Toni Morrison

29 de maig de 2024

Tenir Toni Morrison a L'Espolsada és un privilegi. Un homenatge particular a l'escriptora que més m'ha ensenyat sobre l'altre. El pensament de Morrison és humanista. Va lluitar per donar veu i fer visibles aquells que se'ls havia negat sistemàticament la parla i el lloc i, alhora, els va donar un espai on existir gràcies als seus llibres.

Morrison va jugar a idear un paradís on ningú estigués sotmès ni per raça, ni identitat, ni gènere, un lloc on poder ser persona. Per fer-ho, va descriure el dolor, la ràbia, els abusos institucionals i les infàncies malmeses, va qüestionar el sistema penitenciari i va intentar reparar els greuges als que la població afrodescendent havia estat sotmesa. 

La literatura de Morrison no deixa indiferent, fins al punt que en alguns estats, escoles i instituts està prohibida perquè mostra les flaqueses de la nació. Els Estats Units, un dels països més importants del món, construït i fet a partir d'un genocidi, colons europeus, esclaus portats d'arreu i que gosa parlar de supremacisme blanc quan sense els Altres no serien. 

Toni Morrison, l'escriptora, divorciada quan esperava el segon fill i el primer no arribava als dos anys, va treballar d'editora durant 19 anys a Random House. La primera editora negra de la casa, feina que li permetia pagar les factures i educar els fills. L'activista que no sortia a manifestar-se, però que va decidir publicar un llibre que canviaria moltes coses, The Black book; l'editora que incorporaria les veus de la dissidència al catàleg com la d'Angela Davis, a qui editaria i se'n faria amiga. 
Morrison, la mestressa de casa amb un llapis sempre a punt, tal com la descriuen els amics, per quan arribés una idea poder-la escriure. La que es llevava de matinada per crear abans de dur els fills a l'escola i entrar a treballar; la que amb els diners de la primera novel·la va pagar un viatge als seus pares i als seus fills a l'illa d'Aruba, on per primera vegada la seva mare seria servida per algú altre; l'autora que després de tres novel·les va poder deixar la feina a l'editorial i es va alliberar a si mateixa; la que quan l'editor la trucava per saber com anava l'escriptura li deia: ara no que estic fent un pastís; la que feia música amb les paraules i escrivia novel·les amb sonoritat pròpia. La primera afroamericana a guanyar el Premi Nobel de literatura explicant què significa ser dona i negra.

Entendre l'obra de Morrison no és només llegir-la és també escoltar-ne la musicalitat. És saber la importància de tenir un nom. La tria dels noms en la seva obra no és mai en va, els esclaus no tenien nom propi ja que els posaven el dels seus amos, a les novel·les de Morrison tothom té un nom pensat i triat.

 

 

Els llibres de Toni Morrison aborden els grans temes: l'amor, la llibertat, les relacions, la vida, la mort... 
I per damunt de tot, són obres d'orfebreria literària. Morrison es va escriure lliure i això ha donat peu a que noves veus racialitzades també gosin fer-ho ocupant l'espai que mereixen. Morrison deia que la injustícia cal lluitar-la en comptes de patir-la.

És una pena immensa que la gran majoria de llibres de Morrison estiguin descatalogats en català, els més importants ni tan sols s'han arribat a traduir. Encara trobem un llibre imprescindible, L'origen dels altres, que conté les bases del seu pensament. Tenim tota la seva obra en castellà que us espera, com sempre, a la taula de l'entrada de la llibreria.

Ara que bufen aires perillosos voldria acabar amb unes paraules de Toni Morrison:

"Aquesta visió de l'estrany, filla del segle XX, s'ha de posar al costat dels relats anteriors en què l'estrany deixa constància escrita o almenys enregistra la seva percepció de si mateix. En primer lloc, però, seria útil investigar el concepte mateix de raça. La identificació i exclusió social no van començar, ni han acabat amb els negres. La cultura, els trets físics i la religió han format i continuen formant part de totes les versions anteriors d'aquestes estratègies per aconseguir ascendència i poder."

Us recomano amb entusiasme la xerrada entre Toni Morrison i Angela Davis.

I si avui heu d'escoltar una cançó que sigui aquesta.

Fe
#lesescriptoresdelespolsada