Dissabte, 8 de juliol de 2017

"-Mira, ara hi ha  tres llums allà on abans només n'hi havia dues.

Miro cap al mar. Allà, les dues llums fan pampallugues com abans, però ara amb una altra llum fixa que també brilla."

Quan a vegades em pregunten per què m'agrada tant llegir em vénen infinites respostes al cap... però si m'ho preguntessin ara la meva resposta seria: per llibres com aquest. Tres llums és d'aquells llibres que dóna sentit a la literatura, contenció, mestratge, ofici i temes vitals. Que en literatura ja està tot escrit, segur! Però que encara es pot fer de manera diferent, també! perquè cada escriptura és única, personal i intransferible i la de Claire Keegan m'ha robat el cor. 

Tres llums és la història d'una família irlandesa, molt nombrosa, que passa fam, d'un pare esquerp, fred i brutot i d'una mare depassada per la criança, la feina el camp i tots els fills. Acaben de tenir-ne un altre i decideixen enviar una de les seves filles a passar l'estiu a casa dels Kinsella. Una parella de grangers que no té fills i que viu a l'altra punta del comtat de Wexford, prop de la costa. Mentre són al cotxe la nena es pregunta com deuen ser els Kinsella amb curiositat, por i cert astorament de veure que la seva família la deixa per un estiu i la incertesa de no saber quan tornarà. A casa els Kinsella ben aviat descobrirà què vol dir ser estimada i sobretot sentir-s'hi, també feineja a casa i al camp però d'una altra manera, des de la descoberta, la col·laboració i l'aprenentatge, mai per imposició. El ritme pausat del camp i de l'estiu fan que en mica en mica vagi descobrint què vol dir estimar i no ser només una càrrega per algú, però una de les coses més valuoses que s'emporta és la lectura i els llibres, la biblioteca que li fan els Kinsella. Aquell estiu una veïna tafanera també li desvetllarà un secret tràgic que la unirà encara més a la parella d'acollida.

"Al principi, algunes de les paraules més llargues em costaven, però el Kinsella els posava l'ungla a sota a cadascuna, amb paciència, fins que jo les endevinava, i després vaig començar a fer això tota sola fins que ja no em calia endevinar res i continuava llegint. Va ser com aprendre a anar en bicicleta; notava com m'enlairava, la llibertat d'anar a llocs on abans no podia anar, i era fàcil."

En tan sols 100 mini pàgines, Tres llums està publicat en una col·lecció que es diu Micra, dedicada als bombons literaris, Keegan parlar d'amor, de la pèrdua, del vincle, del dolor i la tendresa de manera magistral.

"La llum del sol, que arriba obliqua, ens torna una versió arriscada de la nostra imatge. Per un moment, tinc por. M'espero fins que em veig no com era quan he arribat, que semblava la filla d'un llauner, sinó com sóc ara, neta, amb una altra roba, amb la dona al meu darrere. Submergeixo el culler i me l'acosto als llavis. Aquesta aigua és una de les més fresques i netes que he tastat mai: té el gust del pare que marxa, del pare que ni tan sols hi ha sigut, de no tenir res quan ha marxat. El torno a submergir i l'aixeco fins al nivell de la llum del sol. Bec aigua sis cops i desitjo, en el moment, que aquest lloc sense vergonya ni secrets pugui ser casa meva."

El llegireu d'una glopada i el rellegireu amb un somriure.

Traduït per Marta Hernández i Zahara Méndez

Edita Minúscula