Dissabte, 23 de juliol de 2016
En plena canícula estival tothom acumula pròposits, el més recurrent és llegir, sentir la frase "jo només llegeixo a l'estiu" és un fet habitual a la llibreria. Els bons lectors desperten de la letargia produïda per Sant Jordi, carreguen amb molts llibres i ara comencen a acabar-se'ls, els lectors espontanis es deixen caure a la llibreria perquè han sentit a la ràdio o han llegit en una revista qualsevol que el llibre de l'estiu ha de ser tal... els llibreters que esperem ansiosos l'arribada de lectors tenim les nostres apostes a punt. Han estat un parell de mesos de molta calma que et permeten fer lectures amb tranquil·litat i llegir alguna novetat d'ara mentre fas equilibris amb les galerades de les novetats de tardor. Tens ganes que la gent s'acosti per poder-los dir: llegeix-te aquest!
Un dels llibres que m'ha acompanyat és Sofía o el origen de todas las historias de l'autor sirià Rafik Shami, no vaig acabar de trobar el moment per l'anterior llibre i amb aquest no volia que em passés el mateix, recordo Una mà plena d'estels, una lectura d'adolescència que m'havia agradat molt i volia retrobar-me amb aquest narrador d'històries. En aquest llibre Shami recrea l'enyorança pel seu país d'origen Síria, ell que viu exiliat a Alemanya fa més de 40 anys, construeix un alter ego, Salman, que viu a Roma i està casat amb una farmacòloga, per explicar-nos el record, l'enyor i el desig de tornar a trepitjar els carrers de Damasc. A través de la mirada de Salman, exiliat polític, que fa molts anys que no pot tornar a Síria perquè està fitxat pels serveis secrets, Shami prepara en el desig un viatge per tornar a veure els seus pares, recuperar els amics, retrobar antics amors però sobretot per sentir i gaudir de les olors, dels jardins, dels gelats de festuc, per perdre's pels carrers on conviuen jueus, cristians, musulmans... Els pares que fa anys que no el veuen no el deixen tornar fins que el seu nom no hagi desaparegut dels serveis secrets i de sobte, la trucada arriba, tornar a casa és segur.
En Salman prepara el viatge de retorn amb molta cura, la retrobada amb els seus se li fa estranya són molt anys sense contacte però la Sofia, la mare, és la baula de complicitat necessària per tornar a encaixar en un país que ja no és tal com recorda. Sota els carrers, rere la convivència, les olors i la bellesa de la ciutat hi ha una capa molt espessa de por, de silenci i de saber-se observat a tothora. La novel·la deixa entreveure de què fugen els sirians ara, no només de les bombes i la guerra sinó de la tensió psicològica acumulada durant anys, d'una manca de llibertat absoluta que encara era sostenible per la bellesa de l'entorn, ara ni això. Shami posa la mirada també en el paper d'Europa i d'Occident que ha donat suport al règim quan li ha convingut. Malgrat tot, la novel·la és una filigrana narrativa que conté mil històries petites com la de Sofía, la d'Aída i en Karim i és plena de sensualitat. Tot i que Shami escriu en alemany beu de la tradició oral i això és tradueix en un llibre imprescindible i en una bona lectura per aquest estiu. Paraula de llibretera
Traduït per Susana Andrés
Edita Salamandra