern'

Club editor publica una novella grica de la illustradora Eulia Sariola sobre la infantesa i joventut d'una noia barcelonina nascuda en la postguerra franquista

Men?ame

Hi ha una generacide dones catalanes que van patir la repressifranquista i catica d'una manera perversa. la generacide les nascudes a primers dels anys quaranta, en plena postguerra. La illustradora i traductora Eulia Sariola acaba de publicar 'El m per un forat' (Club Editor), una novella grica que tracta la infantesa i joventut d'una noia d'aquesta generacide la burgesia barcelonina, educada per les monges a base de la por , la prohibicide parlar en catal el pecat associat al sexe…, i dels camins de supervivcia i de revellique van trobant (un fragment en pdf).

Eulia Sariola ha explicat a VilaWeb que quan va comenr a dibuixar la novella grica no ho va fer amb cap afany de dencia ni amb voluntat de narracihistica: 'El proc creatiu complexe i difil d'explicar, perel que em va passar que vaig comenr a imaginar-me les imatges d'aquesta histia en forma de vinyetes, com en un cic. I em vaig posar a dibuixar. En la histia no dono gaire respostes, no la meva intenci sinque vull mostrar el present a trav del passat. A mesura que anava dibuixant la histia d'aquesta nena anava recordant i fent memia de la meva d'infantesa i joventut.' Eulia Sariola diu que ha escrit la histia de com una nena de postguerra va arribar a descobrir el m.

Segons Sariola, encara que s'expliquen coses que li van passar a ella, prefereix dir que la protagonista un personatge, perqud'aquesta manera tm llibertat de moviments i de creaci 'i perquun cop et poses a narrar, la histia agafa vida pria. A m, vull continuar el projecte.' El llibre acaba que la jove aconsegueix un visat per viatjar a Israel a viure en un kibutz. Sariola explica que hi ha moltes continuacions possibles perque possiblement explicarles vivcies al kibutz.

'Efectivament, continua Sariola, la generacique descric una generacide dones molt marcada. Hi ha amigues meves que diuen que no els va impactar tant, per clar, tot dep de la sensibilitat que tinguis, i del contrast entre casa i escola, que a vegades era terrible. A m, en aquella oca, pel fet de ser dona tenies molt poques possibiltiats d'estudiar, el que s'esperava d'una dona era que es cas.

la primera novella grica que publica Club Editor

Eulia Sariola illustradora i des de fa uns dotze anys tamb traductora de l'hebreu al catali al castell Ella ha viscut molts anys a Israel, en un Kibbutz, de jove i de m gran. El contacte amb Club Editor li venia del seu segon marit, l'escriptor Francesc Sales, i recentment ha tradu per a Club Editor dues novelles de l'escriptor israeliAharon Appelfeld: 'En Bartfuss, l'Immortal' i 'Flors d'ombra'.

Fa un any i mig Sariola ensenyava a Maria Bohigas, responsable de Club Editor, algunes vinyetes del futur llibre. I recorda l'autora: 'Aleshores la Maria no em va dir res, perpoc abans de l'estiu d'enguany em va preguntar com anava el projecte i em va dir que era un llibre que havia de sortir. Em va animar molt que li agrad tant, i em vaig tancar tot l'estiu fins que el vaig tenir acabat. Ha estat valenta de publicar-lo i estic molt contenta que me l'hagi editat ella, l'editora ideal per a mi: una editora independent compromesa amb la seva feina. Ja no en queden gaires, amb els grans grups el m de l'ediciha canviat molt, ara ja no saps amb qui tractes, i bona part dels editors no tenen els coneixements que caldria.'

