Dissabte, 1 d'abril de 2017
El març és un mes estrany a la llibreria, hi ha poca venda però l'olla de Sant Jordi fa xup-xup i pels llibreters és un mes estressant, ple de dubtes, incertesa i cansament. La màquina editorial es desplega i has de barallar-te amb alguns comercials per tenir llibres, descomptes i tota una sèrie de coses que fan que quan sents la paraula Sant Jordi la cara se't transformi. És un mes que esgota físicament però mentalment, també. Fas compres llarguíssimes que es tradueixen en piles de capses plenes de llibres que no saps on posar, vols llegir per arribar a Sant Jordi amb un ventall ric de recomanacions però quan arribes a casa t'adorms. Aquest març he acumulat dinars amb autors, llibreters, viatges a Barcelona, taules rodones al ClJCAT, quatre clubs de lectura, visitar dos grups de tercer d'ESO un dilluns al matí, rebre dos grups de tercer i dos de quart de primària, una mare malalta i un fill a qui li han caigut dues dents.
Fruit de tot plegat he hagut de redreçar-me l'esquena dues vegades a l'osteòpata, però també m'he omplert d'energia de conèixer en David Trueba, la Maggie O'Farrell, xerrar amb l'Anna Guitart, saludar autors, companys d'ofici, rebre missatges bonics i acabar el mes dinant amb en Carles Capdevila amb tota una lliçó de vida que recull el llibre La vida que aprenc que comença amb la frase: "Prou sé que la vida s'aprèn vivint-la, sovint a patacades, però mirar d'endreçar els aprenentatges per escrit els consolida." En Carles a la dedicatòria em deia: Fe, visca els llibres i sobretot visca la vida.
M'agrada molt aquesta frase perquè per a mi la vida i els llibres caminen de bracet i m'han regalat instants tan bonics com el dinar de dimecres passat o el vespre d'ahir divendres amb tres autores que escriuen la vida. Tres autores que s'han trobat i conegut gràcies a la literatura. En aquest mes d'allau de novetats, de llibres murris que esperen triomfar el dia de Sant Jordi, de llibres amb publicitat brutal et sents que vas a contracorrent i sovint voldries tirar la tovallola, voler vendre allò segur i que no requereix cap esforç i deixar-te portar, però una veueta et recorda que tu vas voler ser llibretera per alguna cosa més que això, tu vas voler ser llibretera per tenir tres dames un divendres al vespre explicant processos creatius, literaris, parlar de veus, de llums, d'ombres, de personatges; vas voler ser llibretera per veure brillar els ulls de la gent; vas voler ser llibretera per poder continuar venent llibres com La memòria de l'arbre, Vida familiar, Anatomia de les distàncies curtes, més enllà de Sant Jordi; vas voler ser llibretera per convèncer la gent que un divendres al vespre vinguin a la llibreria, deixin les obligacions i s'asseguin i es deixin dur per les emocions; vas voler ser llibretera perquè passi que gent de Barcelona, del Maresme, de l'altre Vallès i de mitja comarca omplin la llibreria per sentir parlar la Tina Vallès de Vilaverd, d'un avi i d'un net o la Jenn Díaz d'uns contes que descriuen la vida domèstica i la quotidianitat; vas voler ser llibretera perquè la gent descobreixi que sota l'aparent senzillesa de La memòria de l'arbre hi ha una feinada d'escriptura, estructura i estil; vas voler ser llibretera per sentir la Jenn parlar de la memòria emocional que la duu a buidar-se; vas voler ser llibretera per veure la Marta Orriols fent la seva primera presentació de llibres (que no són el seu)... i podria seguir, per això us dono les gràcies a vosaltres autores i a vosaltres lectors, per fer de l'Espolsada un lloc especial on la literatura de les petites coses hi és rebuda per la porta gran. Escric tot això mentre faig maleta perquè demà marxo cap a Bolonya a la fira del llibre infantil més important i on, per primera vegada, Catalunya és el país convidat, hi serem per fer costat als autors i il·lustradors del país que tanta bona feina fan.