Lectures de l'Espolsada: Los domingos de Jean Dézert

Lectures de l'Espolsada: Los domingos de Jean Dézert

dissabte, 23 de maig de 2009

Los domingos de Jean Dézert


Us he de confessar que vaig agafar aquest llibre per la portada... em transmetia una calidesa i un convida'm a llegir-me... cosa habitual amb els llibres d'Impedimenta.

"Durante toda la semana espera el domingo. En su ministerio, espera el ascenso, mientras espera la jubilación. Una vez jubilado, esperará la muerte. Él considera la vida una sala de espera para viajeros de tercera clase. Una vez adquirido el billete, no le queda más que, sin moverse, mirar pasar a los ferroviarios por el andén. Un empleado le avisará cuando arranque el tren; pero él no sabe hacia qué estación."

Los domingos de Jean Dézert és un conte llarg o una novel·la molt breu sobre en Jean Dézert, un funcionari francès que per la seva actitud ens recorda a Bartleby, l'escrivent.

"A menos de tropezar con él, nadie lo distinguiría entre la multitud, de tan incoloro como va vestido. Lleva un cuello postizo demasiado grande y una corbata cualquiera. Las perneras de su pantalón, así como las mangas de su chaqueta, se arrugan por sí mismas en las rodillas y en los codos. Sus pies caben cómodamente en unos zapatos cansados."

Jean Dézert és un home de costums, discret, vulgar, cada dia fa el mateix, de la feina a casa i de casa a la feina, menja cada dia al mateix cafè... només els diumenges la fantasia s'obra camí entre la monotonia setmanal.

"El domingo es la vida entera para Jean Dézert. A él le gusta ese día que pocas personas comprenden. Él no se cansa de recorrer y errar a lo largo de los grandes bulevares."

Tanmateix, Jean Dézert té una afició, durant la setmana, recull els fulletons publicitaris que li donen i un diumenge es decideix a fer-ne cas, comença el dia prenent un bany calent amb massatge, es talla els cabells, esmorza en un vegetarià antialcohòlic i acaba la jornada en una conferència sobre salut sexual. En un d'aquests diumenges de fantasia coneix una dona capritxosa amb qui pretén casar-s'hi, viu una mena de bogeria d'amor que està a punt de dur-lo al suïcidi que el planifica, com no podia ser d'una altra manera, per un diumenge.

Us he regalat breus fragments perquè és difícil parlar de la senzillesa de la història, però és sorprenent la capacitat de Ville de Mirmont per endinsar-se en les misèries humanes. Un vot a favor de recuperar històries curioses, sense fets trepidants que no siguin els propis de la condició humana. Un relat per llegir un diumenge a la tarda.

Publicat per Impedimenta

9 comentaris:

kweilan ha dit...

Fantàstica ressenya, Espolsada. Un llibre atractiu...i tinc la impressió que aquests títols que publica Impedimenta són llibres prou interessants per tenir-los en compte. Precisament em van regalar ahir El hospital de la transfiguración del Stanislaw Lem i el tinc a la saleta d'espera encara que amb moltes ganes de llegir-lo. Gràcies per la recomanació. Una abraçada!

23 de maig de 2009, 13:18 los-domingos-de-jean-dezert
laranya ha dit...

Gràcies per venir a veure'ns. Ens va fer mooooolta il·lusió trobar-te de nou!!! Olivia i Jordi

23 de maig de 2009, 18:26 los-domingos-de-jean-dezert
L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies Kweilan. Impedimenta està fent una bona tasca, potser no amb massa repercussió, però per això aquest escrit. L'any passat el premi llibreter va recaure en un llibre editat per Impedimenta que Proa havia publicat ja fa molts anys, Botxan.
L'aranya, gràcies a vosaltres.

26 de maig de 2009, 19:14 los-domingos-de-jean-dezert
Tonina ha dit...

M'encanten els llibres que ens ofereixes, les portades són precioses, fan llegiguera.
Gràcies per la recomanació, me l'apunto.

26 de maig de 2009, 19:35 los-domingos-de-jean-dezert
Mireia ha dit...

No coneixia l'editorial.. sort en tenim de la nostra llibretera blocaire de capçalera.

26 de maig de 2009, 20:03 los-domingos-de-jean-dezert
L'Espolsada llibres ha dit...

Llegiguera, quina paraula més bonica!
Gràcies a vosaltres.

27 de maig de 2009, 18:39 los-domingos-de-jean-dezert
digue'm ariadna ha dit...

