Lectures de l'Espolsada: La part visible

Lectures de l'Espolsada: La part visible

dissabte, 13 de juny de 2009

La part visible



XLVIII


Brilla un estel, ridícul i evident
com la certesa que jo acabaria
per fer-te mal de bon de veres. Ara
tot adquireix una coloratura
pàl·lida i renuent, que desdibuixa
la teva vida, el meu destí, i la resta.


Si no brillàs la llum amb tanta mala
folla i amb tanta poca traça,
diria encara que t'estimo,
que ocupes els meus somnis, que ens pertany
un lloc sota el sol i el fulgor tranquil
de la lluna al crestaix de les muntanyes.


En gran pecat vaig trobar una gran pena.


Ed. Proa

6 comentaris:

kweilan ha dit...

Preciós, Espolsada.

14 de juny de 2009, 20:07 la-part-visible
Anònim ha dit...

Me n´han parlat molt bé de La part visible, Sebastià Alzamora (premi Carles Riba 2008).
El desig, l´amor...

Gràcies per mostrar-nos poesia
Imma

15 de juny de 2009, 10:45 la-part-visible
L'Espolsada llibres ha dit...

No sóc gens entesa en poesia, només sé quan em mou i em transmet i per a mi ja és suficient per recomanar-la. Kweilan, el mèrit és de l'Alzamora i sí, Imma, te'l recomano.

15 de juny de 2009, 17:27 la-part-visible
carina ha dit...

Tampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.

20 de juny de 2009, 3:22 la-part-visible
carina ha dit...

Tampoc sóc gens entesa en poesia, però n'hi ha que quan els llegeixes passa alguna cosa... m'ha agradt aquest tast i crec que en faré una menjada sencera.

20 de juny de 2009, 3:23 la-part-visible
L'Espolsada llibres ha dit...

Carina bon profit, ja ens diràs què t'ha semblat.

20 de juny de 2009, 10:09 la-part-visible

Lectures de l'Espolsada: La pedra de la paciència

Lectures de l'Espolsada: La pedra de la paciència

dissabte, 30 de maig de 2009

La pedra de la paciència



La pedra de la paciència, sangué sabur, premi Goncourt 2008, no deixa indiferent ningú.

Un home jau en estat vegetatiu damunt un matalàs, té una bala a la nuca. A fora els trets i l'alto el foc es reparteixen el dia. Al seu costat la seva dona que el cuida, resa, li parla...

La història passa en algun indret qualsevol de l'Afganistan, no té importància perquè a aquestes històries no els cal ni noms ni cognoms. És la vida. Rahimi va desgranant amb un llenguatge magnífic, amb frases curtes que fan que la novel·la tingui un ritme angoixant, la vida d'aquesta dona que en mica en mica va buidant la ràbia que sent envers el seu marit que va triar la guerra santa.

En la mitologia persa, Sangué sabur, és una pedra màgica a la qual pots confiar tot allò que no es pot dir en veu alta, secrets, confessions, pensaments... que la pedra va absorbint fins que un dia esclata i la pedra t'allibera de tot. La protagonista converteix el seu home en una sangué sabur. Mentre en té cura, li confessa tot l'odi que sent, l'horror en què ha viscut des que el coneix... les frustracions, el menyspreu. En silenci espera que la seva pedra esclati.
"Es desaconsella que una verge jove freqüenti les altres noies casades. Foteses! Havia de dormir amb la teva mare, que vetllava per a mi, o més ben dit, que vetllava per la meva castedat. I tot allò li semblava tan normal, tan natural a tothom. Fins i tot a mi! La solitud no tenia nom per a mi. De nit dormia amb la teva mare i de dia xerrava amb el teu pare. Sort que hi era ell! Quin home! Només el tenia a ell. La teva mare no ho suportava. Quan em veia amb ell, es crispava. Em feia passar de seguida cap a la cuina. El teu pare em llegia poemes, m'explicava històries... em feia riure, escriure, pensar. M'estimava. Perquè t'estimava a tu! Estava orgullós de tu quan lluitaves per la llibertat. Me'n parlava. Va ser després de l'alliberament quan et va començar a odiar, a tu i també als teus germans, quan només lluitàveu pel poder!"

Un cant a la llibertat, un retrat de l'absurditat de la guerra, de l'opressió de la dona arreu i una denúncia dels fanatismes, escrit de manera excel·lent.

Publicada en català per Empúries i Siruela en castellà.

9 comentaris:

Núria ha dit...

sí que ho sembla, de potent!

i això dels animals fenomenals també és fenomenal
;)

31 de maig de 2009, 13:43 la-pedra-de-la-paciencia
kweilan ha dit...

Excel.lent ressenya. I el llibre ha de ser interessant.

31 de maig de 2009, 22:38 la-pedra-de-la-paciencia
bajoqueta ha dit...

Com sempre, ens fas ganes de llegir-lo :) A la llista dels 10.000 jajaja

1 de juny de 2009, 20:25 la-pedra-de-la-paciencia
SU ha dit...

Fe,

Aquest llibre ens el va recomanar l'Eduard Márquez quan va venir a fer-nos la sessió especial al Club.

