Lectures de l'Espolsada: Mal d'escola

Lectures de l'Espolsada: Mal d'escola

divendres, 12 de setembre de 2008

Mal d'escola


Feia temps que veia Chagrin d'école a les llistes dels més venuts de l'Estat francès i guardava molt bon record de Daniel Pennac, el seu autor, i la seva Fée carabine, de quan estudiava a la universitat. Així doncs, quan Mondadori em va fer arribar un exemplar anticipat a la sortida a les llibreries em va fer molt feliç; gràcies, aquests detalls les llibreteres i els llibreters els agraïm.

Mal d'escola ha entrat a les llibreries aquesta setmana, just quan la canalla omple les motxilles i el professorat ja fa dies que es prepara per donar-los la benvinguda. Mal d'escola és una dissertació sobre l'ofici de fer de mestre i l'educació, però també és una esperança per aquells mals alumnes dels quals ningú no n'espera res, tanmateix acaben essent alguna cosa a la vida, com ara un mestre, el cas de Daniel Pennac.

Per a mi, Mal d'escola és un llibre molt francès i es basa en el sistema educatiu d'allí, segurament hi ha coses difícils de traslladar a casa nostra. Ara bé, Pennac també parla de valors educatius que són universals i per tant extrapolables arreu. El llibre té alts i baixos, a estones no el pots deixar de llegir i altres es fa feixuc. Hi ha fragments amb els quals m'hi he sentit molt identificada, jo també vaig ser una mala alumna per alguna professora i comparteixo amb Pennac que hi ha gent que es dedica a l'ofici que no hauria de fer-ho.

Pennac parteix de la seva època d'estudiant, mal alumne, abans d'esdevenir mestre i escriptor de renom i el llibre no deixa de ser un agraïment als bons i les bones mestres que tots hem tingut i que han col·laborat a ser qui som i com som.

"Els nostres "mals alumnes" (alumnes considerats sense futur) no vénen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no hàgim pelat la ceba..."

"En aquell temps llegir no era la proesa absurda que és avui. Considerada una pèrdua de temps, perjudicial per al treball escolar, la lectura de novel·les ens estava prohibida a les hores d'estudi. D'aquí la meva vocació de lector clandestí: novel·les folrades com els llibres de classe, amagades a tot arreu on es podia, lectures nocturnes amb llanterna de butxaca, dispenses de gimnàstica, tot era bo per trobar-me tot sol amb un llibre."

"Els mals de gramàtica es curen amb la gramàtica, les faltes d'ortografia amb l'exercici de l'ortografia, la por de llegir amb la lectura, la de no comprendre amb la immersió en el text, i el costum de no reflexionar amb el reforçament tranquil d'una raó limitada estrictament a l'objecte que ens ocupa, aquí, ara, en aquesta aula, durant aquesta hora de classe, mentre hi som."

Publicada en català per Empúries i en castellà per Mondadori: www.maldeescuela.com

9 comentaris:

Mireia ha dit...

Hi ha tantes reflexiona al voltant de l'escola i de l'aprenentatge que hauríem de fer i no fem. Sovint és tant o més difícil ensenyar que aprendre i no ho pot fer qualsevol. Calen grans dosis de coneixement, però sobretot de perseverança, empatia i ganes! Potser és un llibre que haurien de llegir molt d'aquest mestres que no ho fan per vocació...

Plego que m'estic enrotllant.

12 de setembre de 2008, 19:04 mal-descola
montse feliu ha dit...

M'agradarà molt llegir aquest llibre. Fa trenta anys que em dedico a l'educació, i penso que mai en saps prou. Hi ha molts factors que fan d'una persona un bon mestre, però potser el que és definitiu és estimar els teus alumnes.
No dubteu que me'l compraré.

13 de setembre de 2008, 12:01 mal-descola
Arlequí ha dit...

Hola. Gràcies per la recomanació. És bo veure que hi ha algú que parla de l'ensenyament, no només per fer-ne una crítica. Ensenyar com qualsevol feina demana tenir vocació i responsabilitat, però avui dia aquesta tasca és poc valorada. I és per això que crec que hi haurien d'haver més llibres com aquest.

Salutacions d'una professora de secundària.

13 de setembre de 2008, 13:49 mal-descola
Paraula ha dit...

El vaig llegir aquest estiu en francés i em va encantar. La prosa captivadora de Pennac, a l'estil de Comme un roman, n'és una de les virtuts. Compartisc amb tu la idea que de vegades es fa feixuc, però té moments màgics. I també que és universal, perquè de mestres i d'alumnes, bons i dolents, n'hi ha a tots els llocs.

14 de setembre de 2008, 23:41 mal-descola
Anònim ha dit...

Encara no l'he pogut llegir però és una bona notícia que hagi sortit aquest llibre. Em va agradar molt "Com una novel·la", del mateix autor. Pertanyo a l'Associació catalana de dislèxia i totes les experiències relacionades amb les dificultats per llegir i escriure ens interessen molt. Més encara, si l'afectat se n'ha sortit tan bé com Daniel Pennac! I tant que me'l llegiré!

15 de setembre de 2008, 16:21 mal-descola
L'Espolsada llibres ha dit...

És un llibre que generarà debat, segur. Estic d'acord amb què els mestres són un pilar educatiu i formatiu, però si l’alumnat no té l'altre pilar, la família, miracles a Lourdes. Ara bé, el meu cas si més no, hi ha mestres que t’ajuden a anar endavant i a ser positiu, d'altres, sembla que gaudeixin ridiculitzant-te i si hi sumem l'edat o si tens algun problema d’aprenentatge el resultat pot ser nefast. Si tens els dos pilars ben assentats és quan vas endavant malgrat tot.

