Cau de llunes

Avui t’he cercat, amic, entre foscants;m’he confós en les fulles, i m’he perdutpel senderol dels verns.
Al braç, un cistell massissat d’ombres i de versosi un aixolet de marges sortillers.Un didal d’aigua verda m’ha dut la remor dels teus passos;un pols de llum negra t’ha escossellada la veu.
I a cada revolt hi eres tu, i jo cavalcava un destrer de neulia;i a cada recolze una lluna, i tu cavalcaves el sol.Veig treure’m, llavors, el vestit de vilerai a la teva pell vaig escriure l’avui i el demà.
Tot era una selva de paraulesi era tot una paraula embullada entre arços gegants.
Dansaven entorn les pinyes i les glans s’irisaven,quan ens sorprengué la remota tremolor d’una vall vidrera. Extret de Cau de llunes, Maria-Mercè Marçal