Maria Bohigas ha obert una colleccinova, La dula, per trobar un lloc a aquesta novella grica dins de Club Editor. Explica a VilaWeb la part de la histia que falta: 'Vaig veure el projecte de l'Eulia Sariola en un estat incipient, perja el vaig trobar preci. En veure aquella histia, aquells personatges, la novella grica prenia tot el sentit. Sabia que ella tenia ganes de publicar el llibre en una collecciliteria, no de cic, perjo no em decidia. Com em fico en aquest m tan allunyat del meu? em preguntava. Perera un original que tenia ganes de publicar. I em vaig dir: adaptat. I haig de dir que publicar un llibre ple de colors m'ha posat de molt bon humor.' Bohigas acompanya el llibre amb aquestes paraules que resumeixen la seva decisi 'Quan els llibres s bons, personals, comunicatius, fan canviar els editors. Una novella grica arriba a Club Editor.'

Men?ame



Lectures de l'Espolsada: Premi Memorial Ferran Lara 2011

Lectures de l'Espolsada: Premi Memorial Ferran Lara 2011

dissabte, 17 de desembre de 2011

Premi Memorial Ferran Lara 2011

Foto Margalida Amengual

I aquest és el guardó que he rebut aquesta setmana, Memorial Ferran Lara, atorgat per la Cambra del llibre. Un honor que et premiïn i sobretot que et reconeguin la feina. Des d'aquí, una vegada més, gràcies.
Faig un resum de les paraules que vaig dir dimarts a la nit.
Un agraïment profund a tots els que fan que l'Espolsada sigui una realitat dia rere dia, i molt en especial a la petita família de lectors que hem creat. Vaig fer extensible el premi a tots els llibreters i llibreteres que cada dia quan aixequen la persiana hi deixen l'ànima, amb un ofici que enamora, però que és difícil, en el temps que corren i amb els hàbits lectors del país. Fem una feina de franctiradors culturals a peu de carrer i sovint no se'ns reconeix la tasca. Vaig advertir que els llibreters i les llibreteres som una espècie greument amenaçada, m'atreviria a dir que en perill d'extinció. Les llibreries de comarques són un patrimoni del país que no hauríem de deixar perdre. I vaig aprofitar el micròfon per reivindicar que algú hauria de començar a preocupar-se de protegir-nos i de reconèixer la tasca que fem.
Ara aprofito per dedicar-lo també als lectors del blog que correu, passegeu, opineu i sobretot llegiu. Gràcies per ser-hi!
Fe

10 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Moltíssimes felicitats!!!

17 de desembre de 2011, 11:22 premi-memorial-ferran-lara-2011
Anònim ha dit...

Moltes felicitats! Aquest premi és ben merescut! A les ressenyes a Internet hauríen d'haver esmentat aquest fantàstic blog.Elaine Higa, Sabadell

17 de desembre de 2011, 11:56 premi-memorial-ferran-lara-2011
LaMirandolina ha dit...

Enhorabona pel premi i també per la feina. Tot i que no he estat mai a l'Espolsada amb parets, he passejat alguna vegada per aquest bloc, on he descobert perletes literàries. Gràcies i a perseverar!

17 de desembre de 2011, 19:25 premi-memorial-ferran-lara-2011
viu i llegeix ha dit...

.... i jo que me n'alegro molt i molt

17 de desembre de 2011, 23:09 premi-memorial-ferran-lara-2011
Màgia ha dit...

Moltíssimes felicitats i a seguir endavant!

18 de desembre de 2011, 13:20 premi-memorial-ferran-lara-2011
Aineta ha dit...

Enhorabona per la vostra tasca!

18 de desembre de 2011, 16:59 premi-memorial-ferran-lara-2011
Aineta ha dit...

Enhorabona per la vostra feina!

18 de desembre de 2011, 17:00 premi-memorial-ferran-lara-2011
SU ha dit...

Gràcies per compartir el premi amb les teves fans incondicionals!!!

I a seguir lluitant... I a continuar llegint!!!

Gran abraçada!

SU

18 de desembre de 2011, 23:32 premi-memorial-ferran-lara-2011
EL BLOC DE SAM ENFOT ha dit...

Enhorabona pel premi!!

19 de desembre de 2011, 19:11 premi-memorial-ferran-lara-2011
jomateixa ha dit...