15 de setembre de 2008, 18:18 mal-descola
SU ha dit...

El vaig veure aquesta setmana passada a la Llibreria Documenta i vaig anotar-lo per regalar-lo a la meva dona, que és mestra, qualsevol dia d'aquests.

Gràcies, com sempre, per la recomanació i el post!

SU, meitat

15 de setembre de 2008, 18:57 mal-descola
Llibreria L'Illa ha dit...

Jo l'estava llegint i l'he deixat perquè m'ha avorrit moltíssim. L'esperava amb ganes perquè em van agradar molt les tres primeres entregues de la 'tribu' Malaussène però m'ha decebut. Em sap greu ser la nota dissonant...

17 de setembre de 2008, 9:05 mal-descola
L'Espolsada llibres ha dit...

No t'ha de saber greu, ja he comentat que tenia alts i baixos i que hi ha moments que es fan feixucs, però té afirmacions que valen la pena de llegir. De totes maneres és un bon llibre per genera debat i reflexionar.

17 de setembre de 2008, 10:03 mal-descola

Ariadna al laberint grotesc: Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita

ariadna al laberint grotesc: Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita

1 d’octubre de 2008

Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita


Fa dies, vaig rebre un regal... Sigui per sort, atzar, fils invisibles o baules enllaçades, va arribar a les meves mans aquest CD, on Núria Candela diu Maria-Mercè Marçal amb música de Concepció Ramió. Després d'escoltar, un i un altre cop Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita, vaig recordar unes paraules de Joan Brossa i de Biel Mesquida. En Brossa deia que quan llegim i repetim interiorment la lletra muda, donem el so i el sentit veritable al poema. I tot i que ell creia que la veu humana no era ni mesura ni base de la literatura, li agradava escoltar la veu dels deïdors de poesia: aquells que diuen i no reciten, perquè dir és una implicació total. En Mesquida, fa uns anys, va parlar de les veus del silenci: aquelles veus dels poemes que amb la dicció l'escenificaven i configuraven al seu voltant un silenci musical. Una mena de composició capaç de fondre música i coneixement i endinsar l'escoltador, amb tots els seus sentits, a una mena de dansa.

Hi vaig pensar mentre escoltava com Núria Candela donava veu al silenci dels versos de Maria-Mercè Marçal. Una dona diu la poesia d'una altra dona. Una veu que interioritza la musicalitat, transmet les emocions, i ens envolta amb la vida i la llum de la dansa de les notes verbals de la paraula. Una paraula que s'eleva calladament de l'harmonia de la lletra, i que està per sobre d'una música que lliga i acompanya la selecció de poemes, realitzada des de la intuïció i la descoberta, seguint un ordre que entrellaça la veu i el vers. El so t'agafa i t'endinsa en una tria on la llum, la sensualitat i l'expressivitat del poema marquen el compàs d'un ball amb el color, la profunditat i el volum musical d'una flauta, un clarinet i un violoncel. Instruments respectuosos amb la veu que remarca la força, el ritme i el sentiment de la paraula poètica.

En Roland Barthes comparava la paraula poètica a la caixa de Pandora, on tot d'elements inesperats projecten les potencialitats del llenguatge. En Maria-Mercè Marçal, aquesta capsa es plena d'aquestes projeccions i de l'art poètic, com també és plena de totes les seves vivències, des de l'experiència, la sensibilitat, el treball, la intel.ligència i el compromís. En la seva recerca per la paraula, el ritme i la mètrica, partint d'aquells recursos que donaven la millor forma al que volia expressar, els seus poemes tenen una significació profunda que flueix i creix per clarobscurs que reflexen la seva identitat de dona. Una identitat que s'emmiralla, però que també juga amb la màscara, que es mou entre la llum i la foscor de les cares de la lluna, que es fa i es desfà com una estàtua de sal cada cop que camina, cau, s'aixeca i torna a caminar, que beu la sang de la vida i la mort, de la plenitud i la solitud, mentre emmudeix els crits i xiscla els silencis d'un exili exterior i interior que, conscient i rebel, dóna veu a les emocions, els sentiments, les pors i els pensaments. Una veu de dona que estima i és estimada, que accepta el repte de la seva condició i del seu ofici, que mira de cara a la tradició i, lluny de quedar-s'hi tancada, fa de la seva vida una recerca, un aprenentatge, un mestratge, un donatge, que dóna força, textura i forma a una paraula poètica que sedueix i captiva.


"Per a mi, la poesia és una mena de mirall que reflecteix una lluita interior entre aquest ésser entrebancat, colonitzat, mut o parlant a penes una llengua abolida, que em clava al passat, i l'impuls que m'allibera d'aquesta escena closa, moltes voltes, mitjançant la paraula. Dansa d'ombres i de màscares que els mots re-presenten, interpreten o juguen, quasi sense entreactes. I sense treva."

Maria-Mercè Marçal, en el Festival Algwe-París, 1990, text traduït per Mercè Ibarz, dins de Maria-Mercè Marçal, SOTA EL SIGNE DEL DRAC. PROSES 1985- 1997. Ed. Proa.



