Dissabte, 28 d'abril de 2018
Quan arriba final d'abril em cal aturar-me i mirar enrere per fer una mena de balanç, passen tantes coses que amb prou feines pots assaborir-les o valorar-les, per això cada any després de Sant Jordi respiro i faig balanç. El mes de les lletres per excel·lència ens ha regalat la visita de Gustavo Roldán amb les puces lectores, veure la cara de nens i nenes escoltant en Gustavo parlar del procés creatiu d'un llibre i, sobretot, sentir les preguntes que van fer-li sobre escriptura, il·lustració, el paper, el material amb que dibuixa és d'aquelles experiències que reafirma que estem en el bon camí. Aquest és el segon any que, les Puces lectores, un grup de 16 nens es troben un cop al mes per valorar el llibre que han llegit. Sentir nens de 7 i 8 anys debatre sobre el contingut, les guardes, les cobertes, el text, les il·lustracions és un privilegi que hauríeu de viure d'a prop algun dia. Els grup de joves també ha fet la seva sessió de club de lectura, tot esperant la sessió amb autora del mes de maig. Gràcies Lara!
L'abril també ens ha portat la Gina Clotet per fer un taller familiar d'aquells que tant ens agraden. Passar el matí d'un dissabte en família amb la literatura com a pretext és molt bonic, aquest mes la protagonista ha estat la Martina a qui no li agrada gens llegir, li costa fer-ho en veu alta davant de tota la classe fins que coneix la Bonnie, la gosseta de la biblioteca. Aquest mes han passat per la llibreria uns 200 nens i nenes de l'escola Camins dins del treball de descoberta de Què és una llibreria? Hem explicat molts contes als infants d'infantil i amb els de primer hem començat a treballar les tipologies de text. Un agraïment a l'escola Camins que valora el meu ofici.
A mitjan de mes, la fotografia de Jordi Borràs ha estat la protagonista. Vam presentar Dies que duraran anys amb la llibreria plena de gom a gom, al fotoperiodista l'acompanyaven en Miquel Adam, editor, i l'Anna Ballbona, una de les autores dels textos que acompanyen el llibre. Un vespre emotiu, combatiu i necessari. Aquest Sant Jordi s'ha vestit de groc, no podia ser d'una altra manera. He reivindicat i no deixaré de fer-ho, la llibreria com espai de llibertat. L'Espolsada és un comerç, però és també un punt de trobada, de reunió, de reflexió, de debat i reivindicació de les idees i de la paraula.
L'abril és també el Dia del llibre, una diada que comença a final de febrer amb les compres, els dinars, esmorzars de presentacions, les hores amb comercials mirant catàlegs i triant. Son caixes i caixes plenes de llibres que arriben, que cal revisar, col·locar i encaixar per anar a parada. És el mes que compres pensant en els teus clients però també en els no lectors que voldran un llibre. Un equilibri difícil per aquells qui defensem l'ofici tot l'any. Per a mi el ben llegir cada vegada se'm fa més evident, quan aconsegueixo que algú que no acostuma a llegir i per Sant Jordi se'n va amb un bon llibre i torna al cap d'unes setmanes amb un somriure sé que anem en la bona direcció. Tinc la immensa sort que el comando Sant Jordi m'acompanya, que es prepara, que demana un dia de festa a la feina per posar-se la samarreta de color Espolsada i sortir a plaça a recomanar allò que han llegit. Només des de la passió pots encomanar les ganes de llegir. És bonic veure com algú vol Paradisos oceànics de la Bertrana perquè el dia de la presentació no el va agafar, però que te'l vol comprar a tu gràcies al vespre que li vam dedicar; també ho és veure la gent que s'ha llegit les teves ressenyes i en busca els llibres; m'emociona veure el comando fent de mi, veure'ls com expliquen els llibres als lectors.
Te n'adones que tota la feina no és en va quan mires la llista del més venuts de la llibreria i al capdamunt hi trobes títols com Permagel, La nena que volia dibuixar, Teoria general de l'oblit, Cançó de la Plana, la sèrie de l'Agust i els monstres o els àlbums de la Rocio Bonilla. Hi trobes en Màrius Serra i en Joan Lluís-Lluís, la Najat El Hachmi, la Laura Pinyol, en Jordi Borràs però també s'hi colen autors africans encara desconeguts o la Despentes, la Víctor Català o la Jamaica Kincaid. O quan vas al bar del costat i t'adones que la gent de la llibreria té el seu propi lèxic familiar quan demana els entrepans i recordes la Ginzburg.
El dijous després de Sant Jordi és el dia que celebrem l'aniversari del club de lectura d'adults, enguany n'ha fet 9 que compartim lectures i que ens mirem el món d'una altra manera. Dijous vam conèixer la sentència que nega un cas de violació mentre comentàvem El conte de la serventa de la Margaret Atwood, vam celebrar l'aniversari però també ens vam aturar per dir ben alt: no és no. Llegim per no normalitzar i per no adormir-nos davant les injustícies, ja fa 9 anys que 11 vegades l'any ens trobem per debatre, emocionar-nos i mirar-nos als ulls. Encara hi ha qui pregunta de què serveix la literatura?
Vull donar les gràcies a la Núria T, la Núria M, la Mercè G i la Mercè G, l'Emma, l'Àlex, l'Anna, l'Arola, la Teresa, en Joan, la Julia, en Pedro, la Marta, la Cristina, en Josep M, el petit ajudant, les àvies i l'avi, i l'Eli, sense ella res seria possible!
Als lectors i clients de la llibreria que ens porteu roses, pastissos, xocolata, abraçades, ens feu les fotos i ens oferiu mirades de complicitat. Aquest és el resum del meu Sant Jordi bonic i agredolç per decisions administratives de l'Ajuntament que han deixat de banda el factor humà, quan a l'administració la perd la burocràcia i s'oblida de les persones és que alguna cosa no fem bé. A la balança és evident que hi guanyen els llibres. Moltes gràcies a tots.