Moltes felicitats!

20 de desembre de 2011, 17:05 premi-memorial-ferran-lara-2011

Lectures de l'Espolsada: Premi Llibreter 2011

Lectures de l'Espolsada: Premi Llibreter 2011

dissabte, 18 de juny de 2011

Premi Llibreter 2011


I hem arribat a la XII edició del Premi Llibreter i sembla que això es consolida, dimecres al vespre feia goig veure la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès tan plena de llibreters, editors, comercials i gent entorn del món del llibre. Estic especialment contenta dels premiats, d'una banda per la Blanca Busquets i La nevada del cucut, Premi llibreter en llengua catalana, llibre que vam poder presentar a la llibreria en companyia de l'autora. I de l'altra, Premi llibreter Altres literatures, un premi agosarat, gens fàcil de recomanar però d'una gran qualitat Sukkwan Island, de l'autor David Vann.

Contra tot pronòstic he de dir que comparteixo les paraules del pregó de Pilar Rahola encarregada d'obrir l'acte i de reivindicació de l'ofici de llibreter. Una gran il·lusió de saber que tant l'alemany Peter Schössow, Premi Àlbum il·lustrat, com el nordamericà David Vann, es trobaven entre nosaltres. Esperava atenta les paraules de Vann, la seva novel·la em va trasbalsar durant dies i dies, i potser per això me l'imaginava un home introvertit i turmentat, i per contra és un autor encantador i agraït: "
És tot un honor i representa un dels millors moments de la meva vida. Estic content de poder-lo recollir en persona per donar les gràcies als llibreters, lectors ideals que es dediquen a construir comunitats entorn els llibres”.




Sentir l'emoció de la Blanca a l'hora de recollir un premi "que et cau del cel", "al qual no t'hi presentes", no té preu, gràcies Blanca per les paraules que ens vas dedicar.



Deixeu-me que faci una estirada d'orelles al Secretari General del Departament de Cultura per no saber que es trobava en un acte del Gremi de Llibreters i no d'Editors, i no saber justificar el per què desapareix un programa com L'hora del lector, ni dir-nos quin futur, incert, espera a la Institució de les Lletres Catalanes... això sí, ens va parlar de programes de foment de la lectura i bla, bla, bla...

Des d'aquí vull felicitar les portaveus del jurat, llibreteres de bandera, un petó guapes!
I també els editors i la gent de les xarxes comercials, que sense haver estat distingits enguany, volen compartir una estona amb els llibreters ja que en definitiva tots anem al mateix vaixell, o així hauria de ser.

Acabat l'acte, tothom cap al jardí a gaudir d'un sopar fred, del qual vaig tastar tres coses. Reconec que no tinc l'habilitat d'aquelles senyores que entre cop de colze i de bossa de mà prenen posicions i acaben amb les existències de tot, sort que de cava sí que n'hi havia.

5 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

Va ser una gran vetllada, sí senyora. N'hauríem de fer més!

18 de juny de 2011, 11:42 premi-llibreter-2011
el llibreter ha dit...

Moltes gràcies per facilitar-nos la feina! Ara que sé que els puc recomanar amb totes les garanties del món, només em falta llegir-los: doncs a la pila!

Salutacions cordials.

18 de juny de 2011, 12:44 premi-llibreter-2011
SU ha dit...

Nena, estàs feta una cronista estupenda!!!

I sí, sembla que aquests premis progressen MOLT adequadament.

Una abraçada amb ganes de veure't!

SU

22 de juny de 2011, 11:40 premi-llibreter-2011
Xavier Salomó ha dit...

Abans no acabi el mes corro a comprar el premi d'aquest any... si ja en tenia ganes fa mesos, ara em sobren motius!

22 de juny de 2011, 15:44 premi-llibreter-2011
viu i llegeix ha dit...

probablement el secretari general del departament de cultura podria ser-ho ( o no ) de qualsevol cosa, el que menys importa deu ser coneixer la realitat, el que han de fer és el discurs politicament correcte.