Ja el tinc a casa (com la bajoqueta, a la pila dels 10.000!!!).

Gràcies, un cop més, per la recomanació!

Petó,

SU

2 de juny de 2009, 19:25 la-pedra-de-la-paciencia
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a vosaltres. A mi m'ha arribat molt, ja em direu el que.

3 de juny de 2009, 18:37 la-pedra-de-la-paciencia
Abel ha dit...

Caram, recomanació de l'Espolsada i d'Eduard Marquez... aquest no el deixaré passar

5 de juny de 2009, 17:46 la-pedra-de-la-paciencia
SU ha dit...

Abel (perdona la intromissió, Fe),

Realment me'n refio d'en Márquez, però t'he de dir que en aquella mateixa sessió "es va carregar" Mal de pedres, que a mi -tot i que em va costar entrar-hi- em va encantar.

Ju veus! Un cop més... sobre gustos...

Petó,

SU

5 de juny de 2009, 19:33 la-pedra-de-la-paciencia
carina ha dit...

Torno a passar per aquí i em trobo aquesta sorpresa, fa uns dies que tinc el llibre i no m'havia acabat de decidir a començar-lo. El vaig comprar arran de veure un pel·li afganesa que em va encantar: Osama i en veure aquest llibre a la llibreria em vavenir unes ganes terribles de comprar-lo per si algun dia em venia de gust llegir-lo. Ara ja no tinc excusa.
Una ressenya genial

6 de juny de 2009, 1:44 la-pedra-de-la-paciencia
L'Espolsada llibres ha dit...

Mal de pedres a mi també em va agradar molt. A veure què us sembla aquest... ja direu cosetes.
Una abraçada,

Fe

6 de juny de 2009, 11:09 la-pedra-de-la-paciencia

Lectures de l'Espolsada: Olor de colònia

Lectures de l'Espolsada: Olor de colònia

diumenge, 15 de març de 2009

Olor de colònia


La sensació després d'haver llegit Olor de colònia és de novel·lassa. Com diu Julià Guillamon, tradueixo: "és un dels llibres més sòlids que s'han publicat en català últimament i l'aparició de Sílvia Alcàntara un fenomen equiparable a Maria Barbal i Pedra de tartera."

Cada cop més, m'agraden les històries que recreen petits universos amb detall, els descriuen i et transporten i et fan sentir que n'ets testimoni directe. I just aquesta setmana a L'hora del lector, coincidíem amb l'Emili Manzano (gran programa, no deixeu de veure'l), justa havia acabat el llibre i en parlaven. Mentre llegia Olor de colònia sentia una mena d'opressió, d'engabiament... quan l'acabes t'adones que és gràcies a l'escriptura d'Alcàntara que vius i sents tal com ho feien els habitants d'una colònia.

"I a la cantonada d'un dia qualsevol, hi va trobar el calaix de l'oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta."

Olor de colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora que va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Així, dels records teixeix el dia a dia a la colònia. Un incendi dóna el tret de sortida, hi mor l'escrivent i això fa que les relacions de poder es reorganitzin dins la colònia. La vídua, la Teresa, i els fills es veuen obligats a deixar el pis perquè l'ocupi el nou comptable. A partir d'aquí la història de la colònia es va bastint. Un món tancat, de classes, amb un paper destacat de l'església amb el mossèn i el convent de monges. Dels senyors, del director i de la classe obrera que viu al toc de les sirenes i amb el tac-tac dels telers.

"I la borra, voleiant, que es quedava enganxada al coll i als cabells. I el soroll del telers; catrac-catrac, catrac-catrac, que obligava la gent a parlar amb les mans, com si fossin muts. Per saber quan havia de canviar el torn, apagaven i encenien els llums -fer el senyal, en deien-, perquè ni tan sols la sirena se sentia des d'allà a dins."

Un món on els nens i les nenes corren i juguen a l'aire lliure, van a l'escola, però una presó quan fan 14 anys perquè el seu camí és el de la fàbrica. A poc a poc es van desgranant tot un reguitzell de personatges i vivències, dues germanes solteres, la Cèlia una jove rebel que vol trencar amb el seu destí, amors i desamors, fills secrets, minyones, majordoms. Una representació del món en petit, el món de la colònia.

"Aviat hauria d'anar a treballar a la fàbrica. I no podria anar a escola. Ni jugar al pati amb les amigues. Ni participar en el festival que organitzava el convent el dia de la comunió. Ni mullar-se els peus amb tota la colla, a l'estiu, a la riera de Merlès..."

De debò ha estat una sort topar-me amb aquesta novel·la i sobretot amb Sílvia Alcàntara. Privada d'aprendre a escriure en català ho va fer de gran, més tard es va apuntar a un curs d'escriptura i anys després aquí en tenim els fruits. Aquesta dona nascuda en una colònia duia un gran bagatge que ens ofereix en forma de llibre. No trigarem a tenir-la a la llibreria i segur que serà un plaer sentir-la de viva veu. Olor de colònia, gran literatura.

Publicada per edicions de 1984

18 comentaris:

Marta ha dit...