Vull donar les gràcies a l'Isabel i a la Concepció, no només pel regal i totes les seves respostes, sinó per la dedicació i la tasca realitzada en aquest projecte que va veure la llum els dies 7 i 12 de març de 1999, al teatre de l'Aurora d'Igualada. Aquest any, en el 10è aniversari de la mort de Maria-Mercè Marçal, aquell muntatge pren forma de CD. Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita, es presentarà el 10 d'octubre a la Biblioteca Central d'Igualada i el 17 d'octubre a la Casa Taulé a Sabadell. La resta de presentacions i representacions podran seguir-se a través de Llegim...? Llibreria.

11 comentaris:

novesflors ha dit...

"A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".


M'agradaria escoltar el CD. Esperem que es distribuesca amb normalitat, si és possible.

1 d’octubre de 2008, 23:32 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
Mireia ha dit...

Em féu enveja; acostuma ser incapaç d'emocionar-me amb la poesia. Potser és falta d'hàbit i deixadesa per part meva, potser és que amb la paraula escrita necessito més literalitat, no ho sé... la qüestió és que no la gaudeixo. Feu-ho vosaltres que podeu.

2 d’octubre de 2008, 8:17 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
Olívia ha dit...

A mi em passa una mica el mateix que a la Mireia. Sóc incapaç que la poesia em faci sentir el mateix goig que la narrativa. Què hi farem!!

2 d’octubre de 2008, 9:39 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
SU ha dit...

Mireia, Olívia, no defalliu!

Si podeu, agafeu algun llibre de la Marçal i proveu de llegir-lo en veu alta, a poc a poc, tantes vegades com pugueu... Us arribarà!

SU, meitat

Per cert, sabeu qui va recitar versos de la Marçal quan li van fer un homenatge al Palau de la Generalitat? En Joel Joan!!! Encara estic flipant...

2 d’octubre de 2008, 16:32 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
L'Espolsada llibres ha dit...

Jo espero fer-ne la presentació a l'Espolsada, a veure si pot ser al mes de novembre...

2 d’octubre de 2008, 22:43 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
SV ha dit...

Lamentablement en aquest país hi ha poca tradició d'editar CDs -o abans discos- amb poesia dita. Aquesta "Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita" fa tota la pinta de ser un oasi ben agradable enmig del desert en què vivim.

Dues maneres diferents de llegir poesia: la veu interior, escoltada en silenci mentre llegeixes, i la veu d'algú que sap confegir els matisos necessaris perquè sigui "escoltable" en públic.

"Dir" sempre millor que "recitar"!

Salutacions.

2 d’octubre de 2008, 23:39 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
Biel Barnils ha dit...

Marçal-Mesquida-Brossa, un trinomi que em faria treure el barret ara mateix si en portés.

On puc aconseguir aquest cedé? Me'n moro de ganes!

Llarga vida a aquest llamp de blog que brolla d'idees i bones propostes.

Ens llegim,

3 d’octubre de 2008, 0:40 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
Isabel de Llegim...? ha dit...

Gràcies Ariadna, per aquest magnífic post.
Les teves paraules i la teva sensibilitat donen una visió del que és el CD. que nosaltres, com a productores i inclús la Concepció com a compositora de la música que relliga els poenes, no hauriem transmés tan bé.
Crec igual que tú que la Núria Candela ha fet un gran treball a l'hora dir els poemes i estic totalment d'acord que recitar no és el mateix que dir, perquè "dir", és una implicació total, i endinsar-te en la poesia de la Maria-Mercè Marçal i "dir-la", és despullar-te, és entregar-te i aixó és el que va fer la Núria i també les tres noies que fan l'acompanyament musical.
Sempre tindré en el record l'àmbient màgic que es va crear durant la gravació, entre tots els que hi varem participar, Núria Candela, músiques, tècnic i nosaltres mateixes. En aquell estudi es respirava, complicitat, compenetració, emoció, MMM i la seva poesia són com un xuclador i si no t'hi entregues no surt res, i allà tothom si va entregar. Va ser meravellòs, MÀGIC.
Resaltar, també el valor afegit que té aquest Cd., amb la "Sextina inèdita", regal generòs de qui la tenia, Mai C. Alvarez, amiga de la Maria-Mercè Marçal i amiga nostra.
Gràcies també a tots els que heu respost a aquest post i us interesseu pel Cd. En aquest moments estem començant a fer la tasca de distribució i creiem que arribarem a moltes llibreries de casa nostre, pais valencià, illes i Catalunya Nord.
De moment el podeu trobar a BCN, a la llibreria Pròleg, a Tàrrega, a Lleida, Girona, Ivars d'Urgell.
Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres,, el mail de la llibreria és This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. i a la nostra Web hi anirem penjant els llocs on ess podrà adquirir.
També anirem fent presentacions a diferents punts de Catalunya i representacions senceres.
Gràcies per ajudar-nos a donar a conèixer aquest treball.
Una abraçada

Isabel i Concepció

3 d’octubre de 2008, 10:19 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
Mirielle ha dit...

no hauria transmès mai millor el ball tan bell de sensacions que em produeix llegir el poemes de la Marçal, un ball que s'endinsa i creix i es contorba com una flor que no és capaç de suportar el seu propi pes.

M'ha semblat aquest petit preludi, aquest post, una veu d'una altra veu. M'agradaria tenir ara mateix aquest cd a les mans! :))

4 d’octubre de 2008, 20:53 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
El tacte de les paraules ha dit...

L'esperaré amb impaciència.

5 d’octubre de 2008, 18:51 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita
digue'm ariadna ha dit...

