Si hi ha un llibre cridat a ser l'èxit de la temporada per a mi no parlarà ni d'esglésies ni del cementiri dels llibres perduts sinó de la construcció més difícil a la que aspirem els humans, les relacions. Tan poca vida és per sobre de tot un llibre que parla de com es forja una amistat i com la tribu d'amics i familiars, que tu tries, esdevé el pilar fonamental d'una vida. Tan poca vida és una història d'amistat, d'abús, d'abandó, d'acolliment, de l'adopció, de la generositat, del mal, del cos, la perversió, un tractat del dolor però també de l'esperança.

Jude, JB, Willem i Malcom són els puntals d'una novel·la que ens explica la vida de quatre amics que comparteixen pis a Manhattan, quatre nois atractius i amb èxit professional que sembla que s'hagin de menjar el món fins que tanquen la porta de casa. I és que Tan poca vida descriu, precisament, allò que no volem o no podem ensenyar els altres i que queda de portes endins. En Jude, JB, Willem i Malcom són amics des de la universitat, comparteixen habitació a la residència d'estudiants i és des d'allà que anirem sabent els secrets inconfessables d'uns i els altres però sobretot d'en Jude. Aquell noi tímid que no vol mostrar mai el seu cos, a qui no li coneixem mai una relació sentimental, que no parla de la família ni del passat, que s'autolesiona i que troba en Willem un amic amb qui caminar de bracet. 

En Willem també porta a la motxilla la vida d'un germà discapacitat amb uns pares superats per la situació i que en un moment cabdal rep el suport d'en Malcom. I així, de mica en mica entren en joc les vides de tots quatre, un pintor, un advocat, un arquitecte i un actor. Tan poca vida és una novel·la de protagonistes i de secundaris silenciosos que són molt rellevants, penso en l'Andy, en Harold i la Julia i en tants d'altres que configuren una xarxa de salvament per al dolor. 

Podria explicar-vos i desgranar-vos tot allò que passa dins la novel·la, però no ho faré perquè m'agradaria que us passés el mateix que a mi, que mentre la llegiu sentiu una necessitat irrefrenable de parlar amb algú, de compartir el llibre, d'emocionar-vos, d'aturar-vos a respirar fons, de plorar, de fins i tot parar la lectura perquè fa mal, molt mal, sobretot perquè saps del que som capaços els humans. Tan poca vida radiografia a la perfecció la maldat i les conseqüències, m'atreviria a dir irreparables, que pot arribar a tenir en una persona vulnerable i a qui la vida no dóna una oportunitat de veritat fins a l'edat adulta. En Jude arrossega un passat tan dolorós que posa a prova constanment tothom que l'envolta i l'estima, és aquí on la novel·la posa la lupa, en la generositat i l'estima dels seus amics perquè Tan poca vida també és un elogi de l'amistat genuïna, aquella imperfecte, amb petites gelosies, enfrontaments però que està a l'alçada quan cal.

Tan poca vida és d'aquells llibres que deixa un buit immens quan l'acabes perquè saps que trobaràs a faltar els protagonistes i alhora et consoles pensant que són d'aquells que romanen per sempre més dins teu, com si els coneguessis, com si fossin part de tu i així els saps vius per sempre més. Entenc i comparteixo que la novel·la, tan extensa, pot presentar alguns alt i baixos, alguns la critiquen per fer poca referència a l'actualitat però precisament aquesta manca de concreció i el fet de parlar de temes universals fan que estigui destinada a ser un clàssic.

Voldria destacar la tasca de la traductora, Aurora Echevarría, per la immensitat de tot plegat, per la bona feina i perquè assumir el repte de traduir-la no era una empresa gens fàcil. I felicitar, un cop més, Silvia Querini per la gosadia de publicar-la malgrat les 1000 pàgines. 

Edita Lumen

Traduïda per Aurora Echevarría