Gran crònica. Ara només queda llegir Sukkwan Island

23 de juny de 2011, 16:51 premi-llibreter-2011

Lectures de l'Espolsada: Precioso día para la boda

Lectures de l'Espolsada: Precioso día para la boda

dissabte, 25 de juny de 2011

Precioso día para la boda


Aquests dies llegir el diari i escoltar les notícies s'ha convertit en una cosa feixuga i que fa mandra, estem en un carreró sense sortida i que t'ho recordin a cada minut fa que l'ambient encara sigui més asfixiant fins al punt de preguntar-te però què estem fent? On vivim?

A servidora de vostès que sent nostàlgia d'un temps que no va viure, per qüestions òbvies, i que t'he mitificades certes coses, li ha caigut com un regal aquest llibre, Precioso día para la boda, d'una autora poc coneguda, Julia Stracehy, però pertanyent al grup de Bloomsbury, publicat en el seu dia per The Hogarth Press, l'editorial fundada per Virginia i Leonard Woolf.

Si us explico tot això, és perquè l'editorial Periférica, que el publica en castellà, està d'aniversari, fa 5 anys, fet que té molt mèrit en els temps que corren, això sol ja respon la meva pregunta què estem fent, però si a sobre tenen aquest catàleg tan acurat que ens acosta a la literatura del pot de confitura, menuda però deliciosa, ja justifica on vivim.

Tot això per dir-vos que he passat una estona encantadora amb la lectura d'aquesta novel·leta que passa en un sol dia. Som a Anglaterra, a la primavera de 1930, la Dolly s'ha de casar amb el seu promès, a qui amb prou feina coneix, però amb qui la seva mare ha decidit que ha de casar-se. No sembla tenir-ho massa clar quan es beu mitja ampolla de rom mentre es vesteix per l'ocasió. La casa plena de convidats, excèntrics alguns, i enigmàtics d'altres, Joseph, amic íntim de la núvia i qui sap si alguna cosa més. A la casa tot són corredisses i converses a peu d'escala entre els membres del servei. El que sembla una història lleugera és plena de bons moments, de diàlegs irònics i punyents, i una sàtira de la hipocresia que regna en algunes relacions familiars.

"-¿Y usted qué piensa del regalo de la señorita Dodo Potts-Griffiths? -le preguntó Evelyn, cuyos escrutadores ojos reflejaban el iluminado verdor del jardín que estaba al otro lado de la ventana.
Con dos estornudos bastante débiles, Joseph agarró la jarra del agua y la hizo oscilar de arriba abajo sobre su vaso (como el cubo de un pozo que sube y baja), escanciando un fino chorro de agua mientras lo hacía.
-Oh... ¿La pantalla de la lámpara? -dijo de repente con voz sorprendida. Se sacudió algunos mechones de pelo de la frente-. Bueno, es ciertamente una expresión hábilmente elaborada, y una satisfacción del instinto de manada, debo confesarlo, y, como tal, un regalo realmente apropiado para una boda -introdujo una gruesa corteza de pana en su boca, mascó con voracidad y extendió su mano para apoderarse de un bol gigante de bizcocho borracho, del que se sirivió con bastante liberalidad."

Com ja m'ha passat en altres llibres de l'època i amb aquest humor tan particular, tinc la sensació que malgrat gaudir-los al màxim em perdo coses, dites o escrites entre línies i que em fa una ràbia no acabar de captar... Aix, veieu per què hauria volgut viure anys enrere, ni que fos literàriament parlant... em consola poder llegir-los...

Publicat per Periférica
Traduït per Laura Salas Rodríguez

1 comentari:

kweilan ha dit...

Una bona recomanació. Aquests del grup de Bloomsbury els vaig tenir com a referència molt temps i llegia tot el que podia. Gràcies per aquesta ressenya! El buscaré. I bon estiu!

30 de juny de 2011, 23:10 precioso-dia-para-la-boda