Lectures

Lectures de l'Espolsada: Contrabandistes de la llibertat

Lectures de l'Espolsada: Contrabandistes de la llibertat

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Contrabandistes de la llibertat







Com diu l'Ariadna al pròleg del llibre: "Si ningú no pregunta i escolta, tot pot quedar enterrat en el silenci quan la veu s'apagui."

Per sort, hi ha gent que va estirant dels fils de la gent anònima per reconstruir un passat col·lectiu. Assumpta Montellà ja ens va emocionar amb La maternitat d'Elna, ens va fer vibrar amb El setè camió i ara recupera la memòria d’aquella gent que es jugava la vida per passar refugiats i exiliats d’una banda a l’altra del Pirineu. Montellà ens descobreix el sentit positiu de la paraula contraban a Els contrabandistes de la llibertat.

Montellà dóna veu als que fugien:

"Un consol efímer que l'endemà s'esvairia quan es van endur el pare i només ens va quedar el soroll de les botes alemanyes damunt l'empedrat. El soroll d'aquelles passes...

Potser li semblarà que això no és transcendental, però amb el pas dels anys he sabut que el més important són els detalls, un soroll, una olor... són com ressorts guardats dins teu, i quan els prems surt tota la memòria dels fets."

"Hi va haver un temps que em vaig prohibir pensar en la família, havia d'anestesiar la meva sensibilitat, no pensar en totes aquelles coses familiars d'abans que m'estovaven i es convertien en un sentiment perillós que calia foragitar si no volia patir."

També sentim la veu dels passadors o dels seus familiars:

"Va estar detingut tres mesos a la ciutadella de Perpinyà i interrogat brutalment per la Gestapo, que el va deixar mig mort. Per mediació de Pau Casals, amb el qual eren molt amics, van rebaixar el grau de presó del pare i el van portar a l'hospital de Saint Jacques. Allà hi havia menys vigilància i, finalment, se'n va poder escapar. Com va poder, va arribar a casa, va restar amagat fins al final de la guerra i ho va perdre tot."

"Quan el va deixar a la vora del foc, el meu germà somreia, però ja feia estona que no contestava les preguntes del seu portador. Estava congelat. Estava mort."

Sota les neus i enmig de les valls pirinenques van quedar-hi sepultades moltes vides, però també bocins i records d'aquells que van aconseguir fugir.

Serà un plaer sentir l'Assumpta Montellà com ens recorda totes aquestes veus a la llibreria, dijous 29 d'octubre.
PD Gràcies per la presentació d'ahir, un plaer.

Publicat per Ara Llibres
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Assumpta Montellà

9 comentaris:

Rosa ha dit...

Hola Fe,
Sóc una gran admiradora dels llibres de l'Assumpta Montellà i com be dius, La maternitat d'Elna, ens va deixar a tot bocabadats i esglaiats amb tot el que va passar amb els refugiats republicans a França. El setè camió és una història diferent però molt interessant. Aquest, m'imagino que també serà bo, coneixen com escriu l'autora, en gaudirem! També admiro l'Assumpta pel treball d'investigació que fa per escriure aquest tipus de llibre. Com sempre Fe, has fet una bona tria.
Una abraçada.

24 d’octubre de 2009, 11:32 contrabandistes-de-la-llibertat
Núria ha dit...

Quina activitat que porta l'Assumpta Montellà, eh? És bo que furguem en la història.
Que vagi bé, la presentació!

25 d’octubre de 2009, 14:55 contrabandistes-de-la-llibertat
kweilan ha dit...

No conec l'autora. Me l'apunto i bona presentació!!

25 d’octubre de 2009, 22:34 contrabandistes-de-la-llibertat
L'Espolsada llibres ha dit...

Kweilan descobreix les històries que explica l'Assumpta que són la història col·lectiva. Pots visitar el seu blog Sentiments a flor de pell.
La presentació va anar molt bé!

30 d’octubre de 2009, 19:47 contrabandistes-de-la-llibertat
hypatia ha dit...

La presentació va ser impressionant!!
la llibreria plena de gom a gom, i l'Assumpta que ens va fer emocionar amb la potència de la seva vivència...

En arribar a casa, li vaig explicar al meu adolescent (que no m'havia volgut acompanyar), li vaig descriure l'Assumpta, la seva feina, l'ambient de la presentació, li vaig llegir passatges del llibre (que l'Assumpta em va gargotejar amb tendresa)...

En va quedar corprès. Ara, el llibre és a la seva tauleta. I ahir em dèia: és una passada, m'arriba tant a fons!! com escriu, aquesta dona....

I la llista d'espera de lectors a casa s'ha ampliat. Hauré de fer cua per poder tenir-lo a la meva tauleta...

=;)

31 d’octubre de 2009, 9:55 contrabandistes-de-la-llibertat
Anònim ha dit...

llegiu la ressenya que s'ha fet del llibre al darrer número de la revista L'AVENÇ

16 de gener de 2010, 7:02 contrabandistes-de-la-llibertat
Anònim ha dit...

Quina vergonya. M'acabo d'enterar que bona part dels continguts del llibre són una apropiació indeguda/plagi. Que en diu de tot això la nostra insigne historiadora i la gent que li aplaudeix totes les seves "gràcies"

6 de febrer de 2010, 9:32 contrabandistes-de-la-llibertat
L'Espolsada llibres ha dit...

Benvolgut anònim, l'Assumpta Montellà té un blog propi, si tens algun comentari a fer-li t'hi pots adreçar. Si estàs tan segur del que afirmes també podries signar els teus comentaris i fer que el debat sigui més ric i plural. Nosaltres parlem de llibres i no de maneres de concebre la història.

6 de febrer de 2010, 9:41 contrabandistes-de-la-llibertat
Anònim ha dit...

Precissament parlem de llibres. I resta clar que aquest llibre està assenyalat, amb proves feafents, de ser una apropiació indeguda. No m'interessa la concepció de la història. Però cal denunciar els plagis i apropiacions.
http://pensacions.blogspot.com/2010_01_01_archive.html

9 de febrer de 2010, 18:27 contrabandistes-de-la-llibertat

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: D'aniversari amb L'estranya desaparició d'Esme Lennox

Lectures de l'Espolsada: D'aniversari amb L'estranya desaparició d'Esme Lennox

dissabte, 29 d’agost de 2009

D'aniversari amb L'estranya desaparició d'Esme Lennox

Avui fa 2 anys que vam engegar aquest blog i ho celebrem, com no podria ser d'altra manera, parlant de llibres que és una de les coses que més ens agrada. Abans, però, agrair-vos a totes aquelles persones que passeu per aquí i que doneu l'energia per continuar existint. Gràcies per llegir, per opinar, escriure i compartir la màgia de la literatura i, sobretot, gràcies als que us heu acostat fins a la llibreria i ens hem pogut conèixer.
Us ofereixo la ressenya d'un llibre que em va impactar -no sóc l'única- abans de marxar de vacances i que he deixat reposar fins ara. Som-hi!


