Cultura es nega a negociar el caràcter d'entitat autònoma de la Institució de les Lletres Catalanes - VilaWeb

Cultura es nega a negociar el carter d'entitat automa de la Institucide les Lletres Catalanes - VilaWeb

de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'expericia de navegaci Si continueu navegant entenem que les accepteu. M informaci/a>


Noties

Dijous 09.06.2011 06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Cultura es nega a negociar el carter d'entitat automa de la Institucide les Lletres Catalanes

Les associacions d'escriptors no s'hi avenen i exigeixen m autonomia del departament

Men?ame

Francesc Parcerisas, el degde la Institucide les Lletres Catalanes, va tenir ahir una jornada intenssima de reunions sobre l'avantprojecte de llei de simplificaci que modifica extraordiniament l'entitat: de primer amb el conseller Ferran Mascarell i amb el secretari general de Cultura, Xavier Sol despr amb la junta de govern de la Instituci que no va presidir Mascarell, sinSol i finalment, a l'Ateneu Barcelon, amb les associacions d'escriptors lligades a la Instituci(PEN, AELC i ACEC). En unes declaracions a VilaWeb, Parcerisas en resumeix les posicions: 'El conseller, si m no el secretari, creu que inviable que la Institucies mantingui com una entitat automa. En canvi, les associacions d'escriptors ho consideren irrenunciable.' M encara, les associacions defensen la proposta de proposicide llei que van aprovar l'any passat i que encara da m autonomia a la Instituci com una empresa plica de dret privat, que el rang que tl'ICIC.

Xavier Soles mostra disposat a negociar tots els punts de l'avantprojecte, tret el de l'actual categoria jurica, d'entitat automa, que vol abolir. Assegura que s'erigiruna altra instituci que continuaressent l'gan de representacidels escriptors, amb capacitat d'actuar. 'El departament no es tanca a negociar el nou reglament que haurde regir la Instituci explica Parcerisas, per ara com ara, no hi ha ni una sola ratlla escrita i les associacions no estan disposades a cedir en canvi de promeses. Podrm dir, per tant, que les converses d'aquesta llarga vesprada han acabat en taules. I amb un empat no s'avan gaire.' I ara qu Diu Parcerisas que la setmana entrant es tornaran a reunir amb Xavier Solper parlar del reglament de la nova Instituci

L'Aula Sagarra de l'Ateneu Barcelon es va omplir d'escriptors i personatges lligats a la literatura. Un centenar de membres del PEN, l'AELC i l'ACEC. Comenta Parcerisas: 'Hem rebut moltes adhesions i cartes personals de tot arreu del m donant-nos suport. Aquesta resposta favorable ens encoratja, encara que, al departament, no els faci ni fred ni calor.' Les associacions presentaran allegacions a l'avantprojecte, tambho faran alguns particulars, i despr, abans de l'estiu, comenrel trit parlamentari.

Per quvol eliminar totes les entitats automes, el Departament de Cultura, i en concret la Institucide les Lletres Catalanes? Parcerisas respon: 'L'argument que les entitats automes s disfuncionals i que m fil de gestionar una administraciica. Ells es pensen que una manera de facilitar una polica unitia i transversal del departament. Peraixno tgens de relaciamb la Instituci perqu si es da el cas, i de fet ja va passar amb el Pla de Foment de la Lectura engegat pel conseller Tresserres, la Institucis'hi vincula sense cap problema. No hi veig cap problema de transversalitat.'





Lectures de l'Espolsada: Escolto, miro

Lectures de l'Espolsada: Escolto, miro

dissabte, 21 de maig de 2011

Escolto, miro


"Les coses de cada dia expliquen secrets a qui les sap mirar i escoltar... " Gianni Rodari




Un conte deliciós per compartir grans i petits sobre la importància de les coses menudes que ens envolten, les tenim a tocar, només cal respirar fons i obrir els ulls per veure que hi són.



