A l’altra banda de la por

Confesso que un dels llocs preferits de la llibretera del món mundial és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC. Un dels museus oblidats i desconeguts per a molta gent d’aquí i per a molts turistes que només pugen a l’esplanada de l’entrada del museu per fer-se fotos de la vista panoràmica de la ciutat. D’una banda, em sap greu perquè no saben el que es perden i de l’altra, ja m’està bé perquè encara es pot visitar amb calma i sense grans aglomeracions. El museu alberga les pintures murals més importants del romànic català en unes sales de llum tènue per tal de preservar-les. Em fascinen aquestes pintures d’ulls ametllats, d’animals sorprenents i escenes d’extrema violència amb uns un tons blaus, vermells i ocres. Una tarda calorosa de l’agost de 2020, sortint del confinament, m’hi vaig passejar sola durant hores. Aquelles pintures van ser les meves companyes durant una estona que per a mi sempre serà un tros de cel. Sempre he pensat que treballar al MNAC ha de ser un privilegi, hi ha la història del nostre país en una pinacoteca magnífica.
Quan la Marta Orriols va començar a pensar en la novel·la i em va comentar que la protagonista seria una restauradora d’art que treballava al MNAC vaig sentir una alegria immensa. Mentre es documentava i visitava les parts del museu que no veiem, pensava que afortunada que era que la Carme Ramells li fes de guia pel museu.

Us deveu preguntar què deu tenir a veure tot això tan personal que us explico amb el llibre de la Marta Orriols. La resposta és ben fàcil: segurament és el llibre de la Marta que m’és m’ha remogut i la Joana la protagonista amb qui més m’he identificat.

A la Joana li han donat el càrrec com a responsable de restauració i conservació del MNAC, té dos fills adolescents i després d’uns quants anys separada, l’exmarit li demana el divorci per casar-se amb la noia de qui espera un fill. La Joana, dins les parets del museu i entre quadres, és una dona ferma, sàvia i convençuda de si mateixa. La Joana quan surt per les portes del museu és una dona introvertida i que intenta entendre el món que l’envolta. Una dona que va viure una història fugissera amb un compositor al Japó a qui no ha tornat a veure i que no sap si és mereixedora que algú la torni a estimar.
La feina la fa viatjar fins a Nova York per custodiar un autoretrat de Lluïsa Vidal, ha de vetllar que el quadre arribi en bones condicions i que s’exposi com cal. Lluny de casa, del museu, dels fills i coneguts, en un atac d’autodeterminació, decideix fer una petita escapada fora de la ciutat de Nova York moguda pel desig.
La Joana amatent a l’actualitat, a les notícies que arriben de Gaza, a la violència d’un cos esquarterat trobat en un contenidor de barri, al canvi climàtic, es mira els quadres i pensa que el poder sempre l’han exercit els mateixos durant els segles amb diferents vestits.

A l’altra banda de la por o l’altra banda del mirall com l’Alícia, la Joana entra i surt del seu refugi, el museu i les pintures, per fer-se gran o petita, per experimentar, sentir i viure un món cada vegada més hostil. Una reflexió sobre la solitud volguda o imposada, l’amor i les seves múltiples formes, la por a estimar o deixar-se estimar. Marta Orriols amb veu pròpia, sense estridències, observadora meticulosa de la vida quotidiana, del món actual i dels grans temes existencials de la humanitat, escriu amb petits moviments que arriben al fons de l’ànima.

“Canviar la perspectiva per recordar-se que, a l’altra banda de la por, s’hi espera sempre la vida.”

Serà un plaer molt gran obrir-vos les portes de la llibreria el dia 21 febrer amb la Marta Orriols, acompanyada de la Marta Vives per presentar-vos el llibre i celebrar que L’Espolsada fa divuit anys.