Gràcies per la recomenació. Pot ser un dels llibres per comprar per Sant Jordi. Aquests tipus de noveles, m'agraden. Salutacions!

15 de març de 2009, 18:48 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
kweilan ha dit...

A mi també m'agraden. El poso a la cua. Gràcies!!

15 de març de 2009, 20:39 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Abel ha dit...

Merci er la recomanació.

16 de març de 2009, 11:18 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Thera ha dit...

M'apunto també a agrair-te la recomanació.Sempre m'han fascinat les colònies, com si vivía, la fàbrica,... segur que m'hi endinso i revisc molts records explicats pels àvis. Gràcies!

16 de març de 2009, 12:56 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
muga ha dit...

A mi també m'ha agradat molt. Aconsegueix transportar-te a un món que ja no existeix. El títol molt apropiat, s'arriba a sentir la olor dels magatzems i els capitols lligats acaben de donar aquesta sensació clautrofòbica que devia ser una colònia. La trama`fa que sigui un llibre que no es pugui deixar. Us el recomano pe Sant Jordi!!!

17 de març de 2009, 19:44 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Rosa ha dit...

Aquesta tarda he mirat el blog i m'ha semblat que comentaves el llibre"Petons de diumenge", veig que ho he mirat malament."Olor de colònia" no el coneixia, però pel que sembla ha d’estar molt be. Jo de petita vaig viure uns anys a Gironella i ma mare treballava en una fabrica tèxtil de les que hi havia al costat del Llobregat. Encara moltes vegades me’n parla. Segurament m’agradarà.

17 de març de 2009, 23:44 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
L'Espolsada llibres ha dit...

Animeu-vos hi que val la pena!

18 de març de 2009, 12:57 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Mireia (l'altra) ha dit...

hola, l'espolsada, ja tinc blog:

http://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/

19 de març de 2009, 12:33 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
viuillegeix ha dit...

ostres, vaig veure l'hora del lector del 33 el dia que entrevistaven l'Alcàntara. Cau per St Jordi, segur. No us passa que aquests de l'hora del lector fan unes ganes tremendes de llegir el que recomanen. Hi posen un entusiasme que s'encomana!!!Fan pujar la lecturina a base de bé

20 de març de 2009, 19:16 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
hypatia ha dit...

A mi també em va encandilar,
tant i tant,
que era el llibre "secret" que amagàven les meves pistes per al 100è joc literari d'en Jesús Ma.Tibau.

Avui (o ahir) tocava "descobrir" el llibre secret, i el descobreixo recomanant el teu blog.

Ptonillo
=;)

2 d’abril de 2009, 9:40 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Seguint el teu consell he llegit “Olor de colònia. Avui l’he acabada. L’he trobada magnífica, una novel•la extraordinària. Gracies pel consell.
Et faré cas amb “La noia del ball”.
Una abraçada

8 de maig de 2009, 20:33 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
M.E.S. ha dit...

Fantàstic "Olor de colònia". No deixeu de llegir, si us agrada aquest tipus de literatura, "L'ànima de la vall" de LLuís Cerarols (Pagès Ed. 2007). També "Un clam de llibertat" de Ramon SAlvadó (Abadia Ed. 2003). Són de temàtica molt diferent, el primer és ficció ambientada en un món que desapareix i el segon biografia concentracionària.

9 d’agost de 2009, 22:49 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Sílvia ha dit...

Hola,

Hi estic ben d'acord. El tenia pendent des de feia temps i al final m'hi vaig poder posar aquest estiu. Un llibre deliciós. Una magnífica mostra de com els espais petits poden esdevenir universals.

Paga la pena llegir-lo.

Sílvia Romero

13 d’octubre de 2009, 12:07 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
maria ha dit...

Crec que és totalment penós. Els seus sentiments expressats, no són els que es vivien en les colònies. Ella hi va viure per sobre, és totalment diferent quant hi portes una vida vivint. No es mereix tant aquest llibre, perquè no és una novela real, sino q en podriem di, que és una novela, feta per parlar.

5 de gener de 2011, 0:51 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
JMBA ha dit...

Vaig llegir aquest llibre fa uns mesos, i em va entusiasmar. Vaig escriure un article al meu blog personal (en castellà)(http://jmbigas.blogspot.com/2010/10/olor-de-colonia-de-silvia-alcantara.html).

Un llibre per disfrutar-hi.

Josep Maria

31 de gener de 2011, 20:17 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
L'Espolsada llibres ha dit...

Fa il·Lusió que després de temps d'haver escrit l'apunt encara el llibre generi passions.

31 de gener de 2011, 20:24 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Anònim ha dit...

El llibre no val per res, et perds amb tants personatges i t'explica massa cosses rellevants per la història. Molt avorrit.

13 de febrer de 2011, 11:58 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor
Anònim ha dit...

jo els personatges els porto bé pero a classe em demanen fer un context històric i no se nomes se que pasa al llobregat al voltant dels anus 50 algu em pot ayudar?la meva profe diu k pot sortir a la sele

24 d’octubre de 2011, 17:56 la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor

Lectures de l'Espolsada: La tendresa dels llops

Lectures de l'Espolsada: La tendresa dels llops

dissabte, 27 de juny de 2009

La tendresa dels llops




Neu, gel, paranyers, llops; exili, territoris ocupats, indis; solitud, vides silenciades, orgull.
Paraules que defineixen perfectament aquesta novel·la de tall clàssic que porta per títol La tendresa dels llops.

