Neguit de pantorrilla: El vol de l'ibis roig

Neguit de pantorrilla: El vol de l'ibis roig

dissabte, 18 d’abril de 2009

El vol de l'ibis roig


El vol de l'ibis roig
de Maria Valéria Rezende

Traduït per: Josep Domènech Ponsatí

Club Editor

Llegit l'abril 2009




Podem llegir a la contraportada:
L'autora d'aquesta novel·la ha creat dos personatges: un home i una dona, un peó i una prostituta. Ell, el Pas Ningú, ha marxat del seu poble perquè volia aprendre a llegir. Ella, l'Ibis roig, ha quedat atrapada a la ciutat. Es coneixen per accident. Ell no té com pagar-li el llit i es posa a explicar-li històries. Ella no té com pagar-li la companyia i es posa a ensenyar-li de lletra.
Tots els altres personatges de la novel·la, els que desfilen per aquestes mil i una nits brasileres, Maria Valéria Rezende probablement els ha conegut i sentit: fa quaranta anys que viu, com a monja i educadora, amb els sense nom i sense lletra -els Pas Ningú- del Nord-est brasiler. I no deixa de ser bonic que una monja, quan vol transmetre tot l'amor que li inspiren, hagi d'inventar-se una prostituta. Maria Magdalena no li queda gaire lluny.

La veritat, la fantasia i la imaginació desbordant com la mateixa naturalesa sud-americana formen l'estil d'aquest llibre. Dos éssers purs malgrat la brutícia i el fang que els envolta. És molt bonic de llegir, quasi poètic. La Irene, l'Ibis roig, es recolza en el Rosàlio, el Pas Ningú; no creu que pugui ser possible trobar un home així, ella que només coneix homes que no "li miren mai a la cara". ...si jo hagués sabut, molts anys enrere, que existia un home així, capaç de fer amb les paraules un món més gran que el meu, un món ple de històries per riure i plorar, que em tragués de les ombres de la por d'acabar sense ni tan sols haver començat a viure una vida que valgui la pena...
Una de les vegades que el Rosàrio es troba perdut diu: de vegades em semblava que no existia ningú, que les persones que recordava eren un pur invent meu, res més, jo era l'únic humà que vivia sobre la terra, tota la resta eren tan sols pensaments que jo mateix produïa, aleshores em venien ganes de desinventar el món i d'esfumar-me amb ell.

Cada capítol té nom de colors. I en cada un d'ells en Rosàlio explica part de la seva vida. I ella agraeix les paraules que són com música per adormir-se, per escapar d'aquest món tan dur i tan solitari. La importància de les paraules, de les històries, de saber explicar-les i que algú les escolti. Crec que actualment la gent s'ha adonat que ens faltava aquesta dimensió, que l'havíem perduda i per això proliferen ara els conte contes tan infantils com adults.

És un llibre molt recomanable, bonic de llegir i que et deixa amb una sensació agradable al cos i a la ment.

2 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

L'estic a punt d'acabar i l'has descrit molt bé, m'està deixant molt bon gust.

Maria Valéria ha dit...

Que lástima que no puedo decirlo en catalan! Pero les agradesco el leer mi libro y hablar de el allá tan lejos , del otro lado del oceano... Una sorpresa y una alegria descubrir los lectores, que nos son siempre da das a todos los escritores. Gracies, púes! Un abrazo. MValéria Rezende


Lectures de l'Espolsada: En Fermí i la Valentina

Lectures de l'Espolsada: En Fermí i la Valentina

dissabte, 14 de març de 2009

En Fermí i la Valentina


Abans de fer l'apunt setmanal de lectures, vull fer un agraïment a la Roser, en Pep i l'Scaramuix per acostar-nos al món de pagès a través dels contes infantils. Ahir vam gaudir d'una vetllada molt especial amb en Fermí i la Valentina, un munt de nens i nenes i els autors. Gràcies!

Aquest és el record que penjarem a la llibreria!

1 comentari:

Marta ha dit...

Ei! Acabo d'entrar al blog. Gràcies pel teu comentari. Potser algun dia (ara que tindré més temps), us faré una visita. Llàstima que el dia 27 no estaré a BCN, per la presentació del llibre "Petons de diumenge" que precisament he començat. Una abraçada

14 de març de 2009, 13:01 en-fermi-i-la-valentina

Lectures de l'Espolsada: Fem 2 anys

Lectures de l'Espolsada: Fem 2 anys

dimarts, 24 de febrer de 2009

Fem 2 anys




Avui fa 2 anys que va néixer L'Espolsada Llibres, l'alter ego, de les Lectures de l'Espolsada.

