Maria-Mercè Marçal

26 de març de 2024

 

El 23 d'octubre de 2020 un amic m'escrivia dins d'un llibre de Maria-Mercè Marçal: "Que en la paraula escrita, sempre hi trobis acaronament." 

L'any 2020 el món es va aturar i el meu, en particular, es va capgirar. Dels poemes de la Marçal i dels escrits a Sota el signe del drac en vaig aprendre moltes coses i vaig decidir que ja mai més acceptaria viure d'una determinada manera. La Marçal hi va aportar la paraula escrita, l'evidència i la bellesa del dolor que et fa renéixer.

"Enguany tornaré a resseguir, amb discontínua intensitat, el trànsit del verd al vermell i al coure de les vinyes verdes, l'espurneig groc de la mimosa al febrer, estalonada ben aviat pel rosa malva dels arbres de Judea. El seguici esblaimat dels lilàs. El morat viu de les buguenvíl·lies. Viratges sense aturall. Primaveres d'estiu, primaveres d'hivern que s'escampen arreu en reminiscències."

La Marçal sempre ha estat a prop meu per la poesia, per la consciència nacional i social. És una de les grans poetes del país que no tothom se l'ha fet seva pels seus clars posicionaments. Li va tocar viure i escriure en un país que sortia de la grisor del franquisme i que no estava preparat pels versos d'una poeta que no temia parlar de res. La Marçal i la Roig. Tinc la sensació que d'aquí uns anys tindran el ple reconeixement que es mereixen. A totes dues se les va endur un càncer maleït, la Marçal va ser capaç de fer poesia de la malaltia i del dolor, uns versos que ressonen amb força i valentia a Raó del cos.

"Res no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar."

Escolteu un dels poemes sobre el càncer que interpreta amb delicadesa Sílvia Pérez Cruz.

De Marçal m'interessa tot: el compromís, la lluita, la passió, la lectura, l'admiració per altres autores, el diàleg constant amb la literatura i les ganes de viure i de passar-s'ho bé. No va arribar als quaranta-sis anys, i en canvi, ens ha deixat un llegat intel·lectual i literari com si hagués viscut tot un segle. 
M'agrada la Marçal arrelada a la terra, a la consciència lingüística i al món, els seus últims versos van ser dedicats a Bòsnia i al conflicte dels Balcans. Militant de la vida i la poesia, va viure amb compromís, mare en solitari de l'Heura, acompanyada d'un grup de dones que n'hi deia bruixes. Fundadora de Llibres del Mall, una editorial on la poesia no canònica va tenir un espai.

Us recomano vivament Contra la inèrcia, textos polítics (1979-1980) i Sota el signe del drac, proses crítiques (1985-1997) i que us submergiu en la seva poesia a glopets.

IX
Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...

Il·lustració de Mercè Galí dins de Petits Poemes de Maria-Mercè Marçal.



Si parlem de Marçal parlem de Sylvia Plath, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, Clementina Arderiu, Tillie Olsen, Emily Dickinson, Víctor Català, Anna Akhmàtova, Maria-Antònia Salvà, Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Djuna Barnes, Montserrat Roig, Adrienne Rich, Karen Blixen, Safo i tantes altres, que malgrat els segles continuen reflexionant i dialogant sobre l'existència i la supervivència de les dones.

"Perquè cal tenir molt clar que l'alliberament de la dona serà un procés dolorós i traumàtic, ja que comporta la transformació profunda de les persones i de les relacions interpersonals. I això afecta de manera contundent la nostra estructura psíquica, els nostres esquemes més arrelats, els nostres mites més interioritzats."

Només puc sentir un agraïment profund de llegir-la i rellegir-la!

Recordeu que trobareu una taula a la llibreria amb els seus llibres.

Fe
#lesescriptoresdelespolsada