Novesflors... sempre m'ha agradat aquest "tèrbol atzur" on llum i confusió van de la mà en una rebel.lió que no deixa de ser una recerca íntima i conscient davant aquests tres dons... des de Llegim...? podràs saber com va la distribució...

Mireia... per a mi els llibres tenen el seu moment, cada lectura té aquell lloc en el temps que fa possible entrar-hi, immergir-se i gaudir-la, amb la poesia aquest fet crec que encara és més marcat i necessari, aquests espais de temps arriben quan un menys s'ho espera, de la mà de la paraula i els sentiments...

Olívia... deia la Woolf que els llibres se segueixen els uns als altres, com si part de la nostra elecció vingués marcada per una mena de fils que van enfilant una lectura rere una altra, sabem on comença el cabdell i ignorem què ens anirà mostrant a mida que l'anem desfent...

SU... en el YouTube hi ha penjats dos videos de l'homenatge, alternant lectures d'ell i de la Montserrat Carulla, on crec que en alguns poemes, la doble musicalitat, la de la lletra i la de la veu, s'exalta massa...

Espolsada... ja ens avisaràs de quan es fa la presentació...

SV... tant en aquesta lectura callada que dóna so a les paraules com en aquesta veu que diu els poemes, la poesia ha de sortir de dins, sentint els versos, emocionant-nos i fent-los nostres, submergint-nos en aquesta lletra muda...

Biel... la força de la seva paraula segur que ressonarà pel laberint reflexant-se ara i adés com en un joc de miralls... des de Llegim...? podràs saber-ne més sobre la seva distribució...

Isabel i Concepció... la màgia del projecte es pot sentir en Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita, com si d'alguna manera hagués deixat la seva emprempta suau i ferma... gràcies a vosaltres per tot l'esforç...

Mirielle... si que és una dansa que juga amb el so i el moviment de les paraules, que ens parla de fortalesa i fragilitat i sacseja el cor i la memòria, perquè té vida i evoluciona entre llums i ombres, entre miralls i màscares, amb ferides obertes i plenituds immenses que ressonen amb una bella veu pròpia...

Tacte de les paraules... desitjo que no sigui gaire, doncs, aquest temps...

6 d’octubre de 2008, 10:24 lluna-sal-sang-exili-i-sextina-indita

Lectures de l'Espolsada: Llegir per ser més lliure

Lectures de l'Espolsada: Llegir per ser més lliure

dissabte, 7 de juny de 2008

Llegir per ser més lliure


Aquests dies hem pogut sentir, llegir i veure la campanya de foment de la lectura promoguda pel Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Per a mi ha estat una campanya dinàmica i fresca que espero que tingui continuïtat i que es tradueixi en un augment de lectors reals. Sovint es qüestiona la utilitat d'aquestes campanyes institucionals, sóc del parer que val més que hi siguin que no pas que s'ignorin els llibres. La campanya no s'hauria de basar només en els espots o les falques publicitàries, el que té una incidència real és que es parli de llibres obertament, que apareguin els llibres a les sèries i que la gent en recomani. Es dediquen una mitjana de 15 minuts a cada telenotícies a parlar d'esport, si a cada telenotícies en dediquessin un parell a parlar de llibres, les coses anirien molt més bé. Llegir no només ens faria més grans i més vius sinó que ens faria créixer com a persones amb criteri.


Ara bé us volia parlar d'un dels CEIP del meu poble, en aquesta escola s'hi aplica una política de foment de la lectura de debò. L'escola té una biblioteca puntedu on es destinen molts recursos entre els quals, i per a mi, el més important, una mestra.

La Carme és una mestra que per un temps ha deixat la docència per dedicar-se a la biblioteca de l'escola. Els nens i les nenes visiten la biblioteca com una part més del seu currículum educatiu, hi passen hores, estan en contacte amb els llibres i tenen una mestra dedicada a triar i buscar els llibres que més els convenen per edats, projectes i oci.

La incidència real la veus amb els nens i les nenes de l'escola quan venen a la llibreria, saben perfectament on van, transmeten passió pels llibres i per la lectura. Amb aquests projectes sí que farem persones lectores més grans, més vives i més lliures.

12 comentaris:

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Hola, Fe.

A mi el tema de les biblioteques escolars em sembla imprescindible. És el que més pot fer, dins de l'escola, que llegir sigui normal. Lògicament, també caldria fer a la televisió, com bé dius, i sobre tot, a les famílies.

Hi ha biblioteques escolars en les quals es fa una feina admirable, dia rere dia, i encara aprofitant els recursos de la xarxa. Per exemple, la del CEIP Sant Jordi de Lleida. Els nanos llegeixen, comparteixen, es comuniquen amb nanos d'altres centres... En summa, fan vida normal amb els llibres, com parlarien de qualsevol altre tema.

Però en general, falta dotació econòmica per tenir uns fons dinàmics i personal especialitzat. Sovint ho fan, com bonament poden, les o els mestres. El més raonable seria que, de partida, hi hagués un bibliotecari i, a més, animadors.

En qualsevol cas, els centres on la biblioteca ja funciona com a espai veritablement dinàmic és ben cert que marquen una diferència clara.

Felicitats a la Carme i al Sanpera i Torras en general.

8 de juny de 2008, 8:26 llegir-per-ser-ms-lliure
el comptable ha dit...