... M'agrada molt el catàleg d'Impedimenta, juntament amb la resta d'editorials de Contexto, m'apunto aquests diumeges, fa dies que no passejo per les llibreries i ho trobo molt a faltar...
... Kweilan, vaig llegir i ressenyar l'hospital de Lem i em va captivar la seva sensació creixent de vertigen...

28 de maig de 2009, 9:44 los-domingos-de-jean-dezert
Marta ha dit...

Les històries senzilles són les més punyents. Els francesos tenen aquesta habilitat. Gràcies per la recomenació. Per cert, he acabat "Olor de colònia". No deixa indiferent. Ja el comentaré en breu.
Repeteixo, gràcies.

29 de maig de 2009, 19:07 los-domingos-de-jean-dezert
Tonina ha dit...

hola fe, he volat a llegir la ressenya que fas de L'Africà. A mi m'ha agradat molt, realment és un llibre que et xucla fins al final.
Gràcies.

29 de maig de 2009, 20:04 los-domingos-de-jean-dezert

Lectures de l'Espolsada: Mendel el de los libros

Lectures de l'Espolsada: Mendel el de los libros

dissabte, 14 de febrer de 2009

Mendel el de los libros




Un breu relat de 57 pàgines a l'abast de tothom, no si val l'excusa de no tinc temps, perquè l'acabes en un obrir i tancar d'ulls.


Zweig ens descriu la vida de Jakob Mendel, un llibreter de vell, jueu i rus, que passa els dies en un cafè de Viena, el Gluck. L'any 1915, Mendel és enviat en un camp de concentració acusat, injustament, de traïdor. Fins aquí potser no hi ha res que us commogui o que no hàgiu llegit abans, però una de les coses que més admiro de Zweig és la capacitat de dir coses interessants i commovedores amb poc espai -qualitat que també atorgo a William Maxwell-. Per això, deixeu-me que us delecti amb uns quants fragments subratllats.

"En Jakob Mendel, aquel pequeño librero de viejo de Galitzia, contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista com al erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesión completa."

"En primer lugar, porque todo lo que es único resulta día a día más valioso en un mundo como el nuestro, que de manera irremediable se va volviendo cada vez más uniforme."

"En su mundo superior de los libros no había guerras, ni malentendidos, tan sólo el eterno saber y querer saber aún más números y palabras, títulos y nombres. "

"Precisamente yo, que debía saber que los libros sólo se escriben para, por encima del propio aliento, unir a los seres humanos, y así defendernos frente al inexorable reverso de toda existencia: la fugacidad y el olvido."

Post dedicat a les persones malaltes de llibres i que encara creuen en la força de la paraula escrita.

Publicat en castellà per Acantilado

9 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... El vaig llegir dins del recull Sueños olvidados y otros relatos de l'editorial Alba, gràcies a la selecció i traducció de Genoveva Dieterich. Aquest conte és una dolça trobada amb un protagonista senzill i proper que t'atreu i et fascina...

14 de febrer de 2009, 10:24 mendel-el-de-los-libros
Ferran (Un que passava) ha dit...

Fa uns dies aquest llibre em feia l'ullet des de la taula d'una llibreria, però no li vaig fer cas, tot i ser de Zweig. Hauré de posar-hi remei, més després d'haver llegit el teu comentari.

14 de febrer de 2009, 10:49 mendel-el-de-los-libros
Abel ha dit...

He acabat els dos que portava entre mans, així que aquest no el deixaré passar. L'hauré de comprar, que no el tinc.
Un plaer passar pel blog, L'espolsada, i sortir-ne amb una recomanació.

14 de febrer de 2009, 11:19 mendel-el-de-los-libros
kweilan ha dit...

El buscaré a la llibreria. Gràcies per aquest post i per la dedicatòria perquè m'he sentit al.ludida :)

14 de febrer de 2009, 16:46 mendel-el-de-los-libros
Mireia ha dit...

així que amb aquest no tenim excusa, és que en tinc 9 de pendents i tots el que dius fan bona cara

14 de febrer de 2009, 19:59 mendel-el-de-los-libros
Núria ha dit...

Uns fragments fantàstics, sobretot els últims!
(per fi puc parar atenció a altres coses i no només als apunts...)

15 de febrer de 2009, 23:29 mendel-el-de-los-libros
Abel ha dit...

Ja el tinc. A veure quan uc començar-lo!

18 de febrer de 2009, 19:17 mendel-el-de-los-libros
L'Espolsada llibres ha dit...