Un llibre ple de silencis per copsar l'essència de les coses amb unes il·lustracions a llapis només amb un toc de color que el fan molt especial.



Va ser un dels meus llibres de Sant Jordi...

Publicat per Sleepyslaps

2 comentaris:

Un chat botté ha dit...

gràcies Fe, el buscarem!

24 de maig de 2011, 11:36 escolto-miro
biblioabrazo ha dit...

Una delicia de libro llena de sensaciones. Gracias por contárnoslo ;)

Ana

compartimos lecturas en www.biblioabrazo.wordpress.com

20 de juny de 2011, 16:54 escolto-miro

Lectures de l'Espolsada: Érase veintiuna veces Caperucita Roja

Lectures de l'Espolsada: Érase veintiuna veces Caperucita Roja

dissabte, 29 de gener de 2011

Érase veintiuna veces Caperucita Roja



Els llibreters i les llibreteres tenim fama de queixar-nos sempre, no diré que no sigui veritat, però tampoc negaré que tenim uns quants motius per fer-ho. I tanmateix, el nostre ofici ens permet fer descobertes i ens sorprèn amb petits llibres que quan surten de la caixa et canvien el dia.
Hi ha editors fantàstics que ho arrisquen tot per fer un pas més enllà, per oferir-nos alguna cosa que trenqui amb l'establert, però sobretot que ens faci pensar una mica i riure.

Media Vaca defineix la seva col·lecció, Libros para niños, així:

"La vaca es el animal más extraordinario que existe. Nos la comemos con patatas, hace bonito en el campo y es fuente de inspiración para artistas y poetas. Uno de los estómagos de la vaca se llama libro, y no debe extrañarnos, porque el libro es el segundo animal más extraordinario. Lo manchamos de salsa, hace bonito en las estanterías y a través de él nos llegan regularmente las ocurrencias de artistas y poetas.

La vaca es un rumiante: se traga el alimento para más tarde devolverlo a la boca y masticarlo con tranquilidad. Exactamente de esa forma se deberían leer los libros: volviendo a ellos en diferentes ocasiones y masticándolos a fondo para asegurarnos una digestión placentera.

Los niños aprenden con los libros, pero también con las piedras, las moscas, las hormigas y las arañas. Aprenden con todo. Aprenden jugando. Y no se cansan de aprender. Por eso es absurdo que existan libros aburridos y que se pierda el tiempo con ellos en lugar de dedicarlo a observar a los escarabajos peloteros. Algunos de los más aburridos están hechos por gente con mentalidad de sastre que cree que los libros para niños deben ser como los trajes para niños: varias tallas más pequeños. La mirada inocente del niño nada tiene que ver con los pantaloncitos. Si no se entiende todo, ¿qué más da? Pocos adultos pueden explicar por qué vuelan los aviones y sin embargo no tienen miedo a viajar en ellos.

A excepción de los que se hacen para idiotizar, cada libro contiene el fragmento de un plano del tesoro (o al menos así se decía antes). Sólo cuando reunamos todos los pedazos seremos capaces de descifrar ese secreto que parece tan bien guardado. A veces uno se toma su tiempo. No es raro empezar a leer a los 7 años y ver que a los 77 seguimos con el mismo libro entre las manos."

Seguint totes aquestes premisses, he descobert 21 caputxetes diferents vistes per autors japonesos i que m'han robat el cor.









Si teniu un mal dia, poseu un llibre de Media Vaca a les vostres vides.

Publicat per Media Vaca

4 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

brutal, aquests de mediavaca!!

30 de gener de 2011, 17:39 erase-veintiuna-veces-caperucita-roja
Un chat botté ha dit...

Fe, el tens a la llibreria? l'havia demanat per la biblioteca i m'havien dit que estava descatalogat!

3 de febrer de 2011, 7:11 erase-veintiuna-veces-caperucita-roja
L'Espolsada llibres ha dit...