La feina de les institucions, de les escoles, de les biblioteques i de les famílies és important. I ho és també el de les llibreries de veritat, les de proximitat. Entre tots hem de poder fer persones més vives, per aconseguir països més lliures.

8 de juny de 2008, 22:51 llegir-per-ser-ms-lliure
L'Espolsada llibres ha dit...

Recursos, la paraula clau, i a vegades no tan econòmics sinó més humans i de formació del personal docent.

10 de juny de 2008, 12:12 llegir-per-ser-ms-lliure
Quimet ha dit...

a poc a poc jo crec que el jovent va agafant estima per la lectura, almenys és el que puc percebre en el meu entorn familiar, hem de ser optimistes.

Canviant de tema: ja he acabat HAVANERA, l'espolsada, he gaudit moolt!! M'agradaria animar-te a continuar descobrint-nos llibres com aquest que, malauradament, ens passen desapercebuts 8i més encara si ens vénen de València o de les Illes).

10 de juny de 2008, 16:12 llegir-per-ser-ms-lliure
Montse ha dit...

En Gonzalo ens mira amb molts bons ulls. Fem, però encara falta fer més.
I el curs vinent s'acaba la mitja jornada. I ara a "patir" per a aconseguir una bona distribució del temps i la gent de l'escola, per tal de que els objectius proposats de totes les àrees s'aconsegueixin i els de la biblioteca també.

10 de juny de 2008, 18:09 llegir-per-ser-ms-lliure
Mireia ha dit...

La veritat és que es tracta d'un tema complicat. Encomanar la passió per la lectura és tot un repte però no sé si una necessitat. Ja sé que això dit així queda fatal. Però jo crec que la lectura per oci és un plaer, un divertiment i com a afició no tothom hi està( ni té perquè estar-hi)interessat. Crec que és una tasca molt lloable que intentem transmetre el gust per la lectura , però que allò que realment és IMPRESCINDIBLE és una bona habilitat de comprensió lectora. Jo em conformaria amb que des de l'escola es pogués adquirir aquesta habilitat, si a més hi sumem el gust per la lectura ; perfecte !

10 de juny de 2008, 20:58 llegir-per-ser-ms-lliure
Montse ha dit...

Tens raó, Mireia.
La comprensió lectora és molt important, és el quid de la qüestió.I si aquesta s'ha aconsegueix per pròpia voluntat de la majoria d'alumnes motivats per una idea agradable que els faci sortir airosos, per una proposta, o perquè s'encomanen les ganes de llegir, o ... Doncs, endavant les atxes!

11 de juny de 2008, 7:47 llegir-per-ser-ms-lliure
L'Espolsada llibres ha dit...

Montse benvinguda a les lectures de l'Espolsada i enhorabona per la feina que feu.
Estic d'acord que la comprensió lectora és bàsica, per això el títol "llegir per ser més lliure". Al CEIP fan una bona feina no només perquè encomanen el gust per la lectura sinó perquè els nens llegeixen i per tant exerciten la comprensió. I també perquè descobreixen la lectura per plaer i no per obligació.

11 de juny de 2008, 10:06 llegir-per-ser-ms-lliure
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

El punt de la Mireia és important, és clar. Tanmateix, penso que on hi ha una bona comprensió lectora és rar que no es trobin llibres a gust i alhora, llegir bons llibres és dels millors estímuls per a desenvolupar a fons la comprensió lectora. Fins i tot quan pensem en esports solitaris i arriscats, com els d'alta muntanya, trobem una bona pila de llibres que converteixen l'experència en narració i poesia.

[ Montse:

El premi Espiral no us l'he donat jo. :) ]

Petons

12 de juny de 2008, 11:16 llegir-per-ser-ms-lliure
Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

al cap i a la fi, els nens fan el que veuen a casa.
Si a casa hi ha llibres i diaris, el plaer de la lectura arriba sol...

13 de juny de 2008, 15:47 llegir-per-ser-ms-lliure
Carme ha dit...

L'escola del s.XXI ha d'ensenyar a aprendre i la biblioteca n'ha de ser un recurs essencial.
Segur que les biblioteques escolars poden contribuir, entre altres coses, a fer que els nens i nenes tinguin més competències en llengua (oral i escrita).
Tutoritzar el procés lector dels nostres alumnes i transmetre, si som capaços,gust per la lectura(de llibres de coneixement, d'imaginació, còmics....) no tan sols els ajudarà a aprendre sinó que els farà més feliços.
Enhorabona a l'Espolsada.

13 de juny de 2008, 17:11 llegir-per-ser-ms-lliure
Carme ha dit... Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari. 13 de juny de 2008, 17:12 llegir-per-ser-ms-lliure

Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

dissabte, 2 d’agost de 2008

L'exclosa





Amb els temps que corren no deixa de sorprendre gratament que hi hagi gent disposada a oferir-nos projectes editorials engrescadors i en català. És el cas d'Adesiara que amb la col·lecció d'Ací d'Allà ens ofereix literatura universal, i ens regala tresors com la traducció de l'asturià del llibre Història universal de Paniceros del Xuan Bello -que ja comentarem un altre dia-.

Avui toca el torn a L'exclosa, la primera novel·la que va publicar el dramaturg sicilià Luigi Pirandello. Tot i ser una novel·la, des dels primers instants, tens la sensació que et trobes davant d'un gran escenari i ets espectador d'una gran posada en escena (a mi m'ha vingut el cap, salvant les distàncies en el temps i en el text, la magnífica obra de De Filippo Dissabte, diumenge, dilluns).


