Autoretrat

El meu petit homenatge a Mercè Rodoreda ha estat llegir-ne l’Autoretrat que no he pogut deixar fins acabar-lo.
Mònica Miró i Abraham Mohino han fet una excel·lent tasca de recopilació i edició de textos que Rodoreda ens deixà escrits. Els han anat ordenant de manera que sembla que sentis l’autora com et parla de la seva vida i les obres. No és només un testimoni literari sinó històric. De debò que és d’aquells llibres imprescindibles.

Ahir vam fer Llegim Rodoreda i sentint la veu de la gent t’adones de la força dels textos d’aquesta autora. Per molts anys de Rodoreda i que no caigui en l’oblit. Penso que és un bon moment per no oblidar-nos de la Bertrana, l’Anglada, la Murià, l’Arderiu, Marçal… dones del XX amb una gran trajectòria.

Us deixo amb uns quants fragments que crec molt representatius de l’autora:

“Van ser anys de viure morint cada dia, anys horribles de fam, d’una por cerval que m’anul·lava, i, al mateix temps, estrany fenomen del meu caràcter!, feia créixer en mi les forces que necessitava per sobreviure.”

“Em resultava impossible pensar en la literatura, vivint com vivia una situació de demència col·lectiva que em negava com a simple ésser humà…”
“Morir per culpa del perfum de les flors era una temptació, però podria jo, en el jardí de casa, collir prous flors perquè el seu perfum m’adormís i em matés?”
” Amb la glòria ho tens tot resolt, i a mi el que m’ajuda a fer novel·les són les crítiques i la lluita.””Llegeixo molt, moltíssim. Tinc temps per fer-ho i n’invento: unes quatre hores diàries des de fa una pila d’anys; en determinades èpoques, un llibre per dia. El dia que no pogués llegir estaria irremissiblement perduda.””El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. […] La llengua és l’ànima d’un país i mereix moltes atencions.”Publicat per Angle editorial