Fa dos anys que la llibreria va començar a caminar. Ha estat un segon any intens, de consolidació, d'aprenentatge continu, d'obrir caixes, endreçar llibres, fer devolucions, passar factures, fer aparadors, treure la pols, llegir, escriure el blog, fer un butlletí quinzenal... de conèixer molta gent a la llibreria, virtualment, també hem començat les activitat per a nens i nenes... Tot amb la màxima il·lusió i estimant la feina, malgrat la crisi.

Aquest any la llibreria ha acollit en Màrius Serra, en Josep M Boixareu, la Maria Carme Roca, la Isabel-Clara Simó, la Stefanie Kremser, la Lola Casas, en Josep-Francesc Delgado i l'Hermínia Mas. Hem col·laborat amb les escoles del municipi el dia de sant Jordi i amb l'activitat Què és una llibreria? Hem fet un homenatge a la Mercè Rodoreda i a la Maria Mercè Marçal.

No sé quin futur ens espera a les llibreries petites i de comarques, però des d'aquí us asseguro que hi posaré el meu granet de sorra per continuar fent la feina que més m'agrada.

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible, els clients (en especial els que encara no arriben al taulell), autors, mestres, la gent que passa pel blog, als comercials que em venen a veure, altres llibreters i a la gent no visible, però que sempre hi és. Gràcies perquè sinó jo tota sola no me n'hauria sortit.

Fe

Us espero divendres a la celebració amb en Màrius Serra.

31 comentaris:

kokamuskes ha dit...

L'enhorabona! Quina falta ens fan les bones llibreries... Jo només us conec del blog, però ja sé on aniré quan passi per Les Franqueses.

24 de febrer de 2009, 20:25 fem-2-anys
el llibreter ha dit...

Enhorabona i endavant! Segur que celebrareu molts més aniversaris!

24 de febrer de 2009, 20:37 fem-2-anys
kweilan ha dit...

Enhorabona de veritat! Les llibreries petites fan molta feina en la promoció dels llibres, dels autors i sobretot de la lectura. Per molts anys!

24 de febrer de 2009, 20:57 fem-2-anys
Ferran (Un que passava) ha dit...

Enhorabona! I que en pugueu celebrar molts més.

24 de febrer de 2009, 21:16 fem-2-anys
elisabet ha dit...

PER MOLTS ANYS!

25 de febrer de 2009, 8:25 fem-2-anys
Glòria Maria ha dit...

Per moooooolts anys!

25 de febrer de 2009, 9:38 fem-2-anys
Llibreria L'Illa ha dit...

Moltes felicitats i molta força. Nosaltres enguany en farem 13 i, tot que el futur és incert, segur que ens en sortirem tots plegats.

25 de febrer de 2009, 9:46 fem-2-anys
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Felicitats i per molts anys. Llibreries com la teva són imprescindibles!

25 de febrer de 2009, 10:55 fem-2-anys
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies a tothom!

25 de febrer de 2009, 11:02 fem-2-anys
Xurrito ha dit...

Enhorabona, de segur que t'eixirà bé. Allò més important és millorar any darrere any. Estàs en el bon camí. Moltes felicitats i ànim.

25 de febrer de 2009, 11:26 fem-2-anys
el comptable ha dit...

Per molts anys! Seguirem lluitant!

25 de febrer de 2009, 12:13 fem-2-anys
Silvia Tarragó ha dit...

Enhorabona Fe! Tens tota la meva admiració i espero que les teves espectatives s'acompleixin. El meu granet de sorra serà contribuir com a lectora a que les botigues petites i de comarques no desapareguin i, si puc, intentar concienciar a d'altres lectors.

Una abraçada.

25 de febrer de 2009, 14:02 fem-2-anys
Abel ha dit...

FELICITATS!!!

Sílvia, esperem que no desaparegueu, malgrat el llibre electrònic, jo crec que hi haurà un ventall de lectors fidels, hauran de baixar una mica els preus, això sí (i no ho dic per mi, jo estrany és el mes que no compro un parell o tres de llibres).

25 de febrer de 2009, 15:20 fem-2-anys
Thera ha dit...

PER MOLTS ANYS! I a celebrar-ne moooolts més!!!

25 de febrer de 2009, 16:36 fem-2-anys
SU ha dit...

FE-licitats!

Això no ha fet més que començar... visca!

SU

25 de febrer de 2009, 20:06 fem-2-anys
Mireia ha dit...

MOLTES FELICITATS!!!!

25 de febrer de 2009, 20:44 fem-2-anys
Margarida Aritzeta ha dit...

Per molts anys, i a a créixer en edat, en experiència i en felicitats, petites i grans. Salut i llibres!

