Dissabte, 3 de juliol de 2021
He retornat a Holt, he passejat pels carrers, he tret el cap per les finestres i he anat a la fira de bestiar més important del comtat. Holt és aquell indret imaginari creat per Kent Haruf per poder descriure i explicar la vida dels seus veïns i convidar-nos als lectors a ser un membre més de la comunitat.
El vincle més fort és la primera novel·la de Haruf i desprèn un to més aspre que les posteriors: Nosaltres en la nit i la Trilogia de Holt formada per Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció. Aquí, a diferència dels altres llibres més corals, la protagonista indiscutible és l’Edith Goodnough, una dona de vuitanta anys que es recupera en un llit d’hospital mentre des de la porta estant un policia la vigila, l’Edith Goodnough està acusada d’haver assassinat el seu germà.
Amb aquesta escena arrenca la novel·la narrada pel veí de l’Edith, en Sanders Roscoe, que fa un salt en el temps per explicar-nos a partir del que ell ha estat testimoni o del que li havia explicat el seu pare, la vida d’una dona que sacrifica anhels, somnis i la pròpia identitat per satisfer els altres, sempre uns personatges masculins emocionalment incapaços. Només en Sanders i el seu pare John, l’amor etern de l’Edith, en tenen cura des d’una distància prudent i respectant la decisió de l’Edith, la comunitat rural de Holt no està preparada perquè una dona com l’Edith marxi i ho abandoni tot tal com fa el germà, que torna a casa al cap de molts anys quan el llast del pare és només un record.
Com a escriptor Haruf està preocupat per les vides petites, de gent anònima i la construcció del personatge de l’Edith em sembla brillant, de la mà d’en Sanders Roscoe ens hi apropem des d’angles diferents, la filla, la germana i en últim lloc, la dona. Hauria pogut triar una primera persona, com si fos un monòleg de l’Edith, però aquesta mirada externa fa que el personatge de l’Edith sigui més ric i Haruf demostra una gran sensibilitat pel món rural i per les dones que l’habiten. L’Edith i en Lyman havien tingut una mena d'infantesa segura al costat de l’Ada, la mare que mor quan ella té 17 anys, l’Edith i el seu germà es queden amb en Roy, un pare malhumorat, violent i i depenent després de perdre els dits de les mans en un accident agrícola, l’Edith queda lligada per sempre més a ell, en un vincle fort però que fa mal. En Lyman decideix allistar-se a l’exèrcit que el rebutja per l’edat, però no torna fins a dues dècades més tard, l’Edith col·lecciona les postals que en Lyman va enviant i va guardant els diners que li fa arribar sense gastar-ne ni un centau. La llibertat de l’Edith no la compren els diners, només per això i quan té 80 anys i s’ha de fer càrrec d’un germà senil i que es torna agressiu resol alliberar-se d’una vida que no ha pogut viure com ella hauria desitjat, de manera dràstica i redemptora. La primera decisió que pren per si mateixa.
Una de les coses més boniques que em regala la literatura és la interconnexió del personatges, l’Edith té alguna cosa de la Mila de Solitud i també em recorda a la Mary De color de llet per la determinació. Mila, Mary i Edith tres dones allunyades geogràficament i tan properes en anhels de vida.
La traducció de Marta Pera Cucurell és brillant com sempre.
Edita Edicions del Periscopi/Literatura Random House