Lectures de l'Espolsada: El violí d'Auschwitz

dissabte, 21 de juny de 2008

El violí d'Auschwitz

L’altre dia, tot ordenant les prestatgeries de casa que acumulen llibres, em va caure a les mans El violí d'Auschwitz de la M. Àngels Anglada, una edició acurada del Cercle dels lectors que vaig llegir el 1994, amb dinou anys. Recordava que m’havia arribat endins i el guardava a la memòria amb molta estima, per això vaig decidir rellegir-lo.

Si bé als 19 anys la història d'en Daniel, un luthier jueu que aconsegueix sobreviure a l'horror del camp de concentració gràcies al seu ofici, em va impactar, els anys i el coneixement han fet que en aquesta relectura l’absurditat de la història que s'hi explica, encara sigui més punyent, em refereixo a l’holocaust.

Anglada ens narra la vida d'en Daniel, el luthier, a través dels ulls i la memòria d'un concertista. En Daniel rep l'encàrrec de fer un violí amb un so perfecte, el més bell, amb un termini que no sap quin és, si no l'acompleix el castigaran. És tan contradictori que un comandant encarregui una peça tan delicada i alhora sigui capaç de vexar, degradar, exterminar... i transformar-se en un monstre capaç de no sentir res i d'executar les ordres més terribles.
Anglada té la capacitat de descriure de manera planera, acurada i poètica el que sentia en Daniel que es pot traduir en el que van viure milers de persones durant l'holocaust.

Tot i que la història és novel·lada, a l'inici de cada capítol Anglada reprodueix documents reals per exemplificar del que estem parlant i és que ens pensem que la ficció va molt enllà, però la realitat ens confirma que sempre la supera, fins i tot quan parlem de brutalitat.

"Cap a les 15 hores vaig veure una jueva que s'enfilava pel tancat del gueto, treia el cap entre els pals i intentava de robar naps d'un carretó estacionat. Vaig fer ús de la meva arma de foc. La jueva caigué mortalment ferida pels meus dos trets. Signat Naumann, guàrdia de reserva."

"... el tatuatge inesborrable, els cabells tallats arran, l'arruixament amb desinfectant, com si fossin plantes, la por d'entrar a les dutxes, per si en sortia un gas mortal, no aquella aigua tallant de freda, però inofensiva si no durava massa -de vegades s'hi divertien, a no deixar-los sortir fins que tremolaven i petaven de dents..."

"Què es devia haver fet dels companys de dissort? Ell no havia volgut gairebé mai parlar d'aquells temps, i de molts no en recordava ni la fesomia, però la d'en Daniel, aquell luthier excepcional, la veia com si la tingués davant, com si la resplendor de les flames n'il·luminés els trets, aquells ulls que la fam no havia aconseguit d'apagar ben bé, que reflectien tots els moviments del seu esperit: el coratge, la por, la ira, la desesperació quan va saber que se l'havien jugat contra una caixa de vi francès."

Publicada per Columna en català i Destino en castellà

10 comentaris:

Mireia ha dit...

A mi em va agradar, però potser era l'edat ( jo també voltava els 20) La meva edició però, és de columna

21 de juny de 2008, 14:29

Núria MG ha dit...

A mi també em va agradar bastant, sobretot per les cites que funcionen com a preludi a cada capítol. La meva edició també és de Columna. Enfoca la situació des d'un punt de vista únic, per mi Primo Levi sí és molt colpidor, però per això mateix Anglada és lloable, perquè no va ser el luthier i en canvi va saber reflectir un munt de coses a la novel·la.
Ens veiem a la presentació!

22 de juny de 2008, 19:24

L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia, el que volia dir és que amb el pas dels anys la història continua colpint-me i és absurd tot el que va passar a l'holocaust.
Anglada però ho explica de manera planera i ens hi posa la música com a teló de fons. Núria, Primo Levi és colpidor, així com l'Imre Kertez, també ho és l'assaig de la Montserrat Roig i el de les dones als camps nazis i tants d'altres.
La portada que he posat és de Columna que enguany ha decidit fer una edició digne d'algunes obres d'Anglada que per a mi ja tocava.
Si em deixeu també us recomano la lectura d'una altra obra d'Anglada,Quadern d'Aram, sobre el genocidi armeni.
Ens veiem a la presentació que estic convençuda que serà un èxit.

22 de juny de 2008, 19:47

SU ha dit...

M. Àngels Anglada és una de les meves mancances lectores (uff, i van...)!!! Confio que aviat, un dia no gaire llunyà, li posaré remei...

Gràcies per les recomanacions!

I que vagi molt bé "la presen"!

SU, meitat

23 de juny de 2008, 19:20

SU ha dit...

23 de juny de 2008, 19:20

Glòria Maria ha dit...

A mi P Levi em va agradar TANT I TANT que potser és hora de llegir algú amb un altre enfocament sobre el tema. L'apunto al grup de lectures pendents. Sort que aviat tindré vacances!

24 de juny de 2008, 12:07

Abel ha dit...

Doncs jo primer començaré amb SI AIXÒ ÉS UN HOME, de P Levi, i després igual continue amb Anglada. Aniré pas a pas. Fins prompte. salutacions des de Castelló!

24 de juny de 2008, 18:38

digue'm ariadna ha dit...

... Prenc nota del Quadern d'Aram! Seguint els comentaris sobre Primo Levi, la lectura de la Trilogia d'Auschwitz (Si això és un Home, La treva i Els enfonsats i els salvats) és tot un testimoni... M'hauria agradat estar a la presentació de demà. Desitjo que vagi molt i molt bé...

26 de juny de 2008, 16:02

L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies, el llibre bé s'ho val!

26 de juny de 2008, 19:41

gulchenruz ha dit...

Val la pena llegir-se l'obra d'aquesta gran gran GRAN escriptora / poeta. "L'agent del rei" per exemple, és una bona obra, com les altres. Exquisides totes. Persona d'un gran talent, admirable.

Per cert, jo tinc el llibre "Londres" en català, de l'editorial que dius. Genial.

4 de juliol de 2008, 23:54

Publica un comentari a l'entrada