Dissabte, 13 de novembre de 2021

Quan vaig rebre les galerades d’aquest llibre el primer que vaig fer va ser anar al diccionari a buscar què volia dir apeirògon, una figura geomètrica amb un nombre infinit de costats. Posar aquest títol en una novel·la ja és tota una declaració d’intencions, quan després llegeixes que la novel·la aborda el conflicte entre Israel i Palestina entens a la perfecció el missatge que ens vol transmetre l’autor. El conflicte arabo-israelià és d’aquelles qüestions complexes, infinites i que molts ja fa molt de temps que no entenem i que sovint ens preguntem quins interessos amaga i a qui convé?

Només un autor de la solvència de Colum McCann podria posar-se en l’embolic de ficcionar una història real, la d’en Rami Elhanan i en Bassam Aramin, dos homes que viuen molt a prop l’un de l’altre però que els separa un abisme i un mur. En Rami és israelita i en Bassam és palestí. En Rami i en Bassam són reals, són dos pares units pel dolor, tots dos van perdre les seves filles, amb deu anys de diferència, un en un atemptat suïcida i l’altre per una bala de goma disparada al clatell, tots dos són combatents per la pau i activistes humanitaris. És bonic de veure com han estat capaços de transformar el dolor en una causa, la d’entendre’s, la de la no-violència com a lema de vida, moguts per l’esperança i no per l’odi. En Bassam es va passar molts anys a la presó, acusat de terrorisme, on va ser vexat i torturat, allà és on va decidir investigar sobre l’holocaust per mirar de comprendre el seu enemic, el de l’altre costat del mur i es va tornar un expert en el tema. En Rami també fa la seva evolució particular gràcies a la seva dona i al sogre, tots dos enderroquen el mur invisible per descobrir que són dos éssers a qui el cor els batega amb força.

“Em podeu odiar tant com vulgueu, no passa res. Podeu construir tants murs com vulgueu, no passa res. Si creieu que un mur us dona seguretat, endavant, però feu-lo al vostre hort, no al meu.”

Colum McCann va decidir explicar la vida d’aquests homes i transformar-la en una novel·la monumental, no només per les 549 pàgines, ni pels capítols, 1001 en clara al·lusió a Les mil i una nits i les històries que s’hi expliquen, sinó per la forma i l’estructura d’aquesta novel·la on caben infinitat de petites històries que són les que ens conformen com a humans. Ambientada en zona de conflicte a l’Orient Mitjà, podria ser localitzada en qualsevol lloc del món perquè els conflictes són inherents a la condició humana com també ho són les ganes de viure en pau i de somiar un món millor. Des de la literatura, McCann ens convida a reflexionar sobre la no-violència, sobre la bellesa del món i de la paraula i a pensar en les històries com a les millors armes per transformar la societat. És un llibre on conviuen les matemàtiques, la religió, la sociologia, la història i l’ornitologia, els passatges amb ocells són pura poesia per l’ànima, la zona del conflicte és lloc de pas per moltes aus durant la migració i aquests ocells des del cel són els únics capaços de sobrevolar el mur aixecat pels humans.

En els agraïments Colum McCann diu: he mirat per moltes finestres durant l’escriptura d’aquest llibre.

Una bona definició d’aquest llibre seria finestres, al món, a la humanitat i a la memòria.

“Al final t’adones que has de preservar la teva humanitat -el dret a riure i a plorar- per salvar-te.”

Dimarts vam tenir l’oportunitat de dinar i conversar amb l’autor, en una taula llarga de fusta en un cafè amb nom de reminiscències literàries on Colum McCann va despatxar amabilitat, simpatia i molta intel·ligència. Per què la classe política no acostuma a llegir ficció? Ens vam preguntar tots. Potser perquè l’escriuen, la protagonitzen i viuen d’esquena a la realitat. McCann ens deia que l’esperança l’hauríem de posar en els joves i els mestres, i jo hi afegeixo oferint-los llibres com aquest plens d’històries que uneixen, reparen i fan avançar el món, com deia McCann en un dels seus anteriors llibres Que el món no pari de rodar i que nosaltres tinguem la sort de poder-lo llegir.

Sens dubte, un dels llibres de l’any.

Apeirògon en traducció magnífica de Marta Pera Cucurell, edita L’Altra editorial/Seix Barral en castellà