25 de febrer de 2009, 21:20 fem-2-anys
Isabel de Llegim...? ha dit...

Enhorabona Fe i per molts anys!.
Molts ànims des d'Igualada. Nosaltres en farem sis.
Estic convençuda que les llibreries de comarques tenim un paper molt important per la proximitat a les persones, el tracte, la difusió que fem d'autors/es i de la lectura, i l'Espolsada és un exemple de tot aixó.
Va ser un plaer venir a la teva llibreria.
Les llibreries de comarques hem de sumar esforços i tirar endavant. I de ben segur que així ho farem i com la Llibreria l'Illa, segur que tots plegats en ens sortirem.
Una forta abraçada

Isabel i Concepció

26 de febrer de 2009, 9:18 fem-2-anys
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies de debò a tothom.
Llibreters, malgrat la incertesa farem el que estigui a les nostres mans per tirar endavant.

26 de febrer de 2009, 10:28 fem-2-anys
Món de llibres ha dit...

Enhorabona i molts d'anys !!

26 de febrer de 2009, 16:46 fem-2-anys
digue'm ariadna ha dit...

... Moltes felicitats i a seguir endavant! Que vagi molt bé aquest divendres...

26 de febrer de 2009, 18:35 fem-2-anys
estel armengol ha dit...

des del món petit i proper, de la petita botiga i propera, del país petit i proper, fem un pas petit (o no) per tirar endavant!

felicitats!!!!!

26 de febrer de 2009, 18:40 fem-2-anys
Salvador ha dit...

Felicitats pel segon aniversari...

Precisament jo també he celebrat els dos anys del meu bloc que també us segueix de tant en tant...

Enhorabona...!!!

26 de febrer de 2009, 20:41 fem-2-anys
Marta ha dit...

Jo també m'afegeixo a les felicitacions. Que fariem sense les petites llibreries? i sobretot els blogs que ens posen al dia?. Endavant i Per molts anys.

26 de febrer de 2009, 20:50 fem-2-anys
Mireia (l'altra) ha dit...

Hola, ja tinc MAL DE PEDRES (i tres més me n'he comprat!!!)
Ara a llegir, moltes gràcies per la recomanació de nou

26 de febrer de 2009, 21:57 fem-2-anys
Anònim ha dit...

Bon dia i bon hora!
Moltes gràcies ESPOLSADA DE LLIBRES

Per molts anys!!

Per molts LLIBRES I LECTURES!!

Imma

27 de febrer de 2009, 9:35 fem-2-anys
aristocrataiobrer ha dit...

per molts anys

27 de febrer de 2009, 17:45 fem-2-anys
bajoqueta ha dit...

Moltes felicitats!

27 de febrer de 2009, 21:13 fem-2-anys
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom!

28 de febrer de 2009, 10:09 fem-2-anys
aranya ha dit...

Enhorabona i moltíssimes felicitats!!!
Desde L'Aranya, compartim, comprenem i admirem el teu esforç, voluntat i valentia!
Nosaltres en cumplim 4 al mes vinent, i amb més força que mai!

Una abraçada,

Olívia i Jordi

1 de març de 2009, 14:11 fem-2-anys
Rosa ha dit...

He conegut el vostre Blog per mediació del Blog “Llegeixes o què”. Moltes felicitats pel vostre segon any de blocaires. He vist que teniu uns punts de llibre molt bonics, jo en col•lecciono i quan en veig de nous sempre intento tenir-los. Hi hauria alguna manera de fer-me’ls arribar, encara que us hagi d’enviar el sobre i els segells. Perdoneu el meu atreviment.
Fins aviat

8 de març de 2009, 10:12 fem-2-anys

Lectures de l'Espolsada: Homes sota el sol/Retorn a Haifa

Lectures de l'Espolsada: Homes sota el sol/Retorn a Haifa

dissabte, 25 de juliol de 2009

Homes sota el sol/Retorn a Haifa



Poques històries tan breus t'ofereixen tanta intensitat com la lectura de Kanafani. És el meu primer contacte amb la literatura palestina i gràcies al Club editor podem llegir aquests dues breus novel·les en un mateix llibre.

Si a Homes sota el sol ens posem a la pell de tres joves que fugen de la terra natal per emigrar a Kuwait a la recerca d'una vida millor i acaben sent carnassa dels passadors clandestins, a Retorn a Haifa vivim l'expulsió dels palestins de la seva terra i el xoc de tornar-hi anys després.

La primera és una història de desesperació, d'una cerca de futur millor i de la capacitat inherent dels humans d'aprofitar-se de qualsevol misèria, sempre hi ha algú que fa negoci amb la vida dels altres. En aquest cas cal travessar el desert a 40ºC dins d'un camió cisterna...