Dove River, 1867. L'hivern és gèlid a Canadà. Indret de pioners escocesos. El poble es desperta amb la desaparició d'un adolescent, en Francis, i la mort violenta d'un habitant del poble. Els rumors corren a assenyalar Francis com l'assassí de Laurent Jammet, la seva mare està convençuda de la seva innocència.
Un estol de veus confuses va narrant les diferents històries que s'amaguen sota la neu de Dove River. En mica en mica una sola veu, la de Lucie Ross, és la que es deixa sentir i ens acompanya fins al final.
L'assassinat de Jammet sacseja l'aparent vida plàcida del poble, remou vells silencis i l'ombra de la veritat hi planeja. La cerca de la veritat ens porta a endinsar-nos en la profunditat del bosc, la duresa de l'hivern, la fredor... tot sota l'atenta mirada dels llops.





El que podria semblar una simple novel·la d'aventures es converteix en una narració psicològica brillant, que desvetlla del que som capaços d'amagar-nos. Un ventall de personatges molt ben definits que ajuden a crear aquest clima de suspens que fa que no puguis deixar de passar les pàgines i això que el text t'oprimeix, tot i que l'acció transcorre en la immensitat del paisatge canadenc.


"Alguna cosa estranya ha succeït amb el temps. És gairebé Nadal, i no obstant això, malgrat caminar a través de neu glaçada, el cel és tan brillant com en un assolellat dia de juliol. A pesar de dur la cara embolicada amb una bufanda, l'esclat del sol em crema els ulls. Els gossos estan encantats d'haver emprès novament la marxa, i en certs aspectes ho entenc. Fora de l'estacada no hi ha traïció ni confusió. Només espai i llum; quilòmetres recorreguts i quilòmetres per recórrer. Les coses semblen fàcils."

La tendresa dels llops és alhora una novel·la d'aventures, viatges, misteri i un petit homenatge a les comunitat d'indis que un dia van veure com els ocupaven la terra i n'espoliaven els recursos.

Publicat per La Magrana en català i Salamandra en castellà.

8 comentaris:

Rosa ha dit...

Hola Fe,
Aquesta novel•la la vaig donar a les novetats, perquè em va semblar que havia d'estar bé. Un comentari al blog em va dir el contrari. Ara tu la comentes i li fas una bona crítica. L'hauré de llegir, encara que tu i jo, coincidim bastant amb els gustos.

Fins aviat
Rosa

27 de juny de 2009, 12:02 la-tendresa-dels-llops
kweilan ha dit...

Me la van regalar per Sant Jordi i quan la vaig llegir em va decebre una mica. Està molt ben escrita, els personatges tenen una sèrie d'aventures, hi ha una mica d'intriga...però tot junt no em va acabar de fer el pes com si a la novel.la li manqués alguna cosa. Potser el final és pobre en relació a les expectatives que es van creant al llarg de la novel.la.
Una abraçada!

27 de juny de 2009, 16:01 la-tendresa-dels-llops
elisabet ha dit...

la vaig veure a Astorga per falles, quan era de viatge, i vaig pensar que valia la pena apuntar-la i fer-li un lloc. L'havia oblidat i ara tu me la retornes... Això és un bon senyal! La llegiré, és clar. Gràcies!

27 de juny de 2009, 16:39 la-tendresa-dels-llops
L'Espolsada llibres ha dit...

A mi amb els dies m'ha anat agradant més i més. Devorava les pàgines, i com tu dius, Kweilan, el final... em va fer ràbia... segurament en volia més!

28 de juny de 2009, 10:16 la-tendresa-dels-llops
Tonina ha dit...

Una bona ressenya, ens obres les ganes de llegir, com sempre. li faré un raconet al prestatge. Salutacions ben caloroses.

28 de juny de 2009, 10:46 la-tendresa-dels-llops
bajoqueta ha dit...

fa-molt-bona-pinta-l'apunto :)

ai, ara de reüll veig el comentari de kweilan... bueno me l'apunto i ja vorem si la llegeixo... que amb ella coincidim bastant amb els llibres :)

29 de juny de 2009, 23:25 la-tendresa-dels-llops
kweilan ha dit...

He llegit Frankie Addams i l'he trobat una preciositat de llibre. Gràcies!!!

3 de juliol de 2009, 17:28 la-tendresa-dels-llops
L'Espolsada llibres ha dit...

Visca la diversitat d'opinions. En tot cas, jo la recomano molt, si més no per la fresca que desprèn i amb aquesta calor s'agraeix imaginar-se estar caminant per la neu.