El plaer és meu que passeu per aquí i les propostes us semblin interessants. Una abraçada en la distància!

19 de febrer de 2009, 12:09 mendel-el-de-los-libros
Glòria Maria ha dit...

Prenc nota per a la propera visita a la llibreria (no sé quan serà, m'he d'"autocensurar" les anades a la llibreria, m'hi deixo una quarta part del sou!!!!!!!)

19 de febrer de 2009, 14:31 mendel-el-de-los-libros

Lectures de l'Espolsada: Petons de diumenge

Lectures de l'Espolsada: Petons de diumenge

dissabte, 3 de gener de 2009

Petons de diumenge



Comencem l'any amb el llibre que m'ha acompanyat els darrers dies de desembre, Petons de diumenge. Curiós, el títol és el que menys m'agrada del llibre. La història té una força que es mereixeria un altre nom -a parer meu, és clar!-

La Valèria Isern viu els darrers dies d'una vida intensa, el càncer se l'emporta i fa un repàs del que ha estat la seva vida. La Valèria és una dona madura, mare de quatre fills i ara, a l'abisme de la vida, recorda mitjançant escrits, cartes i converses la joventut que va viure en la grisor del franquisme. La Valèria una noia de poble abandona el poble natal, l'Escala, per anar a estudiar arqueologia a Barcelona. A Barcelona coneix l'Elisa, filla d'una família burgesa, que té el camí escrit i ben fàcil, però que com la Valèria decideix fer una petita revolució vital. Totes dues estudien arqueologia però mentre l'Elisa decideix voltar pel món, treballar en excavacions i conèixer gent diversa, la Valèria decideix viure una història d'amor molt intensa amb en Quim, casar-s'hi contra tot pronòstic familiar i viure una vida plena.

"Ja sé que la teva vida tampoc no és massa fàcil ni divertida però, noia, què vols, tu has renunciat a tot per un amor excepcional, que molt poques persones poden viure. I és un amor que, amb els anys, en lloc d'anar-se aprimant, creix i creix. És un autèntic miracle."

És gràcies a aquesta amistat i als dietaris personals de la Valèria que podem conèixer aquesta petita història d'anècdotes i experiències que són testimoni de la vida de moltes dones durant una època molt grisa. Soler adopta molts registres, amb un llenguatge senzill i planer que fa que la lectura flueixi i no decaigui en cap moment.

Petons de diumenge és una història de persones, sense fets trepidants, però amb una força que fa que vulguis girar cada pàgina esperant que no sigui l'última.

Hi ha una aclucada d'ull a dues donasses la Caterina Albert i la Mercè Rodoreda que hi són presents durant tot el relat...

"La Valèria i la Caterina i vivien molt a prop l'una de l'altra, i només es portaven dos anys, així que van compartir primer els jocs d'infància al carrer, i més endavant llarguíssimes converses assegudes als esglaons de casa, als estius, quan finalment el sol cedia una mica i la marinada, mandrosa, començava a refrescar els carrers de l'Escala."

Publicat per Columna en català

11 comentaris:

kweilan ha dit...

Em sembla interessant i no coneixia aquest llibre. Me l'apunto. Gràcies per la recomanació.

4 de gener de 2009, 0:58 petons-de-diumenge
Mireia ha dit...

Ma mare se l'acaba de comprar i té moltes ganes de llegir-lo, ami no em crida tant l'atenció. Ja saps, però que aquestes recomanacions encara que noarrelin deseguida a vegades amb el temps em decideixo

4 de gener de 2009, 17:05 petons-de-diumenge
L'Espolsada llibres ha dit...

Doncs doneu-li una oportunitat que s'ho val!

4 de gener de 2009, 17:17 petons-de-diumenge
Núria ha dit...

És que realment el títol enganya, sembla d'allò més ensucrat i, en canvi, per tot el que expliques, va més enllà.
A veure què tal, d'aquí dos dies ja el tindré desembolicat...

4 de gener de 2009, 20:52 petons-de-diumenge
Glòria Maria ha dit...

Pel que m'han dit, moltes vegades això del títol és cosa de l'editorial, és possible que l'autor/a el presentés amb un altre tñitol, és el ditxós marueting que tot ho abasta!!!

4 de gener de 2009, 21:04 petons-de-diumenge
L'Espolsada llibres ha dit...

Sigui com sigui, si us ve de gust llegiu-lo, i en parlem!

8 de gener de 2009, 18:26 petons-de-diumenge
Abel ha dit...