El segon relat testimonia el retorn d'un matrimoni a Haifa, la seva ciutat de la qual van haver de sortir corrent vint anys enrere durant la Nakba* abandonant casa i un nadó a qui donen per mort, però que retroben convertit en soldat israelià.

Tot i que l'escriptura de Kanafani va estretament lligada a la seva militància política és un testimoni aclaridor i esfereïdor sobre Palestina i la seva gent. La mà de Kanafani denuncia amb aquests relats situacions verídiques que podrien ser cròniques d'un periodista, la seva professió.

"Palestina és alguna cosa més que un record, que una ploma de paó, que un infant, que uns gargots de llapis a la paret de l'escala. M'estava preguntant què deu ser Palestina per al Khàled. Ell que no ha conegut ni el gerro, ni la foto, ni l'escala, ni el barri de Halissa, ni el Khaldun. I tanmateix, per ell Palestina mereix que agafin les armes i morin per ella. Per a nosaltres, per a tu i per a mi, no passa de ser una cosa amagada sota la pols de la memòria que ens fem tips de buscar. I mira què hi hem trobat, sota la pols: ¡més pols! Ens equivocàvem quan crèiem que la pàtria és nomes el passat. Pel Khàled, la pàtria és el futur. Aquesta és la diferència. Per això el Khàled volia prendre les armes. A desenes de milers de nois com el Khàled no els aturen les llàgrimes vanes dels que busquen, a les fondàries de les seves derrotes, fragments de les seves cotes de malla, de les seves flors marcides. Ells miren el futur."

*Nakba, "la catàstrofe" del 1948 que va conduir a l'expulsió dels palestins del seu país.

Publicada pel Club editor.
Traducció Anna Gil

9 comentaris:

bajoqueta ha dit...

No he llegit cap autor palestí, així que potser ja va sent hora. Ai ens recomanes llibres molt bons! Sort que te tenim aquí :)

26 de juliol de 2009, 11:26 homes-sota-el-solretorn-haifa
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a vosaltres per ser-hi i per continuar llegint.

26 de juliol de 2009, 17:20 homes-sota-el-solretorn-haifa
Anònim ha dit...

Com va anar el club de lectura?

A nivell de pel.lícules recomano

Los limoneros, Zona libre

del tema Israel-Palèstina.
Imma

27 de juliol de 2009, 11:05 homes-sota-el-solretorn-haifa
Marta ha dit...

Gràcies també per aquesta recomenació. Si són llibres ben documentats, són els que m'agraden.

27 de juliol de 2009, 17:39 homes-sota-el-solretorn-haifa
L'Espolsada llibres ha dit...

Imma gràcies per la recomanació.
El club de lectura va anar molt bé :)

27 de juliol de 2009, 19:48 homes-sota-el-solretorn-haifa
Tonina ha dit...

Sembla bon llibre. Me l'apunto.
Per cert, està molt bé aquest recordatori del Llullu que tens al blog. Al cel sia.
Una abraçada.

27 de juliol de 2009, 22:42 homes-sota-el-solretorn-haifa
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Sembla interessant, el tindré present tot i que no en sé gaire d'aquest tema. Espero no perdre'm.

29 de juliol de 2009, 12:26 homes-sota-el-solretorn-haifa
L'Espolsada llibres ha dit...

Sílvia, no et perdràs perquè no entra en dates ni en debats. Simplement explica la història de la gent de Palestina. És molt recomanable.

29 de juliol de 2009, 12:44 homes-sota-el-solretorn-haifa
el comptable ha dit...

Val moltíssim la pena!

27 d’agost de 2009, 20:36 homes-sota-el-solretorn-haifa

Lectures de l'Espolsada: Incerta glòria

Lectures de l'Espolsada: Incerta glòria

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Incerta glòria




És tan immensa que només puc recomanar-la.

Llegiu-la i viviu-la.

Des del front:

"Escric a l'amor de la foguera. En aquestes altures desolades les matinades són fredes. M'acompanya en sordina el xup-xup de la sopa de campanya que serà el nostre desdejuni. S'han acabat les repúbliques d'oficials; des del cap de la brigada fins a l'últim recluta tots mengem el mateix. Santa igualtat de la sopa militar!"


"Aquestes nits sense lluna a la carena pelada són prodigioses. A través de l'aire tan sec d'aquests deserts les estrelles semblen ulls molt clars que us travessen com amb una rara perspicàcia. Conec les constel·lacions i m'entretinc a observar el camí que d'una nit a l'altra han fet els planetes a través d'elles; és en Cruells que m'ha ensenyat a entendre-m'hi una mica, a les primaries m'hi perdia. Quan me'n torno sol cap a la meva xabola, poc abans de clarejar, el que més em meravella és aquella pau tan estranya. Els homes han deixat fa estona de matar-se; només se sent la fressa a penes perceptible de la brisa nocturna i la rialleta del gall carboner, al lluny, que sembla mofar-se de les nostres victòries."