4 de juliol de 2009, 12:18 la-tendresa-dels-llops

Lectures de l'Espolsada: Les edats perdudes

Lectures de l'Espolsada: Les edats perdudes

dissabte, 26 de setembre de 2009

Les edats perdudes







"Encenia el llum de la tauleta de nit i obria el llibre. Llegia àvida. Amb fúria. Com si cada pàgina llegida m'hagués de dur un pèl més a prop de la salvació. Llegir era el tub de respiració artificial que em permetia seguir viva. La via exclusiva que em deixava entendre el món. No era gaire selectiva. Ho havia d'aprendre tot, i de tot n'aprenia. Una oportunitat gratuïta, solitària i exclusiva que no compartia amb ningú."

La Nora és una nena de 12 anys que perd els pares en un accident i va a viure amb l'àvia, que no coneix, en un barri nou per ella. Canviar de vida a aquesta edat i en un barri de barraques no és fàcil, però la Nora gràcies a l'àvia i als records se'n surt.

A grans trets aquest és el fil conductor d'aquesta magnífica novel·la de Judit Pujadó. La novel·la es divideix en quatre parts ben diferenciades que podrien ser històries diferents si no fos perquè la Nora sempre hi és present.

" És aspre créixer contra el futur que els altres han previst."

A la primer part, la Nora arriba en un barri desconegut. És a punt de deixar la infància i l'adolescència ja treu el cap. La Nora arriba a casa l'àvia, una desconeguda, amb qui haurà de conviure en un barri de barraques ple de quinquis, desestructuració familiar, drogues... Un barri per al qual la política municipal dibuixa un futur diferent. Pujadó retrata de manera excel·lent una Barcelona dels anys 80, en un barri sense nom en què els joves malden per trobar el seu camí. Després de la mort de l'àvia i davant l'imminent enderroc de la casa familiar, la Nora deixa la seva feina de fotoperiodista per establir-se definitivament en un poblet de l'Empordà on passava les vacances.

"L'oblit no és una terra fèrtil on plantar-hi les arrels."

La maduresa de la Nora coincideix amb l'arribada al poble. La consciència de saber qui és, la vida pausada, el retrobament amb els orígens dóna lloc a la segona i tercer part. Pujadó la contraposa amb la vida de ciutat. La recuperació de la memòria del poble esdevé el teló de fons. Silencis forjats durant anys que fan que s'adoni de la necessitat de saber sobre l'àvia, els pares i el passat.

"Entenc de cop tots els neguits i les pors de la pobra vella que tem, amb raó, que s'esfondri l'edifici de l'oblit que va contribuir a construir al llarg de tota la vida."

A la quarta part que porta per títol, Els quaderns de l'àvia, la Nora es passa hores mirant i revisant aquelles llibretes de l'àvia que per sort conserva. Com si es tractessin de breus flaixos cinematogràfics fem un viatge al passat que ens permet conèixer de primera mà els fets que tant van marcar l'àvia, una família, un poble. La força de les paraules i de l'escriptura ens permeten retrobar-nos amb les edats perdudes que l'autora sembla estar cercant.

Una veu jove dins la narrativa catalana amb molt futur. Sens dubte, un bon finalista al premi llibreter d'enguany. Serà un plaer tenir la Judit Pujadó a la llibreria el proper 16 d'octubre.

Publicat per Empúries

9 comentaris:

Mireia ha dit...

Fe, fa prou bona cara. Aquesta me l'apunto

26 de setembre de 2009, 20:13 les-edats-perdudes
kokamuskes ha dit...

N'has fet una presentació molt prometedora. El buscaré.

26 de setembre de 2009, 21:59 les-edats-perdudes
Marta ha dit...

Ahir el vaig estar fullejant en una llibreria. Feia bona "pinta"

27 de setembre de 2009, 17:03 les-edats-perdudes
kweilan ha dit...

Molt bon apunt...tan bo que m'has fet tenir ganes de llegir-lo. Gràcies per la recomanació!

27 de setembre de 2009, 17:16 les-edats-perdudes
viu i llegeix ha dit...

com sempre, fent pujar la la lecturina amb aquests posts... no, si al final haurem de demanar la baixa a la feina per poder-ho llegir tot!!

27 de setembre de 2009, 18:20 les-edats-perdudes
L'Espolsada llibres ha dit...

Sempre podeu venir el dia 16 d'octubre a la llibreria i conèixer l'autora en persona, sinó tasteu el llibre!

28 de setembre de 2009, 18:35 les-edats-perdudes
Mireia ha dit...

Fa bona pinta... però he decidit tancar (de moment) la llista de pendents!!

1 d’octubre de 2009, 12:24 les-edats-perdudes
Tonina ha dit...

No sé què em passa però alguns cops quan recomanes un llibre, fa uns dies què l'he estat tocat o mirant. Amb aquest em passa. Hauré de refer el camí a la llibreria i portar-lo a casa, m´has deixat amb ganes.
Una forta abraçada.

1 d’octubre de 2009, 20:31 les-edats-perdudes
bajoqueta ha dit...

