Dissabte, 28 de maig de 2016

Hi ha setmanes que no donen per massa cosa i en canvi n'hi ha d'altres que les vius amb molta intensitat. Dimarts tens el privilegi de tenir dos grups de 5è d'una escola escoltant la Noemí Mercadé explicant-los què vol dir ser editora i dos grups de 6è amb en Jordi Martín Llorent explicant-los què vol dir ser traductor... quan s'acaba el temps de la visita i els nanos demanen de voler quedar-se perquè encara els queden preguntes per fer és simplement genial.

Dimecres vaig tenir el privilegi de ser convidada a dinar a casa de l'Editora amb majúscules, Siliva Querini, per conèixer una autora, la Julia Montejo i el seu proper llibre, i per fer un tastet de les novetats de Lumen de cara a la tardor. La trobada en un marc incomparable i amb maduixes amb xocolata va ser el preludi del que viuríem dijous al vespre. Com ja sabeu, un cop al mes tenim club de lectura, aquest era especial perquè llegíem Mi maravillosa librería de la Petra Hartlieb, una història molt personal d'obrir una llibreria. Per fer aquest llibre vaig voler fer-me acompanyar de llibreters perquè la gent del club ens poguessin preguntar tot allò que els passés pel cap (aquesta era la idea original, després t'adones que quan asseus uns quants llibreters a parlar del seu ofici podrien passar dos dies xerrant i encara hi seríem).

Va ser un vespre molt bonic, no passa sovint que tot un grup nombrós de gent s'assegui a sentir parlar sobre la teva feina i és d'agrair com també ho és que companys llibreters deixessin el seu cau per poder ser a l'Espolsada. Va ser una vetllada molt intensa, plena de passió i anècdotes però també de reflexions interessants sobre el nostre ofici, el sector (editorials i distribuïdors inclosos) sobre la importància de la literatura infantil i juvenil com a base dels lectors del demà. Un vespre de molta complicitat, un punt terapèutic, vam riure molt i sobretot vam sentir-nos segurs, saber que no estem sols en aquesta dèria nostra de prescriure i recomanar els llibres que tant ens agraden, però també vam reivindicar el nostre negoci i la necessitat que la gent compri llibres a les llibreries com a eina de supervivència.

Moltes gràcies per fer-ho possible "A seguir porque no nos queda más remedio. Porque no hay nada que sepamos hacer mejor. Porque no hay nada que nos guste hacer más." com diu la Petra Hartlieb, autora de Mi maravillosa librería.

Gràcies a tota la gent del club per fer que la màgia sigui possible un mes rere l'altre i no quedi en un somni. I gràcies al magazín cultural Catorze per haver-nos-hi acompanyat.