Ufff! Una recomanació més, és que no done l'abast!!!! Estic acabamt el "carreró dels miracles" i m'espera una altra recomanació que ens vas fer i que encara no he llegit, "quiet". Quan els acabi ja et diré el què.

9 de gener de 2009, 19:05 petons-de-diumenge
Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

a mi no m'està agradant el llibre i l'he deixat per un altre moment...potser perquè no és la història adequada per ara mateix...

12 de gener de 2009, 19:05 petons-de-diumenge
L'Espolsada llibres ha dit...

Hi ha històries que s'hi connecta o no, però és cert que a vegades ha de ser el moment, tots els llibres, o molts, tenen el seu moment.

12 de gener de 2009, 19:16 petons-de-diumenge
Anònim ha dit...

Es una autentica novela tendra i plena de sentiments...
es realment recomanable... gens ensucrada....

9 de novembre de 2010, 10:00 petons-de-diumenge
NaiaraRuiz ha dit...

A mi m'ha agradat, i molt!

31 de desembre de 2010, 0:47 petons-de-diumenge

Lectures de l'Espolsada: Plou sobre mullat

Lectures de l'Espolsada: Plou sobre mullat

dissabte, 19 de setembre de 2009

Plou sobre mullat






Que la mainada descobreixi la vida de pagès, aprengui a estimar la terra, a preservar el paisatge i que conegui els productes que li posen al plat és de sentit comú. A vegades, des de l'asfalt, les presses i el dia a dia no ens ho permeten. A Mas Casablanca han trobat la solució, es pot visitar el mas i a més de la mà d'en Fermí i la Valentina, dos ratolins de pagès, i els seus contes la tasca d'explicar-ho esdevé més senzilla. En Pep i la Roser, els pagesos de Mas Casablanca, s'encarreguen de la part didàctica i l'Scaramuix dibuixa aquests ratolinets tan simpàtics.





Acaba de sortir el darrer títol de la col·lecció dedicat al mes de setembre, Plou sobre mullat, en Fermí i la Valentina cullen patates, van al mercat de Vic, juguen amb les mongeteres i tasten el raïm acabat de veremar.
La Valentina s'entossudeix a fer una escola pels ratolins i ratolines perquè aprenguin a llegir, la Valentina diu: "la lectura ens fa més savis i ens permet entendre i gaudir més plenament de la vida: la nostra i la de l'univers..."



Hi ha un títol per cada mes de l'any, encara no han sortit tots, i el llibre que obra la col·lecció, La visita de la Valentina, quan la Valentina arriba de ciutat per quedar-se a viure al camp.


3 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Està molt bé apropar la natura als nens, que comencin a prendre consciència. M'han agradat molt les il·lustracions també. Suposo que està adreçat a infants entre 3 i 6 no?

20 de setembre de 2009, 9:36 plou-sobre-mullat
L'Espolsada llibres ha dit...

Doncs Sílvia jo el recomanaria a nens i nenes de 5 a 10 anys. Tenen bastant text i molta informació. Els més petits poden gaudir de les il·lustracions i els més grans aprendre!

21 de setembre de 2009, 20:24 plou-sobre-mullat
jomateixa ha dit...

Fa molt bona pinta.

23 de setembre de 2009, 19:39 plou-sobre-mullat

Lectures de l'Espolsada: Premi Llibreter 2009

Lectures de l'Espolsada: Premi Llibreter 2009

dissabte, 7 de novembre de 2009

Premi Llibreter 2009


Contenta amb el premi llibreter 2009 de narrativa perquè és un llibre que ens ha agradat molt i que continuarem recomanant. Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson, publicat per Viena i Acantilado. Ja el vam ressenyar en el seu dia, a casa d'en Biel també i en Llunàtic i a les Ucronies. Només us queda doncs tastar-lo!


I contenta també pel premi en la categoria d'àlbum il·lustrat, Compte amb la granota, de William Bee, ed. Joventut, perquè la granota i la sra. Cagarrines ens van robar el cor... Aneu amb compte que la granota no se us mengi...





12 comentaris:

Mireia ha dit...

Ja era a la llista de pendents des de la teva recomanació ...

7 de novembre de 2009, 11:53 premi-llibreter-2009
Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Caldrà tenir-lo present. Gràcies, Fe, per orientar-nos en aquest oceà de paper.

8 de novembre de 2009, 8:11 premi-llibreter-2009
viu i llegeix ha dit...

en que consisteix el premi llibreter? qui el dona? n'he sentit a parlar però no sé ben bé de que va.