"Vam viure diversos dies amagats en aquell bosc. A despit dels morters, les metralladores enemigues ens caçaven cada vegada que intentàvem sortir-ne. Havíem consumit les provisions i l'aigua. Recordo com una al·lucinació l'última sortida, desesperada. Els reclutes em seguien com il·luminats. Jo no tenia consciència de res; només una cosa: marxar endavant! Sentia les metralladores com si em trobés al despatx del tiet Eusebi quan les quatre mecanògrafes escriuen a la vegada."


"Descobrir ja seria triomfar i només triomfen els imbècils, els incapaços de proposar-se res d'impossible."

Incerta glòria, part I, Joan Sales, ed. Club editor

12 comentaris:

kokamuskes ha dit...

Fe, estic amb tu. Una novel·la magistral, s'ha de llegir per entendre-ho.

3 d’octubre de 2009, 10:23 incerta-gloria
Núria ha dit...

És un repte. Em fa respecte llegir-la, però per tot el què se'n diu i qui n'és l'autor seguríssim que val molt la pena.

3 d’octubre de 2009, 13:36 incerta-gloria
viu i llegeix ha dit...

Si, magistral.

3 d’octubre de 2009, 13:53 incerta-gloria
marta ha dit...

és una meravella. En aquest llibre hi surt tot i no sobra res. L'any passat vaig llegir-lo i em vaig dedicar a regalar-lo a persones que m'estimo i a demanar-lo a llibreries on no el tenien

3 d’octubre de 2009, 21:49 incerta-gloria
Júlia ha dit...

Un gran llibre, per sort ara sembla que s'ha 'recuperat' i valorat molt més, ja era hora.

4 d’octubre de 2009, 7:08 incerta-gloria
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

He sentit molts elogis d'aquest llibre. A veure si puc llegir-lo, m'haurè de fer una llista perquè tenia clar el que havia de llegir ara que puc, però no dono l'abast.

4 d’octubre de 2009, 10:17 incerta-gloria
Abel ha dit...

Una GRAN NOVEL.LA, tot i que va arribar un punt que se'm va fer llarga.

4 d’octubre de 2009, 14:49 incerta-gloria
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Me'l apunto a la llista, veig que tothom eldeixa be.

4 d’octubre de 2009, 17:50 incerta-gloria
Llibreria L'Illa ha dit...

Indispensable

4 d’octubre de 2009, 18:05 incerta-gloria
L'Espolsada llibres ha dit...

Precisament com que és tan immensa val la pena assaborir-la i pair-la a poc a poc. Jo he llegit la part I i la II i em guardo la resta per més endavant.

5 d’octubre de 2009, 16:49 incerta-gloria
Mireia ha dit...

L'hauré de rellegir perquè la recordo poc, només recordo que em va agradar. Potse era massa jove, quan la vaig llegir

8 d’octubre de 2009, 21:00 incerta-gloria
Anònim ha dit...

Quan el vaig llegir em va agradar, però crec que s´ha de fer una lectura relaxada.
Realment és una obra mestra.
Imma

9 d’octubre de 2009, 12:03 incerta-gloria

Ariadna al laberint grotesc: Jardí vora el mar

ariadna al laberint grotesc: Jardí vora el mar

17 d’abril de 2009

Jardí vora el mar



Mercè Rodoreda
JARDÍ VORA EL MAR
Ed. Club Editor Jove

"Les onades anaven i venien, damunt de la sorra, anaven i venien... ¡pam! bromera i reculen, i altra vegada endavant, i... ¡pam! bromera i reculen... ara marxem, ara venim, llepada a la sorra i altra vegada amb la nostra aigua, sempre amb la nostra aigua, sempre les onades amb la seva aigua, que les deixa i no les dóna, sempre fent veure que venim, a l'estiu i a l'hivern, i aquí teniu dues petxines, i a veure si ens atrapeu..."


Van venir i van marxar, per sis temporades. Arribava l'estiu, la riquesa i les festes omplien la casa. Al final de l'estació, la solitud i el fred buidaven el jardí. Durant uns dies, les il.lusions i la tragèdia xocaven contra les roques. Per un temps, els somnis i el desengany acaronaven la sorra.

Arbres i flors acompanyant relacions i secrets. Memòria amb regust a sal. Un jardiner observa, escolta i recorda. La seva veu ens parla d'un jardí, d'una casa, prop del mar.