Ens trobem a la Sicília de final del segle XIX, amb la Marta Ajala, una noia que acompleix amb els cànons de ser dona a l'època, ser l'esposa de, en aquest cas d'en Rocco Pentàgora. Tot li és favorable perquè ella accepta aquest rol, fins que un dia en Rocco la sorprèn llegint la carta d'algú que la festeja, la fa fora de casa i així passa a convertir-se en l'exclosa, la repudiada per tothom, fins i tot pel seu pare que malgrat conèixer la innocència de la filla no pot fugir de la pressió social ni de les enraonies.


La Marta lluita per trencar amb la mentalitat tancada del poble, estudia i es prepara per ser mestra davant l'astorament de la gent del poble que no entén com gosa...

"Va intentar reprendre els estudis, o almenys la lectura, per sostreure's al desvari en què cada pensament, cada sentiment naufragava. Va tornar a obrir els vells llibres abandonats, i n'experimentà una tendresa indicible."

La Marta acaba marxant amb la família a Palerm, i tot i que sembla que respiri, que sigui feliç, l'odi i la ràbia d'en Rocco no la deixen viure. Maleïda consciència.

"La consciència no m'ho permet, vull dir: "Els altres no m'ho permeten, el món no m'ho permet." La meva consciència! ¿Què creus que és aquesta consciència? És la gent dintre meu, estimada! I em repeteix el que li diuen els altres. Per tant, escolta: la meva consciència em permet estimar-te honestíssimament. Interroga la teva, i veuràs que els altres t'han permès estimar-me, sí, com tu mateixa has dit, per tot el que t'han fet patir injustament."

Hi ha temes universals i compartits arreu, la situació de la dona n´és un, aquesta Marta podria ser la Pilar Prim, la Maria Rosa o tantes d'altres dones anònimes que han inspirat tants i tants autors i autores.

Publicada per Adesiara Editorial

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Estic llegint un llibre de la mateixa editorial d'un altra de les col.leccions que tenen, tot un projecte força interessant...

2 d’agost de 2008, 11:49 lexclosa
SU ha dit...

L'Espolsada,

Gràcies pel post! Treballaré Pirandello l'any vinent al Club de Lectura, o sigui que tota informació sempre és benvinguda!

SU, meitat amb ganes de llegir-te!

28 d’agost de 2008, 17:00 lexclosa
L'Espolsada llibres ha dit...

Su, fa tres dies al diari AVUI, l'Oriol Junqueras hi va dedicar un article: http://paper.avui.cat/article/opinio/137358/lexclosa.html
Després d'haver trepitjat Sicília aquest estiu, els personatges i els paisatges encara em són més propers, malgrat la distància en el temps.

29 d’agost de 2008, 10:11 lexclosa

Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

Lectures de l'Espolsada: L'exclosa

dissabte, 2 d’agost de 2008

L'exclosa





Amb els temps que corren no deixa de sorprendre gratament que hi hagi gent disposada a oferir-nos projectes editorials engrescadors i en català. És el cas d'Adesiara que amb la col·lecció d'Ací d'Allà ens ofereix literatura universal, i ens regala tresors com la traducció de l'asturià del llibre Història universal de Paniceros del Xuan Bello -que ja comentarem un altre dia-.

Avui toca el torn a L'exclosa, la primera novel·la que va publicar el dramaturg sicilià Luigi Pirandello. Tot i ser una novel·la, des dels primers instants, tens la sensació que et trobes davant d'un gran escenari i ets espectador d'una gran posada en escena (a mi m'ha vingut el cap, salvant les distàncies en el temps i en el text, la magnífica obra de De Filippo Dissabte, diumenge, dilluns).


Ens trobem a la Sicília de final del segle XIX, amb la Marta Ajala, una noia que acompleix amb els cànons de ser dona a l'època, ser l'esposa de, en aquest cas d'en Rocco Pentàgora. Tot li és favorable perquè ella accepta aquest rol, fins que un dia en Rocco la sorprèn llegint la carta d'algú que la festeja, la fa fora de casa i així passa a convertir-se en l'exclosa, la repudiada per tothom, fins i tot pel seu pare que malgrat conèixer la innocència de la filla no pot fugir de la pressió social ni de les enraonies.


La Marta lluita per trencar amb la mentalitat tancada del poble, estudia i es prepara per ser mestra davant l'astorament de la gent del poble que no entén com gosa...

"Va intentar reprendre els estudis, o almenys la lectura, per sostreure's al desvari en què cada pensament, cada sentiment naufragava. Va tornar a obrir els vells llibres abandonats, i n'experimentà una tendresa indicible."

La Marta acaba marxant amb la família a Palerm, i tot i que sembla que respiri, que sigui feliç, l'odi i la ràbia d'en Rocco no la deixen viure. Maleïda consciència.

"La consciència no m'ho permet, vull dir: "Els altres no m'ho permeten, el món no m'ho permet." La meva consciència! ¿Què creus que és aquesta consciència? És la gent dintre meu, estimada! I em repeteix el que li diuen els altres. Per tant, escolta: la meva consciència em permet estimar-te honestíssimament. Interroga la teva, i veuràs que els altres t'han permès estimar-me, sí, com tu mateixa has dit, per tot el que t'han fet patir injustament."

Hi ha temes universals i compartits arreu, la situació de la dona n´és un, aquesta Marta podria ser la Pilar Prim, la Maria Rosa o tantes d'altres dones anònimes que han inspirat tants i tants autors i autores.