8 de novembre de 2009, 11:28 premi-llibreter-2009
Marcel ha dit...

El dóna el Gremi de Llibreters i aquesta vegada l'han encertat. Què més es pot demanar???

9 de novembre de 2009, 0:02 premi-llibreter-2009
L'Espolsada llibres ha dit... L'autor ha eliminat aquest comentari. 10 de novembre de 2009, 9:36 premi-llibreter-2009
L'Espolsada llibres ha dit...

El premi llibreter és un reconeixement a l'edició d'un llibre per la seva qualitat literària, bona tasca editorial... que donen els llibreters agremiats. Durant l'any els llibreters van proposant llibres i finalment hi ha un jurat, format per llibreters, que escull els finalistes i l'obra guanyadora. No té cap dotació econòmica. Simplement es reconeix la bona feina tant en la categoria de narrativa com d'àlbum il·lustrat.

10 de novembre de 2009, 9:37 premi-llibreter-2009
kweilan ha dit...

El tinc pendent.

10 de novembre de 2009, 22:33 premi-llibreter-2009
Berta Bocado ha dit...

Hola Fe, mira, he vist una entrada a un bloc que potser ja coneixes, però he pensat amb llibreries com la teva...
"llibreries com el vi, amb denominació d'origen"!!!

http://tokland.com/blog/index.php/2009/11/como-el-vino-librerias-independientes-con-d-o/

11 de novembre de 2009, 9:33 premi-llibreter-2009
L'Espolsada llibres ha dit...

Caram gràcies llibreries com el vi i amb denominació d'origen, ara m'he posat vermella!

11 de novembre de 2009, 12:35 premi-llibreter-2009
bajoqueta ha dit...

Jo el tinc també a la llista de pendents, el vaig agafar de la biblio però no vaig tenir temps de llegir-lo. Hauré de tornar-lo a buscar.

11 de novembre de 2009, 19:09 premi-llibreter-2009
Biel Barnils ha dit...

Jo estic molt content d'haver participat en aquest jurat. Amb el cor vaig votar "Olor de Colònia" i amb el cap "Winesburg, Ohio". Ha guanyat el cap, m'alegra. Pensant-ho fredament és literàriament millor, tot i que això del cap i del cor sovint queda molt barrejat, oi?
Per cert, avui ha vingut a La Tralla l'editora del llibre i m'ha agradat tornar-la a felicitar. Viena Edicions edita poc però edita molt bé. Els llibreters estem farts de fitxar llibres que tornem de seguida i corrents ;)

14 de novembre de 2009, 3:23 premi-llibreter-2009
Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober

19 de novembre de 2009, 2:29 premi-llibreter-2009

Una illa plena de llibres (Bloc de la Llibreria L'Illa): Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach

Una illa plena de llibres (Bloc de la Llibreria L'Illa): Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach

divendres, 6 de març de 2009

Presentació del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la Marina Duñach


Divendres 13 de març a les 20 h, tindrem el plaer d'oferir la presentació mundial del llibre 'Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades', de la cuinera molletana, i per sobre de tot amiga, Marina Duñach. A més de la Marina gaudirem de la presència del també cuiner vallesà Pep Salsetes.

El llibre està editat per SD edicions i forma part d'una col·lecció de prop de 30 títols, cadascun dedicat a un producte en concret.

La Marina fa una introducció on ens parla de la mongeta del ganxet com un producte tradicional de la nostra comarca i també de comarques veïnes com el Maresme o La Selva ("...la gent del Vallès que ja tenim uns quants cabells blancs hem crescut menjant mongetes del ganxet") i també ens explica com es conreen, com es couen i on podem trobar-les. Com a bona filla de Gallecs, aprofita per dir-nos que els pagesos d'aquesta joia vallesana, sempre amb l'espasa de Dàmocles al damunt, han apostat pel seu conreu seguint les directrius del Pla de Gestió Agrícola Sostenible. A continuacio ens dóna deu receptes molt variades que inclouen sopes, suquets o dolços.

De cara a la presentació, la Marina i el Pep aprofitaran per parlar-nos de la importància del producte de proximitat i de la potenciació de la pagesia i també hi haurà alguna sorpresa...

És un acte que ens fa una especial il·lusió acollir per la Marina i pel fet que enguany fa 25 anys que va obrir el restaurant 'La Marieta', lloc on molta gent de procedències diverses vam coincidir i ens ho vam passar tant i tant bé.


