Dissabte, 28 d'otubre de 2023

Si un dijous de tardor una sortida inesperada. Amb la primera ventada i cel gris vaig enfilar cap a Ullastrell on ens havia citat L'Altra editorial amb  l'autor Pep Puig, per presentar-nos els espais de l'última novel·la.
No em cansaré mai de sentir els autors explicar els processos creatius i quins motius els porten a escriure.
Pep Puig ha escrit un relat antibel·licista que ens parla de l'amor i les vides truncades.
Una tarda de juliol, a la sabateria del poble, entra un foraster a buscar unes sabates noves. L'àvia, la mestressa, ha sortit un moment i el rep el net, un noiet de Terrassa que passa els estius al poble mentre els pares encara treballen. Al menjador de casa l'àvia hi ha una foto de l'avi mort a la guerra, en Valentí. El net sempre ha volgut saber coses de l'avi i una tarda de juliol amb un foraster assegut a la sabateria comença a fabular amb el retorn d'aquell avi.

Pep Puig té un univers propi, uns espais on juga amb els seus personatges, de manera subtil, delicada, amb la pèrdua, la tristor i el desig sempre molt presents. La infància, amb la curiositat que li és pròpia, és el territori on Puig situa els seus personatges amb destresa. La colla, el sentiment de pertinença i un paisatge li serveixen per escriure, en aquest cas, una novel·la sobre el món perdut, sobre la injustícia de ser jove i morir en una guerra. Un relat que ens ressona molt fort aquests dies on joves d'arreu són mobilitzats per matar a l'altre, l'enemic, un jove que en el fons és com tu al servei d'una causa, la dels interessos del poder. Pep Puig fa una crida a desertar i dir prou.

Si una tarda de juliol un borinot de Pep Puig.

Si hagués de tenir una banda sonora seria Le déserteur de Boris Vian.

Si fos una pel·lícula podria ser Senderos de gloria.

Si fos un àlbum il·lustrat seria L'enemic de Davide Cali i Serge Bloch

"La guerra és una massacre entre gent que no es coneix al servei de gent que es coneix però no es massacra."

Paul Valéry