9 comentaris:

Mirielle ha dit...

I sempre i sempre, aquesta veu que mai ens deixa i que manté la quietud encara com qui acaba de reconèixer l’aürt del vent o, qui sap si potser, el desfici de la mort propera... molt ben triat el fragment. :)

18 d’abril de 2009, 14:55 jardi-vora-el-mar
Anònim ha dit...

Em sembla que va ser el primer llibre que vaig llegir de la Mercè Rodoreda. Aquell jsrdí i totes les seves històries...
Bona litertura ens ha deixat la Rodoreda.
Imma

19 d’abril de 2009, 2:12 jardi-vora-el-mar
L'Espolsada llibres ha dit...

Aquest em falta, no trigaré perquè tinc ganes de Rodoreda.
Bona diada de sant Jordi!

19 d’abril de 2009, 9:42 jardi-vora-el-mar
kweilan ha dit...

No l'he llegit però sempre va bé tornar a llegir-la. Ara fa temps que no agafo cap llibre d'ella.

19 d’abril de 2009, 21:03 jardi-vora-el-mar
novesflors ha dit...

Els jardins, també com a idea, m'atrauen. Els senzills, els recargolats, els casolans, els més silvestres, els més elaborats, els perfumats, els decadents...
Bon St. Jordi.

21 d’abril de 2009, 13:11 jardi-vora-el-mar
digue'm ariadna ha dit...

Mirielle... una veu, qui sap si capaç de fer present el record de la imatge, el gest o la paraula...

Imma... una exel.lent literatura plena de la seva manera particular de donar veu al sensible...

Espolsada... igualment, molt bona diada, no et cansis massa...

Kweilan... sempre és un plaer llegir-la i rellegir-la...

Novesflors... a mi també m'agraden els jardins, però prefereixo aquells que, tot i la mà humana, tenen un aspecte més decadent, inclús salvatge... que tinguis una bona diada...

22 d’abril de 2009, 19:56 jardi-vora-el-mar
Núria ha dit...

Tinc molt bon record d'aquesta novel·la. Em va recordar a Mirall trencat (fantàstica), i el fet que el lector segueixi un jardiner es fa molt agradable i també interessant tenint en compte que Mercè Rodoreda sempre ens mostra (grans) personatges femenins.
Per qui la tingui pendent, crec que ara és una bona època per llegir-la i començar a assaborir un bon estiu...

25 d’abril de 2009, 13:22 jardi-vora-el-mar
digue'm ariadna ha dit...

Núria... benvinguda al laberint... els protagonistes masculins de Mercè Rodoreda (Jardí vora el mar, Quanta, quanta guerra, i la Mort i la primavera) tenen un magnetisme molt especial...
=:)

30 d’abril de 2009, 12:18 jardi-vora-el-mar
L'Espolsada llibres ha dit...

Fantàstica!

5 de setembre de 2009, 10:31 jardi-vora-el-mar

Llibres llegits i per llegir: La casa de la mesquita (2005)

Llibres llegits i per llegir: La casa de la mesquita (2005)

9/2/09

La casa de la mesquita (2005)


Ahir un diari portava una crònica sobre els 20 anys de la revolució iraniana i en quina situació es troba aquell país llunyà després de l’arribada al poder de Khomeini.
Un diumenge normal potser només m’hagués mirat els titulars, però ahir feia pocs dies que havia acabat de llegir La casa de la mesquita de Kader Abdolah (1954) i no vaig poder estar indiferent al reportatge de l’Iran actual.
Gràcies a la llibreria l’Illa que va recomanar aquest llibre he gaudit d’una novel.la que ens explica la vida d’una família responsable de la mesquita i del basar a la població iraniana de Senedjan.
El marc històric esdevé interessant doncs la narració ocupa els anys anteriors i posteriors a l’arribada dels aiatol.làs i ens conta com va evolucionant el món dels membres d’aquesta família i el del poble persa segons els moments històrics que van vivint.
Però la novel.la va més enllà. És un cant a l’amistat, a la senzillesa, a l’amor a les petites coses, al plaer, a la bellesa...Una història sensible i preciosa.
Penso en tants detalls: la generositat de les àvies, l’amistat retrobada dels veïns de l’Aga Djan, l'amor als fills...emocions que ens fan vibrar i que, malauradament, conviuen amb la tortura, la repressió, la por i el fanatisme.
Tot plegat en una narració que ens fa quedar enyorats i tristos per haver-la acabat.
I encara l’enyoro.

23 comentaris:

rits ha dit...

tot i ser molt diferent, em fas recordar "De part de la princesa morta"
sembla molt interessant, apuntat!!!.