Apuntada! M'agrada descobrir nous escriptors i gràcies a tu ho podem fer :)

3 d’octubre de 2009, 21:41 les-edats-perdudes

Lectures de l'Espolsada: Les germanes Grimes

Lectures de l'Espolsada: Les germanes Grimes

dissabte, 2 de maig de 2009

Les germanes Grimes


"Cap de les dues germanes Grimes viuria una vida feliç, i quan miraven enrere sempre semblava que el problema havia començat arran del divorci dels seus pares. Això va passar el 1930, quan la Sarah tenia nou anys i l'Emily cinc."


Som als anys 30, en plena depressió econòmica. Dues germanes, la Sarah i l'Emily, viuen el divorci dels seus pares. Ell és un periodista frustrat que treballa en un diari pamfletari. La mare, Pookie com li agrada que l'anomenin, és una dona inestable que canvia de feina constantment i arrossega les nenes amunt i avall, de casa en casa. La Sarah adopta les aspiracions de la seva mare, casar-se amb un marit guapíssim i viure en una casa modèlica (el model americà). L'Emily és independent, alliberada i aconsegueix una beca per la universitat, on estudia literatura. En aparença totes dues assoleixen els seus somnis, la realitat és que el príncep blau de la Sarah es converteix en un ogre i les relacions alliberades de l'Emily només fan que turmentar-la perquè en el fons vol una parella estable.

Fins aquí, potser no us atrau gens tot el que he explicat. Tot plegat és trist i depriment, però gràcies a la manera d'escriure de Yates, gires pàgina rere pàgina per saber una mica més d'aquestes dues germanes. T'adones que la felicitat absoluta no existeix, tanmateix, sempre hi ha petits moments de felicitat enmig del tot que són els que ens fan tirar endavant, Germanes Grimes incloses. La literatura de Yates molt recomanable. Àcida i punyent. Poso a la pila dels pendents l'altra obra traduïda recentment al català Revolutionary Road. Confesso que visc un idil·li amb els autors nordamericans nascuts a principi del segle XX.

Vaig començar a escriure sobre el llibre abans de sant Jordi, ara l'acabo i em reafirmo, passats els dies el record de les germanes Grimes és pregon.

Publicat en català per Proa i Alfaguara en castellà

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, doncs la compraré en castellà, que fa un parell d'anys que no llegeixo res en castellà.
gràcies per la recomanació

2 de maig de 2009, 12:17 les-germanes-grimmes
Anònim ha dit...

Ah! Sóc l'Abel el del comentari d'abans

2 de maig de 2009, 12:17 les-germanes-grimmes
L'Espolsada llibres ha dit...

Hola Abel, feia dies que no et sentia. Doncs mira la traducció al català d'aquest llibre és digna de ser nomenada!

2 de maig de 2009, 16:50 les-germanes-grimmes
Núria ha dit...

Me n'has fet venir ganes, de Yates (també tinc moooltes ganes de Revolutionary Road) i de tots els americans. Em vénen molt de gust...

quina sort que ja el tinc a casa!!

2 de maig de 2009, 18:29 les-germanes-grimmes
bajoqueta ha dit...

Ai massa trist potser... me l'apunto de totes maneres :)

3 de maig de 2009, 9:13 les-germanes-grimmes
Toni Hernàndez ha dit...

Molt bona novel·la!

3 de maig de 2009, 17:22 les-germanes-grimmes
montse feliu ha dit...

Quan he començat a llegir la teva ressenya m'ha fet pensar en Revolutionary Road, que ja l'he llegit i m'ha agradat força. Llavors he llegit que eren del mateix autor. No ho sabia. Ara m'apunto aquest a la llista de pendents, que ja és bastant llarga... però hi haurà temps per a tot...
Ara estic llegint Ángeles rebeldes del canadenc Robertson Davies, i m'està agradant molt. La recomano moltíssim. Com sempre Asteroide, garantia de bona literatura.

3 de maig de 2009, 20:45 les-germanes-grimmes
kweilan ha dit...

No sabia tampoc que aquesta novel.la i Revolutionary...eren del mateix autor. L'única referència que tinc és la versió que se n'ha fet al cinema i que em va agradar molt. Vaig pensar que m'agradaria llegir la novel.la però encara no ho he fet. Aquesta que comentes també m'agradaria. Gràcies, Espolsada!!!

3 de maig de 2009, 21:19 les-germanes-grimmes
Tonina ha dit...

Ha estat un dels meus regals de Sant Jordi. Espolsada estic contenta de veure la teva recomanació. Ja fris de començar-la, primer he d'acabar el de Iréne Nemirovsky. Jo la tenc en català, quasi tot ho compro si pot ser en català.

5 de maig de 2009, 9:17 les-germanes-grimmes
L'Espolsada llibres ha dit...

Núria, ja tens feina doncs.
Bajoqueta, sí que és trist, però té moments de felicitat... la literatura de Yates val molt la pena.
Montse, Kweilan i Tonina quan l'hàgiu llegit ja em direu el que. Amb en Toni conicidim :)
Montse, aquesta trilogia del Davies publicada per Asteroide me l'estic reservant, i sí Asteroide sinònim de bona literatura.

5 de maig de 2009, 12:17 les-germanes-grimmes
Tonina ha dit...

ja l'he acabada!!!. A mi m'ha agradat, el fianl el trobo un poc trist i desencantat, però pensant-ho bé, per això es semblaven les germanes.
Molt bona novel.la, en faré una ressenya al blog. Gràcies per recomanar-la.
Salutacions.