12 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Que vagi molt bé. M'agrada molt aquesta col·lecció i en especial aquest de Les mongetes del ganxet mmmmmmmm!

6 de març de 2009, 11:48 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
kweilan ha dit...

Doncs per la meua part, també us envio desitjos de què us vagi molt bé la presentació.

6 de març de 2009, 14:24 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
La cuina vermella ha dit...

Serà un èxit, segur!

11 de març de 2009, 9:55 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Aida ha dit...

Que vagi bé, salutacions d'una catalana a Madrid!

11 de març de 2009, 10:43 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Farà obrir la gana. Per cert que seria una tarda encara millor si els qui hi vagin troben el temps de passejar una estona per Gallecs, que encara hi podran veure caure el sol, i és un petit paradís que ningú sospita que es pugui trobar a només 20 km de Barcelona.

11 de març de 2009, 12:23 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Llibreria L'Illa ha dit...

Moltes gràcies pels bons auguris que ens desitgeu. Sí Gonzalo, Gallecs és un petit paradís, sempre en perill, del qual tenim la sort de gaudir-ne, esperem que per molts anys.
Repeteixo, moltes gràcies i ja us tindrem informats del com ha anat.

D'aquí a finals de mes tenim altres sorpreses molt grans.

11 de març de 2009, 17:38 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Llibreria L'Illa ha dit...

Per cer, Txell i Kike, us he posat un enllaç al vostre bloc llaminer.

11 de març de 2009, 17:39 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Manel ha dit...

Malauradament no podré assistir-hi, tinc una cita amb el meu "amic" Mankell a la sala petita del TNC. Sort i a l'espera de les grans sorpreses!

Per cert, un encert l'enllaç a La cuina vermella, una gran --i de salivera-- feina!

12 de març de 2009, 8:38 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Llibreria L'Illa ha dit...

Manel, espero que ens ofereixis un comentari de l'obra.

Aida, encara et miren malament si portes un llibre en català al metro. Aviam quan vens i ens coneixem.

12 de març de 2009, 20:55 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
La cuina vermella ha dit...

Amics, acabem d'arribar de la presentació i realment ha estat fantàstic. El pastís fals d'ametlla tot un descobriment.
Gràcies amics de l'Illa per ser tan bons amfitrions.
Un petó.

Per cert, Manel moltes gràcies pel teu comentari!

13 de març de 2009, 21:32 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
Manel ha dit...

Hola!
Tal i com em demanava el Carles, us faig alguns comentaris d'"Antílops", l'obra de teatre del Mankell que estan fent al TNC.
L'obra és força interessant, ben interpretada, provocadora i..., ajudats pel col·loqui que es va fer posteriorment, que fa reflexionar. Un parell de frases com a mostra:
- Els cooperants anem a l'Àfrica amb respostes, però mai amb preguntes.
- Els del primer món, ajudem als del tercer, a viure?..., o a morir?
Ja ho veieu, una mostra del pessimisme sobre l'home que mostra en les seves darreres novel·les en Mankell, on la trama de novel·la negra n'és només una excusa.
Evidentment, i amb això coincidien participants del col·loqui, no es fa referència al cooperant de "base", sinó a aquelles entitats que dirigeixen el "salvament" del tercer món.
A nosaltres sí que ens va fer reflexionar força!

I als de "La cuina vermella", felicitats per la feina tan gustosa!

14 de març de 2009, 12:40 presentacio-del-llibre-les-mongete-del
La cuina vermella ha dit...

Hola a tothom!! Carles n'hem fet una entrada i un video, espero que us agradi!

http://lacuinavermella.blogspot.com/2009/03/marina-dunach-i-les-mongetes-del-ganxet.html

Un petó

17 de març de 2009, 21:26 presentacio-del-llibre-les-mongete-del

Lectures de l'Espolsada: Quatre germanes

Lectures de l'Espolsada: Quatre germanes

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Quatre germanes


A principi dels anys 50, Matthew Soames i la seva família passen les vacances a la granja que tenen als afores de Renfro, Missouri. El matrimoni Soames espera l'arribada de les seves tres filles per passar l'estiu plegats.
"Les meves germanes i jo els anàvem a visitar a la granja. Ho fèiem cada estiu: la Jessica venia des del cor de les muntanyes Ozark, la Leonie des d'una petita ciutat de Kansas i jo des de Nova York - treballava a la televisió, llavors una indústria nova que la meva família considerava tot un misteri. Tant per a mi com per a les meves germanes aquestes visites eren com l'impost sobre la renda: una inconveniència anual. Hauríem pogut passar el temps de moltes altres maneres però, tot i que ja érem grans, els nostres pares exercien la seva autoritat. Ells fixaven l'impost i nosaltres el pagàvem.