9 de febrer de 2009, 22:36 la-casa-de-la-mesquita-2005
Ferran ha dit...

Aquesta crítica teva m'ha fet pensar en la Mandana, una bona amiga iraniana/argentina que tinc a Berlin. Ella m'ha explicat tantes coses, tantes!, del país on va néixer...

Fa un parell d'anys, també a Berlin, vaig tenir una companya iraniana en un curs d'alemany, la Parvaneh. També a través d'ella (mitjana edat, força "occidentalitzada"... però a l'alemanya, clar) vaig aprendre molt del país.

Buf, quantes coses m'han vingut al cap ara, de llegir-te!

9 de febrer de 2009, 23:34 la-casa-de-la-mesquita-2005
XeXu ha dit...

És que no puc, les teves lectures són massa per mi. Quan veig el que llegeixes em sento vulgar, però suposo que sobre gustos no hi ha res escrit. Però m'enganxa la teva manera d'explicar i estimar els llibres, no ho puc evitar, sé que alguns no els llegiré mai, com aquest, per exemple (però no creguis, eh, que algun altre me l'he apuntat a la meva llisteta de compra...), però quan tu ho expliques sona tot tan bé...

Per cert, la llibreria que dius està allà al carrer Gavina (o alguna cosa així), que uneix Pelai amb Tallers, o em confonc?

9 de febrer de 2009, 23:47 la-casa-de-la-mesquita-2005
Assumpta ha dit...

Això meu es estrany... em passa com en Xexu però elevat a la enèssima potència... Sé que no llegiré el 99,9% dels llibres dels que parles... però m'agrada llegir com en parles :-)

No sé si és normal això, eh?

10 de febrer de 2009, 0:20 la-casa-de-la-mesquita-2005
Abel ha dit...

Jo ho intento (llegir els llibres que comentes), però com diuen els altres companys, sé quie no arribaré al , diguem-ne, 70% d'ells...

10 de febrer de 2009, 10:35 la-casa-de-la-mesquita-2005
Noctas ha dit...

Sempre és un plaer descobrir blocs tant ben escrits i que parlin de literatura., també serà un plaer linkar-te al meu blog...saludus lectora

10 de febrer de 2009, 12:45 la-casa-de-la-mesquita-2005
zel ha dit...

Jo també he pensat en la princesa, i en els llibres que ens acosten a 'orient mitjà i el seu viure quotidià. Un món d'exquisida sensibilitat... Me l'apunto!

10 de febrer de 2009, 15:45 la-casa-de-la-mesquita-2005
òscar ha dit...

ara tinc el meu fons de lectura exhaurit. miro altre fons, el de la biblio, a veure si hi és.

me'n refio eh!!!
petooons!

10 de febrer de 2009, 16:03 la-casa-de-la-mesquita-2005
Jeroni Maleuff ha dit...

"emocions que ens fan vibrar i que, malauradament, conviuen amb la tortura, la repressió, la por i el fanatisme". Cert i inevitable.
M'apunte el títol.

10 de febrer de 2009, 17:14 la-casa-de-la-mesquita-2005
kweilan ha dit...

rits: És un llibre molt interessant. A mí em va recordar als llibres del Mahfuz.

Ferran: Un país amb una problemàtica específica per les dones. I ara recordo la pel.li de Persépolis (2007) de la Marjane Satrapi.

Xexu: Aquest podria ser un candidat. Crec que t'agradaria. La llibreria no sé on està. Em referia al bloc que tinc linkat i que està superbé Una illa plena de llibres.


Assumpta: Gràcies pel teu comentari i a veure si et tornes a enganxar :)

Abel: Segur que t'agrada aquest llibre. Ja m'ho diràs.

Noctas: Benvingut! Ens anirem llegint.

zel: Em sembla que t'agradarà força.

òscar: Mai es pot assegurar res al 100% però aquest llibre ens conta una història que t'enganxa a diferents nivells. I crec que te'n pots refiar. De vegades em diuen que m'agraden llibres rars però aquest és molt bo. Una illa plena de llibres el va recomanar també . Té un post que em va fer decidir a mí. I ho vaig encertar plenament.

Jeroni: Espero que t'agradi i que el disfrutis.

I una abraçada a tots i a totes pels vostres comentaris i aportacions!!

11 de febrer de 2009, 14:11 la-casa-de-la-mesquita-2005
anna ha dit...