Maggie O'Farrell, autora nord-irlandesa criada a Escòcia, dóna veu a dues germanes escoceses nascudes a l'Índia, l'Esme i la Kitty. A l'Índia succeeix un fet que marca per sempre l'Euphemia, Esme com li agrada que l'anomenin. Res no serà igual i la seva vida quedarà marcada per sempre. De retorn a Escòcia ambdues germanes intenten adaptar-se al rigor del clima però sobretot a l'ostracisme d'una societat benestant i conservadora. L'Esme no és com s'espera d'una noia de l'època, és rebel i vol trencar les normes. Amb el consentiment de família i metges ingressa en un sanatori i desapareix de les vides de tothom com si mai hagués existit.

Som al present. L'Iris, una noia jove, posa ordre a la seva botiga de segona mà quan rep una trucada que la deixa parada. El sanatori on l'Esme ha passat més de 60 anys és a punt de tancar i li truquen perquè se'n faci càrrec. Qui és l'Esme? Per què li truquen?
L'Iris va estirant el fil d'una vida que la condueix fins a aquella jove rebel. No en direm massa cosa més perquè val la pena deixar-se seduir pel joc de veus de l'autora i endinsar-se en aquestes vides.
Un llibre que llegeixes d'una tirada, en vols saber més i més.
Fets que condicionen una vida i fan trontollar vides futures. Situacions normals i quotidianes que es confonen amb una bogeria, per a mi, inexistent.
Us ve de gust?

Publicat per La Campana en català i Salamandra en castellà
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Apunts de llibreria, Maggie O'Farrell

14 comentaris:

hypatia ha dit...

A mi sí que em ve de gust!!
(tornes amb una ploma poderosa, eh?)
=;*)

29 d’agost de 2009, 10:22 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
kweilan ha dit...

Molt bona ressenya i una bona recomanació.

29 d’agost de 2009, 10:25 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Primer de tot, felicitar-te per aquest blog tan esplèndid amb ressenyes d'llibres. Jo, ja ho sap, hi estic molt enganxada i moltes vegades segueixo els teus consells, llegint els llibres que aconselles.
L'estranya desaparició d'Esme Lenox" aquesta setmana le penjat con a novetat, em va semblar que podia està bé. I ara tu li fa la ressenya!
Ja et passaré un correu qualsevol dia.
Una abraçada

29 d’agost de 2009, 11:08 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
elisabet ha dit...

ei, després de llegir el que en dius, a mi em ve MOLT de gust!
l'enhorabona per l'aniversari, maca!
;)

29 d’agost de 2009, 11:58 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Per molts anys Fe i benvinguda! Sembla interessant la novel·la que comentes. Completament d'accord amb l'Hypatia: tornes amb una ploma poderosa!

29 d’agost de 2009, 14:57 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Marta ha dit...

Benvingudes les teves recomenacions!
Avui l'he tingut a les mans, però no m'he decidit. Ja ho faré. Encara en tinc d'altres pendents. Una abraçada!

29 d’agost de 2009, 18:05 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Mireia ha dit...

Feliç Aniversari; dos anys!!! A seguir recomanant-nos llibres

29 d’agost de 2009, 18:46 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
elisabet ha dit...

Ei, aquesta tarda una amiga m'ha fet el regal "amb retard" de l'aniversari i... "L'estranya desaparició d'Esme Lennox". ;)
Deu ser que també és fan de L'Espolsada!

31 d’agost de 2009, 20:38 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Núria ha dit...

Veig que l'Espolsada ja ha tornat a la càrrega!
L'argument d'aquesta novel·la m'ha sorprès. Però no sé què és el que em ve més de gust ara mateix!

31 d’agost de 2009, 21:14 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom!
Hypatia el llibre és fort i poderós. Com va l'Havanera?
Kweilan un cop més coincidim, sembla que tinguem itineraris lectors paral·lels.
Rosa, gràcies a tu per fer-me confiança.
Elisabet un vol regal sens dubte!
Sílvia, Núria, Marta i Mireia crec que us pot agradar molt!
Núria a veure si em véns a veure que m'has d'explicar un munt de coses, per cert, postal rebuda i ja penja a la llibreria, gràcies!

1 de setembre de 2009, 10:04 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Mireia ha dit...

Felicitats pel segon aniversari!!

3 de setembre de 2009, 13:00 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
digue'm ariadna ha dit...

... Moltes felicitats i ben tornada...

4 de setembre de 2009, 19:50 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
viu i llegeix ha dit...

està clar que ve de gust, fas venir salivera!!!

un altre al sac...

7 de setembre de 2009, 22:43 daniversari-amb-lestranya-desaparicio
Marga Losantos ha dit...

M'ha impactat molt! No sé perquè, m'ha fet pensar en una pel·lícula de Hitchcock, que al final et deixen amb el cuquet de no saber què passarà, si el que feia tanta por es repetirà.
M'ha impressionat aquesta idea, llegida a més novel·les, però del XIX, de que uns pares o un marit podien ficar una filla o dona que els fes nosa al manicomi sense gaire problema.
Personatges entranyables, els de l'Esme i l'Iris.

23 de setembre de 2013, 19:02 daniversari-amb-lestranya-desaparicio

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: De petons i de presentacions

Lectures de l'Espolsada: De petons i de presentacions

dissabte, 28 de març de 2009

De petons i de presentacions



Ahir vam tenir la Sílvia Soler presentant Petons de diumenge. Va ser una presentació especial perquè vam voler que la fes la Núria, una lectora jove, de les poques que venen a la llibreria de la seva edat sense obligació, només pel plaer d'acostar-s'hi, triar i remanar.

Per algunes persones, fer presentacions de llibres és un acte més que cal fer per promocionar un llibre. Per a nosaltres, cada presentació és especial, intentem donar-li un enfocament diferent i que la gent fidel -gràcies- no tingui la sensació que sempre viuen el mateix.



