Aurora Bertrana

Dissabte, 6 de juliol de 2024

 

 

El primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la i, després, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa."

De les coses que més m'agraden de la Bertrana és el somriure murri i els ulls ben vius, trobo que casen molt bé amb aquest fragment de les seves memòries que cito més amunt. 

A Bertrana hi vaig arribar fa molts anys des de la militància política i en plena recerca de dones referents que m'il·luminessin i m'alleugerissin el camí. Vaig topar amb una biografia d'Aurora Bertrana i a partir d'aquí, ja ho vaig voler llegir i saber tot. Nascuda l'any 1892 a Girona, Bertrana va ser fundadora d'un grup de jazz, viatgera incansable, defensora de les minories ètniques, músic, escriptora, lliure pensadora... tot un referent que havia gairebé desaparegut de les llibreries. Per sort, ara ja podem trobar bona part de la seva obra.
Fa una colla d'anys vaig fer un viatge de gairebé tres setmanes pel Marroc, una de les coses que més m'entusiasmava de preparar els viatges era perdre'm per la llibreria Altaïr de Barcelona per triar i remenar a les lleixes farcides de bons llibres. Allà vaig comprar-me El Marroc sensual i fanàtic, escrit l'any 1936 per Aurora Bertrana. Viatgera incansable i gran cronista va fer un viatge pel Marroc, va visitar les presons de dones i va conèixer els harems. L'any 1936! Vaig quedar fascinada per com s'expressava i escrivia les cròniques de viatge.

"M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge... M'interessen també les cabiles muntanyenques, encara lliures, parcialment, guerreres i llibertàries, algunes nòmades i rapisseres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'ermesa infinites."




El primer gran viatge que va fer Bertrana va ser deixar la Girona natal per anar a Barcelona a estudiar música. Ella volia escriure, però el seu pare, Prudenci Bertrana, s'hi va oposar, no era un ofici per una senyoreta com ella. A Barcelona, sota el paraigua de l'escriptora i feminista Carme Karr, estudia violoncel i més tard se'n va a Ginebra a perfeccionar els coneixements musicals. A Suïssa, escriu per enyorança i per sobreviure, funda un trio de jazz que tocava en un hotel de Chamonix. Allà la visitava Monsieur Chauffat que s'havia enamorat de Bertrana després d'haver-la vist actuar. Chauffat li proposa matrimoni i Bertrana accepta perquè per primer cop a la vida, Chauffat li ofereix una estabilitat econòmica que desconeixia. La família política no l'acceptava, li feien la vida impossible i per això, convenç el marit de viatjar a la Polinèsia on Chauffat hi treballarà com enginyer. És en aquest viatge on Bertrana decideix viure no com una europea. Es proposa descobrir com viu la població autòctona gràcies a la mirada no de turista, sentir els colors i les olors de les illes del paradís. Aurora Bertrana és una dona del segle XX, pionera en molts aspectes encara ara en ple segle XXI. De l'estada a la Polinèsia escriu el llibre Paradisos oceànics. Tres anys a les illes van ser la llavor del pensament llibertari i antropològic de l'autora, després de conviure i observar els nadius com vivien lliurement la sexualitat. A la tornada a Catalunya, va fer conferències que defensaven el viatge des d'un punt de vista més filosòfic. Els llibres d'aquella època la fan una escriptora única dins la literatura catalana.

Després de la mort de la seva germana Cèlia, Bertrana es dedica a l'escriptura, compartint-la amb el pare, es presenta com a parlamentària, és una de les fundadores de la Universitat Obrera Femenina, fins que va arribar el 18 de juliol del 36. L'esclat de la guerra fa que el marit es passi al bàndol nacional, mentre ella amaga refugiats a casa i viu al carrer amb la idea de fer un llibre sobre la guerra civil. Malgrat les diferències amb el marit, Bertrana marxa a l'exili a Suïssa a casa la sogra. La convivència és insostenible i Bertrana busca refugi a Ginebra amb les famílies catalanes que hi viuen. Passa fred, gana i són els anys més foscos. Bertrana s'escriu amb els amics de França que li expliquen la situació de penúries, Bertrana malviu fent classes de castellà, fins que li arriba una petita herència del cel d'un oncle de Mèxic. Amb els diners viatja a França, visita els camps de refugiats, compra material i quan torna a a Ginebra entra en contacte amb la Creu Roja i els moviments d'ajuda, d'aquí neixen dues novel·les antibel·licistes i úniques, Tres presoners i Entre dos silencis
 


No us enganyo si us dic que la primera edició d'Entre dos silencis és un dels regals més bonics que mai m'han fet. 

Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort d'Aurora Bertrana, al Palau Robert hi podeu visitar una exposició. També us recomano el programa Ciutat Maragda dedicat a l'autora.

Amb Aurora Bertrana tanco el cicle de correus de les escriptores de la columna de L'Espolsada. Ha sigut un plaer explicar-vos totes aquestes donasses que m'acompanyen cada dia. Bertrana hi és per moltes i tantes coses, és per això que us dona la benvinguda quan entreu a L'Espolsada. Aquest juliol trobareu una taula parada amb els llibres d'Aurora Bertrana, desitjo que us acompanyi a les vacances i que us deixeu seduir per aquesta dona infatigable.

Una abraçada,

Fe

#lesescriptoresdelespolsada