Sí que el tinc sí :)

3 de febrer de 2011, 9:53 erase-veintiuna-veces-caperucita-roja
Un chat botté ha dit...

ai mareta, aquestes llibreteres tan eficients acabareu amb mi! la meva economia no remonta, però jo no puc viure sense un llibre com aquest. Pensar que un dia desaparegui definitivament del mercat i jo no pugui tornar a veure aquella caputxeta que fa bistecs de llengua de llop per tot el veinat!

3 de febrer de 2011, 15:56 erase-veintiuna-veces-caperucita-roja

Lectures de l'Espolsada: En el cielo i En el jardín

Lectures de l'Espolsada: En el cielo i En el jardín

dissabte, 26 de novembre de 2011

En el cielo i En el jardín

Amb la boca ben oberta em vaig quedar quan van arribar aquests dos llibres, treien el cap entre tanta grisor i piles de novetats, va ser obrir-los i ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh! Dos tresors per explicar les coses que hi ha al cel i en un jardí als més petits, o bé, dos tresors per regalar a un adult amb sensibilitat plàstica i que no tingui vergonya d'emocionar-se a la secció infantil de la llibreria.











Publicat per Oceano Travesía

2 comentaris:

SU ha dit...

Em pots dir "copiona": ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh

Petó i boa setmana...

SU

27 de novembre de 2011, 23:58 en-el-cielo-i-en-el-jardin
SU ha dit...

Jolín, volia dir "bona" setmana!

Ciao, i perdoneu.

SU

27 de novembre de 2011, 23:59 en-el-cielo-i-en-el-jardin

Lectures de l'Espolsada: Els castellans

Lectures de l'Espolsada: Els castellans

dissabte, 7 de maig de 2011

Els castellans


Els castellans és un llibre d'onze relats que l'autor ha anat publicant a la revista L'avenç. Ara, compilats en un sol volum, aquests contes són com un mirall que ens recorda la por que tenim a allò desconegut i que ens és estrany i que pot pertorbar la nostra quotidianitat. Jordi Puntí, un cop més, demostra un gran domini de l'escriptura amb aquests contes curts i aguts i amb aquell to que fa que els seus llibres siguin entranyables i que el record duri dies i dies.

Puntí recorda la seva infantesa a Manlleu, a l'escola, al carrer i als pisos de Can Garcia que van acollir l'onada d'immigració espanyola. Els prejudicis i la por no han canviat i aquelles parets que acollien les famílies procedents d'Andalusia i Extremedura ara acullen magrebins, subsaharians... però els recels, per desgràcia, continuen sent els mateixos.

Puntí diu que "la infantesa és una ficció perquè no tenim records, i totes les experiències són noves i tenen un component fantàstic. Quan més endavant la recordem tendim a viure-la com una pel·lícula."

Aquest és el to dels relats de Puntí, l'escola, els hermanos, els jocs al carrer, al bar, els cromos, els pòsters teixeixen la ficció que acompanya personatges reals i una memòria col·lectiva que parla de temes molt més profunds que continuen vigents.

"Ara la gent diu: "els moros", "els negres", "els xinos". Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present. Però no serveix de res, no se n'aprèn res: la funció busca nous arguments cada dia."

Una lectura m'atreviria a dir que imprescindible en els temps que corren i, sobretot, en aquesta setmana que ha sortit un estudi que desmantella els arguments d'alguns partits xenòfobs.

Publicat per l'Avenç

5 comentaris:

Racó per llegir ha dit...

Puntí em va decepcionar amb "Maletes perdudes" i ara per ara aquest autor no m'atrau gens... Així que em sembla que deixaré aquesta recomanació per més endavant, si de cas. Igualment, bona ressenya!

7 de maig de 2011, 16:48 els-castellans
L'Espolsada llibres ha dit...

Em sap greu no estar d'acord. Entenc que la història de Maletes perdudes no pugui atraure, el que no es pot negar és que està molt ben treballada i escrita. Els castellans són articles amb un rerefons social molt interessant.