A vegades som més, d'altres no tants, però sempre amb un bon ambient com el que es va respirar ahir. Quan presentes un llibre que ja fa temps que ha sortit i la gent l'ha llegit et permet establir un debat, fer preguntes sobre el procés creatiu que és molt interessant. Ahir va ser un d'aquests dies en què la vergonya es va quedar fora de la llibreria i la gent es va atrevir a parlar gràcies als personatges que la Sílvia ha creat a la novel·la.


Gràcies!

Publicat per L'Espolsada llibres a 10:31
Etiquetes de comentaris: Núria Maynou, Sílvia Soler

15 comentaris:

Núria ha dit...

Gràcies a tu!

28 de març de 2009, 14:05 de-petons-i-de-presentacions
Dolors ha dit...

Hola Fe! Sempre és una plaer venir a les presentacions de l'Espolsada, però és cert que aquesta vegada ha estat diferent. El fet que la presentació la fés la Núria, una jove lectora, crec que li ha donat un to especial, més proper... i que potser va ajudar a que sorgís un interessant col·loqui. Em va agradar. Gràcies i fins la propera!

28 de març de 2009, 19:48 de-petons-i-de-presentacions
elisabet ha dit...

aix, quina llàstima que ens separin tants quilòmetres... :(

29 de març de 2009, 11:32 de-petons-i-de-presentacions
viuillegeix ha dit...

elisabet, m'ho has tret de la boca

29 de març de 2009, 13:22 de-petons-i-de-presentacions
kweilan ha dit...

Me n'alegro que us anés tan bé!!

29 de març de 2009, 21:20 de-petons-i-de-presentacions
Abel ha dit...

Fa goig de veure que una activitat cultural com aquesta (malauradament cada vegada n'hi ha enys) anés tan i tan malament.
Pl que fa al llibre el vaig començar i me'l vaig haver de deixar... no m'"arribava", suposo que cada llibre té el seu moment, així que segur que algun dia el reprendré i la cosa anirà millor.

30 de març de 2009, 10:26 de-petons-i-de-presentacions
L'Espolsada llibres ha dit...

Ja m'agradaria a mi també tenir-vos més a prop i que poguéssiu participar de la llibreria en viu, no només virtualment. Abel, l'acte va anar molt bé i no malament! El llibre potser confon al principi, fins que no sents totes les veus que el conformen, no és fins al final que saps qui el narra. Tens raó, però, que els llibres tenen el seu moment, potser si haguessis sentit la Sílvia de viva veu ja hi tornaries a ser.

30 de març de 2009, 10:35 de-petons-i-de-presentacions
mercè ha dit...

hola,
No és la primera presentació a la que vaig, però he de dir, sense desmerèixer les altres, que va ser del tot especial. El to gens afectat i absolutament proper de la Sílvia va permetre que estiguéssim del tot relaxats , com si es tractés d'una tertúlia en un cafè! Gràcies Silvia. I em va agradar moltíssim l'explicació de la Sílvia sobre perquè els llibres de dones parlen de dones: també els d'homes habitualment parlen d'homes i ells no ho han de justificar!
Quant a la Núria, vas estar impressionant, dóna goig veure lectores/lectors joves amb aquesta inquietud. Una abraçada.

30 de març de 2009, 10:50 de-petons-i-de-presentacions
SU ha dit...

Fe,

Felicitats per aquesta tan celebrada presentació!

Una gran idea que una lectora presentés el llibre! I la Sílvia és un encant i una gran comunicadora!

Em vaig perdre una gran vetllada...

Petons i més felicitats!

30 de març de 2009, 14:50 de-petons-i-de-presentacions
Abel ha dit...

Volia dir que l'acte no hagi anat "malament", PERDÓ!!!!!!!!

30 de març de 2009, 16:35 de-petons-i-de-presentacions
Marta ha dit...

M'hagués agradat ser-hi. No sempre es pot estar a tot arreu.Precisament ahir vaig acabar de llegir el darrer capítol. Una bona narració. Ja el comentaré en el meu blog.

30 de març de 2009, 20:06 de-petons-i-de-presentacions
hypatia ha dit...

ostres,
com m'agradaria també haver-hi estat....

"Petons de diumenge" em va arribar del tot, un llibre madur, una narració serena...

=;)

2 d’abril de 2009, 9:44 de-petons-i-de-presentacions
Sílvia Tarragó ha dit...

Quan es fan les coses no s'ha d'esperar res, però si et responen no només és gratificant sinó que et permet anar a més. Enhorabona per haver aconseguit tant de "quorum" Fe, no és gens fàcil.

Salutacions.

3 d’abril de 2009, 11:44 de-petons-i-de-presentacions
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies per tots els comentaris. Evidentment, no s'ha d'esperar res, però és molt gratificant que la gent participi de la vida de la llibreria, sense ells jo no hi seria, o sigui que sempre els dic gràcies per tornar a confiar en el que els proposo.
Una abraçada,
Fe

3 d’abril de 2009, 20:21 de-petons-i-de-presentacions
Tonina ha dit...

Arrib amb retràs però aquest llibre va ser la meva adquisició a la setmana del llibre en català. Em fa moltes ganes sobretot ara que ja en sé més coses gràcies a vosaltres. Salutacions. M'encantaria estar més aprop, però us seguiré a través del blog.

5 d’abril de 2009, 19:09 de-petons-i-de-presentacions

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: De raspalls, llunes, boires i lacets...

Lectures de l'Espolsada: De raspalls, llunes, boires i lacets...

dissabte, 11 d’abril de 2009

De raspalls, llunes, boires i lacets...


Estic contenta com una nena amb sabates noves, enmig de l'allau de novetats de cara a Sant Jordi, hi ha coses que es reediten i d'altres que fan 40 anys. A vegades la gent em pregunta a què es deu la meva dèria lectora i què m'ha dut a obrir una llibreria... És fàcil, aquí teniu algunes possibles respostes.





Raspall de Pere Calders i Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars

Tinc tants records d'aquest conte... Res és el que sembla i els raspalls es tornen gossos...

Si teniu canalla no us ho penseu dues vegades!


La lluna d'en Joan de Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars




Dos contes amb un llenguatge molt ric i unes imatges que parlen per si soles.

I aquests imprescindibles fan 40 anys! Em fa molta il·lusió tenir-los a la meva llibreria de casa i ara retrobar-los en aquest format commemoratiu a l'Espolsada. Llibres de grans escriptors escrits per als infants! Llàstima que en Sebastià Sorribas ja no hi és. Publicats per la Galera.


Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Carme Solé Vendrell, Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pere Calders, Sebastià Sorribas

12 comentaris:

Thera ha dit...

Dídac, Berta i la màquina de lligar boira o Rovelló,... quins records! De fet de vegades enyoro la colecció de la Galera, les meves lectures de petita!

11 d’abril de 2009, 10:34 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Mireia ha dit...

Els dos primers no em sonen, però el de La Galera... quin grans títols.

11 d’abril de 2009, 12:30 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Marta ha dit...

A la meva filla de 26 anys ja li vaig llegir,aquest mateix exemplar amb els dibuixos de la Carme Soler. És una petita joia!

11 d’abril de 2009, 18:09 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Marta ha dit...

Perdona, parlo del Raspall.

11 d’abril de 2009, 18:09 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
L'Espolsada llibres ha dit...

Marta, doncs ara els han reeditat. Jo d'en Raspall en tinc molt bons records. Per qui no el conegui és un conte escrit per en Pere Calders. Thera jo també enyoro una col·lecció com la de la Galera, sabies que a cada llibre t'hi esperava una nova aventura.
Mireia tant les il·lustracions de Raspall i de la Lluna d'en Joan són magnífiques.

11 d’abril de 2009, 19:59 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Salvador ha dit...

El Raspall també era un dels llibres peferits de llegir per la meva filla quan era petita. A més jo li explicava altres contes que m'inventava, com el de la Bruixa Sajoana..., però el Raspall era potser el seu preferit...

11 d’abril de 2009, 23:50 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Tonina ha dit...

Mel's apunto per regalar als meus fills. Devoren tots els llibres que compram.
Darrerament, he trobat contes amb il.lustracions boníssimes, com les de R. Dautremer, els hi encanta, sobretot El Cyrano.

12 d’abril de 2009, 16:58 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
aranya ha dit...

Talment, és així. Quin fart de disfrutar amb aquests i d'altres títols!

12 d’abril de 2009, 17:55 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Agnès Caixàs ha dit...

Buscaré Raspall. Gràcies pel consell, Espolsada.

12 d’abril de 2009, 19:16 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
kweilan ha dit...

Què bonics! Gràcies per aquestes recomanacions!

13 d’abril de 2009, 22:01 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Jo havia comprat La lluna d'en Joan a l'edició anglesa, perquè ja no trobava la catalana. Quina bona notícia!

13 d’abril de 2009, 22:56 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets
montse feliu ha dit...

Viatge al país dels lacets, un llibre fantàstic. Recordo que el vaig llegir quan era nena i em va agradar moltíssim. Ara tinc 51 anys, i el tinc a casa, el vaig comprar pels meus fills quan eren petits, i el penso guardar per quan sigui àvia.

19 d’abril de 2009, 22:14 de-raspalls-llunes-boires-i-lacets

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

Lectures de l'Espolsada: De vacances i de llibres

divendres, 31 de juliol de 2009

De vacances i de llibres



Les Lectures de l'Espolsada se'n van de vacances, ara bé, això no vol dir que deixem de llegir. Em trobo fent la llista de llibres que posaré a la maleta i tot són clàssics. La feina em fa prioritzar la novetat i tinc coses pendents de fa temps que vull llegir, aquest estiu em perdré per una illa amb la maleta plena de clàssics.

Que tingueu unes bones vacances i lectures. Us espero a la tornada.
Publicat per L'Espolsada llibres a 13:28

16 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Bones vacances i fins aviat!

31 de juliol de 2009, 13:36 de-vacances-i-de-llibres
Rosa ha dit...

Bones vacances i bones lectures!
Una abraçada

31 de juliol de 2009, 16:08 de-vacances-i-de-llibres
digue'm ariadna ha dit...

... Molt bones vacances i lectures, fins la tornada...

31 de juliol de 2009, 16:35 de-vacances-i-de-llibres
unquepassava ha dit...

Bones vacances!

31 de juliol de 2009, 18:33 de-vacances-i-de-llibres
elisabet ha dit...

a una illa amb una maleta de clàssics... mmmh, això promet, i molt! torna aviat, doncs, amb totes les cròniques lectores! bon estiu!

31 de juliol de 2009, 19:35 de-vacances-i-de-llibres
Marta ha dit...

Fins a la tornada! Que vagi molt bé i esperem les teves recomenacions com sempre!

31 de juliol de 2009, 20:08 de-vacances-i-de-llibres
hypatia ha dit...

... perdre's en una illa amb una maleta de clàssics sona del tot a delícia....

Molt bones vacances, wapa,
una abraçada!!

=;***

1 d’agost de 2009, 12:38 de-vacances-i-de-llibres
L'Espolsada llibres ha dit...

La llibreria encara romandrà oberta fins al dia 7 però el blog se'n va de vacances que li convé respirar.
Vindrem amb les piles carregades per poder-vos oferir noves lectures i noves propostes pel club de lectura.
Una abraçada a tothom!

Fe

1 d’agost de 2009, 12:56 de-vacances-i-de-llibres
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Molt bones vacances i gaudeix de la teva maleta! Saps? jo he fet el mateix que tu, ara que no haig de llegir novetats m'he tirat de dret als clàssics. Aprofita!

2 d’agost de 2009, 8:43 de-vacances-i-de-llibres
estel armengol ha dit...

aquest any faig unes vacances força curtes (vull dir que el viatge serà molt curt, només de 4 dies) els altres dies estaré per Granollers, gaudint d'una ciutat sense massa gent i amb mooolts aparcaments, per tant llegirem, i ens posarem al dia que encara s'em acumulen els de sant Jordi i els del meu aniversari.
a veure si a la tornada et puc dir què t'han semblat els llibres que he llegit.

3 d’agost de 2009, 12:01 de-vacances-i-de-llibres
darabuc ha dit...

Bones vacances, bon descans i bona desconnexió!

3 d’agost de 2009, 12:46 de-vacances-i-de-llibres
bajoqueta ha dit...

Bones vacances! I que pugueu descansar molt :)

5 d’agost de 2009, 12:50 de-vacances-i-de-llibres
jomateixa ha dit...

Jo també he agafat uns quants clàssics, així no et pots equivocar...

7 d’agost de 2009, 10:11 de-vacances-i-de-llibres
el comptable ha dit...

Almenys un clàssic el llegiré. ;-)

10 d’agost de 2009, 0:45 de-vacances-i-de-llibres
Anònim ha dit...

