Una lectora poc corrent

Mai hauria dit que un personatge de la monarquia m’arribaria a despertar certa simpatia i, ves per on, després de llegir aquest llibre d’Alan Bennett, el personatge en qüestió és ni més ni menys que la reina d’Anglaterra.
Alan Bennett m’ha fet passar una bona estona amb aquest llibre que no arriba a les cent pàgines carregades d’ironia fina que et fa somriure.
La protagonista és la reina d’Anglaterra i els seus gossos. Un dia passejant pels jardins de Buckingham els gossos la porten cap a un indret desconegut per ella. En un racó hi ha una biblioteca mòbil per als treballadors de Palau i a dins, en Norman, un ajudant de cuina, que n’és l’únic usuari.
Una mica forçada per les circumstàncies sa Majestat es veu obligada a agafar un llibre en préstec i sense saber com, cau en la temptació de llegir-lo.
“El que també va descobrir era que un llibre menava cap a un altre llibre, que se li obrien portes a tot arreu on mirés i que els dies no eren prou llargs per poder llegir tot el que volia llegir.”
La reina estableix una relació poc usual amb en Norman que ascendeix a “majordom de llibres”, esdevé el seu buscador de lectures. I és que la reina es converteix en una lectora poc corrent i a poc a poc abandona les seves obligacions de monarca per poder llegir.
La lectura es torna un problema pels assessors i pel govern, la reina gràcies a la lectura desperta una sensibilitat per les petites coses i per la gent que estan molt lluny del feixuc protocol monàrquic. La lectura li permet viure altres vides i exercitar la ment:
“I se li va acudir (i l’endemà ho va escriure) que llegir era, entre altres coses, un múscul, i que ella aparentment l’havia desenvolupat.”
Una reina que s’estira els cabells després d’haver conegut autors/es a través dels llibres i que només ella ha conegut en persona i no ha sabut què dir-los, Mitford, Eliot…
Un cant a la lectura per fer-nos veure com aquesta ens humanitza, amb aquell humor britànic que a mi tant m’agrada.
Publicada per Empúries i Anagrama