Publicada per Adesiara Editorial

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Estic llegint un llibre de la mateixa editorial d'un altra de les col.leccions que tenen, tot un projecte força interessant...

2 d’agost de 2008, 11:49 lexclosa (1)
SU ha dit...

L'Espolsada,

Gràcies pel post! Treballaré Pirandello l'any vinent al Club de Lectura, o sigui que tota informació sempre és benvinguda!

SU, meitat amb ganes de llegir-te!

28 d’agost de 2008, 17:00 lexclosa (1)
L'Espolsada llibres ha dit...

Su, fa tres dies al diari AVUI, l'Oriol Junqueras hi va dedicar un article: http://paper.avui.cat/article/opinio/137358/lexclosa.html
Després d'haver trepitjat Sicília aquest estiu, els personatges i els paisatges encara em són més propers, malgrat la distància en el temps.

29 d’agost de 2008, 10:11 lexclosa (1)

Lectures de l'Espolsada: Les veus del Pamano

Lectures de l'Espolsada: Les veus del Pamano

dimarts, 8 de gener de 2008

Les veus del Pamano

"La història, quan entra en detalls, perd volada èpica. Jo, com que visc des de dins i de molt a la vora la història que m'ha tocat, no puc deixar de percebre aquests detalls."
Aquest nadal la meva vàlvula de descompressió després de tancar la llibreria ha estat Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré. Puc afirmar que malgrat anar cansada, a dies rebentada, cada nit m'endinsava en la lectura d'aquesta gran novel·la. Quan fa dos dies la vaig acabar la meva pregunta va ser i ara què?
Si és cert que al principi del llibre em va costar, a mesura que anaven passant els capítols en Jaume Cabré aconsegueix transportar-nos de manera sublim del passat al present de la Tina, una mestra de poble que mitjançant la transcripció d'unes cartes ens va narrant la història de Torena.
Torena és un poble del Pallars amb habitants plens de silencis, rancúnies, delacions. Veïns dividits, republicans, falangistes amb majúscules, maquis amagats al Pirineu.
Una realitat viscuda a molts pobles del Principat. Torena però és l'Elisenda Vilabrú, una dona capaç de tot i més per defensar l'honor de la família, capaç d'autodestruir-se, de perdre qui més estima per l'orgull, per vestir una moral que en el fons està esquitxada de sang.
No exagero si dic que Les veus del Pamano hauria de ser un llibre de lectura imprescindible.

"Adéu filla meva. Fes el possible per respectar, tota la teva vida, la memòria i les idees per les quals jo dono la meva."

Publicat en català per Proa

12 comentaris:

hypatia ha dit...

... "descobreixo" aquest bloc i, d'un plas, me l'afegeixo a preferits: m'agrada...

hi trobo molts dels llibres que m'han anat cridant l'atenció des de les lleixes de les llibreries, quan encara ningú no en parlava, i jo vaig endur-me a casa per viure plegats la petita aventura de submergir-s'hi...

"Les veus del Pamano" és un llibre magnètic, ple de força des d'una ploma impressionant. Ho corroboro.

Mil gràcies per ser-hi!!

=;)

15 de gener de 2008, 6:52 les-veus-del-pamano
L'Espolsada llibres ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, espero retrobar-te sovint a partir d'ara.
Parla, parla d'aquests llibres!
Fins aviat!

15 de gener de 2008, 17:25 les-veus-del-pamano
Anna ha dit...

a mi també em va agradar moltíssim quan el vaig llegir, va ser un dels primers que vaig comentar al blog tot i que feia temps que me l'havia llegit.

16 de gener de 2008, 11:26 les-veus-del-pamano
Glòria Maria ha dit...

Hola, acabo de descobrir el blog i M'HA AGRADAT MOLT!!! Casualment, aquest llibre de'n Cabré és un dels que figura a la meva llista de lectures pendents, ara estic amb PA NEGRE.
Ja et comentaré. Fins aviat

16 de gener de 2008, 17:58 les-veus-del-pamano
assumpta Montellà i Carlos ha dit...

les veus del pamano, per a mi, el millor llibre llegit d'un escriptor contemporàni català en molt temps.
S'apropa molt a la categoria de literatura.
una abraçada

17 de gener de 2008, 0:31 les-veus-del-pamano
L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria,

Benvinguda al bloc, espero llegir-t'hi sovint.
Després de Les veus del Pamano m'ha quedat un buit, he trigat uns quants dies a agafar un altre llibre. Sovint que m'he ficat tant en la lectura d'un llibre em costa seguir llegint, necessito pair-lo i fer un espai per tornar-hi!

17 de gener de 2008, 10:11 les-veus-del-pamano
josepmanel ha dit...

Estic totalment d’acord amb tu. La seua lectura es fa imprescindible. Potser resulta contraproduent exagerar però t’he de dir que compartisc plenament amb tu la sensació d’orfandat que deixa una vegada l’has llegit. El seu pes literari és indiscutible.

17 de gener de 2008, 18:41 les-veus-del-pamano
Africa ha dit...

Acabo de tancar el llibre..i, sí, et quedes una mica orfe.Magnífic, en tots els aspectes!!

21 de gener de 2008, 13:57 les-veus-del-pamano
L'Espolsada llibres ha dit...

Amb els dies es va paint i encara l'assaboreixes més. Sort que sempre hi ha alguna altra bona hisòria que espera ser descoberta.

21 de gener de 2008, 18:28 les-veus-del-pamano
CAMINO INCIERTO ha dit...