7 de maig de 2011, 21:10 els-castellans
SU ha dit...

Carai, una veu crítica amb "Les maletes perdudes"!

Ja ho deia aquella: "Sobre gustos...".

Gràcies per la recomanació, Fe!

Una abraçada,

SU

9 de maig de 2011, 16:35 els-castellans
Tonina ha dit...

Fa ganes. L'hauré de buscar. M'agrada com escriu Puntí, directe...
Salutcions

12 de maig de 2011, 10:41 els-castellans
Emma Puig ha dit...

A mi m'ha agradat molt Els Castellans, per generació comparteixo situacions amb en Jordi i tot i que al meu poble anàvem tots junts a escola(catalans i castellans), hi ha comentaris de poble que els havia sentit. A més, escriu amb un humor molt bó i el recomano molt!!!

Per cert, Maletes perdudes també em va agradar molt i el recomano

17 de maig de 2011, 23:26 els-castellans

Lectures de l'Espolsada: El poni roig

Lectures de l'Espolsada: El poni roig

dissabte, 16 d’abril de 2011

El poni roig


En Jody és un nen de deu anys que viu en un ranxo a la vall de Salinas, Califòrnia. És un enamorat dels cavalls i el seu pare, home rude de poques paraules i afalacs, li regala un poni. Un regal rebut amb molta il·lusió i que tanmateix li farà descobrir les dues cares d'una mateixa moneda, l'amor i la pèrdua.

El poni és una metàfora del pas de la infantesa al món dels adults i Steinbeck ho fa de la mà de quatre relats magistrals sobre en Jody i la seva relació amb els cavalls. Realistes i gens edulcorats. Viatge a l'Amèrica rural, descripcions precises diria que cinematogràfiques.

No es pot explicar massa l'argument perquè són quatre relats excel·lents, petits, però escrits només per gaudir del plaer de llegir bona literatura.

El traductor, Joaquim Mallafrè, ha enregistrat amb la seva pròpia veu, la lectura d'un fragment, no us el deixeu perdre. Una joieta més que passa a engrossir el catàleg del Cercle de Viena.



Publicat per Viena

4 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Porto molt de retard en les teues recomanacions, ara mateix m'hi poso.

Este está clar que me l'apunto tots els d'esta editorial els estic llegint :)

Terra de llibres

17 d’abril de 2011, 11:31 el-poni-roig
Un chat botté ha dit...

Fe, el recomanes per a joves també?

18 d’abril de 2011, 7:10 el-poni-roig
L'Espolsada llibres ha dit...

Bajoqueta, celebro sentir-te de nou.
Glòria, i tant! Una molt bona novel·la juvenil.

18 d’abril de 2011, 16:08 el-poni-roig
vasobrerodes ha dit...

Jo l'acabo de llegir. La traducció és boníssima.

25 de novembre de 2013, 21:16 el-poni-roig

Las vacaciones de Holden: EL PÁJARO ESPECTADOR (WALLACE STEGNER)

Las vacaciones de Holden: EL PÁJARO ESPECTADOR (WALLACE STEGNER)

domingo, 2 de enero de 2011

EL PÁJARO ESPECTADOR (WALLACE STEGNER)

“Seguridad, dice Karen Blixen con desdén. A ella le fastidia oxidarse sin gruñir cuando lo que quiere es relumbrar por el uso. Finge que pensar su vida en palabras, eso que la ha convertido en una figura internacional, tiene menos sustancia que la vida de acción que vivió en otros tiempos. En todo caso, al final volvió a casa. Incluso en ella persisten los ecos de la tortuga y el caracol; acarrea la seguridad sobre sus espaldas. La seguridad es un deseo humano... legítimo -¿no es así?- y el hogar, dice el viejo hombre sabio Robert Frost, es el lugar donde, cuando uno llega, es acogido.”