15 de maig de 2009, 11:05 les-germanes-grimmes
bajoqueta ha dit...

No volia llegir-lo eh? que me va semblar molt trist lo que explicaves. Però avui he anat a la biblio i quan he vist la portada dic: "mira el llibre que van recomanar". I l'he agafat... Si em poso trista culpa teua ;)

Quan l'acabe te dic el què.

27 de juny de 2009, 17:38 les-germanes-grimmes
L'Espolsada llibres ha dit...

Bajoqueta, quan l'acabis ja em diràs què t'ha semblat.

28 de juny de 2009, 10:17 les-germanes-grimmes
bajoqueta ha dit...

La veritat és que no m'ha defraudat, bueno els personatges sí, que desgraciats quasi sempre. Però t'he de donar les gràcies per fer-me'l llegir ;)

Opinió de bajoqueta sobre el llibre

19 de juliol de 2009, 12:10 les-germanes-grimmes
kweilan ha dit...

El vaig comprar i el tenia a la tauleta. Me l'he llegit en un dia perquè no l'he pogut deixar. M'ha agradat molt. Gràcies per la recomanació.

25 d’agost de 2009, 21:21 les-germanes-grimmes
Anònim ha dit...

Detect explanation on Our Muffled Prices at www.Pharmashack.com, The Marvellous [b][url=http://www.pharmashack.com]Online Apothecary's [/url][/b] To [url=http://www.pharmashack.com]Buy Viagra[/url] Online ! You Can also Espy Pre-eminent Deals When You [url=http://www.pharmashack.com/en/item/cialis.html]Buy Cialis[/url] and When You You [url=http://www.pharmashack.com/en/item/levitra.html]Buy Levitra[/url] Online. We Also Be struck erstwhile a Extensive Generic [url=http://www.pharmashack.com/en/item/phentermine.html]Phentermine[/url] On account of Your Regimen ! We Methodical away Maker extraordinary manipulation of [url=http://www.pharmashack.com/en/item/viagra.html]Viagra[/url] and Also [url=http://www.pharmashack.com/en/item/generic_viagra.html]Generic Viagra[/url] !

12 de febrer de 2010, 17:17 les-germanes-grimmes
Arny8 ha dit...

Només un apunt (tardà, perqui arribi a aquesta pàgina i fins a aquest comentari): Les germanes Grimes és molt millor que Revolucionary Road, sense voler desmerèixer gens aquesta... Però és la primera és una novel·la de les que se't queda dins durant mooooolt temps. Fa ben bé tres anys que vaig llegir-la i encara la tinc present.

17 de juny de 2011, 13:58 les-germanes-grimmes

Llibres llegits i per llegir: L'estranya desaparició d'Esme Lennox (2007)

Llibres llegits i per llegir: L'estranya desaparició d'Esme Lennox (2007)

21/8/09

L'estranya desaparició d'Esme Lennox (2007)


Les vacances ja s'han acabat i ja tenia ganes de tornar a escriure i a llegir els vostres apunts. Moltes gràcies a tots els que em vau desitjar bones vacances!!!

I començo amb una ressenya sobre un llibre que precisament ha estat l'últim que he llegit durant aquests dies. Potser perquè m'ha impactat o perquè és el que tinc més present, L'estranya desparició d'Esme Lennox estrena temporada.


***



Esme Lennox es reclosa en un sanatori psiquiàtric només a l’edat de 16 anys a la dècada dels 30, al segle passat. Seixanta anys després, aquest sanatori ha de tancar les portes i el director de la institució truca perquè se'n faci càrrec l’Iris, una noia que desconeixia fins llavors l’existència d’aquesta germana de la seua àvia.
A partir d’aquí jugant amb el present i el passat i amb diferents veus narratives, l’escocesa Maggie O’Farrell (1972) ens conta els fets que van propiciar aquest internament.
L’autora ens parla de la jove Esme,de la búsqueda d’un camí propi i diferent, de la seua rebel.lia i de la seua manca d’acceptació d’unes normes molt rígides per les dones d'aquell temps. Ens explica també un fet terrible que marca unes vides i una família.
I a mesura que anem llegint no podem deixar la història , ni podem deixar de pensar en què pot ser tota una vida presonera en un manicomi. Una narració plena de sensibilitat cap a les persones diferents, que no poden o no volen seguir les directrius establertes per una societat tancada i convencional.
Parlar molt d’aquesta novel.la seria desvetllar la trama i no ho vull fer perquè la lectura esdevé molt intensa i cal arribar fins al final per saber els secrets que s’hi amaguen.
És la primera novel.la que es publica a casa nostra d’aquesta autora. Crec que val la pena seguir-la a partir d’ara.

23 comentaris:

Assumpta ha dit...

Holaaaaaaaaa!!! Bentornada!!

Veig que no has perdut gens ni mica les teves habilitats i que llegir una de les teves ressenyes és tenir ganes de llegir el llibre immediatament :-))

El que expliques sembla interessantissim!!

