Acció de gràcies per una casa

Ha arribat llibre nou de Stefanie Kremser i això sempre és motiu d’alegria. Aquesta vegada una mica més perquè l’ha escrit en català directament. Qui coneix Stefanie Kremser sap que la seva llengua de creació literària és l’alemany i la llengua íntima per la poesia és el brasiler. És una dona poliglota nascuda a Düsseldorf, d’àvia boliviana, crescuda a São Paulo i que fa anys que viu a Catalunya. És una dona de món, de mirada curiosa, generosa i veu molt suau. Els seus llibres tenen un denominador comú, la cerca dels orígens, la descoberta del passat familiar, la riquesa i alhora l’ambigüitat de créixer entre cultures diverses. Els llibres de Kremser, aquests mémoir, són una reivindicació del gresol cultural, un convit a despertar els sentits i a habitar el món. En tots els llibres de Kremser les cases tenen un pes important, resseguint la seva obra vas descobrint els llocs on ha viscut, totes les mudances, tot el que deixa enrere i el que guanya, llibres lluminosos que conviden a viure. En aquest últim, Acció de gràcies per una casa, Kremser es mostra més contundent que mai, és potser el llibre més reivindicatiu que li he llegit, un crit d’indignació davant el domicidi que ella i la seva parella han patit després de ser expulsats del pis de Barcelona que era casa seva, un pis que era una mica de tots els que l’hem llegida i que sempre hem desitjat saber què hi havia a la caixa forta heretada del pis.

Acció de gràcies per una casa és un llibre estructurat en quatre parts: La casa del passat, La casa del present, La casa del futur i Una dona i una casa.

Aquesta última part descriu la vida de la Severina, una dona de fer feines de São Paulo de qui Kremser no en té notícia des de fa anys, fins que rep un missatge al mòbil on la Severina l’insta a escriure la seva història. I així, a cop d’àudios gravats entre galledes, lleixiu i rentadores, la Severina li explica la seva vida de novel·la. Stefanie Kremser fa un exercici literari preciós i contundent sobre la necessitat de tenir un lloc on viure, on créixer, on sentir-se segura, un lloc on poder posar un gerro de flors, crear i penjar de les parets els records que et són casa. Kremser parla de les cases de la seva vida mentre en busca una.

La novel·la, el testimoni i la reivindicació conflueixen en un text ple de referències literàries, de cases, ciutats, vides, de tristesa i alhora de ràbia davant de l’evidència, el dret a tenir un sostre anomenat llar. Per aquest llibre, d’encara no cent-seixanta pàgines, desfilen la pintora Charlotte Salomon, les escriptores Vivian Gornick, Annie Ernaux, Duras, Strout, Lispector entre d’altres. Hi ha moltes maneres d’indignar-se davant del món, la creació n’és una, potser la més potent i la que pot arribar més lluny. Llegiu-lo!

Acció de gràcies per una casa, Stefanie Kremser, ed. de 1984