Dissabte, 26 de novembre de 2016
Si hi ha algú capaç de parlar amb convicció, força i passió de la feina, aquests són els traductors. Si a més parlen dels llibres que han traduït i que han estimat aleshores arriba el d'ahir a la nit. Més de dues hores parlant de literatura, ofici, arrancant somriures, preguntes i despertant curiositats. Ja fa unes mesos que vaig plantejar-me que els traductors havien de tenir un vespre només per ells. A la llibreria sempre hi han tingut cabuda, els he convidat i he mirat de comentar, explicar i reivindicar l'ofici tant com he pogut, però tocava que fossin ells els protagonistes. Els vaig demanar que triessin dos llibres dels molts que han traduït, vam descartar llibres que a la llibreria ja havien tingut un protagonisme per fer arqueologia i desenterrar petites joies que potser no han tingut el reconeixement merescut.
L'ofici de traductor és solitari, invisible i no sempre reconegut. Els traductors demanen el reconeixement que els pertoca en tant que autors de la traducció i per això caldrien certes pràctiques de bon ús com que el seu nom aparegués a la coberta dels llibres; que se'ls tingués en compte quan ve l'autor del llibre a fer promoció i que no hagin d'anar d'incògnit a demanar una dedicatòria; que se'ls pagués un sou digne que els permeti traduir bé, ràpid però no amb presses i si jo fos dels editors me'ls enduria de gira i els pagaria un sopar, perquè si ahir haguessin sentit en Jordi, l'Anna, la Marta i l'Albert parlant de Richard Yates, Siri Hustvedt, John Williams, Joseph Conrad, Marcello Fois, Virgilio Giotti, Elizabeth Smart i Alfred Hayes haurien viscut la màgia de quan algú parla de l'ofici des de l'ànima.
D'ells vam saber que per una frase l'Anna va llegir Mentre agonitzo de Faulkner per saber si entenia i podia transmetre el que Marcello Fois volia, que la Marta es va fer un tip de reinterpretar els salms o que en Jordi s'ha tornat un expert en descriure obres d'art que no existeixen. L'Albert va haver de veure que algú li corregia la paraula bestia (tia àvia) per bèstia i que aquell maleït accent canviava el sentit de tot un llibre. També vam descobrir que hi ha llibres petits que no els surten a compte perquè són llibres parany que requereixen moltes hores però que després la sensació és immensa quan han aconseguit desxifrar l'autor i fer que en català soni natural. En canvi hi ha llibres extensos que són un pim pam, que els permet gaudir del que fan encara que no sigui alta literatura i vam descobrir que el pitjor que els pot passar és traduir un llibre que no els agradi i que a més estigui mal escrit perquè aleshores han de fer un exercici de contenció per no reescriure el llibre, fins al punt que algú va confessar haver signat traduccions amb pseudònim. Traduint s'aprèn molt i hi ha autors que et porten a descobrir autors. I el més important, els traductors no tradueixen en pijama!
Em quedo amb quatre frases que resumeixen molt bé el que ahir ens van explicar.
"Traduir és un gronxador entre el patiment per entendre bé què ha volgut fer l'autor i buscar com substituir-ho." Anna Casassas
"Per a mi traduir és un exercici de contenció i de creativitat, la feina més difícil i gratificant que he fet i faré mai." Albert Torrescasana
"Traduir és cuinar un plat estranger amb ingredients de la terra." Marta Pera Cucurell
"Traduir és provar de reconèixer-se en l'altre dins del misteri de la literatura." Jordi Martín Lloret
Una literatura és gran no només per la producció pròpia sinó per tenir la millor literatura universal traduïda en aquest cas al català, amb el planter de traductors que tenim això està garantit, ara ens cal com a societat estar a l'alçada. Saber que quan comprem un llibre ben traduït ajudem a mantenir un ecosistema molt precari. Des de la llibreria ahir vam sembrar una llavor més, esperem que doni fruits. Demano als que vau venir que feu d'altaveu del que vau sentir. Llegiu llibres i regaleu-vos moments (ahir vam viatjar des de Sardenya, a Nova York, als mars del sur, a Trieste, Califòrnia i a la natura en estat pur de l'Amèrica profunda) simplement màgic, però perquè tot això tingui sentit compreu i regaleu llibres!
Moltes gràcies a tothom que va venir, a les fades de la llibreria per tot i més i a vosaltres quatre! Visca la literatura!