Estimada Kweilan,
ja fa dies que et volia agrair els teus comentaris al Blog del David, ens ajuden a seguir... És increïble com pots connectar tant amb la gent sense coneixe'ls, sols per unes paraules dites en el moment que més et calien, com una empenta per sentir-te be, sentir-te escoltat o estimat.
Amb els llibres em passa el mateix, en començo un a l'atzar i és just aquell el que necessitava en aquell moment...
Des que va morir el David, però, em costen molt les novel·les, sols llegeixo assaig, molta filosofia i com a màxim novel·les amb missatge... tipus l'Alquimista o Sidharta, que m'han ajudat tantíssim!
Petonets i gràcies per escriure tant bonic.
Anni

11 de febrer de 2009, 16:03 la-casa-de-la-mesquita-2005
anna ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 11 de febrer de 2009, 16:17 la-casa-de-la-mesquita-2005
L'Espolsada llibres ha dit...

Jo hi estic de ple! M'agrada molt. Ja el comentarem.

11 de febrer de 2009, 18:09 la-casa-de-la-mesquita-2005
kweilan ha dit...

anna: Moltes gràcies per entrar al bloc i per les teues paraules. Tal com tu dius hi ha llibres que pel que ens suggereixen o pel que ens fan meditar ens ajuden a tirar endavant perquè ens obren camins que potser sols no veuríem.
Molt contenta de què hagis passat per aquí...Una abraçada molt forta!

11 de febrer de 2009, 19:18 la-casa-de-la-mesquita-2005
kweilan ha dit...

L'Espolsada llibres: Qué bé! Ja parlarem!

11 de febrer de 2009, 19:19 la-casa-de-la-mesquita-2005
Deric ha dit...

hauriem de descobrir més la literatura àrab, és molt rica i atractiva

11 de febrer de 2009, 20:36 la-casa-de-la-mesquita-2005
kweilan ha dit...

Deric: Tens tota la raó. Rica i atractiva. I aquesta novel.la, com les del Mahfuz i altres escriptors, és universal... ens conta una història d'uns personatges d'un país llunyà però que, al llegir-la, els sentim propers perquè vivim amb ells el seu dia a dia i patim amb ells els seus neguits.

11 de febrer de 2009, 22:19 la-casa-de-la-mesquita-2005
Llibreria L'Illa ha dit...

Hola,
per alusions.
Celebro que t'hagi agradat i que el recomanis amb tant estusiasme.

Xexu, som una llibreria de Mollet del Vallès, no de Barcelona. La kwelan hi te un link http://illallibres.blogspot.com . Allà podràs llegir comentaris dels llibres que llegim i les nostres dades.

12 de febrer de 2009, 14:03 la-casa-de-la-mesquita-2005
Núr ha dit...

He fet una mirada als articles que tens a la primer pàgina del bloc, i no n'he llegit cap... aix...

De totes maneres, aquest em fa el pes! Hauré d'apuntar-me'l en algun lloc per pensar-hi quan acabi els dos llibres que tinc començats i el tercer en cua! aix...

12 de febrer de 2009, 22:23 la-casa-de-la-mesquita-2005
- assumpta - ha dit...

Em sembla que a mí també em passa una mica com als demés. Ara encara estic acabant "Els homes que no estimaven les dones". I en tinc una bona pil·la de pendents i d'altres apuntats. M'agradaria disposar de molt més temps. I per a llegir aprofito al tren, però j no puc en cap més moment.
Aquest m'ha deixat un no sé que a dins... que em sembla m'afanyaré a buscar-lo. Ja t'ho diré.
Gràcies, perquè llegir els teus comentaris envers els llibres són com una petita finestra que ens hi deixa entrar el cap des d'afora. No nomès les quatre ratlles amb que molt crítics comenten o fan o no una recomanació.
Repeteixo, Gràcies Kweilan !!!

12 de febrer de 2009, 23:02 la-casa-de-la-mesquita-2005
kweilan ha dit...

Llibreria l'illa: Avui he mirat fotos de la vostra llibreria a Internet i m'ha semblat fantàstica. Llàstima que estigui lluny de casa meua.

Nur: Gràcies per la visita. És un llibre que crec que et pot agradar.

-assumpta- Gràcies per totes les coses que dius. Ets un sol i mai millor dit.

12 de febrer de 2009, 23:59 la-casa-de-la-mesquita-2005
L'Espolsada llibres ha dit...

Ja l'he acabat, l'he deixat reposar i ja enyoro les històries tal com vaig enyorar les àvies a mig llibre.

21 de febrer de 2009, 17:52 la-casa-de-la-mesquita-2005
kweilan ha dit...

L'espolsada: Molt bé! Gràcies pel teu comentari :)

24 de febrer de 2009, 1:04 la-casa-de-la-mesquita-2005

Lectures de l'Espolsada: La casa de la mesquita i Persèpolis

Lectures de l'Espolsada: La casa de la mesquita i Persèpolis