Dissabte, 17 de juliol de 2021
He passat els últims dies de juny en companyia de Tove Ditlevsen i he començat el juliol amb la Goliarda Sapienza, dues autores que tenen poc en comú a primera vista, però que a mesura que han anat passant els dies han anat confluint.
Ditlevesen nascuda el 1917 al nord d’Europa, en un barri de classe obrera de Copenhaguen, Sapienza nascuda el 1924 al sud, en el si d’una família d’intel·lectuals socialistes. Ditlevsen creix en un barri obrer, oprimit, on tothom es posa a treballar ben aviat perquè els estudis i els llibres no serveixen per sobreviure en un entorn on cada dia és una lluita. Sapienza és filla de Maria Giudice, figura prominent del Partit Socialista Italià i una de les pioneres del feminisme, el pare, Peppino Sapienza era un advocat socialista, Goliarda creix en un entorn culte, antifeixista i anticlerical que defensa els drets socials que, precisament, són tan escassos en al barri de la Tove.
Tots dues autores fan ficció de la seva vida, segurament per prendre’n distància i alhora deixar per escrit el paisatge de la seva memòria.
Trilogia de Copenhaguen de Tove Ditlevsen és un recull format per tres llibres de memòries: Infantesa, Joventut i Decadència, que consta de dues parts. A la primera, Ditlevsen narra la infància al barri, a la família, les relacions amb el germà, el pare i la mare. No voldria jutjar-los perquè amb els temps aprens que tots fem el que podem i tan bé com sabem, però és evident que hi ha entorns que en comptes de fer créixer les arrels sembla que les talin constantment. Ditlevsen té passió per la poesia i al capdavall és el seu refugi i far, l’escriptura, la tenacitat i tenir clar un objectiu li permeten anar trobant feinetes que li permeten anar endavant i moure’s en entorns que li alimenten l’ànima, conèixer gent que li aporta altres mirades però això no la salva de trobar amors tòxics i etílics. Ben aviat, ha de fer créixer la seva pròpia família fent-se responsable de tot. Ditlevsen es mira perplexa la vida i descobreix que conjugar ser dona, mare, parella i escriptora no és fàcil i troba un alliberament en les drogues, subministrades en gran part per la parella. Dependència és esfereïdora, la baixada als inferns de Ditlevsen i el maltractament a què la sotmet la parella posa de manifest la situació de moltes dones. Ditlevsen ho descriu de manera honesta, sovint lluminosa i devastadora.
La presó de Rebibbia és el testimoni de Sapienza, la dona intel·lectual que acaba a la presó per robar una joia a una amiga que la denuncia. Sapienza també baixa als inferns després d’una joventut molt implicada políticament amb els partisans, d’estudiar art dramàtic i de formar part de l’elit cultural del país. Goliarda viu una sotragada quan es mor la seva mare, intenta suïcidar-se i és internada per rebre electroshocks, l’escriptura l’ajuda a reconstruir el passat i recordar qui va ser. Sapienza passa per una època de penúria econòmica, de desencantament amb la política i la societat italianes, roba una joia a una amiga rica com a venjança a un sistema que l’ha expulsat. Ingressada a la presó de Rebibbia, Sapienza entra en contacte amb presoneres comunes, presoneres polítiques i tot un microclima que li suposa una font d’aprenentatge, d’inspiració i li permet conèixer les autèntiques heroïnes de carrer, són memorables les converses que té amb algunes de les internes. L’estada a la presó, la universitat com ella diu, li permet entendre tota la teoria política i descobrir les errades del sistema. Sapienza va poder tornar a escriure i va dedicar els seus últims anys a ensenyar art dramàtic.
Trilogia de Copenhaguen i La presó de Rebibbia són dos llibres d’una gran dimensió política i social, per reflexionar-hi profundament. Les mirades a la societat, al sistema de salut mental, al sistema de presons, les oportunitats, els cossos i la resistència íntima de les dones són temes que totes dues aborden de manera magistral. Sort que encara ens queden els llibres en una societat on sembla que la mirada crítica està condemnada.
Traducció de Maria Rosich, edita L’Altra editorial
Traducció d’Anna Casassas, edita Rata books