És magnífic.Les històries de la guerra civil no poden passar a la memòria ni quedar tancades, perquè encara la gent no ha pogut parlar-ne suficient i moltes d´aquestes persones tenen ferides greus en la seva ànima.

28 de gener de 2008, 11:07 les-veus-del-pamano
estel armengol ha dit...

a mi també em va sorprendre. era una barreja de soledat un cop acabat el llibre, però també d'alegria per havewr pogut viure intensa,ment la història del poble. em va agradar!!!!

24 de juliol de 2008, 11:28 les-veus-del-pamano
bajoqueta ha dit...

Un gran desplegament de personatges i una gran història. Fa dos dies que l'he acabat i tinc mono :)

3 de setembre de 2009, 12:44 les-veus-del-pamano

Lectures de l'Espolsada: Lectures menudes

Lectures de l'Espolsada: Lectures menudes

dissabte, 8 de novembre de 2008

Lectures menudes



Aquesta primera setmana de novembre l'hem dedicada al foment de la lectura entre nens i nenes. Vam començar la setmana amb una classe de p-5 del CEIP Joan Sanpera que està treballant la biblioteca i la llibreria. Va ser una visita didàctica per saber què és una llibreria, què s'hi fa, què s'hi ven... coses que resulten molt òbvies a ulls d'algunes persones, però que no ho són tant si tenim en compte que hi ha canalla que mai trepitjarà una llibreria sinó és amb l'escola. Així durant el mes de novembre diferents classes s'aniran acostant a la llibreria i també a la biblioteca municipal.

A més, nosaltres hi hem posat el nostre granet. Farà gairebé dos anys que tenim la llibreria oberta i encara no havíem dedicat cap activitat als més menuts. Ahir vam tenir el plaer de gaudir d'una vetllada màgica amb la Lola Casas i la seva obra.
Vam acabar poemes, vam fer endevinalles, vam conèixer l'Ernest, vam sentir els temibles poemes per a petits monstres, vam anar de colònies tot fent poesia i vam saber com sonen els poemes de color blau... vam fer volar la imaginació.
"El príncep blau
Sospir de princesa
bleda
tancat en un conte
de petons de sucre."
Gràcies Lola!
Poema de Blau, ed. L'Abadia de Montserrat

8 comentaris:

Mireia ha dit...

Sembla mentida que per a molta gent els llibres siguin obstacles a superar i la lectura un deure imposat a l'escola, un dels molts càstigs que cal complir a la vida. Feu una gran feina mostrant als nens que el llegir és una porta oberta a altres mons, una manera d'entendre i de viure el món i que pot ser una experiència la mar de divertida.
Gràcies per contribuir que aquest petit gran plaer no es perdi

8 de novembre de 2008, 12:36 lectures-menudes
Abel ha dit...

Ara mateix recorde aquella campanya del ministeri: si els pares no llegeixen, com ho han de fer els fills??

9 de novembre de 2008, 12:42 lectures-menudes
L'Espolsada llibres ha dit...

Hi ha pares que per circumstàncies diverses no són lectors, però que en canvi procuren posar a l'abast els llibres perquè els seus fills sí que ho siguin i no es perdin aquest món tan especial que et proporciona la lectura.
Llegir no hauria de ser un càstig com diu la Mireia, sinó un plaer, un joc, una evasió que no ha de ser incompatible amb altres formes de diversió, tot al contrari. Amb la diferència que llegir requereix agafar-ne l'habit i estimular-lo!

9 de novembre de 2008, 18:32 lectures-menudes
Anònim ha dit...

Els actes com l'organitzat per l'Espolsada de lectura de narrativa per nens en veu alta, són de molta ajuda per enganxar-los a la lectura, i si a més ho fa la pròpia autora dels llibres amb la gràcia i l'entusiasme que transmetia, és tot un privilegi. S'organitzen d'altres activitats similars, principalment en centres públics, però malauradament no en conec gaires. Així que em trec el barret i felicito a l'Espolsada per la seva iniciativa, que ja només pel poder de convocatòria, va ser un èxit. Gràcies.

10 de novembre de 2008, 1:52 lectures-menudes
aranya ha dit...

Brillants activitats les que feu a l'Espolsada.

Novament ens treiem el barret amb les quatre potes ;)

L'Aranya

10 de novembre de 2008, 18:17 lectures-menudes
Lola Casas ha dit...

Va ser un honor i un gran plaer poder compartir lectures amb tots vosaltres. Felicitats a la llibreria L'Espolsada, a la seva gran feina i a tots els pares, avis i nens que van venir a la trobada.
Bona lectura!
Lola Casas

11 de novembre de 2008, 20:30 lectures-menudes
Núria MG ha dit...

Pel que veig va anar d'allò més bé! ;) segur que aquest el proper acte dedicat a Maria Mercè Marçal també aniré bé (llàstima que tinc concert)

11 de novembre de 2008, 22:50 lectures-menudes
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tothom.
L'Aranya és qüestió d'enginy per sobreviure quan obres una llibreria en un poble sense entramat social, en un barri de nova creacíó i en un municipi enganxat a la capital de comarca... enginy, esforç i dedicació... tot i així hi ha dies per tirar la tovallola!
Sort de gent com la Lola que passa per aquí i ens ajuda a créixer.
Núria si no pots venir, fes-te'l regalar que t'agradrà segur :P

12 de novembre de 2008, 12:19 lectures-menudes