Jardí vora el mar

“El cel es començava a estrellar de debò i, als vespres, se sentia alguna cosa que burxava per les arrels. La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l’ocell a la branca.”

La prosa de Rodoreda em fascina. A Jardí vora el mar, com en tota la seva obra saps que és ella només començar. Sembla que la veu de l’autora et parli i et vagi dictant el text.

Contràriament al que havia sentit Jardí vora el mar no és una novel·la menor simplement és extraordinària, o per dir-ho en paraules del seu editor, Joan Sales: “Jardí vora el mar és una novel·la excel·lent publicada enmig de dues obres mestres.”

La història gira entorn d’un jardí d’una casa d’estiueig situada vora el mar. Narrada pel jardiner que hi viu tot l’any, Rodoreda ens descobreix tot un univers sense pràcticament sortir de la casa i el jardí. Són sis capítols que es corresponen als estius dels senyors de la casa i alguns veïns que van guanyant protagonisme. Sota l’amable aparença de les flors i les plantes-personatges secundaris indiscutibles- s’hi amaguen vides tristes i infelices. Vides d’una gent satisfeta materialment, però buida emocionalment.

Jardí vora el mar és un monòleg d’un jardiner sense nom que gràcies a les tafaneries i enraonies del servei sap tot el que succeix. Des del jardí les flors i les plantes són testimoni de les vides dels amos i les senyores. Realisme, cruesa i tristor amb el mar de fons.

Us copio el fragment que comença l’obra perquè hi trobem tots els elements que ens aniran acompanyant.

“A mi sempre m’han agradat molt saber les coses que els passen a la gent, i no perquè sigui un batxiller… És perquè estimo les persones, i els amos d’aquesta casa me’ls estimava. Però de tot això fa tant de temps que de moltes coses ja no me’n recordo, perquè sóc massa vell i de vegades m’embolico sense voler… No calia pas anar a veure pel·lícules a l’Excelsior les temporades d’estiu quan venien amb els seus amics.”

Rodoreda és gran, molt. Llegir-la és una dosi d’optimisme per redescobrir una llengua rica amb un lèxic immens que ens permet una literatura a l’alçada dels clàssics universals.

Podeu fer-ne un tast també:

http://laberintgrotesc.blogspot.com/2009/04/jardi-vora-el-mar.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/118202

Publicada pel Club Editor