Tinc pedent LA MUNTANYA MÀGICA, i sempre acabo llegint llibres d´ara, i la veritat és que tb n´hi ha que valen la pena.
Imma

13 d’agost de 2009, 18:35 de-vacances-i-de-llibres
Rosa ha dit...

Hola Fe,
Espero que les vacances hagin anat be. Gracies per la teva felicitació.
Fins aviat

28 d’agost de 2009, 12:11 de-vacances-i-de-llibres

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: D'una altra manera

Lectures de l'Espolsada: D'una altra manera

dissabte, 19 de desembre de 2009

D'una altra manera


Un àlbum que m'ha robat el cor per les il·lustracions i el missatge d'optimisme, en aquesta vida tot pot ser d'una altra manera, sempre, en la foscor, la solitud, l'enyorança...



És molt bonic, si voleu sorprendre algú que us estimeu correu a comprar-li aquesta joia.
Publicat per Thule
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Ana Tortosa; Mónica Gutiérrez Serna

9 comentaris:

Núria MG ha dit...

Eiii, no me l'has ensenyat!! només amb això que he vist ja m'ha convençut, va a la llista eh! ;)

19 de desembre de 2009, 13:59 duna-altra-manera
L'Espolsada llibres ha dit...

És que només me'n queda un i el vull per a mi ;)
És broma, no hi he pensat. Ja ho diré al tió i als reis que la Núria el vol.

19 de desembre de 2009, 17:16 duna-altra-manera
Tonina ha dit...

I jo què pensava quin comprar per l'amic invisible. M´has donat la solució. Corro a buscar-lo. Gràcies.

19 de desembre de 2009, 18:00 duna-altra-manera
anna ha dit...

Casi sin palabras, y desde la emoción: gracias por apreciar nuestro trabajo.

Lo que hacemos no tendría sentido sin vosotros. Nos ayudáis a vivirlo "de otra manera"...

Un beso.

20 de desembre de 2009, 1:30 duna-altra-manera
L'Espolsada llibres ha dit...

Anna

Felicitats per la feina, molt contenta que ens hagis visitat.
Bona feina!

20 de desembre de 2009, 11:19 duna-altra-manera
kweilan ha dit...

Té una pinta molt bona!

21 de desembre de 2009, 22:17 duna-altra-manera
SU ha dit...

Fe,

Gràcies per la recomanació, una vegada més!

Com es preparen les festes?

Molts petons i que no passeu gaire fred!

SU

21 de desembre de 2009, 23:51 duna-altra-manera
viu i llegeix ha dit...

Fa molt bona pinta, i com sempre, fas ganes de que el tinguem entre mans.

Gràcies per la recomanació i que els tions caguin molts llibres i que es reis us n'encarreguin a muntanyes per a tothom.
Bones festes

22 de desembre de 2009, 21:32 duna-altra-manera
L'Espolsada llibres ha dit...

Bones festes a tothom!

24 de desembre de 2009, 17:16 duna-altra-manera

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El conill despistat i El somni d'en Miolet

Lectures de l'Espolsada: El conill despistat i El somni d'en Miolet

dissabte, 21 de novembre de 2009

El conill despistat i El somni d'en Miolet

Estem contents perquè de les caixes sempre en surten llibres especials, diferents i màgics que només veure'ls te'ls enduries cap a casa. Us presentem uns contes que ens fan molta companyia i que faran les delícies dels més menuts de casa.


Per aquí a la llibreria tenim un conill amb només una orella i la cua lligada, un conill que ho perd tot, ben despistat, tant, que viu a Roda de Ter però fa dies que dorm a L'Espolsada. Això sí, és un conill lector!















Aquesta setmana ha vingut un gat molt eixerit que viu a la Font del gat a fer-li companyia. En Miolet és un gat que pel seu aniversari volia conèixer Barcelona i s'ho va passar d'allò més bé! En Miolet també ha volgut arribar fins a les Franqueses i ara també dorm a l'Espolsada.







Si feu clic en aquest enllaç podreu veure en Miolet a Barcelona:

http://www.lameceuaeditorial.com/videomioletdefinitu.htm


Publicats per Vabau i La Meceua
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:50
Etiquetes de comentaris: Elisabet i Antoni Baurier, Lourdes i Meritxell Ral

5 comentaris:

Mireia ha dit...

Quines monades!

22 de novembre de 2009, 16:46 el-conill-despistat-i-el-somni-den
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Què bo aquest Miolet... ja veig que estàs entretinguda Fe, quants animalons!

22 de novembre de 2009, 16:59 el-conill-despistat-i-el-somni-den
kweilan ha dit...

Què bonics aquests llibres!

23 de novembre de 2009, 21:16 el-conill-despistat-i-el-somni-den
bajoqueta ha dit...

Què bonic! Jo en vull un! jajaja

27 de novembre de 2009, 12:00 el-conill-despistat-i-el-somni-den
Stel.la ha dit...

Hola Fe!
Són divertits els personatges de vabau i en Miolet també!

fins aviat!

29 de novembre de 2009, 20:53 el-conill-despistat-i-el-somni-den

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El crit del peresós

Lectures de l'Espolsada: El crit del peresós

dissabte, 12 de desembre de 2009

El crit del peresós


"Benvolguda col·laboradora,

Gràcies per donar-nos l'oportunitat de llegir el seu treball. Després d'haver-lo analitzat detingudament, lamentem comunicar-li que, de moment, no reuneix els nostres requisits.
La redacció de Soap."

Andrew Whittaker és l'editor d'una modesta revista literària, Soap. Atrapat pels deutes i en una situació personal precària condemna la revista a la desaparició. Whittaker malviu del lloguers de pisos i cases, que no cobra mai, perquè els habitatges estan en condicions precàries i ell no hi inverteix ni un cèntim en arreglar-los.