Un cop ja érem allà ens ho passàvem força bé. De seguida tornàvem als antics costums, fèiem les mateixes bromes, pescàvem al rierol, ens preníem la llet de les vaques de la granja, ens engreixàvem i ens tornàvem mandroses. Eren uns dies d'irrealitat plàcida."

La família està formada per: el pare, Matthew Soames, mestre rural; la Callie, esposa i mare abnegada a les tasques domèstiques; la Jessica, la filla gran i que mai assoleix les espectatives del pare; la Leonie, la responsable; la Mathy, la indomable i la Mary Jo, la petita i que abandona la granja per dedicar-se a la televisió a Nova York.

El primer capítol ens situa tota la família com a conjunt a la granja i ens permet conèixer com es viu en el si d'una família de conviccions religioses a l'Amèrica més rural i els lligams familiars bastits en l'eclosió de la flor de lluna. Una flor que simbolitza aquesta família i que alhora n'oculta tots els secrets. Els capítols successius estan dedicats a cadascun dels membres de la família i és on rau, per a mi, la grandesa de l'escriptura de Carleton. Res és el que sembla. Observar el comportament de cadascú com a individu i com a membre d'un col·lectiu, en aquest cas la família. Amb els sentiments propis, dubtes i incongruències. En mica en mica, es desvetllen els secrets, les passions... dins d'una família aparentment benavinguda tothom aconsegueix amagar alguna cosa. No és fins que tanques l'última pàgina de la novel·la que es tanca tot el cercle.

És una novel·la clàssica de cap a peus que et permet gaudir del plaer de la bona escriptura. Saber posar distància en el temps i els costums de l'època ens permetrà gaudir-ne al màxim. Un pena que aquesta fos l'única novel·la publicada per Jetta Carleton, però com diu en Ricardo Menéndez Salmón: "Para qué escribir más después de haber urdido una obra com ésta no resulta, en el caso que nos convoca, una pregunta retórica. Porque mientras hay literaturas que con cincuenta títulos no pasan de primaria, hay otras que con un único libro se doctoran."

Publicada per Libros del Asteroide

12 comentaris:

Núria ha dit...

Oh, torno a allargar la meva llista! Els de l'Asteroide no tenen pèrdua eh!

(per cert, em moro de ganes de llegir 84,Charing Cross Road)

31 d’octubre de 2009, 14:16 quatre-germanes
kweilan ha dit...

He estat a punt de comprar-lo i al final no ho he fet perquè prefereixo alleugerir els que tinc a la tauleta. Molt bona ressenya i que m'ha convençut de comprar-lo un dia d'aquests.

31 d’octubre de 2009, 20:24 quatre-germanes
Mireia ha dit...

La llista de pendents jam'ocupa mig bloc. Molt bona ressenya fe, fa entrar ganes de legir-lo

1 de novembre de 2009, 14:20 quatre-germanes
elisabet ha dit...

Aquest serà un dels propers que llegeixi, i tant! Gràcies, Fe!

Núria, 84 Charing Cross Road és un llibre fabulós, no et decebrà! ;)

1 de novembre de 2009, 18:20 quatre-germanes
Biel Barnils ha dit...

El llegiran els del Club de lectura de La Tralla d'aquest mes de novembre ;)

2 de novembre de 2009, 10:01 quatre-germanes
SU ha dit...

Fe, una vegada més, encomanes llegiguera...

Gràcies per la recomanació! (Aquests de l'Asteroide et tenen el cor robat, no?).

Molts petons,

SU

2 de novembre de 2009, 23:34 quatre-germanes
L'Espolsada llibres ha dit...

Estic enamorada de la literatura nord-americana de principis del segle XX, i els de l'Asteroide m'ho posen molt fàcil :) i a més les edicions són tan acurades que fa ganes de llegir-los tots!
Biel encara m'escaparé al Club de lectura :P
Núria, 84, Charing Cross Road ja ha marxat de la lliberia i el tens a casa.. busca'l!

3 de novembre de 2009, 11:12 quatre-germanes
viu i llegeix ha dit...

veig que insistint en la tria, acabes sempre trobant un bon llibre. El tindrem en compte

3 de novembre de 2009, 15:41 quatre-germanes
digue'm ariadna ha dit...

