Dissabte, 27 d'abril de 2019

Fa 10 anys que un grup de persones ens vam trobar per primera vegada després d'una crida per compartir els llibres llegits, naixia el club de lectura. Dos anys després d'obrir la llibreria en un poble on ha calgut i cal picar molta pedra, una quinzena de persones vam decidir que ens trobaríem un cop al mes per comentar un llibre. La dinàmica era fàcil perquè partia de la petició de comentar els llibres que jo els recomanava com a clients i amb aquesta voluntat vam decidir que no sabrien mai què llegirien fins al final de cada sessió, menys un cop a l'any que un d'ells faria de Fe i s'encarregaria de la tria i de conduir la sessió. Aquesta és la nostra fórmula, no té cap ingredient màgic, només la voluntat de compartir, de teixir xarxa i bastir complicitats que han traspassat el que es pot entendre més enllà de la relació client-venedor. Som una llibreria, no una botiga de llibres, i el club de lectura ho demostra.

El grup ha anat creixent, algunes d'elles ja són de la família, d'altres s'acaben d'incorporar, els hem rebut amb els braços ben oberts. Algunes són part del comando Sant Jordi, altres ajuden a muntar els vespres literaris de la llibreria i d'altres cuinen i proveïxen quan cal. Hi són en els entrebancs de la vida, en tots, pensin com pensin, però són allà al peu del canó i això no es pot pagar, només donant el millor de mi i oferint-los noves descobertes literàries. També són el jurat del concurs de punts de llibre que tantes coses boniques ens ha regalat.

Vam començar amb Una lectora poc corrent, d'Alan Bennett, per a mi una declaració d'intencions, tothom, fins i tot la reina d'Anglaterra, pot llegir sense por. Hem tancat aquesta primera dècada amb la Ginzburg, amb La ciutat i la casa, una novel·la que ho té tot per a mi, la construcció, els personatges, la traducció, l'edició.

La força de la paraula i de la ficció és tan gran que ens ajuda a entendre el món, no des de l'anàlisi sinó des de l'emoció que provoca l'empatia de pensar i actuar com alguns protagonistes, la convicció dels seus fets o el qüestionar-se què els porta a comportar-se d'aquella manera. Triar llibres durant aquests deu anys no ha estat una empresa fàcil, procuro que no ens passin per alt llibres que valen la pena i que no tenen el ressò que els pertocaria, tot i que després alguns han rebut el reconeixement que es mereixen. També mirem de donar espai al Premi llibreter i que el club en sigui un altaveu.

Podria destacar moltes coses d'aquest club, però n'hi ha algunes que guardes a la retina com el reportatge que l'Imma Muñoz ens va fer al Dominical d'El Periódico arran de la visita de Gerbrand Bakker al club, també el programa de ràdio que l'Adolf Beltran va fer en directe mentre comentàvem Cafè Barcelona de Joan Carreras, també el reportatge pel programa Ànima del canal 33.

De les coses boniques que hem viscut és sentir en Gerbrand Bakker cantar Enjoy the silence, recitar la Denise Desautels, el somriure murri de l'escriptor noruec Geir Gulliksen o la força de discurs de la Golnaz Hashemzadeh Bonde. Durant aquests deu anys hem conegut persones molt sàvies, autors, il·lustradors, editors, traductors que ens han ajudat a entendre el seu ofici amb passió i respecte, n'hi ha molts i alguns ja són part del teixit de la llibreria.

Com la Ginzburg amb Vocabulari familiar  el club també té el seu propi lèxic que només entenem i compartim nosaltres, també tenim una enciclopèdia de personatges de ficció que conformen el nostre itinerari lector la Charity, l'Olive, la Cecília C, els Cristòfols, la Ifemelu o els protagonistes de Winseburg Ohio que observen el món des de la finestra al carrer principal. En aquest observar, de totes i cadascuna de les sessions de club, hem après moltes coses i hem pogut mirar el món amb uns altres ulls, viatjar arreu a través de la literatura, sentir l'escalfor d'El sol dels Scorta, la visceralitat de David Vann o de Mouawad, qüestionar-nos la identitat amb els ulls de Toni Morrison o Maya Angelou. Hi ha un dia molt especial que no oblidaré mai, havíem de tenir Sorj Chalandon al club de lectura per comentar La quarta paret, però a París va haver-hi un atemptat a la redacció de Charlie Hebdo, en Chalandon va perdre-hi alguns amics i va anul·lar el viatge, nosaltres vam dedicar-li el club en honor a la llibertat d'expressió.

Hi ha llibres que ens han posat a prova com a lectors, descobrir l'Anne Marie Schwarzenbach amb la Valeria Bergalli no s'oblida o comentar La campana de vidre de l'Anaïs Nin amb els seus editors i traductor. Un vespre memorable també va ser compartir la lectura de Mi maravillosa librería amb companys d'ofici. Un agraïment a tothom que ha passat per les butaques de la llibreria durant aquests deu anys, però voldria fer un agraïment a l'Aniol Rafel, l'Eugènia Broggi, la Isabel Monsó, el Josep Cots, la Rosa Rey, la Valeria Bergalli, la Maria Sempere, en Josep Lluch, la Silvia Querini, la Isabel Obiols, la Laura Huerga i la Maria Bohigas per ser-hi sempre.

Gràcies a la Gemma Ruiz per recordar-nos on són les dones i la Najat El Hachmi per obrir-nos la mirada, a la Stefi Kremser pels sidrals d'espunyidella, la Blanca Busquets, l'Eva Baltasar, l'Albert Juvany,  en Jaume Cabré, a la Llucia Ramis per emocionar-se amb l'Ernest i la Celestina. A tots els que heu escrit aquesta dècada, gràcies. Eduard Márquez t'estem esperant de nou.

Hi ha gent que no ha passat mai pel club però que ha estat una font d'inspiració per la feina que fan i que tant ens ajuda, un és l'Emili Manzano, en David Guzman des d'el Ciutat Margada i l'Anna Guitart en tots els seus programes i entrevistes. Gràcies a vosaltres també.

Gràcies a les dones del club de lectura i gràcies als tres homes que s'asseuen cada mes amb nosaltres, el món amb vosaltres és molt millor.