El pájaro espectador

Wallace Stegner

Con la salvedad, quizá, de Cicerón, si es que como tal puede ser considerado, nunca he disfrutado de la lectura de los clásicos del estoicismo. De hecho, recuerdo el estudio de Séneca como una de las tareas más pesadas de mis años de estudiante de Filología Clásica. Y ello, pese a que me identifico con buena parte de su ideario; o precisamente por ello, pues, como a la hermana huraña de aquella brillante comedia francesa, tampoco a mí me gustan demasiado las personas que tienen los mismos defectos que yo. Sin embargo, no es poco lo que disfruto leyendo a Wallace Stegner.

Digo “sin embargo” y digo bien, porque no hay duda de que su narrativa es la de un estoico. Para empezar, en El pájaro espectador, novela que aquí me trae hoy, se cita de modo explícito a Marco Aurelio, Epicteto y al propio Cicerón. Para seguir, sus narradores son hombres maduros o ancianos que soportan con más o menos resignación –después de todo, Séneca también fue un viejo con terrible salud de hierro- la herrumbe del propio cuerpo, simple carcasa del alma. Todo muy estoico, sí señor. Pero donde Séneca, Marco Aurelio y Epicteto se me atragantan, Stegner, a un tiempo sombrío y luminoso, intelectual y sincero, severo y sentido, se alza con brillantez.

Puede que no despierte El pájaro espectador, más gótica y europea, las mismas emociones que la vitalista y americana En lugar seguro, pero se halla estrechamente emparentada con ella. Es más, las palabras “en lugar seguro” se repiten como una fórmula homérica a lo largo de toda la novela y uno de sus conflictos motores es la necesaria y difícil elección entre la Felicidad y la Seguridad, muchas veces en sentidos opuestos en la encrucijada de la vida. Como botón de muestra, ahí tienen el brillante párrafo sobre la baronesa Blixen que abre esta entrada, o bien este otro:

“Y me obliga a recordar qué poco cambia la vida: cómo, sin sucesos dramáticos ni resoluciones elevadas, sin tragedias, incluso sin pathos, un hombre razonablemente dotado y razonablemente bienintencionado puede cruzar la gran cocina del mundo de un extremo a otro y llegar hambriento a la puerta trasera.”

(ibidem)

Poco más tengo que decir, salvo desearles que, como yo, abran el nuevo año con buenas lecturas y, por supuesto, invitarles a que lean, lean a Wallace Stegner.

11 comentarios:

Elena Rius dijo...

He leído hasta ahora sólo dos obras de Wallace Stegner, "En lugar seguro" y "Ángulo de reposo". Ambas me han gustado mucho, quizá la primera algo más. Apunto para 2011 esta nueva lectura de Stegner como imprescindible, sólo con las dos citas ya sé que me va a encantar.

3 de enero de 2011, 11:12 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
Oscar dijo...

Me pasa como a Elena, pero aun más limitado. Solo le lei "Angulo de reposo" y me fascinó. Tengo entre mis proyectos inminentes releerlo. El otro día tuve en la mano este volumen que comentas. Igual que Elena, tras leer tu crítica e invitación, se que me tiene que gustar. Lo compraré (en realidad no se porqué no lo compré el otro días, la pinta ya era magnífica, pero ahora iré reforzado). Gracias por el comentario.

Saludos

3 de enero de 2011, 22:46 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
Olvido dijo...

Estaba pedida para Reyes;-)

Un abrazo Ceci y Feliz Año!

4 de enero de 2011, 0:09 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
CEci dijo...

Gracias a vosotros por vuestras visitas. Y sí, Stegner es imprescindible. Se lo ganó a pulso con la magistral "En lugar seguro"

Abrazos varios y feliz 2011

4 de enero de 2011, 18:33 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
madison dijo...

Lo he terminado hace pocos días, es mi tercer Stegner.
Me encanta como escribe, se nota que es un apasionado de la naturaleza.
Una gran historia de amor que al pricipio del libro creí que se centraría mucho más en el hijo.