... Vaig estar a punt de demanar-te'l el dia de la presentació, quan vaig rebre i llegir la novetat, el vaig apuntar ràpidament a la llibreta...
=:)

4 de novembre de 2009, 16:57 quatre-germanes
kokamuskes ha dit...

Jo en tinc moltes ganes, ja el tinc ben apuntat. Si és de l'Asteroide i t'ha agradat a tu, ha de ser bo bo.

12 de novembre de 2009, 21:18 quatre-germanes
L'Espolsada llibres ha dit...

Ja anireu deixant els vostres comentaris quan l'hàgiu llegit, bon viatge!

13 de novembre de 2009, 17:51 quatre-germanes
Marina ha dit...

Ja he acabat Quatre Germanes. És exquisit! M'ha recordat una mica a En Lloc Segur de l'Stegner, amb alguns punts de Doris Lessing. Gràcies per la descoberta, Fe! El recomano a tothom!

10 de gener de 2010, 20:02 quatre-germanes

Lectures de l'Espolsada: Quiet

Lectures de l'Espolsada: Quiet

dissabte, 28 de febrer de 2009

Quiet



Avui recupero aquesta entrada feta ja fa uns mesos, just quan va sortir el llibre. Ahir vam celebrar el 2n aniversari de la llibreria amb l'autor i va ser un èxit. Un d'aquells dies que et fa sentir molt contenta de la feina que fas i de veure com la gent respon. Una alegria en un mes de febrer més ensopit de l'habitual, que hi hem arribat amb els ànims una mica per terra, però mira ja caminem cap al tercer any. Va ser un moment màgic com ho és el llibre, sorpreses per tothom, però per a mi una de molt especial, una lectora del blog s'ha presentat a la llibreria. L'he reconeguda perquè ha comprat un llibre que no em canso de recomanar i quan he aixecat el cap m'ha dit sí, sóc jo! Gràcies Su! Gràcies Màrius, gràcies a totes i tots!
Definiria Quiet com un joc de sensacions perquè m'ha fet riure, plorar, viatjar, indignar-me, reflexionar...
Quiet és la història d'en Lluís, en Llullu, un nen de 8 anys que pateix una encefalopatia encara per definir, però, que en tot cas es pot qualificar de greu. En Llullu no es mou, no parla, no es pot valer per si sol, però en canvi en Llullu hi és i es fa estimar.Quiet s'estructura en capítols breus que no estan ordenats de manera cronològica, sinó que van i venen en funció dels records del pare, en aquest cas el narrador. Així, vivim en primera persona les primeres crisis d'en Lluís, les estades als hospitals, les vacances i els viatges, reflexions de matinada, intents de creure en déu, en la medicina... Una mena de dietari de la vida d'en Lluís i de la família.
Màrius Serra parla del seu fill, però en el fons entrellegeixes el que bull per dins d'un pare amb un fill de l'ètnia Llullu -tal com ell els defineix-. Per a mi, és sorprenent l'humor d'alguns passatges, la capacitat de sobreposar-se i anar viatjant, tant literalment com físicament i, sobretot, de ser conscient que el futur és incert, però no només el d'en Llullu, sinó el de tots.Al llibre també hi ha moments tristos, la realitat és la que és, i els protagonistes són humans. Una manera de fer front als mals moments és precisament la verbalització de la història que ha culminat en forma de llibre. Que s'hi respiri humor no deixa de ser un reflex de com la família es mou a la vida, i això no vol dir que no passi res, i tant que passa, i molt.
M'ha agradat en especial el sentit que pren la cançó L'home estàtic de Pau Riba. És curiós que en poc temps, m'hagi emocionat en dues ocasions, la cançó que acompanya l'espectacle de Sergi López
Non solum també és la banda sonora de la relació d'un pare i un fill estàtic. Reconec que aquest capítol em va arribar.

Sol de lluna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de néixer, està sorprès,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui...

No us desvetllo res més, emocioneu-vos.

Punt i a part per al treball fotogràfic d'en Jordi Ribó que aconsegueix enganyar-nos els ulls i fa que en Llullu corri, cosa impensable en el món real. Però com que Quiet és ple de moments de màgia no és d'estranyar que en Lluís corri i avanci. Els que coneixem en Jordi sabem del que és capaç quan es posa darrera una càmera i sinó feu clic a l'enllaç següent:
http://www.jordiribo.com/download/MARIUS_CALENDARI.pdf
Publicada per Empúries en català i Anagrama en castellà