El llibre té format epistolar. Whittaker s'escriu amb els seus llogaters, amb el banc, amb els amics i la seva exdona, i amb futurs autors que envien els seus originals que mai veuran publicats i que no sempre obtindran respostes tan elegants com la de més amunt. Són cartes amb una mala llet i una ironia que et fan riure. Whittaker ens ofereix moments hilarants quan adopta diferents personalitats mitjançant cartes al director del diari local per fer-se autobombo i que es parli d'ell.
"Freewinder,
En la seva carta o, més ben dit, en les seves cartes, ja que me n'arriben una rere l'altra, em pregunta si sóc "conscient" que dec molts pagaments de la hipoteca. No s'amonïni, que en sóc tan conscient que és com si tingués una espelma encesa dins del cap. Però, tot i que admeto que aquesta consciència, com he dit, és com una espelma encesa en una foscor esfereïdora, com vostè mateix podria comprovar si fos aquí amb mi, també m'agradaria que vostè "fos conscient" que encara deuré més pagaments en el futur, potser "un fotimer", com diuen. Així doncs, l'espelma encara cremarà més! I això passarà perquè estic emmerdat fins al capdamunt. Tanmateix, li asseguro que l'espelma encesa dins del meu cap, que crema ufanosa, continuarà cremant fins i tot quan jo, el meu cap i tot el qui hi crema a dins haguem desaparegut.
Atentament, Andrew Whittaker"

Sam Savage em va sorprendre amb Firmin, i aquí torna a personalitzar les misèries humanes en animals. El crit del peresós potser no és tan reeixida com en Firmin, al meu parer, té alts i baixos, però us ben juro que els alts valen molt la pena i que m'ha fet riure molt, potser perquè mentre llegia empatitzava amb les misèries del món literari. Tasteu-lo i ja em direu què us ha semblat.

Publicat per Columna i Seix Barral.
Publicat per L'Espolsada llibres a 9:39
Etiquetes de comentaris: Sam Savage

5 comentaris:

Sadurní Vergés ha dit...

Hola, bona tarda de dissabte. Vaig escriure la meva opinió sobre aquest llibre fa un parell de mesos a Distopies. Podeu trobar l'apunt anant al següent enllaç:

http://distopies.blogspot.com/2009/10/el-crit-del-peresos-de-sam-savage.html

El llibre no em va entusiasmar, però té moments que fan molta gràcia.

Salut!
S.

12 de desembre de 2009, 16:10 el-crit-del-peresos
Mireia ha dit...

Fe, estic llegint-lo i tens raó que té als i baixos. Suposo que d'aqui res en faré la resenya.

12 de desembre de 2009, 17:14 el-crit-del-peresos
Tonina ha dit...

Encara no he llegit Firmin, el tenc a la pila. Prenc nota d'aquest, també fa bona pinta.
Gràcies per les recomanacions

12 de desembre de 2009, 19:02 el-crit-del-peresos
kweilan ha dit...

No el conec. Gràcies per la recomanació!

14 de desembre de 2009, 23:05 el-crit-del-peresos
Jordi ha dit...

Hola,
a mi no m'ha agradat tant com em va agradar Firmin. Original, si ho és ja que mitjançant cartes del protagonista, va narrant la història. Malgrat això, m'esperava més.

Slts

24 de desembre de 2009, 16:24 el-crit-del-peresos

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El petit Príncep

Lectures de l'Espolsada: El petit Príncep

dissabte, 20 de juny de 2009

El petit Príncep


Segurament és un dels comentaris més personals que he fet i és que El petit Príncep és tan especial per a mi que no sé ni com posar-m'hi. Per tant, he decidit obsequiar-vos amb un petit fragment en diferents llengües, variants, dialectes que formen part de la meva col·lecció -i que sóc capaç d'entendre, deduir i transcriure al meu teclat!- Els endevineu? La solució d'aquí una setmana...

"Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls."

"Esto ye lo que tenía que te decir. Ye de lo más cenciello. Nun se pue ver bien namás que col corazón. Lo esencial nun se ve colos güeyos."

"Chisto è ´o segreto mio. È assaje semplice: se vede buono sulo cu´o core. L'essenziale nun se vede cu ll'uocchie."

"Kayami noqaq pakayniy. Rikunki allinta sonqollawanmi. Allin kaqtaqa manan rikunchu ñawi."

"Bak, iste sirrim; çok da basit: Insan ancak yüregiyle bakarsa bir seyi iyi görür, iyi anlar. Gözler bir seyin özünü göremez."

"Diêu bí mât cûa ta dây. Dom giàn lam: muôn nhìn dúng phai nhìn bang trái tim. Mat thuòng
chang sao thây duoc nhung diêu vô hình."

"Evo moje tajne. Vrlo je jednostavna: dobo se vidi samo srcem. Bitno je ocima nevidljivo."

"Aguest qu'ei eth mèn secret. Ei ben simple: non vedem ben que damb eth còr. Aquerò essenciau ei invisible entàs uelhs."

"Hona hemen ene sekretua. Oso sinplea da: bihotzarekin baino ez da ongi ikusten. Funtsezkoa ikusezina da begientzat."

"Tady je to mé tajemství, úplne prostinké: správne vidíme jen srdcem. Co je dulezité, je ocím neviditelné."

"Voci mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le coeur. L'essentiel est ivisible pour les yeux."

Gaudiu-ne una vegada i una altra.
Resposta: català, asturià, napolità, quítxua, turc, vietnamita, croat, aranès, èuscar, txec i francès.
Publicat per L'Espolsada llibres a 10:00
Etiquetes de comentaris: Antoine de Saint-Exupéry

19 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el petit prícep és un gran tresor del qual gaudeixo cada x temps

20 de juny de 2009, 11:05 el-petit-princep
bajoqueta ha dit...

Jo també el vaig rescatant cada cer temps, és un llibre amb molts de missatges :)

20 de juny de 2009, 11:06 el-petit-princep
L'Espolsada llibres ha dit...

No us animeu a endevinar en quina llengua estan els fragments?

20 de juny de 2009, 11:17 el-petit-princep
kweilan ha dit...

És un llibre que m'encanta però que sempre em posa trista.

20 de juny de 2009, 14:07 el-petit-princep
Núria ha dit...

Ho he intentat, però no tinc ni idea de distingir aquestes llengües, sobretot les nòrdiques (alguna n'hi ha no?)!! Les úniques que reconec són el català, el portuguès, l'italià i el francès...

20 de juny de 2009, 15:56 el-petit-princep
L'Espolsada llibres ha dit...

Ni italià (pròpiament dit), ni portuguès!

20 de juny de 2009, 17:06 el-petit-princep
elisabet ha dit...

ostres, va vinga! són difícils, eh?
català, asturià, sicilià?, quítxua...

20 de juny de 2009, 17:35 el-petit-princep
elisabet ha dit...

romanès?, vietnamita, croat, occità, èuscar i txec? Caram!, aquest joc m'ha encantat!!!

20 de juny de 2009, 17:42 el-petit-princep
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

No en puc afegir cap a la llista dels ja endevinats. És un joc maco, repassar els mots dels bons llibres en altres llengües.

20 de juny de 2009, 20:34 el-petit-princep
carina ha dit...