21 d’agost de 2009, 1:22 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
òscar ha dit...

bentornada i, espero, que amb les bateries ben carregades. prenc nota de cara al setembre ja que, per aquest estiu, m'he vingut amb un arsenal lector que déu ni do: firmin al sarró i ara devorant pop corn. vacances de platja i llibres ... quin guuuuuuuuust!

21 d’agost de 2009, 8:05 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Elvira FR ha dit...

Ja es trobaven a faltar els teus comentaris!!! Per cert que em vaig llegir Klaus i Lucas i em va agradar molt!!! I aquest que comentes fa patxoca i vénen ganes de llegir-lo...

21 d’agost de 2009, 10:17 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Ferran ha dit...

Ei maca, sí, bentornadíssima a la catosfera! (no ens faràs una crònica de les vacances? :)

Llibre que no coneixia i que, per qüestions que no venen al cas, em sembla que posaré dalt de la llista. El busco la setmana que ve...

Una abraçada!

21 d’agost de 2009, 10:35 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Rita ha dit...

Bentornada!!!

Encarem la tardor amb bones lectures. Pinta prou bé la teva recomanació! :-)

21 d’agost de 2009, 10:54 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Abel ha dit...

El teu lector valencià més fidel ja tenia ganes que tornares.
Endavant amb les ressenyes Kweilan !

21 d’agost de 2009, 12:07 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
fanal blau ha dit...

Molt bentornada, Kweilan!
La veritat és que se t'enyorava...i la icona de l'avió seguia i seguia...:)
Desitjo que les vacances t'hagin anat molt molt bé!

Vaja, avui mateix aniré a buscar l'extranya desaparició...

Contenta de tornar-te a llegir!
una abraçada!

21 d’agost de 2009, 13:29 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Jaume Puig ha dit...

Em sumo a les alegries de totohom per tornar-te a llegir. I gràcies pel nou llibre que ressenyes.

21 d’agost de 2009, 17:14 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
XeXu ha dit...

Bentornada, renoi, quines vacances, almenys de blog! Sembla prou interessant, com tot el que tu ressenyes, però fa pinta de ser, com ja t'he dit altres cops, un llibre d'aquells que jo mai llegiria. A veure què hi diu el temps.

21 d’agost de 2009, 18:23 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Ma-Poc ha dit...

Ben tornada! Espero que les vacances hagin anat molt bé. Pel que fa el llibre no el coneixia però sembla interessant i l'haurem de considerar...

21 d’agost de 2009, 19:12 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Babunski ha dit...

Benvinguda de nou, i jo també et proposo que per un dia deixi's la temàtica del bloc i en expliquis alguna història de per allà a la punta.

22 d’agost de 2009, 16:06 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Marta ha dit...

Poquet a poquet tot torna a la normalitat. Ens sentiem una mica orfes. Gràcies per la recomenació. Estàvem una mica tips de Larsson.

22 d’agost de 2009, 17:17 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Bargalloneta ha dit...

Benvinguda!!!!!!
i ja en tinc un altre per la meva llarguíssima llista.... per culpa teva!!!;-)
petonets

23 d’agost de 2009, 10:46 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Mireia ha dit...

Ben tornada.
Fa bona cara no?

23 d’agost de 2009, 13:33 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
bajoqueta ha dit...

Estavem aquí tots els fans esperan-te :)

Una recomanació que apuntarem, fa bona pinta.

23 d’agost de 2009, 16:44 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
estrip ha dit...

una bona ressenya! Bon començament!

23 d’agost de 2009, 18:54 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
kweilan ha dit...

Gràies per aquest comentaris de benvinguda tan carinyosos!!!

23 d’agost de 2009, 20:03 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
Anabel ha dit...

Quines vacances, noia!

Ara toca tornar a la normalitat i tornar a llegir els teus comentarias per a saber què podem triar entre tanta oferta.

Un petó,

Anabel, la Cuentista

24 d’agost de 2009, 18:40 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
kweilan ha dit...

Gràcies, Anabel! Ja toca una mica tornar a la normalitat. Una abraçada!!

24 d’agost de 2009, 20:20 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
L'Espolsada llibres ha dit...

Aquest serà el meu proper llibre a comentar... A mi també m'ha impactat moltíssim.
Ben tornada.

27 d’agost de 2009, 12:33 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
kweilan ha dit...

Gràcies, Espolsada! Ja tinc ganes de llegir la teua ressenya...Benvinguda també!

27 d’agost de 2009, 14:49 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
fanal blau ha dit...

Kweilan,

ja l'he llegit i m'ha agradat molt, molt.
Com t'han dit més d'una vegada, encomanes les ganes de llegir i m'encanta!
Si em permets, et recomano "El dia antes de la felicidad" d'Erri de Luca.
Potser ja l'has llegit i el coneixes.

Una abraçada!

4 de setembre de 2009, 18:47 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007
kweilan ha dit...

Gràcies, fanal blau! Doncs aquest llibre no el conec i me l'apunto. Una abraçada!

4 de setembre de 2009, 19:12 lestranya-desaparicio-desme-lennox-2007