Si tuviese que decir alguna "pega" al libro diría que la parte de Dinamarca en la que explica la historia entre padre, hijo, hija, la encontré inverosimil, por lo demás todo maravilloso

6 de enero de 2011, 18:07 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
CEci dijo...

Es cierto, Madison. Si se analiza por separado, no resulta demasiado verosímil. Pero es con estos episodios como se logra crear el goticismo de esta novela.
Y sí, el conflicto padre-hijo se mantiene tan sólo latente.
Stegner es un maestro.
Muchas gracias por la visita, Madison.
Un abrazo

7 de enero de 2011, 16:45 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
Oscar dijo...

Maravilloso. Muchísimas gracias por la recomendación. Lo compré anteayer y ayer lo había acabado. Es magnífico. Me recuerda la sensación que me dejó "Angulo de reposo". Evidentemente no tengo más remedio que buscar "En lugar seguro". ¿Has leido sus relatos completos?. Es que los he visto en una edición en inglés y me han tentado.

9 de enero de 2011, 14:51 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
CEci dijo...

Me das envidia, Óscar, porque tienes aún por descubrir al mejor Stegner: "En lugar seguro" es, con diferencia, la mejor de las tres novelas que lleva rescatadas Libros del Asteroide, que ya es decir. Y no, no he leído sus relatos completos pero ahora también me tientan.
Gracias a ti por la visita y el comentario.
Un saludo

9 de enero de 2011, 16:21 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
L'Espolsada llibres dijo...

Simplemente genial. Aunque es cierto que En lugar seguro es un libro de cabecera para mí. Tengo pendiente Ángulo de reposo. Stegner es muy grande.

13 de enero de 2011, 15:34 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
Angéline dijo...

Feliz año, CEci, que no te saludé en los últimos días del 2010. Eres una fuente inagotable de buenas recomendaciones y ya sabes que los que leímos "En lugar seguro" quedamos como hechizados con Stegner. Quién podría resistirse a él y a tu opinión sobre "El pájaro espectador". Me veo mañana buscándolo por Coruña. Gracias y un abrazo fuerte.

14 de enero de 2011, 1:58 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
CEci dijo...

Sí que es grande, sí. A ver si siguen reeditándolo por aquí.

------
¡Gracias, Angéline! ¡Feliz año para ti también! Stegner & co. lo ponen fácil, la verdad. Ya me contarás.
Otro fuerte abrazo para ti.

14 de enero de 2011, 23:21 el-pajaro-espectador-wallace-stegner
 

Lectures de l'Espolsada: El pájaro espectador

Lectures de l'Espolsada: El pájaro espectador

dissabte, 15 de gener de 2011

El pájaro espectador


"Y me obliga a recordar qué poco cambia la vida: cómo, sin sucesos dramáticos ni resoluciones elevadas, sin tragedias, incluso sin pathos, un hombre razonablemente dotado y razonablemente bienintencionado puede cruzar la gran cocina del mundo de un extremo al otro y llegar hambriento a la puerta trasera."

Joe Allston és un agent literari ja retirat que viu amb la seva dona, Ruth, a Califòrnia. Viuen tots dos sols perquè els pares ja són morts i l'únic fill que tenien també. Un bon dia en Joe obre el correu i entre la paperassa hi ha una postal d'una vella amiga des de Dinamarca.
Anys enrere, just després de la pèrdua del fill, en Joe i la Ruth fan un viatge durant mesos per terrers daneses d'on provenia la mare d'ell.
La postal remou en Joe i els records del passat fan que busqui els dietaris que va escriure durant la seva estada a Dinamarca. Cada vespre abans d'anar a dormir en Joe llegeix en veu alta, com si fos un conte, el diari danès a la Ruth. És així que sabem de primera mà com va ser aquell viatge en vaixell fins a Dinamarca, la trobada i posterior amistat amb l'aristòcrata Astrid, emparentada amb la genial Karen Blixen. Els escrits de fa vint anys els ajuden a fer balanç d'una vida i a parlar de sentiments i emocions que havien quedat enterrats pel pas del temps.
Jo no sé què té Stegner quan escriu, simplement el trobo genial, la prosa m'enamora (no sóc l'única). La novel·la està organitzada en present i passat o el que podria ser el mateix dia i nit. Durant el dia coneixem com és la vida d'una parella jubilada que ha viscut tota una vida un al costat de l'altre i que només els queda esperar... i a la nit viatgem al passat. De dia vivim els Estats Units i a la nit vivim una Europa nòrdica, gòtica, freda i desconeguda. No desvetllaré res més del contingut. Només us convido a passar i a llegir-lo. Stegner té una gran ploma i en aquest cas acompanyada d'un humor subtil.