1. català; 2. asturià; 3. napolità; 4. quetxua; 5. turc; 6. vietnamita; 7. serbi; 8. aranès; 9. basc; 10. txec; 11. francès. Un llibre genial, una petita joia.

20 de juny de 2009, 21:56 el-petit-princep
Thera ha dit...

El Petit Príncep és el meu llibre preferit, m'encanta i també sovint m'acompanya.

21 de juny de 2009, 0:46 el-petit-princep
Carme ha dit...

M'ha enganxat el joc. Porto estona fent cerca per la xarxa...
Podrien ser bable, napolità, quètxua, turc, vietnamita, croata, aranès, euskeda, txec i francès?
Quin gran llibre i les llengües quin gran patrimoni de la humanitat.
Carme

21 de juny de 2009, 12:54 el-petit-princep
Gemma ha dit...

No, no, italià no, però català i occità segur! Francès també. I portuguès?

22 de juny de 2009, 2:52 el-petit-princep
Tonina ha dit...

Una de les meravelles de les lletres. Uf..., massa llengues per endevinar: francès, txec, italià... i català, és clar, les altres ni idea.Una abaçada.

22 de juny de 2009, 8:39 el-petit-princep
viuillegeix ha dit...

Un bon homentage al petit princep, que parla tantes llengües i és tan universal com la tendresa que despren

22 de juny de 2009, 9:40 el-petit-princep
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris i per participar-hi. Les solucions ja estan publicades.
Un petit homenatge al llibre i a la diversitat lingüística que és un tresor a preservar.

26 de juny de 2009, 12:01 el-petit-princep
USD ha dit...

indispensable

27 de juny de 2009, 11:11 el-petit-princep
bajoqueta ha dit...

Vaig intentar endevinar els idiomes amb que estava escrit cada fragment però no vaig encertar quasi cap :) Interessant haver pogut vore-ho escrit en diversos idiomes.

27 de juny de 2009, 17:36 el-petit-princep
Carme Grau Planagumà ha dit...

Estic interesada en comprar El Petit Princep amb llengua Vietnamita, com ho puc aconseguir?

1 de novembre de 2015, 20:01 el-petit-princep

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Lectures de l'Espolsada: El temps de les cireres

Lectures de l'Espolsada: El temps de les cireres

dissabte, 4 d’abril de 2009

El temps de les cireres


Em poso el disc Barcelona, gener de 1976, de Lluís Llach mentre escric aquest post. I així, mentre l'escolto, m'imagino la Natàlia Miralpeix tornant del seu exili voluntari a la Barcelona grisa i desorientada dels anys setanta.

"En Lluís li havia dit, tu ets una desarrelada, no t'adaptaràs, i ella pensà que potser sí, que ho era, però també s'havia enyorat del seu país, però no com s'enyora la gent, sentint un buit a dins, sinó tot el contrari, s'havia enyorat quan era més feliç, s'havia enyorat d'una olor, d'un color, d'un carrer, de la riada de gent que baixava per la Rambla, tot fent petites onades, de les ombres que voltaven Santa Maria del Mar, de les matinades fredes, de les fulles de plàtans en caure a la tardor."

La Natàlia Miralpeix és la protagonista d'aquesta crònica històrica que posa de manifest la repressió franquista i la crisi de valors que suposà per tantes famílies, inclosa la seva, els Miralpeix. La Natàlia, fotògrafa, retorna a Barcelona després de 12 anys de viure a França i Anglaterra, just després de l'execució de Puig Antich. Coneixedora del clímax que s'hi trobarà comença a fer un retrat del que la va portar a fugir. I així, en tercera persona i amb una sèrie de flash backs ens permet saber qui és i qui és la seva família. Dibuixa un arbre genealògic que ens mostra la diversitat d'una família, els silencis, les sortides endavant i les misèries. El llibre està dividit en sis parts que es corresponen al retrat d'un membre de la família, i, alhora ens serveixen d'ull històric.

El relat transcorre en una setmana, però el viatge al passat i la trobada amb el present són molt intensos. La descripció dels protagonistes, sense tabús, complexos psicològicament fa que sigui un text molt realista i gens idíl·lic, però tan ben escrit que si et trobessis amb algun dels protagonistes per fer-hi un cafè sabries què pensen.

Sis anys després de la primera lectura i he tornat, en tenia moltes ganes, i mai una relectura la vius com la primera, hi ha tants matisos que s'escapen, paraules... fins i tot t'adones de la vigència del text. En El temps de les cireres hi ha fragments d'una gran actualitat i que ens recorden que com a país encara no hem avançat prou, estudiants que es manifesten, la crisi del petroli i d'energia... Un text gens obsolet.

El llibre pren el títol d'un poema de la Commune francesa, de J.B. Clément, que volia que arribés el temps de les cireres... i hem arribat?
Quand vous en serez au temps des cerises
Si vous n'aimez pas les chagrins d'amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai point sans souffrir un jour
Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des chagrins d'amour.

Reeditat a la col·lecció LaButxaca

Publicat per L'Espolsada llibres a 9:54
Etiquetes de comentaris: Montserrat Roig

14 comentaris:

Ferran (Un que passava) ha dit...

Recordo haver-lo llegit fa molt de temps, però no en recordo gaire cosa. Potser fóra hora de tornar-hi, tot i que Montserrat Roig no m'ha acabat mai d'enxganxar. Tal vegada vaig començar a llegir les seves novel·les massa aviat per entendre-les?

4 d’abril de 2009, 11:17 el-temps-de-les-cireres
Mireia ha dit...

Aquesta me l'apunto, que a la Montserrat Roig fa anys que la tinc "arraconada".
Salutacions

4 d’abril de 2009, 12:35 el-temps-de-les-cireres
kweilan ha dit...

Doncs jo he llegit el teu post amb interès perquè fa molts anys que el vaig llegir i no me'n recordava gaire. Sempre he enyorat la Montserrat Roig...frases seues formen part de les meues frases de capçalera. Una persona excel.lent i una gran periodista i escriptora. Ja sé que no descobreixo res però m'agrada escriure-ho de nou. Una abraçada!

4 d’abril de 2009, 16:15 el-temps-de-les-cireres
Núria mg ha dit...

M'has "obert la gana". No he llegit cap novel·la de la Montserrat Roig. A veure si li puc fer un lloc després d'"El violoncel·lista de Sarajevo", que de moment m'està agradant bastant!

4 d’abril de 2009, 17:24 el-temps-de-les-cireres
L'Espolsada llibres ha dit...

Ferran, a mi em va passar amb El cant de la joventut... la vaig llegir massa d'hora, però això em vaig esperar a redescobrir-la amb el temps i aquest últim cop encara n'he gaudit més.
Kweilan gràcies per recordar-la.
Jo us animo a descobrir-la. Núria tu a la força serà la propera lectura del club shhhhhhh!

4 d’abril de 2009, 17:34 el-temps-de-les-cireres
Núria ha dit...

aaah!! serà una bona excusa!
;)

4 d’abril de 2009, 18:31 el-temps-de-les-cireres
Rosa ha dit...

Té molt bona pinta aquest títol. No ha llegit res de la Montserrat Roig. El posaré a la llista de pendent.

4 d’abril de 2009, 22:34 el-temps-de-les-cireres
Mireia ha dit...

És una autora que tinc abandonada , tot i saber que no hauria; potser algun dia

5 d’abril de 2009, 17:31 el-temps-de-les-cireres
Anònim ha dit...

Hola, és la primera vegada que us escric. Jo també el vaig llegir ja fa una colla d'anys i el recordo com un llibre intens, que no em faria res tornar a llegir. Aprofito que s'acosta Sant Jordi per recomenar-vos "Agua para elefantes" de Sara Gruen, m'ha gradat molt, una història original, tendre i emocionant.
Èlia

7 d’abril de 2009, 11:16 el-temps-de-les-cireres
digue'm ariadna ha dit...

... Una mirada de dona feta paraula en un temps de cireres i de llàgrimes, un plaer.. La lectura de Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta, és endinsar-se en tot un cicle creatiu de Montserrat Roig...

7 d’abril de 2009, 13:39 el-temps-de-les-cireres
elisabet ha dit...

M'encanta aquesta novel·la. Diria també que la vaig llegir fa sis anys... La buscaré per casa.
petonets

7 d’abril de 2009, 17:24 el-temps-de-les-cireres
L'Espolsada llibres ha dit...

Èlia benvinguda, esperem que ens continuïs visitant i deixant la teva opinió.
Ariadna, totalment d'acord amb les tres novel·les.
Elisabet quan en tinguis gana, recupera'l... com en totes les relectures sempre hi apareixen nous matisos.

7 d’abril de 2009, 18:05 el-temps-de-les-cireres
Tonina ha dit...

Aquest no l'he llegit. Me l'apunto per Sant Jordi, m'encanta tenir uns quants llibres amb bones recomenacions per cercar-los aquest dia tan especial. Aprofit per desitjar-vos bones festes.

8 d’abril de 2009, 22:52 el-temps-de-les-cireres
Anònim ha dit...

Sóc profe de catàlà i el poso de lectura obligatòria als alumnes de 2n de batxillerat.Els agrada i els va bé per entendre l'època del franquisme i les inquietuds de la gent que la va viure.

3 de maig de 2011, 21:30 el-temps-de-les-cireres

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Neguit de pantorrilla: El vol de l'ibis roig

Neguit de pantorrilla: El vol de l'ibis roig

dissabte, 18 d’abril de 2009

El vol de l'ibis roig


El vol de l'ibis roig
de Maria Valéria Rezende

Traduït per: Josep Domènech Ponsatí

Club Editor

Llegit l'abril 2009




Podem llegir a la contraportada:
L'autora d'aquesta novel·la ha creat dos personatges: un home i una dona, un peó i una prostituta. Ell, el Pas Ningú, ha marxat del seu poble perquè volia aprendre a llegir. Ella, l'Ibis roig, ha quedat atrapada a la ciutat. Es coneixen per accident. Ell no té com pagar-li el llit i es posa a explicar-li històries. Ella no té com pagar-li la companyia i es posa a ensenyar-li de lletra.
Tots els altres personatges de la novel·la, els que desfilen per aquestes mil i una nits brasileres, Maria Valéria Rezende probablement els ha conegut i sentit: fa quaranta anys que viu, com a monja i educadora, amb els sense nom i sense lletra -els Pas Ningú- del Nord-est brasiler. I no deixa de ser bonic que una monja, quan vol transmetre tot l'amor que li inspiren, hagi d'inventar-se una prostituta. Maria Magdalena no li queda gaire lluny.

La veritat, la fantasia i la imaginació desbordant com la mateixa naturalesa sud-americana formen l'estil d'aquest llibre. Dos éssers purs malgrat la brutícia i el fang que els envolta. És molt bonic de llegir, quasi poètic. La Irene, l'Ibis roig, es recolza en el Rosàlio, el Pas Ningú; no creu que pugui ser possible trobar un home així, ella que només coneix homes que no "li miren mai a la cara". ...si jo hagués sabut, molts anys enrere, que existia un home així, capaç de fer amb les paraules un món més gran que el meu, un món ple de històries per riure i plorar, que em tragués de les ombres de la por d'acabar sense ni tan sols haver començat a viure una vida que valgui la pena...
Una de les vegades que el Rosàrio es troba perdut diu: de vegades em semblava que no existia ningú, que les persones que recordava eren un pur invent meu, res més, jo era l'únic humà que vivia sobre la terra, tota la resta eren tan sols pensaments que jo mateix produïa, aleshores em venien ganes de desinventar el món i d'esfumar-me amb ell.

Cada capítol té nom de colors. I en cada un d'ells en Rosàlio explica part de la seva vida. I ella agraeix les paraules que són com música per adormir-se, per escapar d'aquest món tan dur i tan solitari. La importància de les paraules, de les històries, de saber explicar-les i que algú les escolti. Crec que actualment la gent s'ha adonat que ens faltava aquesta dimensió, que l'havíem perduda i per això proliferen ara els conte contes tan infantils com adults.

És un llibre molt recomanable, bonic de llegir i que et deixa amb una sensació agradable al cos i a la ment.

Publicat per Maripepa a les 22:59

Etiquetes: Llibres

2 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

L'estic a punt d'acabar i l'has descrit molt bé, m'està deixant molt bon gust.

28 d’abril de 2009, 19:47 el-vol-de-libis-roig
Maria Valéria ha dit...

Que lástima que no puedo decirlo en catalan! Pero les agradesco el leer mi libro y hablar de el allá tan lejos , del otro lado del oceano... Una sorpresa y una alegria descubrir los lectores, que nos son siempre da das a todos los escritores. Gracies, púes! Un abrazo. MValéria Rezende

9 de maig de 2009, 6:41 el-vol-de-libis-roig

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Subcategories

2023

2024