"Manon repitió algo que el padre de Astrid solía decir, que si un danés se caía en el mar y las olas le arrastraban al sur, tendría que saber alemán; si lo arrastraban hacia el oeste, inglés o francés; si hacia el norte o el este, noruego, sueco, finés o ruso. De manera que todos los daneses estaban obligados a prepararse para el día en que se cayesen al mar."

Hi ha gent que em pregunta si no em canso de llegir vides d'altres, si no m'avorreixen les novel·les amb tan poca acció, jo que sóc del parer que la vida té prou emocions per si sola, em conformo amb la bona literatura, la de Stegner capaç d'emocionar-me, de fer-me sentir i pensar... I és que en definitiva, de què està feta la vida sinó de sentiments?

Publicada per Libros del Asteroide

8 comentaris:

Pilu ha dit...

Suposo que hauràs llegit els altres dos llibres... Són magnífics. Aquest el començaré de seguida.

15 de gener de 2011, 12:33 el-pajaro-espectador
L'Espolsada llibres ha dit...

He llegit En lloc segur, que és extraordinari: http://lespolsadallibres.blogspot.com/2008/11/en-lloc-segur.html
Em falta Ángulo de reposo que el tinc a la pila. Ja em diràs què t'ha semblat aquest.

15 de gener de 2011, 12:44 el-pajaro-espectador
Pilu ha dit...

Va ser el primer llibre que vaig llegir el 2010. Fantàstic. http://pilublanco.blogspot.com/2010/01/angulo-de-reposo-de-wallacer-stegner.html

15 de gener de 2011, 12:54 el-pajaro-espectador
viu i llegeix ha dit...

em va encantar "en lloc segur", aquest hi anirà al darrera.

comparteixo 100% l'últim paragraf

15 de gener de 2011, 19:11 el-pajaro-espectador
kweilan ha dit...

Me l'apunto de seguida.

16 de gener de 2011, 17:06 el-pajaro-espectador
Miquelg ha dit...

Me l'acabo de llegir i m'ha agradat molt, sobretot la lucidesa de pensaments d'una persona que està al final de la vida. És sorprenent com presenta les reflexions i la relació amb la dóna, una relació de molts anys que suposa que quan es miren saben què pensen.
Sí. Ara que que està de moda la gestió de les emocions en Joe Allston mostra ser-ne un bon coneixedor de les pròpies.
Un repàs d'una experiència viscuda de diferent manera per la Ruth i el Joe.

18 de gener de 2011, 12:21 el-pajaro-espectador
Mireia ha dit...

La combinació Stegner-Asteroide segur que no decebrà, així que... apuntat.

EN LLOC SEGUR em va agradar força.

19 de gener de 2011, 11:42 el-pajaro-espectador
L'Espolsada llibres ha dit...

Miquel, és bonic veure com es coneixen amb la mirada, però també ho és saber que malgrat compartir tantes coses cadascú les viu i les sent de manera molt diferent.
Els qui no l'hàgiu llegit encara, ja direu cosetes.

20 de gener de 2011, 17:02 el-pajaro-espectador